Falta de gol

Un partit mediocre i, sobretot, falta de gol. Mal començament i quinze dies escoltant lamentacions dels que ho veuen tot fosc. Ara el que cal és que en Guardiola reflexioni sobre com ha anat el partit i a millorar. No val la pena donar-hi més voltes.

L'Iker i en Demetrio lesionats

Deixem els jugadors pels JJOO i ens tornen lesionats. Aquest cop li ha tocat a l'handbol. L'Iker Romero i en Demetrio Lozano estan lesionats i són dubte per la Supercopa, comencem bé. Per sort ens hem reforçat bé a la primera línia i ens en sortirem, però no és la millor noticia per començar la temporada.

Si treu les boles en Laporta el sorteig no ens va millor

Volien evitar la Juventus i el Bayern i ho hem aconseguit. Ens ha tocat l’equip més assequible, encara que en Guardiola dirà que és un rival perillós: l’Sporting portugués. A més, a la “Juve” se l’ha menjada el Real Madrid. Millor impossible.

A sobre ens ha tocat el suissos del Basel i el Shakhtar. Si quedem eliminats ha de plegar en Laporta, en Txiki, en Guardiola i jo de soci, quasi. I tornant al Madrid li ha tocat el Zenit, també. Que vigilin que les poden passar canutes!

Per una vegada a la vida la sort ens ha acompanyat.

Eric Gull, el retorn

És possible que l’Eric Gull hagi estat a punt de deixar el Barça, per voluntat pròpia o per decisió del club. El fet, però, és que segueix a Can Barça i jo me n’alegro molt perquè és un dels jugadors que més m’agraden. M’agrada perquè juga un handbol de la vella escola; és un lateral dels que fa circular la pilota i dels que juga obert per trobar millor el forat a la defensa. Jo encara crec que l’handbol es juga així, segurament vaig confós.

Aquest serà l’any de l’Eric Gull, no en tinc dubte. Segur que ja s’ha recuperat del tot de les seves lesions i que aconsegueix els minuts que l’any passat no va tenir. Defenses tremoleu, l’Eric Gull ha tornat.

Kasun, el final esperat

Quan no et vol l’entrenador ni el secretari tècnic ho tens francament malament. Aquest és el cas d’en Kasun, un home que ens feia vibrar amb algunes jugades però que el seu rendiment global no passava de mediocre, tot i la bitlletada que ens costava. Ara, però, cal fitxar un pivot alt amb caràcter d’urgència, perquè la temporada és llarga i els objectius molt ambiciosos. A fitxar!

Avui tenim sorteig

I un objectiu: evitar a la Juventus i al Bayern. Jo sóc dels que penso que ens interessa un grup més aviat fort, per evitar que l'equip ho vegi fet abans d'hora, però si podem evitar a segons qui molt millor. A veure si tenim una mica de sort.

Com volem que la gent vagi a l’handbol?

Encara que sembli impossible porto des del mes de juliol intentant resoldre el tema de la Supercopa d’Espanya d’handbol. Em sembla perfecte que es faci a llocs on cal promocionar l’handbol, tot i que sigui una ciutat al costat mateix de Ciudad Real, però es que no es pot organitzar pitjor.

Fins a finals de juny no va aparèixer a la web de l’Asobal la data del partit. Fins aleshores sortia on es podien comprar les entrades i a quin hotel anar de l’any 2007!. Quan surten les dates se m’acut mirar hotels d’Albacete i veig que no hi han places pràcticament, perquè resulta que coincideix amb les seves festes! Tot i així aconsegueixo una habitació en un hotel digne. Quan surt més informació, veig que el partit el fan el diumenge a les 18,30h. Immediatament miro horaris d’avions i trens i no n’hi ha ni un per tornar el mateix dia. Posteriorment miro on es poden comprar les entrades, i truco per confirmar-ho, i només es pot fer a les taquilles del pavelló.

Resumint: tenim una habitació a Albacete i haurem d’anar dissabte amb cotxe per tornar a casa diumenge de matinada i l’endemà a treballar. I el millor: no sabrem fins el mateix dissabte si podrem aconseguir entrades. Imagino que no tindrem problema perquè mai s’omplen els pavellons, per desgràcia, però és que amb aquesta organització el que em sembla un miracle es que encara hi vagi algú. Per cert, que ningú faci el comentari fàcil de Madrid perquè l’Asobal està a Catalunya...

