L’equip de basquet fa pena. El paper que va fer ahir amb un equip digne de partit de casats contra solters va ser lamentable. Un cop més. Al final no serem 3.000 persones al Palau, com en els darrers partits, al final en serem, o en sereu, 50.
Ahir, cap al final del partit, mirava la llista dels nostres jugadors al marcador i només tinc la seguretat de que està al nivell d’un gran equip en Lakovic. Un sol jugador. I podria discutir el perquè de tots els altres amb qui vulgui. Fan autèntica pena. En Grimau que va com un desesperat, en Trias que a vegades sembla que les mans i el cap no estiguin coordinats, en Kasun que molt mate però perd trenta pilotes per partit i falla sol sota cistella trenta més. En Marconato que no s’aguanta dret, en Basile que juga bé un partit i deu malament, en Vázquez que és un bluf com una casa de pagès. I seguiríem fins el final.
I l’entrenador i el secretari tècnic. Quin parell de penques. L’Ivanovic deia al final del partit que estava content amb l’evolució de l’equip. Aquest individu no té la més mínima sensació del ridícul. Bé, això segur perquè si tingués nocions del que és fer el ridícul no es mouria per la banda com si estigués sonat. I l’altre estaquirot, en Savic, allà al túnel de vestuaris com una mòmia. On renoi anem amb aquest parell de paràsits? No tenim gent com deu mana al país, cony?
I la Junta. Són els únics que no veuen l’equip que tenim? No veuen que a l’Ivanovic el xiulen cada vegada que surt a la pista? I abans que comenci el partit !!! Això no ho veurem mai més a la vida !!!
Ahir mirava a Sang Culé i em feia pena els esforços que esmerçaven per un equip tant patètic. No se com tenen forces per animar a aquests mediocres. Per cert, ahir el meu nebot Sergi va anar per primer cop a veure un partit de basquet. No va tenir gaire sort, això està clar. Però s’ho va passar molt bé per dos motius: perquè té sis anys, i no es dona compte de que el partit era lamentable, i perquè en el decurs del segon quart va decidir integrar-se a Sang Culé que, evidentment, el van acollir de bon grat i li van deixar una bandera de les lleugeres perquè animés fins el darrer minut. Gràcies nois!
Ahir, cap al final del partit, mirava la llista dels nostres jugadors al marcador i només tinc la seguretat de que està al nivell d’un gran equip en Lakovic. Un sol jugador. I podria discutir el perquè de tots els altres amb qui vulgui. Fan autèntica pena. En Grimau que va com un desesperat, en Trias que a vegades sembla que les mans i el cap no estiguin coordinats, en Kasun que molt mate però perd trenta pilotes per partit i falla sol sota cistella trenta més. En Marconato que no s’aguanta dret, en Basile que juga bé un partit i deu malament, en Vázquez que és un bluf com una casa de pagès. I seguiríem fins el final.
I l’entrenador i el secretari tècnic. Quin parell de penques. L’Ivanovic deia al final del partit que estava content amb l’evolució de l’equip. Aquest individu no té la més mínima sensació del ridícul. Bé, això segur perquè si tingués nocions del que és fer el ridícul no es mouria per la banda com si estigués sonat. I l’altre estaquirot, en Savic, allà al túnel de vestuaris com una mòmia. On renoi anem amb aquest parell de paràsits? No tenim gent com deu mana al país, cony?
I la Junta. Són els únics que no veuen l’equip que tenim? No veuen que a l’Ivanovic el xiulen cada vegada que surt a la pista? I abans que comenci el partit !!! Això no ho veurem mai més a la vida !!!
Ahir mirava a Sang Culé i em feia pena els esforços que esmerçaven per un equip tant patètic. No se com tenen forces per animar a aquests mediocres. Per cert, ahir el meu nebot Sergi va anar per primer cop a veure un partit de basquet. No va tenir gaire sort, això està clar. Però s’ho va passar molt bé per dos motius: perquè té sis anys, i no es dona compte de que el partit era lamentable, i perquè en el decurs del segon quart va decidir integrar-se a Sang Culé que, evidentment, el van acollir de bon grat i li van deixar una bandera de les lleugeres perquè animés fins el darrer minut. Gràcies nois!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada