Pobre handbol Asobal

L’Ademar i el Valladolid, els únics equips capaços de guanyar al Barça i a l’Atlético, estan totalment arruïnats. Fins i tot perilla, segons diuen, la seva continuïtat en un futur. Del San Antonio, Granollers, Aragó, etc., equips que havien donat alguna que altre sorpresa anys enrere, millor ni parlar-ne. Amb aquest escenari una cosa és evident: la Supercopa, la Copa Asobal i la Lliga espanyola és cosa de dos, com aquest darrer any, però augmentat. No vull ni pensar el que serà anar a veure els partits de Lliga al Palau, per exemple, amb equips que no poden aguantar el ritme d’un equip gran ni 15 minuts. Un avorriment total.

De postres, sembla que a l’Atlético també li comencen a marxar peces importants. A la sortida d’en Chema li segueix la quasi segura d’en Alberto Entrerrios i la probable de l’Abalo. Si això es confirma, el Barça ho guanyarà tot, que és el que en definitiva vol la gent. Per desgràcia Europa és un altre cantar...el Barça amb un equip que va envellint només ha fet un fixatge, bo, això és cert, i segueix sense resoldre l’etern problema del lateral dret. Diuen que vindrà en Gurbindo, un jugador interessant per suplir a l’Igropulo, però...i si marxa en Nagy? Com quedarà aquesta posició? Ja us ho dic jo: de pena. La realitat és que el Barça porta camí d’estar cada cop més lluny dels grans equips europeus.

Martin Stranovsky, un fixatge extraordinari

Un jugador contrastat, amb experiència a la Lliga, gran golejador, espectacular en el contraatac i que de ben segur aportarà a l’equip. Esperem que el paquet que tenim per entrenador no l’espatlli com estava a punt de fer amb l’Ugalde que, per sort seva, ha marxat a temps. Ja sabem que jugar d’extrem al Barça és tot un repte, un equip que no fa circular la pilota.

Ara el tema pelut està, per tercera o quarta temporada consecutiva, en el lateral dret. Ens traiem de sobre a l’Igropulo, un jugador que no ha despuntat per manca de minuts i perquè no és competitiu en els partits que t’ho jugues tot, i coincideix amb la marxa d’en Nagy, si és que marxa. Es a dir que, en aquests moment, estem sense lateral dret mentre no es confirmi el fixatge d’en Gurbindo. La pregunta clau és: amb en Gurbindo i prou podem començar la temporada? La resposta és que no. En Gurbindo arriba d’un equip petit i és tota una incògnita el rendiment que pugui donar en els grans partits. Aquesta és la clau que a vegades sembla que no entenguin a can Barça. S’ha de fitxar tenint en compte que la temporada són 10 partits. No serveix de res guanyar de 20 a equipets de la Lliga. Dir, com es diu, que el Barça ha guanyat quasi tots els partits de la temporada, quan has fet el ridícul en 4 o 5 d’aquests partits clau, és un discurs poc respectuós pel soci. Veurem com fitxen els que només estan per això, com qui diu.

Jugadors del Barça i “la roja”

Jo no vull que els jugadors del Barça vagin a “la roja”. Ni a “la roja” ni a la groga. El que no vull, de fet, és que les cames d’or que paguem religiosament els socis i patrocinadors del club s’exposin a les puntades de peu de defenses poc dotats en campionats dels que només treu benefici la Federación Española de Fútbol (o Fúrbo, segons el seu president) i similars.

Em crida l’atenció, però, com arriben a la selecció els jugadors del Barça: en Cesc i en Piqué, que han fet una temporada de pena, pletòrics de forces; el soli d’en Xavi ja no molesta; en Busquets no només vol anar a l’Eurocopa, també a la Olimpíada...em sembla sorprenent. Alguns, fa mesos, em deien: “aquests es reserven per la selecció” i jo els hi deia que no. Ara dubtaria.

Sobre l’handbol. Balanç de la temporada

D’una temporada el que queden són els títols, això ningú ho discuteix. Vist així, la temporada del Barça ha estat prou bona: s’ha guanyat la Lliga espanyola i la Copa Asobal, que està al nivell d’una Copa del Rei. De notable. L’excel•lent passava per, com a mínim, estar a la Final Four.

Dit això, el nivell de l’equip ha estat el desitjat? Per mi no. El desequilibri entre els equips, sobretot a la Lliga, és tant majúscul que les xifres ens enganyen. La realitat és que la temporada es resumeix en uns pocs partits: el de la Supercopa, el de l’Ademar a l’Asobal, els dos del Montpellier i els dos del Copenhagen, el de l’Atlético a la Copa del Rei i les pistes de Valladolid, Ademar i Atlético a la Lliga, més el de l’Atlético a casa. No hi ha més partits, que ningú s’enganyi. Quin és el balanç d’aquests onze que he esmentat? Sis victòries i cinc derrotes, tres de les derrotes amb un bany descomunal del rival (Supercopa i Copa del Rei, amb l’Atlético, i anada a Copenhagen). Vist així no és el mateix, oi?

Que ens depara la temporada vinent? Tres competicions Asobal on tot ens ho juguem amb l’Atlético, que encara li queda un any competitiu, abans que l’equip envelleixi encara més, i la resta d’equips arruïnats i encara més febles. I a Europa? Si ara som el 4rt o 5è. equip en un imaginaria classificació de mèrits l’any vinent podem aspirar, com a molt, a igualar aquesta posició. Es pot capgirar això? No crec...la directiva d’en Rosell no posarà un duro més, al contrari, i els fixatges que vindran no són res de l’altre dissabte. El panorama, ara per ara, fosc.

Fixatges (futbol)

Sembla que el d’en Jordi Alba és l’únic fixatge realment tancat. Dubto que n’hi hagi cap més, a no ser que sorgeixi una oportunitat de mercat interessant, perquè aquest junta no gasta un duro per no tenir que donar explicacions dels comptes.


Crec que serà un error no fitxar més. Aquest equip s’està envellint i els experiments amb joves de la pedrera no funcionen sempre. La realitat és que caldria fitxar, també, un central rematador i un migcampista que pugui xutar des de fora de l’àrea, dues de les mancances que tenim. Si no ho fem ara ho farem la temporada vinent, però llavors també haurem de pensar en relleus com el d’en Pujol i en Xavi, a la recta final de la seva carrera esportiva.

Aviat tornarem!

En breu tornaré...i no precisament per parlar de coses positives. Al contrari. Estem a punt de tancar una temporada que no ha estat bona. Ja en parlarem.