El més perillós: Piqué

Per molt que s’hi esforci en Pep Guardiola amb un quatre a zero els jugadors no estan per la feina, encara que vulguin. El més perillós ha estat en Piqué, amb això està tot dit, i la defensa ha tornat a inquietar perquè segueix donant masses facilitats al rival. Cap a casa i a preparar el partit de diumenge, que falta fa.

Laporta forever

En Jan Laporta ha aconseguit salvar el coll i el club pot continuar fent el que ha de fer: treballar. Ahir vaig escoltar la noticia amb gran alegria i, després de felicitar a un amic directiu, vaig voler escriure aquest post, però no ho vaig fer. He volgut esperar a llegir la premsa esportiva. I he fet bé.

Com estic gaudint de veure com analitzen el que no esperaven, com n’està d’emprenyat en Nolla, com miren de fer creure que el recompte no va ser net, encara parlen de formes, de tonteries. Com sempre. El que haurien de fer és agafar i marxar cap a casa perquè ha quedat clar que no tenen cap mena d’influència en el soci, bastant més intel·ligent que la porqueria que publiquen. El pitjor enemic del Barça és la premsa esportiva, que ningú ho dubti. Avui, però, s’hauran de fotre.

En Laporta ha de ser president dilluns

El que necessita el Barça és estabilitat. Per aquest motiu, el millor que pot passar demà és que els compromisaris confirmin la continuïtat d'en Joan Laporta i que tot vagi tant bé com està anant fins ara. Responsabilitat, si us plau.

Els JJOO, la gran costellada

En Messi deu estar content, ja ha guanyat la gran costellada. Ara que es dediqui d’una vegada a l’equip que li omple les butxaques i es deixi de tonteries. Per cert, si el que vol demostrar és que l’Argentina és un país de referència en el futbol que guanyi el torneig que engalana al millor equip: el Mundial. No val no guanyar-lo i fer creure a tothom que els JJOO són el mateix perquè no és cert. Els JJOO són un torneig quasi amateur que no té cap mena de valor per el CV d’un jugador que vol ser el millor del món.

Bojan, al cent per cent pel Barça

Celebro que el seleccionador merengue d’Espanya no fes jugar a en Bojan, estarà més descansat per jugar amb el Barça. El que em sorprèn és que hi hagi tanta gent que ho lamenti. No acabo d’entendre com es pot estar tota la temporada cridant “visca el Barça i visca Catalunya!” i després estar pendent de “la roja”, però...m’és indiferent, la veritat...

Ronaldinho, capítol final

Estava cantat. En Ronaldinho ha continuat fent el ridícul als JJOO i ha confirmat que ja forma part del passat. No puc imaginar com deuen estar els afeccionats del Milan veient la llufa que acaben de fer al fitxar-lo. Trist final per un home que un dia ens va il·lusionar a tots.

Des de Panamà es veuen les coses diferents

La Llum i jo estem a Panamà i des d'aquí es veuen les coses diferents. Ningú parla de collonades com el tema de la moció a en Laporta i si ho fa és per dir que no entenen res. I del futbol diuen que l'equip ha millorat, poca cosa més.

Panamà és un país on la meitat són del Madrid i l'altre meitat del Barça, aleshores quan dius que ets culé comença un interrogatori sobre aspectes de l'equip que des d'aquí no s'entenen prou bé. És una visió diferent.

He pogut veure el Gamper en diferit i m'ha agradat sobretot l'esforç de l'equip per remontar el partit. Anem bé!

Des del Carib, amb alegria

No he pogut veure el partit (estava a sota d'una palmera), però veig que l'equip ha salvat sense problema el primer gran repte de la temporada. M'he alegrat de que l'Eto'o i l'Henry hagin destacat i que ningú hagi trobat a faltar a en Messi. Bona senyal.

He vist, també, que en Silva sembla que no vindrà però que l'equip encara no està tancat. Bé, endavant. Em quedo tranquil.

Una abraçada a tots des de Panamà, un paradís.

Pobre Sandro

Estava veient la fantàstica inauguració dels JJOO i l’estadi em feia pensar en el projecte del Nou Camp. I m’ha vingut a la memòria en Sandro Rosell, que deia que l’estadi només necessita un rentat de cara. A vegades, Sandro, quan es fa tanta demagògia el que pots acabar fent és el ridícul. Jo si vull un estadi així, amics. I no vull a un President com ell, això tampoc.

El Barça ha de fer alguna cosa, urgentment, amb en Bobby Robson

En Bobby Robson s’està morint. Després de lluitar molts anys contra el càncer ara la seva situació és del tot irreversible i tot apunta que ens deixarà aviat, com ell mateix ha explicat.

