31 d’octubre 2008

Aquest equip ho pot guanyar tot

Aquest seria el resum del partit i el missatge a retenir pels qui encara tenien dubtes de si el nostre equip de basquet funcionaria amb les noves incorporacions. Esperàvem jugar contra un dels grans d’Europa? Doncs aquí tenim una victòria contundent contra el Panathinaikos, que va desaparèixer de la pista en qüestió de minuts. No pots destacar a ningú del Barça perquè quasi tots varen jugar bé, aquesta és la millor noticia. Una pallissa espectacular que encara podia haver estat major si el Barça no hagués baixat una marxa en el darrer quart on va estar guanyant de trenta punts estona. Unes màquines.

29 d’octubre 2008

Maradona seleccionador

Ja només ens faltava això. No n’hem tingut prou amb els JJOO i la selecció argentina que ara nomenen seleccionador en Maradona, un dels tios més ressentits amb el Barça. No tingueu cap mena de dubte que és una mala noticia perquè aquest individu convocarà sistemàticament en Messi només per perjudicar al Barça.

La federació argentina, per cert, que s’ho faci mirar. Si en un país que el futbol és quasi religió no tenen a ningú més que aquest ximple per fer de seleccionador és que estan molt fotuts. Llavors voldran guanyar el Mundial...ho tenen clar. S’hauran de conformar en guanyar uns JJOO novament i fer creure a tothom que és un títol similar al Mundial. No “cola”.

28 d’octubre 2008

Tràmit

Aquest sistema de competició fa que partits com el d’avui no tinguin altre al•licient que donar una oportunitat a jugadors del filial per debutar amb el primer equip o veure en quin estat tenim als jugadors que tenen menys minuts. Avui ens podem quedar amb el gol d’en Bojan i amb la única aturada que ha fet en Pinto, que no era gens fàcil. Poc més, la veritat.

26 d’octubre 2008

Robatori

El Barça d’handbol acaba de perdre a la pista del Portland. Bé, millor dit, li acaben de robar el partit a Pamplona. Dos tios de verd, amb les consignes ben apresses, han perpetrat un arbitratge digne de l’antibarcelonisme de Federació i Asobal. Un nou robatori dels qui afavoreixen que el Real Madrid de l’handbol, el Ciudad Real, guanyi als despatxos quan no ho pot fer a la pista. Fastigós.

Per cert, algú sap perquè els comentaristes de Televisión Espanyola li diuen “Natx” a en Nagy i a l’Albert Rocas “Àlbert”? Catetos!

Qui ha vist i qui veu al CAI

El CAI ha tornat al Palau després de dotze anys i ha deixat clar que d’aquell històric equip només queda el nom...i el patrocinador! El Barça té un equip molt fort i aquest any té opcions per guanyar tot el que jugui. Destacar un cada vegada més entonat Andersen i els sempre fantàstics Santiago i Ilyasova. Un equip que ens fa tenir ganes d'anar al Palau, de ben segur!

La Llum, decisiva

Continua la ratxa de la Llum al Camp Nou, on no veu perdre mai un punt. L’haurem de fer venir a tots els partits. El cert és que el Barça ha fet el que el manual de la lògica diu quan has de jugar amb un equip molt inferior: no menysprear-lo i sortir al camp a jugar com si fos un partit de Champions. Així ho ha fet el Barça i la sort li ha donat la cara, marcant cinc gols en trenta minuts, una barbaritat. Un gran partit de tothom menys de l’Henry, un cop més, destacant les actuacions de l’Iniesta, també un cop més, i de l’Eto’o que ha marcat tres dels cinc gols. Això marxa bé.

L’hoquei ha perdut al Palau amb l’Igualada, que ha jugat molt bé. Res a dir, han lluitat els dos equips i l’Igualada ha estat més encertat de cara a gol tot i que el Barça ha disposat de moltes més ocasions. Que voleu fer...

23 d’octubre 2008

Estrena espectacular

El Nancy no ha estat a l’alçada de les circumstàncies i ha evidenciat que és un debutant i possiblement un dels primer eliminats de la primera fase d’aquesta nova edició de l’Euroleague. El cert és que el Barça ha aconseguit fer un bloc compacte, un equip a la fi, i no és gens senzill que perdi un partit. Els fixatge d’en Daniel Santiago és la cirereta que li faltava al pastís. Això pinta bé.

