4 anys de blog...

No està malament, oi? Als que el llegiu, si és que el llegeix algú, gràcies per fer-ho.

L’immadur Bojan

Quan parlem d’en Bojan sovint oblidem que és un nen. Declaracions com la de la roda de premsa d’acomiadament ens fan recordar que és un nen i que parla com el que és. I que té un entorn que no l’aconsella bé, també cal dir-ho.

En Pep Guardiola ha donat oportunitats a en Bojan i no les ha aprofitat perquè ha sortit al camp amb por de no estar a l’alçada. No és cert que ell hagi demostrat que té categoria Barça, només va fer mitja dotzena de partits bons a final de la temporada passada. Si ens ho mirem amb aquest barem en Villa també va fer una primera volta extraordinària i a la segona el xiulava la gent. El fet, però, és que en Bojan no pot jugar al Barça per dos motius, essencialment: no és polivalent en les posicions de la davantera, ell és davanter centre i prou, i que precisament per això té un problema ja que el Barça sempre ha de tenir el millor davanter centre del món i ell no ho és. Ni ho serà, fans d’en Bojan.

I un darrer comentari: no és estrany que essent un jugador tant bo, com diu la gent, no hagi tingut més que una oferta i d’un equip tronat com la Roma, i encara gràcies a que hi ha anat en Luis Enrique?

Mediocritat informativa

La cançó de cada dia és si l'Alexis o en Cesc, si és que arriba, jugaran en el lloc de qui sigui. Aquests professionals del periodisme encara no s'han adonat que el Barça juga 80 partits per temporada. Cal fer un equip titular?

...i visca Paraguai!

Ja els tenim a tots lliures. El cap dels nostres internacionals ja només pensa en blaugrana.

Visca l’Uruguai!

Argentina eliminada i els nostres jugadors ja poden descansar. Amics, a mi les seleccions no m’interessen el més mínim. És més, desitjo que fracassin totes les seleccions on juguen els jugadors del nostre equip perquè no vull que es lesionin o es cansin per uns altres colors que no siguin els blaugranes. Potser si la meva selecció pogués jugar oficialment pensaria diferent però avui per avui només puc dir: visca l’Uruguai!

Fixatges de garantia

Així podríem qualificar els dos fixatges que ha fet l’handbol del Barça. En Mikel Aguirrezabalaga i en Viran Morros tenen coses en comú: tots dos han passat per la pedrera del Barça, tots dos tenen experiència en equips del capdavant de la classificació i tots dos reforcen posicions o aspectes del joc on el Barça calia que es reforcés. D’en Aguirrezabalaga podem esperar, sobretot, llançament, velocitat en el joc i talent en la distribució, tot i que penso que pot ser un bon recurs per defenses avançades. D’en Viran Morros sobretot capacitat defensiva i més recursos pel contraatac. A més, perquè no dir-ho aquests fixatges fan més dèbils els equips d’on provenen: l’Ademar i el Ciudad Real, dos dels nostres principals rivals en les competicions estatals i internacionals.

Penso que aquest any no podem esperar més fixatges, em sorprendria el contrari, però veient com està tot plegat des del punt de vista econòmic ens poden donar per satisfets. Només una taca: el lateral dret. Tornarem a començar una temporada jugant-nos la carta d’en Nagy, un bon jugador però massa irregular per un equip que vol guanyar-ho tot. De l’Igropulo ni en parlo, no crec que estigui preparat per l’handbol de les grans finals. Potser m’equivocaré, res em faria més content.

De Wenger i de senyor se'n ve de mena

Vagi per endavant que m'és del tot indiferent que vingui o no vingui en Cesc. Crec que no el necessitem i que és un bon jugador però que no és millor que alguns que costarien la meitat. És més, per norma no fitxaria mai un jugador que va marxar del Barça perquè li va donar la gana.

Dit això, començo a estar cansat d'aquest rol de gentleman amb el que va per la vida l'Arsène Wenger. Només em faltava escoltar la darrera de les estupideses que ha dit, quan ahir va declarar que en Xavi faltava al respecte a l'Arsenal quan deia que en Cesc ho està passant malament. No és obvi que ho deu estar passant malament? Això és faltar al respecte a l'Arsenal?

En Wenger no és un senyor, amics. En Wenger és un impresentable més d'aquests que circulen pel món del futbol. Un senyor no enganya a un xicot, perquè els jugadors de futbol són nens, dient-li que la temporada següent el deixarà marxar. Un senyor no plora dient que l'arbitre li ha robat el partit quan el Barça l'elimina de la Champions fent una exhibició de joc. Un senyor no fitxa jugadors de les categories inferiors d'altres equips punters, tot oferint feines als seus pares. En Wenger no és un senyor per més trajat i estirat que vagi, no es deixin enganyar.

I ara Espanya...

Aquí s'equivocarà i de valent. Si en Sandro creu que portar a Espanya al Camp Nou és el mateix que carregar-se el beisbol o posar-li entrada a la final de la Supercopa és que no sap on es fica. Aquesta no li perdonarà ningú.

Els risc innecesari

El risc de començar la temporada sense una davantera de garanties és una realitat. Confiar en l'estat de gràcia d'en Villa, que clarament té un problema anímic, i en que en Pedro i en Messi puguin jugar 80 partits és poc més que un suïcidi que no sortirà bé dos cops. El cert, però, és que a 6 de juliol estem igual que estàvem o pitjor perquè ja no tenim en Bojan, que era un bon suplent. Juguem amb foc.

En Jonathan dos Santos ha d’anar al carrer

Les excuses d'en Jonathan dos Santos s'han d'agrair, ningú li ha demanat que ho fes, però no ens valen. El Barça està molt per sobre dels seus jugadors i si realment ens creiem que els valors i la conducta de les persones que formen la família culé està per sobre de la resta en Jonathan ja és, des d'ara, un exemple nefast pels qui venen al darrera. Jo ho veig així, seria inflexible...