No vull l'Espanyol a Segona Divisió

Una Lliga sense els partits amb el Reial Madrid i l'Espanyol no seria una Lliga com cal, no seria el mateix. Avui alguns em feu la conya perquè l'Espanyol està a vint punts del Barça i a la cua. Teniu raó, m'estic petant de riure. Dit això, no vull que baixin a Segona Divisió perquè la competició perdria l'emoció. I perquè sis punts més fàcils no tindrem.

Espectacular

El partit del Barça a Sevilla només es pot qualificar com espectacular. Jugant amb serietat des del primer minut i concentrats fins el noranta, perfecte. Aquest any serà el nostre, n’estic convençut. Aquest equip entrena, corre al camp, està concentrat i té un entrenador que no és un fluix, com el que teníem els darrers anys. Això, ben sacsejat, dona el còctel perfecte. Per mi, ja ho dic ara, si guanyem els dos partits que venen a casa, amb el València i el Madrid, tenim mitja Lliga a la butxaca.

Que em perdonin els del Noia...

...però si un jugador li clava un bolet a l'àrbitre, per xulo que sigui, ja saps que et caurà una sanció espectacular.

Ara, des del Noia, es parla molt de si dos anys és molt però també hauriem de reflexionar sobre si els interessa tenir un porter que en qualsevol moment pot fer una cosa així, perjudicant greument al seu equip.

Jo, em perdonareu, el primer que faria és sancionar al meu jugador.

Passejada europea, també en basquet

Com qui no vol la cosa, el Barça ha fet un parcial de 8 a 22 en el tercer quart i ha resolt el partit amb el Zalgiris. Fins aquell moment s’havia vist al millor Lakovic, que ha acabat fent 22 punts, però al tercer quart s’han afegit a la festa en Navarro i l’Andersen i a la pista només ha quedat un equip. Cop defecte d’un equip que quan vol és imparable. Que duri.

Aquest Barça fa por

Una nova exhibició del Barça a Portugal. Ja tenim la classificació resolta i amb el primer lloc al sarró, fantàstic. Home, és cert que en Messi no és el Barça però quan juga els companys també ho fan d'una manera diferent. Aquesta és la realitat...

Sorteig nefast

El sorteig de la Champions d’handbol no podia sortir pitjor. Si ja arrossegàvem les dues derrotes del Kiel, que no era poc, va i ens toca el Ciudad Real que porta els mateixos 4 punts del Kiel. En resum, hauríem de guanyar els quatre partits del grup i creuar els dits. Dissabte es va pagar car el no tenir un relleu per en Nagy i ara estem pagant les conseqüències, es veia a venir.

Tenim una primer línia massa justa i la lesió de l’Iker i la manca de relleu per en Nagy han provocat que la Champions d’aquest any estigui pràcticament perduda, no ens enganyem. Anem a totes per la Lliga, doncs.

Sort que he estat fora...

Aquest cap de setmana he estat fora i ara que he tornat me n'adono que hem perdut en basquet, handbol, hoquei i futbol, tot un record. Que el basquet perdi a la pista de l'Unicaja i l'handbol a la del Kiel són resultats que es poden entendre, sense saber com ha anat. La derrota a casa de l'hoquei amb el Lleida és per preocupar-se. Ja fa dies que vaig dir que veia a l'quip una mica bloquejat de cap i la raó, per desgràcia, me la dona aquest nou resultat negatiu. Del futbol no en parlaré perquè és un incident sense importància, però ull amb menystenir a rivals petits perquè avui en dia qualsevol et guanya si et relaxes.

No ens estem passant?

Tots els mitjans de comunicació pendents de si en Messi podrà jugar diumenge. No ens estem passant? El Barça necessita en Messi per doblegar al Getafe? Si la resposta és que si tenim un problema. En cas de dubte en Messi a la grada i ha guanyar al Getafe, que el seu jugador més ben pagat al Barça seria el més mal pagat. Només per això ja tenim l'obligació de guanyar.

Les famoses multes

Arribar tard a un entrenament 500 euros; no atendre a un afeccionat 800 euros; si l’entrenador et truca a casa més tard de la mitjanit i no hi ets 2.000; o si no vas a un entrenament 6.000. Aquestes són algunes de les multes secretes, que ja coneix tothom, del vestidor blaugrana.

Jo n’afegiria alguna més: sortir d’un autocar parlant pel mòbil o amb la MP3, per no tenir que mirar a la cara als afeccionats, algun d’ells nen, que porten dues hores esperant 18.000 euros; fer una ganyota quan l’entrenador et canvia en un partit 22.000 euros; amenaçar que fitxaràs per un altre equip quan tens contracte en vigor 80.000. Em podríem posar alguna més. El més important, però, és que d’una vegada per totes hi ha serietat al vestidor del Barça. Ja era hora.