22 d’octubre 2008

Victòria contundent

El Barça d’en Pep Guardiola s’autoimposa no baixar el ritme al segon gol, com feien amb en Rijkaard, i ha trepitjat literalment al Basilea. Cinc gols i cap a casa, tot i seguir fent rotacions. Els guardiolaescèptics estan cada dia més a prop de rectificar, per sort. Un comentari: l’Henry no destaca ni amb aquesta colla d’amics. És cert que el volen a Anglaterra? Doncs no badem o l’altre any l’haurem de regalar.

Ricard Maxenchs

Ahir, sobtadament, vaig rebre la noticia de que en Ricard Maxenchs ens havia deixat. La sorpresa va ser majúscula, no sabia que estava malalt. M’han explicat que, en la seva línia, ho havia mantingut en secret i que havia estat treballant fins divendres, aprofitant per acomiadar-se dels més propers i deixant enllestits alguns temes. Un cas.

No cal parlar d’en Ricard Maxenchs professional perquè un home que ha estat en càrrecs importants del Barça, d’Abertis i de La Caixa no necessita que ningú destaqui la seva feina, és obvi que l’ha feta molt i molt bé. Des del punt de vista del Barça només cal recordar l’organització del Centenari.

Jo el vaig conèixer quan ell estava a Abertis i em va semblar una persona que escoltava i que només parlava quan tenia que aportar alguna idea per millorar. Un home discret i molt intel•ligent. En Ricard Maxenchs era una gran persona que mai oblidava a ningú fossin quines fossin les circumstàncies i més enllà del quedar bé. A mi, que em coneixia molt poc, em va trucar diverses vegades per saber com m’anava en un moment que vaig tenir un problema personal. Ho he explicat moltes vegades als meus amics. Era un home que sumava complicitats al seu pas. Un home que molta gent recordarà i que deixarà empremta. Un home que trobarem a faltar.

20 d’octubre 2008

Que tornin ja!

A mi aquesta gira americana de l’equip de bàsquet em deixa desconcertat. Ens queixem tot l’any de les seleccions i dels viatges i ara anem a jugar dos partits de costellada als EEUU. Que tornin ja, si us plau! Abans de marxar ja van anar despistats a jugar a Canàries i ens van trasquilar. Ara s’acosta el partit de l’Euroleague amb el Nancy i en Navarro avisa que i desitja que l’equip no noti el cansament. Com és possible que fem aquestes coses?

19 d’octubre 2008

El Kiel ha estat superior






El Kiel ens ha guanyat al Palau. Avui per avui, desgraciadament, el Kiel és un equip més cohesionat que el Barça i el favorit per guanyar la Champions. Juguen amb molta fluïdesa en atac, amb un Karabatic que quan no saben que fer resolt ell sol, i amb una defensa ben organitzada.

El Barça no ha aguantat bé la pressió. En el moment que el Kiel s’ha posat dos gols endavant, a la segona part, s’ha posat nerviós i ha fet diversos llançaments sense massa criteri, deixant que els alemanys s’escapessin en el marcador. En Nagy ha de jugar masses minuts, no té un suplent natural, i l’Íker és una baixa massa important per un equip que encara té la primera línia com a punt feble en aquests enfrontaments amb rivals de primer ordre.

Els àrbitres, un cop més, molt dolents. Li ha perdonat una targeta vermella de llibre a en Zeitz, que és un provocador, tot i que no han estat determinants en el resultat final.

Tres punts d’or

El Barça no ha fet res de l’altre dijous a San Mamés però ha aconseguit els tres punts. Un gol fantàstic de l’Eto’o, una bona direcció d’en Iniesta, unes grans parades d'en Víctor Valdés i un Piqué que cada dia m’agrada més, el més destacat. Tres punts al sarró i a descansar. La propera setmana tenim un rival fàcil a casa, l’Almeria, una oportunitat per continuar fent rotacions i per reservar forces de cara als complicats mesos de novembre i desembre. Ara, però, ens espera el Basilea, un equip poc complicat però que juga a casa.