El Barça que lidera en Joan Laporta ha de fer alguna cosa amb ell. En Bobby Robson només va estar un any a casa nostre però va ser suficient per aconseguir que tothom se l’estimés i reconegués que és un senyor de cap a peus. Ens va donar un títol molt important, com la Recopa, però sobretot ens va donar la satisfacció de veure com el nostre equip anava pel món amb un entrenador extraordinari tant des del punt de vista professional com personal.

Avui el dia ha començat trist, avui m’és indiferent a qui fitxarem o si guanyarem títols. Canviaria tot això per donar-li una alegria més a en Bobby Robson. El club segur que troba la manera de fer-ho.

No enganyen a ningú

Argentina ha mogut cel i terra en el cas Messi per una raó: vol fer creure que els JJOO són com un Mundial. Motiu: són incapaços de guanyar el Mundial i s’aprofiten de que als JJOO els equips que són superiors a ells, com Brasil, Alemania o Itàlia, van amb quatre canyes escardades. El cert és que fa més de vint anys que no guanyen res, ells que es creuen els reis del futbol!!!

Per cert, en aquests moments estan jugant i guanyen 1 a 0 amb un gol de Messi en fora de joc i amb un gol anul·lat a Costa de Marfil, una potència mundial, que només ha vist l’arbitre, que només falta que es vesteixi de blanc i blau. Finalment guanyaran els JJOO però a mi no me la foten, els millors són els que guanyen el Mundial.

Per cert, celebro que Espanya no es classifiqués. Encara s’endurien algun jugador del Barça, ara que estan trempats amb “La Roja”, i més riscos de lesions. Jo els vull tots aquí, ho sento.

Gran negociació i la felicitat d’en Messi

El Barça ha passat amb nota el tema d’en Messi i els JJOO. Ha aconseguit el recolzament del TAS i que Argentina deslliuri al jugador dels amistosos de la temporada que, no ens enganyem, són més importants pel Barça que el fet de tenir al jugador dimecres. A més, sembla ser que la federació argentina s’encarregarà de l‘assegurança del jugador.

En Guardiola i en Txiki parlen de la felicitat d’en Messi i que ara convé que es quedi als JJOO. Perfecte. A mi, que voleu que us digui, la felicitat d’en Messi me la porta fluixa perquè a ell li portarà encara més fluixa la meva de felicitat el dia que pel que sigui vulgui deixar de jugar o marxar cap un altre equip. Aleshores, vagi fluixa per fluixa.

Ens hem de començar a mentalitzar d’una cosa: els jugadors de futbol cada dia són més mercenaris i cada cop s’estimen menys els seus equips. El cas d’en Messi està ben clar. Ha callat com un puta per poder anar als JJOO que són una autèntica porqueria, des del punta de vista del futbol, perquè prefereix defensar els colors d’un país que va deixar tant jove que no deu ni recordar i passant-se pel forro dels pebrots a l’equip que li va pagar un tractament que l’ha permès ser futbolista. Si no fos pel Barça avui en Messi no jugaria a futbol perquè faria un metre i mig. Aquesta és la realitat, amigues i amics. Es a dir que pocs enamoraments perquè en el futbol trobarem molt poca correspondència.

Pensant en la Champions

Mitja dotzena de gols i dues badades defensives, avui d’en Víctor Valdés. Aquest és el resum del partit d’avui a New York. Tenen el cap en el primer partit de la Champions i la gira ja comença a cansar. Ara a sentenciar dimecres i a seguir preparant la temporada, que serà llarga.

Encara no sabem si vindrà en Messi o no. Jo només per la xuleria d’aquests vividors de la Federació argentina el faria venir. I si es queda que com a mínim ens garanteixin una assegurança en cas de lesió o que renunciaran a convocar-lo en futurs amistosos. Ara, que aquesta gent no se si són de fiar...que voleu que us digui.

El TAS ens ha donat la raó...doncs que torni!

En Messi que es deixi d'il·lusions i de tonteries i que torni cap aquí a tota màquina que tenim feina per fer. O és que algú el recordarà perquè va guanyar uns JJOO? Res. Que torni i que s'entreni com cal i fora riscos de possibles lessions. Aquí s'ha d'entendre que, com a tot arreu, qui paga mana.

A mi l’Assemblea m’és del tot indiferent

Finalment es fa el dia 24. No m’interessa, la veritat. El meu cap està concentrat en la pretemporada i en com està jugant l’equip i com s’estan perfilant les seccions, aquelles grans oblidades de tothom.