Avui ha estat el dia dels extrems

Si abans escric dels extrems abans són les estrelles del partit. En Víctor Tomàs ha estat el millor del partit, amb diferència, i en Juanín també ha fet un partit fantàstic. S’ha de dir que el rival, La Rioja, és un equip de segona categoria, no ens enganyem.

Em preocupa, cada cop més, la manca d’un suplent de garanties per en Nagy. En Demetrio fa les funcions però no és el seu lloc, està clar. A veure si després de fer una temporada bona acabem perdent partits per no tenir jugadors de recanvi.

Més líders

El Barça s’ha endut els tres punts del camp del Recreativo i és més líder. Com es nota que aquest equip està enxufat i que treballen de valent als entrenaments. Quan la cosa estava més fotuda jugada assajada i tot més senzill. Novament un partidàs del conjunt amb individualitats extraordinàries, com les d’Eto’o i Messi. Toquem fusta i que duri.

Els arbitres han de protegir més el futbol. Per tercer partit consecutiu en Messi ha rebut una entrada violenta i en el millor dels casos el defensa ha vist una targeta groga. Lamentable.

El drama de jugar d’extrem al Barça d’handbol

Quan un benjamí comença a jugar a handbol el que vol el seu entrenador és que aprengui els fonaments bàsics de l’esport. Entre aquests està que en atac has de fer circular la pilota perquè d’aquesta manera aconsegueixes moure la defensa contrària i tens més oportunitats d’atacar. Doncs el Barça això no ho fa. Ataquem després de 2 o 3 passades i rarament l’extrem és un dels que acaba tocant la pilota. Què passa? Que la defensa contrària no es desestabilitza i acabem xocant una i mil vegades contra el mur humà del contrincant.

En Rocas i en Juanín, dues estrelles d’aquest esport, al Barça es desaprofiten totalment. Joves que poden ser grans en pocs anys, com l’Ugalde i en Tomàs, tres quarts del mateix. S’ha de recordar a la primera línia que els extrems poden fer quelcom més que contraatacar? O és en Manolo Cadenas el que ha de posar-hi solució? Jo crec que tots plegats.

Del partit d’avui ni en parlo. Un tràmit per un Barça infinitament superior.

No m’agrada com va l’hoquei

No ho dic perquè ahir perdéssim a casa amb el Vic, perquè crec que és l’equip que millor li sap jugar al Barça, ho dic perquè quan veig l’equip em dona la sensació que s’ha envellit o, pitjor, s’ha relaxat una mica. Seguim essent el millor equip, no hi ha dubte, a un sol partit però també és cert que aquest any no som tant intractables com érem. Potser és l’hora de començar a reflexionar sobre si cal començar a fer canvis de cara a la propera temporada. Convido a la següent reflexió...en Masoliver donarà més del que ha donat? En Teixidó és el mateix que jugava al Reus? Val la pena tenir un porter suplent veterà?

Soporífer

Un pur tràmit que el Barça ha resolt jugant d’autèntica pena tot i comptar amb més de la meitat dels titulats. Pinto el millor, està tot dit.

El més remarcable del partit, per mi, ha estat la presència de la meva cosina Raquel, la meva tieta i la meva mare, al costat de la Llum. Destacar, també, la presència de la famosa “quieta” (humitat freda característica del camp del Barça) i una pudor a claveguera tremenda després de les pluges de la tarda.

Ala, Madrí, al carrer!

El Realísimo ha fet una realíssima patinada amb l’Irun i ha quedat eliminat de la Copa del Rei. No se, tinc la sensació que el Madrid i el Barça s’hagin canviat les cartes, em sembla veure en el Madrid el Barça de l’any passat. Anem en compte demà amb el Benidorm que només portem un 0 a 1 de l’anada i noranta minuts són molt llargs i perillosos.

Trist espectacle

El nostre equip de bàsquet s’ho ha de fer mirar i tenir una mica més de respecte pels qui els anem a veure contra rivals molt inferiors com és el cas del Estudiantes, una autèntica ombra de l’equip difícil d’anys enrere, que ha vingut al Palau a cobrir l’expedient i ha sortit amb una victòria. No es pot destacar a ningú del Barça, ni en Navarro que ha fet vint punt i n’ha fallat uns altres trenta. Avui el nostre equip ha fet el ridícul per no respectar al rival i jugar caminant. De retruc tampoc ens ha respectat als qui els paguem.

Dissabte meravellós

Sis gols al Valladolid en futbol, tres al Reus en hoquei i victòria a domicili de l’handbol, i classificació, a la Champions. Un dissabte fantàstic i la possibilitat que el basquet demà faci el poker de victòries.