Quin greu que em sap, Tamudo

Jo no sóc antiperico, vagi per endavant. Jo sóc culé i prou. Tot i això ahir vaig gaudir de l’errada d’en Tamudo perquè sempre es gaudeix quan un bocamoll l’espifia. La mateixa setmana que es declara anticulé ens obsequia amb una errada que costa dos punts als pericos i que confirma que ja només és una ombra del gran jugador que ha estat.

La meva teoria sobre el bàsquet i el partit amb els Lakers

Sovint haig de justificar el perquè no vaig tant al bàsquet com ho faig amb l’handbol, el futbol o l’hoquei, per aquest ordre. Sempre dic el mateix: quan vaig a l’handbol, el futbol o a l’hoquei vaig a veure a un dels millors equips del món, quan vaig al bàsquet no. Avui ha quedat clar. El Barça ha anat a jugar amb els Lakers i el millor ha estat el resultat (108 a 104). Alguns diran que cada vegada s’està més a prop del basquet americà. Dirà una tonteria absoluta. El Barça jugava il•lusionat i els altres estaven jugant un partit de pretemporada, res més.

Jo el que no entenc és que hem anat a fer allà. Ens passem tot l’any maleint que les seleccions afecten el rendiment d’en Messi, per exemple, i després anem a jugar una costellada als EEUU amb tot l’equip de bàsquet? Jo ho veig com una contradicció. Francament, a mi m’hauria agradat més que els nostres jugadors haguessin estat més tensos a la pista del Canàries, on varem perdre possiblement perquè tothom estava pensant amb en Kobe Bryant. Al final de la primera fase de la Lliga, si quedem segons o tercers i perdem el factor camp, a veure qui es fa responsable d’aquesta costellada i de la derrota a Canàries.

Ànims Severiano!

Avui no parlo del Barça. Fa dies que estic llegint les informacions sobre l’estat de salut d’en Severiano Ballesteros i vull enviar-li tots els meus ànims i desitjar-li molta sort. En Severiano ha estat un jugador fantàstic i un senyor, per això molts li tenim afecte. En el meu cas, a més, es dona la circumstància de que l’he conegut personalment i m’ha semblat una persona senzilla i molt agradable. Per això avui volia deixar el Barça en un racó i dedicar-li els millors desitjos. Ànims Severiano!

17 d’octubre 2008

El gol d’Iniesta

Vagi per endavant que el gol de l’Iniesta em sembla extraordinari i des d’aquí la meva felicitació. És un jugador de gran categoria i una bona persona, per mi encara més important.

Dit això, estic cansat d’escoltar comentaris sobre el gol. I sobretot em cansa escoltar-los de la mateixa premsa que a la mínima el qüestionarà. De la mateixa premsa que dubte sempre de la catalanitat d’uns i altres i que després viuen en permanent erecció els gols de la selecció espanyola.

El gol està molt bé, però ja n’hi ha prou!

16 d’octubre 2008

Si guanyen estem acabats!

Si no en teníem prou amb en López Ricondo ara resulta que el seu rival a les eleccions de la Federació Espanyola d’Handbol serà ni més ni menys que el senyor Juan de Dios Román. El millor del cas es que es presenta dient que “el canvi és possible”. S’ha de tenir coratge quan ell ha estat el seleccionador d’en López Ricondo. No és el canvi, és exactament el mateix.

Una cosa, des del punt de vista del Barça, no canviarà: el Ciudad Real seguirà jugant amb nou els nostres partits. I la cirereta del pastís: si en Juan de Dios Román és el president de la federació amenaça amb posar de seleccionador a en Valero Rivera. Home, segons com ens pot anar bé. Que està ressentit amb el Barça es evident, però si això fa que no convoqui als nostres jugadors serà fantàstic. A mi la selecció ja se la poden confitar.

L’handbol està en el seu pitjor moment a nivell directiu. Amb una Asobal que no saben ni fer “la o amb un “canuto” i amb una federació que és un autèntic desastre i encara pot ser pitjor si guanya l’ex-entrenador del Ciudad Real. Quina pena, amics.

Tamudo l’anticulé

Si un jugador com en Tamudo encara no sap que si un periodista esportiu barceloní es mossega la llengua mort enverinat és que té un problema. De fet de problemes en té més d’un, avui per avui. El primer problema que té és que li ha començat el decliu. El segon problema que té és que no té facilitat pels idiomes. I el tercer és que és un tontet. Aquest és el pitjor. Si un periodista esportiu et pregunta si ets anticulé i dius que si demostres que al marge d’anticulé ets un perfecte capsigrany (que algú li expliqui que vol dir).