Per cert, els mitjans de comunicació que s’omplen la boca parlant de seccions i que si els directius els hi donen suport i bla, bla, bla, que s’ho facin mirar perquè les informacions que tenim de les mateixes és del tot mediocre. No informen de res.

Tornant a l’Assemblea, només esperar que tothom vegi clar que el que cal és estabilitat i deixar-nos de tonteries. Per desestabilitzar ja n’hi han d’altres que ho fan molt bé.

L’anada a casa

Passi el que passi el partit d’anada de la Champions es jugarà a casa, amb tota probabilitat el dia 13. Em sembla perfecte. Em semblava una autèntica parida demanar de jugar el partit de tornada a casa per l’Assemblea de Compromissaris dels pebrots. El sorteig es fa per alguna cosa i tot el que sigui no respectar-lo només fa que donar arguments per les posteriors especulacions d’uns i altres. I l’Assemblea que esperi, que no passa res.

Piqué i Pedrito

Els mitjans sempre han menyspreat a la gent de la pedrera i a segons quin fixatge. Aquesta temporada n'és una bona mostra. Ni s’ha parlat dels joves que han pujat al primer equip a tots els efectes, es a dir jugant de titulars i els mateixos minuts que els veterans, i s’ha menystingut el fixatge d’en Piqué, segurament perquè és de casa. Doncs resulta que els dos jugadors que més bona impressió han donat en aquests primers partits han estat, al meu entendre, en Piqué i en Pedrito. El primer ha estat el jugador més determinant al darrera, amb en Càceres, i el segon ha estat el més perillós al davant, sense comptar amb en Messi que és d’un altre planeta. Però no se’n parla. Deuen pensar que pot afavorir a en Laporta, segur.

Per cert, el pitjor jugador de la pretemporada, perdoneu, és en Puyol. Ell sol es va menjar els dos gols de l’altre dia. No vol dir res, es clar, ni ha de demostrar res, però si es critica als altres s’hauria de criticar també a en Puyol. O no? El millor, de totes maneres, seria no criticar a ningú.

El malson d’en Ronaldinho

En Ronaldinho diu que els cinc darrers mesos a Can Barça van ser un malson. Té raó. Però sobretot ho van ser pels afeccionats, que varem veure com per segon any consecutiu tiràvem la temporada a les escombraries per culpa de quatre barruts, ell el primer. Si, un malson dels grans.

Quan retirarem una samarreta de l’hoquei

A en Joan Laporta li critiquen, sovint, que no fa massa cas a les seccions. La realitat, però, és que segurament és el President que més cas els hi fa fet, com a mínim cap altre ha dedicat tants esforços com ell en fer equips campions. Només hem de veure els resultats dels equips, tot i el darrer any, o el que s’ha invertit aquesta temporada en fixatges de primer nivell.

Queda, però, una assignatura pendent. Com és possible que encara no tinguem cap samarreta de la secció retirada? Com pot ser que el basquet i l’handbol en tinguin tantes retirades i l’hoquei cap? Cal fer justícia i, mentre no es retirin d’aquí a molts anys l’Egurrola o en Borregan, els dos candidats més evidents, fer un gest i penjar-ne una. El meu vot és per Gaby Cairo, un model avui oblidat.

Eto'o, millor que marxi

Sóc dels que pensa que l'Eto'o és millor que marxi, si és que ens el podem treure de sobre...es clar. És dels millor davanters del món, és cert, però també un dels jugadors més egocèntrics que han passat mai per Can Barça. Ara que el que toca és un equip de pencaires amb ganes de jugar i de guanyar títols no estem per aguantar paridetes. El millor és que marxi.

Diuen que potser fitxem en Silva del València. No em semblaria gens malament, tot i que la prioritat és fitxar un davanter que pugui donar-nos tranquilitat si només ens quedés l'Henry i en Bojan, un perquè no ens creiem que sigui el mateix d'abans, l'altre per massa jove. Jo ho tinc clar: Drogba, al preu que sigui (bé, ja m'enteneu).

Prou patiment

Ja s'ha fet el sorteig de la prèvia de la Champions i, sense desmerèixer a ningú, si no passem ronda ja podem plegar. L'eliminatòria és totalment favorable als nostres interessos i hauria de quedar resolta en el primer partit a casa, sigui quin sigui l'oponent. Ara el tema Messi ja s'oblidarà però el Barça no ha d'afluixar perquè de situacions com aquestes n'hi hauran moltes i ens aniria molt bé tenir una sentència a favor, marcaria un precedent.