Ens hem tornat bojos?

Ens gastem un munt d’euros amb l’Henry i ara ens plantegem si rendirà amb el sistema de l’equip. Fa uns dies, també, es parlava si en Ronaldinho estava a la seva posició correcta. Ens hem trastocat tots? Són les “estrelles” les que han d’adaptar-se a l’equip!

Un debat si que es podria obrir: és aquest el millor sistema amb el que podem jugar o ja sap tothom com combatre la nostra estratègia? O un altre, fins i tot: és aquest l’entrenador que pot reconduir aquest carruatge fúnebre que és el primer equip o caldria buscar-ne un de nou? Jo voto la segona opció.

Ronaldinho és història

No vull perdre ni un minut. Un partit de pena que ha confirmat dues coses: que l’Henry està a anys llum de la seva millor forma, tot i rebre pilotes, perquè avui n’ha rebut, i que en Ronaldinho està més acabat que jo. A veure si el podem vendre aviat, abans que es devaluï. El Barça B ha guanyat de miracle. Ni a Tercera fem bon paper.

Que el futbol no espatlli el cap de setmana

Amb Ronaldinho a la Llotja, cosa que no fa quan no el convoca el seu propi equip, el futbol sala va aconseguir una victòria suada amb el Leis Pontevedra. Varen començar marcant ells, dues vegades, però amb molt d’esforç varem aconseguir guanyar per 4 a 2.

L’hoquei, per la seva banda, també va patir amb el Lleida, però per el maleït excés de confiança. Quan van apretar els van apallissar. Per cert, ha tornar en Panadero, un jugador que no desperta passions però que quan no hi és l’equip el troba a faltar moltíssim.

I finalment el basquet també va treure un gran resultat guanyant a la pista el Akasvayu, amb pròrroga inclosa. La nota ridícula, un cop més l’entrenador. Va fer fora a la noia de TVE, que li va posar el micro en un temps mort –com fan amb tots els equips-. A partir d’aquell moment els comentaristes el van ridiculitzar cada vegada que van poder. Què esperava? És un inútil.

I queda el futbol, o millor dit els futbols. Avui juga el Barça B abans que el primer equip. És una bona ocasió per treure el cap i veure si els nois d’en Guardiola trepitgen de peus a terra. Van començar la lliga creient-se que eren el Chelsea i van sortir trasquilats com ovelles de més d’un matx. I el primer equip. Què podem dir del primer equip? Esperar a veure que passa amb en Ronaldinho, l’Henry, etc. Com diuen en castellà: “más de los mismo”.

L’incompetència del entrenador

Que dimarts en Gudjohnsen fos el millor a Glasgow només fa que evidenciar l’incompetència del nostre entrenador. En Gudjohnsen és un bon mig o mig punta, no un davanter centre. En Txiki que s’ho faci mirar, també. L’altre dia ja va tenir que empassar-se les seves paraules de pretemporada. Consti que jo tampoc crec que sigui un jugador per el Barça, però jo no l’he fitxat.

El diumenge tenim un partit de costellada que espero guanyem sense cap problema. Hi ha alguns temes sobre la taula: la patètica forma d’en Ronaldinho, el deficient rendiment de l’Henry, si tindran els pebrots de no treure a en Gudjohnsen...

Guanyadors i perdedors

L’equip d’hoquei les va passar canutes a la pista del Reus però va acabar marcant un gol quan tothom esperava la pròrroga. 2 a 1 final i Supercopa d’Espanya, una més, a la butxaca. Esperit guanyador igual a victòria.

L’equip de basquet les va passar magres fins el final i quan quedaven deu segons de partit la van espifiar un cop més i van perdre. Per cert, fins i tot un juvenil sap que quedant deu segons i perdent s’ha de fer una falta ràpida per tenir opcions a un darrer atac. Un dels nostres flamants fitxatges es veu que no. Esperit perdedor igual a derrota.

Aquesta és la realitat. Els equips guanyadors saben patir i lluiten fins el darrer segon i els perdedors no. Ara mateix crec que el nostre equip de futbol està més a prop del de basquet que del de hoquei. Falta esperit guanyador, falta coratge al camp, falta un entrenador amb un parell de pebrots. O aquest any serà un altre desastre.

Lamentable partit del Barça a Europa

Gudjohnsen, el millor del partit. Amb això està tot dit. El Rangers ha sortit a caminar i el Barça s’ha posat contentíssim: és la seva especialitat. En Ronaldinho molt i molt malament i l’Henry ha fet el ridícul més gran de l’història. Fins i tot en Messi ha passat desapercebut.

Si el Barça no és capaç de rematar partits com aquest, on el rival ha renunciat completament a l’atac, ja podem plegar. I el senyor Rijkaard plantat a la banda com un mussol, sense fer res. És un incompetent com una casa. Per buscar un revulsiu treu a en Giovani en el minut 84. Que cony espera que faci en 5 minuts? És una mòmia a la banda aquest home.