Aquest cop només he pogut veure el futbol. Un Barça senzillament fantàstic que no ha donat cap opció al Valladolid. Quatre gols de l’Eto’o i un partit descomunal d’en Messi, entre els més destacats. Aquest equip és una autèntica màquina de fer bon futbol. Qui recorda Rijkaard?

Pensant en el cap de setmana

El Barça d’hanbol ha sortit a la pista pensant en el partit de la Champions i ens ha avorrit a tots i de quina manera. Només en Hansen, un cop més, ha donat espectacle i ha marcat nou gols. El partit ha estat un tràmit i poca cosa més.

Avui, amb la Llum, ens hem trobat amb la Marisa Redondo i la seva família a l’handbol. Ha estat una satisfacció poder-la saludar després de xerrar per Facebook més d’un cop sobre el nostre equip. Esperem que no sigui la darrera.

Toc d’atenció

Ho he dit moltes vegades: el pitjor enemic d’un equip gran és l’excés de confiança. Això és el que ha passat avui amb el Basel. Tots els jugadors caminant i els suissos ens han empatat quan faltaven deu minuts. Dos punts menys i a patir sense cap necessitat la resta de la lligueta. Absurd.

Avui han jugat la majoria dels teòrics suplents i han perdut la gran oportunitat de demostrar que la seva situació hauria de ser ben diferent. No han fet res, fins el punt que en Pep Guardiola ha tret en Xavi i en Messi per aconseguir l’únic gol. No cal dir que han estat els millors, es clar.

Un darrera reflexió: l’Henry s’ha de vendre urgentment. Juga amb tanta pressió que no li surt res i fa el ridícul a cada partit. Avui ha fet autèntica pena.

Gai Assulin i qui recorda la moció

Jo ho tinc molt clar: si en Gai Assulin, un matat que no coneix ningú i que encara no ha fet res al futbol, vol deixar el Barça ja ho pot fer demà mateix. El Barça, això si, que intenti portar-lo als tribunals i treure-li a ell i a la seva família fins l’últim euro dels drets de formació. Què renoi s’han pensat aquests merdosos i xuletes que després no tenen collons ni per jugar com Deu mana a la Segona Divisió B. Que marxi, fora pòtols!

Qui recorda la moció de censura? Què diuen ara els que deien que en Laporta havia destrossat l’equip? On està aquella premsa esportiva tant sectària? El famós entorn blaugrana sovint fa molt fàstic, és autodestructiu com els propis catalans. Si no fóssim així seriem una potencia mundial.

Equip compromès

En aquests moments som els líders de la Primera Divisió, encara està jugant el Valencia, i la cosa no pot pintar millor. Cinc victòries seguides i demostrant que aquest equip juga concentrat els 90 minuts. Els que varen criticar en Pep Guardiola ja poden començar a rectificar perquè el mèrit és bàsicament seu. L’equip és el mateix que l’any passat amb uns pocs canvis, tot i que molt importants. La marxa d’en Ronaldinho, que ja surt de farra a Milà, d’en Deco i d’en Rijkaard han estat del tot decisius. Llàstima que no els fessin fora abans.

La qüestió és que en Fernandito Alonso no sigui campió

Un deu per en Pep Guardiola. Ahir va declarar que si en Fernando Alonso que, com no, és del Madrid anava amb en Massa ell aniria amb en Hamilton. Si senyor, només per això ja val la pena que guanyi en Hamilton.

Jo demà veure la Fórmula 1 amb molt interès perquè fa anys que la miro, no des de que un espanyol guanya com fan els de sempre, els mateixos que trempen amb la “roja”. M’és indiferent qui guanyi. De sempre m’ha agradat Ferrari i per això voldria que guanyés en Massa, però atès que en Hamilton farà que es fotin tota aquesta colla també m’està bé. I és que fa temps que l’ al•licient principal de la Fórmula 1 no és veure qui guanya, és veure si perd en Fernandito Alonso.

Com no, en Fernando va respondre. Va dir que en Guardiola no deu haver vist molta Fórmula 1. Jo no ho se si n’ha vist molta, però crec que si que n’haurà vist la suficient. N’ha vist prou com per decidir no anar amb en Fernando Alonso, un prepotent xulesc que ara va de xai perquè la ràbia del perdre el fa ser humil. Un pallasso, amb tot el respecte als que viuen del fer-nos riure, que cap equip ha volgut per la propera temporada tot i ser un gran pilot, del millors. Un pobre home que en les victòries no va donar les gràcies a la persona que el va portar a córrer a l’elit, l’Adrián Campos, ni a la família catalana que el va acollir a casa quan començava i no el coneixia ni la seva santa mare. Per tot això, demà només cal dir, per segon any consecutiu: “Ets fots, Fernandito!”