15 d’octubre 2008

Tot esperant el Kiel


El partit d’avui amb l’Alcobendas ha estat com una pel•lícula de terror. Quina porqueria de partit. Ni un sol jugador destacat, la defensa totalment relaxada, l’altre equip quatre arreplegats. Per oblidar, tot plegat.

A veure com ens va diumenge amb el Kiel. La baixa de l’Íker és important però podem guanyar perfectament sense ell sempre que la defensa es mostri segura, com fins ara, i que l’atac no vulgui resoldre la jugada en qüestió de dues passades, com a vegades ens obsessionem en fer. El que està clar és que el partit serà un espectacle. A veure si la gent respon com cal i fan costat a l’equip.

En Víctor Valdés té tota la raó

Es vergonyós que dia si dia també s’escoltin veus qüestionant en Víctor Valdés per referir-se, al minut, a l’Íker Casillas. En Valdés no ha de demostrar res i li haurien de donar les gràcies, que no s’ha fet, per haver-nos donat una Copa d’Europa. Si no arriba a ser per ell el partit hauria acabat mitja hora abans. En Valdés ha donat un rendiment similar a en Casillas, si voleu comparar, i això només és qüestió de mirar els números. No ens enamorem tant dels merengues i valorem més els de casa, cony.

14 d’octubre 2008

Sobre els Premis Blocs Catalunya

He molestat a dos centenars d’amics perquè em votessin i ara no se com els hi puc explicar que la meva categoria l’ha guanyada un bloc d’anàlisis polític. Es pensarien que estic sonat. Es més, no els hi puc explicar ni quants vots hem aconseguit perquè és un misteri.

Els Premis Blocs Catalunya són els premis de quatre amics desorganitzats de cara a la galeria, però ben organitzats de portes endins, que han fet el que els hi ha donat la gana com i quan han volgut. Vagi per endavant que els blocs que han guanyat em mereixen tots els respectes i que potser algun dia els miro i tot, perquè no en conec pràcticament cap, i que no tenia cap afany en aconseguir el premi perquè mai s’ha comunicat quin era aquest. El que m’emprenya es haver fet perdre el temps a la gent.

El que tothom estarà d’acord amb mi és que aquests premis no son seriosos. Les bases dels premis les han canviat fins a tres vegades des de que els varen presentar fins que els varen lliurar, curiosament canviant les categories i fent associacions surrealistes com personals i esports per després barrejar política i esports. Per cert, que algú m’expliqui la categoria “personals” perquè no l’he entesa, a hores d’ara, si el noranta per cent dels que no estaven en aquest grup també són “personals”. També ha estat molt curiosa la votació popular. A mi m’han dit que un bloc concret ha aconseguit centenars de vots i després a entrat a finalista de miracle. Què passa, que el jurat està assenyalat pels Deus i es passa les votacions per on vol? Resposta: si. Un autèntic despropòsit, la veritat.

Si aquesta colla vol fer uns premis pels amics o per fer la pilota a gent d’una determinada corda que ho faci, però a mi que no m’emprenyin més. Els Premis Blocs Catalunya, amics, són un engany i una xarlotada. No ho dubteu.

13 d’octubre 2008

Anem bé

Estic a Paris i no he vist res...tres de tres amb l'handbol, el basquet i l'hoquei...que més volem...

11 d’octubre 2008

El futbol s'ha quedat a l'Edat de Pedra

Que ara que s'ha iniciat el campionat de Lliga es pari la competició per les seleccions dels pebrots em sembla una barbaritat. Potser si tingués una selecció, oficial, ho veuria diferent però crec que ni així... No es pot fer com el bàsquet i jugar a l'estiu les seleccions i fer la Lliga seguida? No interessa, està clar. Val més anar fent partits, amistosos inclosos. Així els directius de l'UEFA i la FIFA, i les federacions nacionals, poden xupar més i omplir-se millor les seves ja voluminoses panxes de vividor.