Avui el Barça podia haver sentenciat pràcticament el seu grup de la Champions i ha acabat demanant l’hora i enduent-se un punt de res contra un equip que no ha fet res de res en tot el partit. De pena.

Quin cap de setmana...

El futbol sala empata, el futbol perd, el basquet guanya fent pena i l’handbol empata a casa. Quin cap de setmana! Del futbol ja en varem parlar ahir, però ara ja tinc la por al cos davant el partit del dimarts. Només ens faltaria punxar a la Champions. Avui el basquet ha estat un cop més lamentable. El Canàries no ha fet res però el Barça només ha pogut guanyar de quatre tot i que el final del tercer quart guanyava de dinou. Aquest entrenador és nefast. Novament tot el pavelló l’ha rebut amb una xiulada, com l’altre dia. Finalment l’handbol ha lluitat però només ha pogut empatar amb l’Ademar. Les baixes d’en Nagy, Jerome i la baixa forma, per lesió, d’en Eric Gull han fet que la primera línia de l’equip estigués massa feble. Tot i tenir un gran equip, amb poques jornades hem deixat perdre mitja Lliga. Mala sort.

Tot i que no és un tema del Barça aquest cap de setmana he gaudit d’allò més veient el desenllaç de la Fórmula 1. Com s’ha esborrat el somriure de prepotent d’en Fernandito. Visca Ferrari.

Messidependència

Avui ens han marcat un gol de mala llet, o millor dit ens han marcat un golàs, en els primers minuts i ja s’ha acabat el partit. Un Barça lent, cansat, desmotivat i amb Messidependència no ha pogut fer res i el públic del Madrigal ha acabat fent “oles”. Ja es veia venir. A sobre en Deco lesionat de 4 a 6 setmanes. I l’entrenador és una mòmia, ni es mou.

Per cert, he anat a veure l’hoquei i tot i que he acabat fent badalls hem guanyat 7 a 1. Per cert, dels 16 equips que juguen la Lligueta de la Copa d’Europa: 1 suís, 1 anglès, 3 portuguesos, 3 italians, 1 gallec i 6 catalans. Quin goig fer aquest repàs.

Jo no vull a en Sandro Rosell

Quan en Laporta va sortir escollit per primer cop, en Sandro Rosell em mereixia el mateix respecte que el propi President. Posteriorment, no em van agradar gens les picabaralles entre tots dos. Van fer un trist servei al club. Finalment, amb la marxa d’en Rosell, les coses van tornar al seu port i em va semblar que fins i tot era interessant que en Rosell es mantingués a l’ombra, com una opció a tenir en compte en el futur.

En Rosell, però, em va decebre totalment quan va treure el seu famós llibre. Va estar oportunista i va fer mal al club per segona vegada i en el pitjor moment. I això ja és excessiu. En Sandro Rosell va demostrar que els seus interessos personals podien anar, si convenia, per davant dels del club.

Per contra, en Laporta ha demostrat que fins i tot en els pitjors moments pot estar a l’alçada de les circumstàncies. Ho ha demostrat aquest estiu, quan ha tornat a il·lusionar a tots els afeccionats en qüestió de dies, després de la temporada més vergonyosa de l’història del club. Ha comés errors, com tothom que fa coses, però per mi és el millor President que ha tingut mai aquest club. Almenys dels que jo he conegut, que ja en són uns quants. El futur President del Barça ha de ser qui en Laporta ens recomani. I si és en Ferran Soriano encara millor.

Ridícul espectacular

Estic escrivint aquest post quan falten dos minuts per acabar el partit amb el Joventut i ens estan passant per sobre. 22 pilotes perdudes en un partit, que trist. Estem perdent de 21, en aquest moment. Puag. I el que fa més pena és veure a l’estaquirot de l’entrenador sense cap idea i sense saber que fer. Quina imatge. I volem construir un nou Palau per veure aquesta colla d’arreplegats? La Junta no sap el que està fent amb el basquet. Quan reaccioni caldran tres anys per refer l’equip. Final del partit: 94-73. Quin ridícul.

Diversos

Estic fart de que no hi hagi futbol perquè a mi les seleccions em donen igual. De moment sembla que no s’ha lesionat ningú i això ja és una victòria. Ara falta veure com tornen perquè poden sortir escaldats de camp del Vila-real.

