Quin patiment...

Hem menystingut a l'Espanyol guanyant per 3 a 0 i si ens descuidem ens liquiden. Avui hem vist l'eliminació molt a prop per no valorar a un rival que és molt inferior però que ha sortit com a mínim a lluitar.

Madrid-Barça, al Palacio de Vistalegre: una experiència

Ahir vaig estar al Palacio de Vistalegre, que per cert la parada de Metro que t’hi porta es diu Vista Alegre, separat. Us haig de confessar que el lloc és realment impressionant, però molt cutre. És immens, està deu vegades més ben equipat que el Palau (com quasi qualsevol pavelló), però després et trobes que el rètol de la porta té lletres apagades o que el marcador és una projecció a una pantalla (us ho juro).

Per contra del que imaginava no vaig sortir massa cremat. En tot el partit només varen cridar cinc o sis cops el càntic clàssic del “puto Barça” i prou. Cal altre crit contra Catalunya, els catalans o les nostres famílies. Només el “puto Barça” que seria l’equivalent al nostre, canviant Barça per Espanya. M’esperava un ambient molt més hostil.

El que us diré ara no és gens popular, ho se, però no vull deixar d’esmentar-ho. El Madrid té el doble d’afecció i, en general, entén més de basquet que la nostra. Em sap greu dir-ho, però és així. A la pista del Madrid es protesta i es crida com en el Palau però amb més criteri. Més d’un cop ho he dit: al Palau a vegades protestem coses ben xiulades. Si s’ha de fer pressió endavant, però crec que podríem prescindir del protestar per protestar.

Del partit no em vull parlar. 39 minuts guanyant i perdre de dos està tot dit. Guanyant de deu en el darrer quart no hi ha excusa possible. Dues errades de pati de col•legi d’en Lakovic, al que no veig recuperable, i un lamentable partit d’en Navarro que va estar xulesc i prepotent i va acabar perdent el partit. No és la primera vegada que perd tota la concentració protestant i jugant com una estrella. Ahir ens podia haver sentenciat el partit a favor, però va estar xupon i volent fer coses impossible en el moment que més tenia que haver assegurat les pilotes. Una pena perquè aquesta lligueta és molt complicada i guanyar ahir hauria estat clau.

El Barça, sumant punts

El Barça continua sumant punts, jugant seriós i sense precipitacions. Ahir hi havia el risc de que volguéssim anar tots cap a porta de forma precipitada i no va ser així. El Numància ha posat l’autocar a sota la porteria, com és lògic, i ha donat molt problemes a un Barça que ha arribat al descans amb un 0 a 0 i amb un gol anul•lat al Numància, que ho era.

La Segona part ha estat totalment diferent i el Barça ha passat per sobre de l’equip de Sòria, que tot i així ha aconseguit marcar en un llançament de falta impecable. El Barça, però, ha lluitat i s’ha endut el gat a l’aigua.

Amb aquest empat i salvant la categoria els pericos en tenen prou

Lamentable partit del Barça B al camp llogat de l’Epañó. Hem anat sense els nosaltres titulars i haurem d’esperar una setmana per matxacar al pitjor Espanyol de tota la seva història. A mi m’hauria agradat fer-ho al revés, avui sentenciar amb el primer equip i dimecres jugar amb els juvenils per reservar als nostres dos primers equips per quan juguen amb equips de la primera meitat de la taula. Bé, dimecres riurem. Per cert, que ningú critiqui als que cridin desitjant que l’Espanyol vagi a segona, els pericos criden “puto Barça” des del primer minut. El proper any no ho podran fer.

Valero Rivera, el final

Jo fa temps que li dic a alguns nostàlgics que en Valero Rivera és un ex-entrenador que ara no es menjaria res. Alguns m'ho varen recordar quan la Federació el va fitxar per seleccionador. En aquests moments Croàcia està apallissant al seu equip, com ja va fer Suècia l'altre dia. En Valero està completament acabat.

Pitjor impossible

El sorteig de l'Eurolliga ens ha anat de pena. Ni més ni menys que el Real Madrid i el Maccabi al nostre grup, dos rivals complicats a més no poder. Ara és el moment de demostrar que el nostre equip és competitiu. Guanyarem!

Què podem dir?

Francament ja no se que dir sobre el Barça. Juga tothom bé, no hi han conflictes, fa record rera record. Què més és pot dir? Només que cal concentrar-nos per la copa. No menysvalorem als pericos que quan un està mig mort treu forces d'on no sap. Celebrem el nostre estat de forma i sentenciem l'eliminatòria dimecres mateix. La satisfacció serà doble.

El basquet també està fent la feina. Ahir es va adormir en el darrer quart a Badalona però va jugar millor les cartes finals. Extraordinària victòria.

Bona actitud, responsabilitat i, sobretot, molt fred

El Barça ha estat novament un equip amb bona actitud a la gespa i això li ha permès passat l’eliminatòria sense masses problemes, tot i que el Atlético s’ha avançat en el marcador i ha creat perill en alguns moments del matx.

Alguns comentaris: en Pinto no ens fa patir; en Càceres ha fet dues errades monumentals i ha estat el pitjor del partit però crec que serà un bon jugador en el futur; a en Hleb li falta pegada i sang en el moment decisiu; en Márquez està fent la seva millor temporada; l’Iniesta torna a ser el d’octubre i novembre; i en Bojan em continua decebent, no acaba de fer un partit complert.

I ara els pericos a quarts de final. El resultat, si no hi ha sorpreses, serà de partit de tennis: 6 a 0 i 6 a 0. A veure si els podem pentinar bé...

A aquest Barça no hi ha qui el pari

En una nit freda, a Navarra, i l'Osasuna marca un 2 a 1 en el minut 30 de la segona part. Res, cap problema: el Barça guanya 2 a 3. No hi ha qui ens pari i tenim al segon a 12 punts. Messi, Xavi, Eto'o...no saps a qui destacar, estem en un moment dolç, dolç, dolç.

Fiabilitat total

El Barça ha resolt els vuitens de final de la Copa del Rei amb una nova exhibició davant l’Atlético de Madrid, aquest cop a casa seva. Tres gols i un nom propi: Messi, que els ha fet tots tres i això que la seva millor jugada ha acabat al pal. Un monstre que ha acabat ovacionat pel públic en el moment de sortir del camp substituït.

Pels més escèptics, o acollonits, dir que en Càceres i en Pinto han estat del més destacats del partit, demostrant que els teòricament suplents estan a punt per jugar sempre que calgui. Una mica més de respecte pels nostres jugadors, si us plau.

Dimecres tenim la tornada al Camp Nou. Un pur tràmit, es clar.

I gol de Touré Yayá en el 92...

Això em passa per penjar els post abans d'hora jajaja

Tres punts i poc més

El Barça ha tornat de les vacances mig adormit i les ha passat canutes per guanyar a un Mallorca que només sap llençar patades a la cama, pura tècnica. El Barça ha començat perdent el partit i ha capgirat el marcador amb un gol de l'Henry, que segueix en forma, i del "debutant" Iniesta. Res més, un partit horrible però els tres punts a la butxaca. Guanyar aquests partits és el que dona lligues.