10 d’octubre 2008

La grossa ha tocat a Benidorm

No es que s’hagi avançat el sorteig de la loteria, no. Es que al Benidorm li ha tocat una grossa en forma de Barça. Ja tenim, doncs, rival a la Copa del Rei i només cal anar alerta per no acabar pagant el càstig de l’excés de confiança. Anem a Benidorm a donar espectacle, davant d’un públic que haurà pagat una morterada, i sentenciem l’eliminatòria per no tenir que jugar amb els titulars al Nou Camp. Per cert, aquest dia que el club posi les entrades a un euro. Que pugui anar tothom al futbol.

09 d’octubre 2008

L’equip d’handbol cada cop més consistent

La Lliga d’handbol està cada dia més complicada i a cada jornada punxa algú: el Ciudad Real, l’Ademar, el Portland, el Granollers. Bé, tothom menys el Barça que està imparable. Avui estava perdent al descans amb el Pilotes Posada i ha acabat guanyant de quatre gols. Quan s’enxufen al partit no hi ha qui els pari. Noddesbo amb vuit gols, les canonades del gran Hansen i un Nagy cada cop més madur fan que per guanyar al Barça s’hagi de fer una gesta. Aquest any, estic convençut, ens endurem la Lliga sense problema.

08 d’octubre 2008

El Manchester City insisteix en fitxar Henry?

I què estem esperant? La realitat és la que és. El fixatge de l’Henry ha estat, contra tot pronòstic, un fiasco de l’alçada d’un campanar. Tots estàvem contents de la seva arribada però després d’una temporada ha quedat clar que no serà mai un jugador de la categoria del que està cobrant. Aleshores, més val rectificar a temps i vendre’l que no esperar que es floreixi jugant estonetes i deixant, cada dia més, un pitjor regust en els culés. Agafem el xec i anem a mirar que trobem al mercat d’hivern, que alguna vegada l’encertarem.

07 d’octubre 2008

Signe de normalitat

El subconscient juga males passades, que li preguntin a en Jesús Vázquez.
El periodista de Televisión Espanyola va analitzar la victòria del Barça i l’empat perico, enfront del Madrid i l’Atlético, com “una mala jornada para los equipos espanyoles”.

A mi no m’emprenya el comentari, tot el contrari, el que m’emprenya és que per uns moments ens dones falses expectatives.

Si voleu veure el famós moment: http://es.youtube.com/watch?v=CErf38K1aOc

La decepció de l’Íker

L’altre dia estava a la porta del Palau Blaugrana i li vaig preguntar a l’Íker Romero, lògicament en broma, perquè s’havia lesionat precisament en aquest moment. Em vaig quedar sorprès de la cara que va posar perquè vaig veure que se li feia un nus a la gola només escoltar parlar del tema.

Ahir, escoltant-lo a RAC1, em vaig donar compte del que li passa. Està totalment decebut amb els metges de la selecció espanyola, no li van explicar la veritat. Van deixar que s’acabés de lesionar. Sort que el metge de la selecció és el del Valladolid perquè si fos el del Ciudad Real jo també estaria cabrejat com ell.

El cert és que, un cop més, el tema de les seleccions està d’actualitat. L’Enric Masip deia l’altre dia, no recordo on, que quan des del club es van interessar per la lesió de l’Íker el metge de la selecció es va indignar, el senyor es va ofendre perquè es dubtés de la seva capacitat. I ara què? El fotaran al carrer o li faran un homenatge per ajudar a l’equip favorit dels qui manen? (el Ciudad Real, pels no iniciats). Ara el Barça les haurà de passar “canutes” uns quants partits, pocs d’importants encara sort, perquè un indocumentat la va espifiar? Qui indemnitza al Barça, que és el que paga al senyor Romero? L’Asobal? El metge? Jo, potser? (no vull donar idees). L’handbol, amics, està acabat mentre ens dirigeixin quatre vividors que ja fa masses anys que viuen del “cuento”. Renovació ja!

06 d’octubre 2008

Victòria contundent


A la primera jornada de Lliga no t’has de preocupar del resultat, queda molt camí, però en aquest cas la victòria davant del Joventut et treu el regust de la derrota a la Lliga Catalana. El partit no va ser per tirar coets, però el darrer quart el Barça va oferir una bona imatge.

El debut d’en Daniel Santiago immillorable. Un dels màxims anotadors el primer dia i jugant per l’equip. Ja ho deia, un gran fixatge.