Aquests dies l’hoquei i el handbol ha jugat partit de Lliga. Amb el Noia s’ha empatat, un bon resultat tenint en compte que van segons i jugàvem a casa seva, i el handbol ha guanyat a camp del Cantabria. La nota negativa és que en Jerome s’ha lesionat, esperem que de poca gravetat, i la positiva que l’Iker Romero i en Juanin han tornat a fer un gran partit. Aquest cap de setmana totes dues seccions tenen partits importants i a casa. L’hoquei juga el primer partit de la copa d’Europa i el handbol juga amb l’Ademar que ahir va empatar amb tot un Portland. Caldrà suar la samarreta.

El handbol i el hoquei amb nota alta

El handbol i l’hoquei han passat amb nota els seus dos enfrontaments amb el Granollers i Voltregà respectivament. Res a destacar, únicament que l’Eric Gull ha començat a llençar a porta. Només és l’inici del que serà una etapa de gran golejador a Can Barça.

Molt palco VIP i les generals del bàsquet en condicions lamentables

Em sembla molt bé que el club posi aquestes magnífiques zones VIP i aquests palcos tant bonics a l’estadi. Em sembla fantàstic, també, que al Palau s’hagin canviat els amortitzats seients i que s’hagi pintat la pista. Tot això em semblaria encara més extraordinari i fantàstic, però, si anés acompanyat de la construcció d’uns lavabos als “anfiteatres” del Palau. Com es possible que el club Unicef encara, a l’any 2007, no tingui lavabos a les seves generals elevades i que aquestes zones no siguin accessibles per a tothom?. Em deixa parat. Espero que en el nou Palau tinguin previst aquest tema, no sigui que amb tanta bombeta exterior i amb tant color a la façana s’oblidin de posar un trist urinari, ni que sigui.

El bàsquet guanya, fins i tot amb Ivanovic, i el futbol sala arrasa

El bàsquet va guanyar còmodament a un Estudiantes molt fluix amb un destacable partit d’en Basile, el millor que li hem vist al Palau sens dubte. L’equip, però, presenta serioses dubtes. Lamentablement no m’imagino aquest equip guanyant a un Madrid, un Joventut o un Tau. Espero equivocar-me.

El Palau va rebre a l’entrenador amb una xiulada espectacular. No crec que mai més vegi una cosa com aquesta. Un entrenador xiulat el primer dia i abans que es jugui un sol segon de bàsquet! El que es diu una magnífica comunió amb el soci. No se que espera la Junta Directiva a fer fora a un personatge que com entrenador és un desastre i com a persona crea la repulsa de la parròquia. Que més esperen?

Per cert, el futbol sala espectacular. L’he vist per TV i realment s’ha fet un bon equip. A mi aquest esport no m’interessa gaire, però m’enorgulleix que per primer cop a l’història el nostre club estigui líder de la Lliga.

El Barça B no xuta

El meu amic Joan Santa Regina ha anat a veure el Barça B i em diu que això no marxa. Es veu que hem tornat a jugar com si fóssim el Chelsea, en comptes del que som: un equip de Tercera Divisió. Si, de Tercera Divisió.

Els jugadors del filial no suen suficientment la samarreta, això és un fet. Només s’ha de veure com corren quan tenen una oportunitat amb el primer equip. Juguen com si fossin jugadors contrastats. S’ho obliden que per ser grans jugadors s’ha d’haver patit. Cal que al nostre filial se li expliqui que vol dir la cultura del esforç.

Cap de setmana sense futbol

Sense futbol però amb gran activitat a Can Barça. Ahir el handbol va fer un partit normalet però efectiu per guanyar al vigent campió de Lliga francès i posar un peu i mig a la següent ronda de la EHF Champions League. La segona part d’en Losert i l’Iker Romero van fer que el resultat no reflecteixi la dificultat del partit. Aquesta tarda juga el B, demà el basquet, i diumenge l’hoquei i novament l’handbol, que juga contra el nostre màxim rival nacional, el Granollers. No ens avorrirem. El que fas més mandra és el bàsquet, no hi ha dubte. Segueixo pensant que aquest serà un any de pena, vist l’equip que tenim i els incompetents que el condueixen.

Quim Paüls, excel·lent

La resposta que va donar en Quim Paüls, a RAC1, a les declaracions d’abans d’ahir d’en David Páez, defenent al seu germà, només es poden classificar de brillants. En Quim Paüls és un home sobri, no ens podem enganyar, però quan parla sap el que diu.

Ahir va dir que el Barça va avisar al “Negro” amb temps que volia fer una renovació del projecte i que comptava amb ell per incorporar-se a l’estructura del club. La cosa hauria acabat amb un gran homenatge, amb el “Negro” imagino que com a Secretari Tècnic i tots contents. Possiblement, també, la seva hauria estat la primera samarreta de la secció penjada al Palau (com pot ser que el millor equip del mon no tingui una samarreta retirada i l’equip de basquet ja en tingui 4 o 5 havent aconseguit una quarta part de títols? no ho sap ningú). El “Negro” va considerar que podia seguir jugant, opció molt honorable. Però...al Reus? Aquí és on ha patinat, mai millor dit. Per mi, per molts, això és imperdonable. I el seu germà que jugui i calli que no tenim perquè aguantar “pataletes” de germanet ressentit.

Per cert, en David va dir una cosa a retenir: casa meva és l’Argentina i aquí sóc un professional. Un altre que marxaria al Reus sense dubtar-ho.

El “Negro”, un pobre home

El Barça ha guanyat el partit d’avui però el resultat és una mica curt per anar tranquils a Reus. El 4 a 2 ha estat just i res a dir.

Ha tornat el “Negro” al Palau. Evidentment se l’ha rebut amb una bona xiulada i amb una bona pancartada de Sang Culé, de llarg els més dolguts per la marxa del “Negro” perquè han patit amb ell els insults de la pista del Reus. Per sort ha quedat demostrat que, a més de ser una persona de segona categoria, està totalment acabat i s’arrossega per les pistes amb l’únic afany d’omplir-se les butxaques amb les trenta monedes que reben els traïdors de la seva “calanya”. No n’ha tingut prou en tornar al Palau que, a sobre, en comptes d’aguantar els improperis del personal mirava desafiant i fent que no amb el cap. És un pobre home.

Tràmit futbolístic i pèssima noticia en handbol

El partit amb l’Atlético de Madrid ha estat un tràmit. Els madrilenys han començat jugant bé però després del segon gol han tirat la tovallola. Destacar les actuacions d’en Deco, Iniesta i Messi, en l’aspecte positiu, i d’en Ronaldinho i l’Henry, en l’aspecte negatiu. En quina baixa forma estan tots dos. Només els salva que hi posen totes les ganes.

El handbol ha perdut. A perdut a la pista del CAI de Saragossa. Una pista difícil però amb un rival que no opta al títol. Es a dir: una entrebancada molt important. D’acord que al Barça li falta estar més conjuntat però deixar-se marcar 37 gols és del tot excessiu. I l'Eric Gull s'ha quedat un cop més sense marcar. Imagino que deu estar lesionat perquè ha estat el màxim goljador i el segin màxim golejador de les dues darreres lligues. I ara no marca ni per casualitat.

El dia de Ronaldinho

Avui és el dia que Ronaldinho ha de retrobar-se amb el Nou Camp. L’altre dia va esforçar-se i avui ha de demostrar que segueix essent un jugador desequilibrant i decisió. Indiscutiblement s’ha equivocat, però tothom té dret a rectificar. Que no perdi aquesta oportunitat.

El hoquei va guanyar a la difícil pista del Liceo, el Barça B va guanyar a casa al Castelldefels i el futbol sala també va aconseguir la victòria, suant a base de bé, enfront el DKV Seguros Saragossa. De moment, el cap de setmana va força bé

Handbol i motor

L’equip de handbol, jugant a mig gas, va guanyar còmodament al ZK Astrakhan, l’equip més complicat del seu grup de la EHF Champions League. Cal destacar, de totes maneres, la bona actuació de l’Iker Romero i d’en Juanin. S’ha de mirar, però, de jugar amb una mica més de tensió defensiva perquè quan vinguin els partits complicats podria faltar rodatge.

El cas de l’Oleguer i el Rally Catalunya és reprovable, evidentment, però recordem que el club és el primer que va portar els jugadors a fer carreres a Montmeló. I els va portar quan pitjor anaven les coses i més crítiques estava rebent l’equip. Ara el poden renyar, amb tota la raó, però en termes de seguretat poden dir poca cosa. És cert que no és el mateix una cosa que l’altre, però...

Quan no són naps són cols

Ara que sembla que l’equip ha reaccionat i que en Ronaldinho també, ara venen les lesions. Espero que no es torni a obrir el debat de si la preparació física no és la correcta, que si la gespa, que si calen més rotacions. Pensem que és mala sort i deixem-ho aquí.

El fet és que ahir varem fer un partit seriós i ens varem endur els tres punts i la meitat del passaport per la segona fase de la Champions. I això és el més important.

Confirmacions, reacció i ridícul

Com quasi sempre. L’hoquei ha guanyat la Supercopa europea amb tota facilitat, l’handbol ha fet un resultat insultant en el primer partit de la lligueta europea, el futbol sembla que continua reaccionant i està fent uns bons partits i, com no, el basquet està fent el ridícul cada setmana.

Només em referiré al basquet. Aquest any no guanyarem res, això es veu clar. Doncs fem neteja ara, ja. Fem fora a en Savic i l’Ivanovic i comencem a preparar l’equip del proper any. Un equip que s’il·lusioni en el projecte, un equip jove i de futur, un equip que pugui omplir el futur nou Palau. Un equip, en resum, que sigui tot el contrari de l’equip actual.