Una gran tarda

Primer l'handbol i després el primer equip ens han donat una tarda fantàstica.

L'handbol ha fet història guanyant a Zagreb de pallissa, deixant el partit de tornada del dissabte vinent com un pur tràmit amb tres actuacions espectaculars: en Saric que ha parat 15 llançaments a la primera part i en Víctor Tomàs i en Juanín que han marcat vuit gols cada un. Gran resultat. La nota negativa, com no, la baixa forma d'en Hansen i la manca de reacció d'un entrenador mediocre, que quasi deixa que ens empatin el partit amb la seva mania de defensar en 5-1. No hi ha res a fer.

I el futbol. Les hem passat canutes a la primer part, on en Valdés ha tret un gol i els pals dos més, i una segona part que amb l'entrada d'en Xavi ha millorat molt i on l'Ibra ha demostrat que és un golejador marcant un gol de davanter centre, d'aquells que has d'estar allà per marcar-lo.

Un bon dissabte!

Setmana inacabable

Es va guanyar la Copa del Rei d'handbol, gràcies a un partit espectacular de l'Íker Romero i a que l'equip no va tirar en cap moment la tovallola, i el futbol i el bàsquet ens han donat una mica de tot: victòries justes i desenganys inesperats.

I ara com estem?

Futbol. No podem afluixar perquè el Madrid tampoc ho farà. Cal guanyar a Mallorca i esperar a veure si l'Atlético ens ajuda una mica. Estem en un moment complicat perquè no juguem bé, però anem treient els punts. Avui torna en Xavi, s'ha de notar.

Handbol. A Zagreb a resoldre una eliminatòria on el Barça és molt superior però on caldrà lluitar molt.

Basquet. A guanyar a Madrid com sigui. No queda altre opció!

Antequera: patiment i alegria...i el senyor seleccionador

Avui no tenim perdó...anar guanyant de vuit i acabar patint només vol dir una cosa: manca de concentració. Per sort som molt superiors al Reyno de Navarra (Portland pels nostàlgics) i hem pogut guanyar. Jo ja em veia demà fent turisme per Màlaga. Destacar el bon partit d’en Nagy, avui decisiu, i la direcció d’en Dani Sarmiento, molt bona. Ja tocava tenir un central especialista.

La sorpresa ha arribat a la segona semifinal quan un Ademar que ha lluitat molt ha doblegat al totpoderós Ciudad Real que ha sortit a la pista pensant en la final i l’acabarà veient per la tele. Quina alegria veure’ls caure...

Tres anècdotes:

A la sortida del pavelló uns neandertals del Ciudad Real han increpat als jugadors del Barça que juguen la Mini Copa. Com sempre els catetos fent el ridícul per les espanyes...tot ha estat des de l’altre cantó del carrer, es clar. A sobre covards.

La cara d’en Valero Ribera al acabar el partit del Ciudad Real era un poema. Ja sabeu que ell desitja veure caure al Barça, no sigui que algú pensi que els títols del Dream Team no eren mèrit seu, i veu que l’Ademar és menys rival. No té cura, estarà ressentit per sempre més.

Definitivament l’entrenador del nostre equip és un home que no crea complicitats amb ningú. Avui ens ha saludat des de cinc metres, una hora i mitja abans del partit. No ha estat capaç ni de venir a saludar...si almenys fos bo entrenant! Del seu segon ni en parlo...deixeble d’en Valero, està tot dit.

Gaudint de la Champions amb el cap a Antequera

Poques coses es poden dir d'un partit on el Barça guanya 4 a 0. Ara queda esperar el sorteig de divendres on l'únic rival que ens ha de preocupar és el Manchester. A veure si tenim sort i ens toca el Girondins d'en Monsieur Blanc, la ventafocs del sorteig.

La Copa del Rei d'handbol ha començat avui amb una victòria treballada del Ciudad Real, una bona notícia perquè s'han desgastat, i una victòria encara més treballada de l'Ademar enfront d'un sempre perillòs Valladolid. A veure demà si el Barça passa el tràmit, només faltaria, del Logroño, i el podem veure dissabte. La Llum i jo ja tenim les maletes a punt per anar a animar al equip.

Goog bye, Madrid!

El Real Madrid ha quedat eliminat de la Champions League o, el que és el mateix, ha quedat tècnicament arruïnat perquè després de gastar-se 300 milions en fixatges el retorn de l’inversió ja és materialment impossible. Si en Florentino tingués una mica de dignitat en aquests moments estaria dimitint. Tranquils, només faran fora a l’entrenador.

El model de la prepotència ha quedat clar que no serveix per res. El Barça potser no guanyarà res, quina sap, però com a mínim no haurem de passar la vergonya de tenir que empassar-nos les paraules, que és el que estan fent els jugadors del Madrid en aquests moments, els que ahir deien que guanyarien tres a cero.

Adéu Madrid, un any més us haureu de pintar la copa a l’oli...

De tarda interessant a tarda per oblidar

Ahir esperava viure una tarda inoblidable i ho vaig aconseguir…el problema és que ho vaig aconseguir en negatiu.

L’handbol va ser decebedor. Un partit que hauríem d’haver resolt als 20 minuts el varem tirar a les escombraries sense excuses. D’acord que els arbitres ens van collar a la segona part, però si el marcador hagués estat més favorable pel nostre equip ni ens hauríem adonat. El fet és que, un cop més, no sabem reaccionar quan anem per darrera del marcador. Tot el contrari, comencem a voler resoldre el partit amb individualitats i acabem perdent. I des de la banqueta tampoc es veuen mai idees quan les coses van mal dades, la veritat.

El futbol tampoc va anar bé. Varem lluitar tot el partit però sense idees davant de porta i fent aigües en defensa. Només ens va faltar l’expulsió, totalment injusta, d’Ibra. I el Madrid, com no, va fer de Madrid i va guanyar en el darrer segon. Quina sort que tenen els tios...Ara la Lliga es complica, no ens podem enganyar, per no que ens la jugarem en el partit del Bernabeu. Quin partit que ens espera!

Una tarda interessant

Primer l'handbol i després el futbol. A l'handbol ens toca confirmar que som superiors i guanyar a Dinamarca, per assegurar el primer lloc del grup de la Champions League, i després el futbol ha de presentar la seva candidatura definitiva a la lliga guanyant al camp de l'Almeria. Avui, per cert, no us perdeu el partit de les 22h. perquè el Madrid punxarà a casa amb el Sevilla, n'estic convençut.