05 d’octubre 2008

Quin partidàs!!!


Feia temps que no gaudíem tant al camp. Al quart d’hora de partit ja guanyàvem per tres gols i esperàvem un resultat d’escàndol que al final s’ha confirmat. Iniesta, Xavi, com no Messi, Eto’o...no pots destacar-ne cap perquè quedaries malament amb els altres. El cert és que si arribem a tenir sort en fem deu. Un partit estratosfèric que ens ha fet sortit a tots del camp, a la fi, amb un somriure.

04 d’octubre 2008

Absència destacada

En Manel Vich no estarà avui al Camp Nou per anunciar-nos les alineacions. Serà la quarta absència en 50 anys. Es casa el seu fill. Les altres tres vegades van ser per malaltia i també pel casament de la seva filla. A mi el que sempre m’ha cridat més l’atenció és que no cobra per fer la seva feina. Si això ja és digne d’esmentar atesa la dedicació encara ho és més a l’entorn d’un esporta de milionaris.

Victòria de cinc gols a la pista del Drammen

El Barça d’handbol ha resolt el primer partit europeu amb una victòria a domicili. El Drammen és un equip molt renovat i molt jove que defensa de forma contundent. El Barça, però, no ha vist en cap moment perillar la seva victòria tot i el 19 a 20 en que s’ha trobat ben entrada la segona part. Bon partit d’en Boldsen, que cada dia m’agrada més, i un segon partit d’en Ben Amor per l’esperança. No és una estrella però és un jugador que pot ajudar al propi Boldsen ha descansar els seus minuts.

03 d’octubre 2008

No tenen notícies

Els mitjans esportius, especialment la premsa, no sap de què parlar. Ara fa tres dies que parlen d'en Messi, primer pel gol de l'altre dia i ara per jugar dissabte contra el seu amic el Kun Agüero. On està la notícia? A qui li pot interessar el més mínim si jugarà contra el seu "amiguet"? El pitjor és que ara tot són flors i si s'està deu partits sense marcar li treuran el fetge.

01 d’octubre 2008

En Messi salva els tres punts

Ja ho he dit aquest matí. Aquests partits que tothom dona per guanyats abans de jugar-los són terribles. El Barça les ha passat canutes i només la genialitat d’en Messi ens ha salvat els tres punts. Tot plegat ha anat així perquè en Guardiola ha fet proves amb el sistema de joc i algú encara està buscant la seva posició. Total: Messi i deu més.

L’únic al•licient: veure quants gols marcava en Noddesbo

Partit soporífer. D’aquells que has de buscar al•licients de tota mena per no fer una clapadeta a la grada. Hem estat pendents de si en Noddesbo arribava als deu gols, que si que ho ha fet, i de veure com jugava en Ben Amor, que li ha posat molta voluntat però que encara li falta conèixer als companys. Poc més. Pallissa al Torrevella i tres punts al sarró.

Per cert que l’hoquei també ha guanyat a la pista del Lloret, en partit ajornat, per tres gols a quatre. Després de jugar dijous, divendres, dissabte, diumenge i dimarts ja és molt haver pogut treure el partit endavant. Si als del futbol els fessin jugar quatre partits en una setmana s’encadenen a la porta del Nou Camp.

Un gran fixatge: en Daniel Santiago ja és del Barça!

Dos metres i setze centímetres al servei dels postres colors. Un intimidador, anotador i lluitador. En Joan Santa Regina és testimoni que sempre he dit que estàvem bojos de no fitxar-lo. Aquí el tenim, una gran noticia! El Barça ja té el pivot que necessitava.

Ben Amor i Shakhtar

Avui aniré amb la Llum i en Jordi a veure l’handbol. Estic desitjant veure com arriba al club en Ben Amor perquè ens cal que s’adapti ràpidament, ara que tenim a l’Iker lesionat. És un central totalment diferent a en Boldsen, això està bé, dels que fan circular la pilota, això encara està millor.

L’equip de futbol té un desplaçament important. Per mi el Shakhtar és el tapat del grup, el rival més complicat. Guanyar avui seria, des del meu punt de vista, pràcticament decisiu i ens donaria tranquil•litat per seguir avançant camí de la ronda següent. Veurem.