Aquest Barça juga bé, però sobretot s'hi esforça

Tres golets més a la Fiore i, sobretot, la sensació de que aquest equip ara treballa de valent i sap el que es fa a la gespa. Jo feia molt temps que no veia jugar al Barça amb aquesta seguretat. Que duri!

He trucat a l’ASOBAL i he reservat hotel a tota màquina!!!

Ja no podia esperar més i he trucat a l’ASOBAL per saber, d’una vegada per totes, quan es jugava el partit de la Supercopa: definitivament el diumenge 7 de setembre. El que succeeix és que el dia abans, dissabte, fan la Gala de Presentació de la Lliga. I també hi volem anar, es clar.

La mala notícia és que la celebració de la Supercopa coincideix amb les festes d’Albacete i, es clar, he reservat hotel a tota màquina per no tenir que dormir amb la Llum a sota d’un pont. Resumint: tenim hotel i encara no sabem si tindrem entrades perquè la signatura oficial entre l’Asobal i l’Ajuntament no es fa fins el 27 d’agost i no s’han posat a la venda.

Llavors voldran que el pavelló s’ompli. Fan esperar a la gent fins quatre dies abans del partit i després ningú té hotel perquè les festes porten, diuen, 100.000 visitants a la ciutat –que deu tenir 1.000 places hoteleres-. La Supercopa té tots els números per jugar-se en un pavelló mig buit, com la final de la Copa de Rei de Saragossa.

U, u, Oleguer!

L’Oleguer ja és jugador de l’Ajax. El Barça no ho notarà excessivament, des del punt de vista esportiu, però el trobarem a faltar perquè a molts ens agrada veure gent del país a la gespa. Ens agrada més que veure a altres cridar “Viva Espanya!”, això per descomptat.

L’Oleguer ha estat un home que ho ha donat tot, no s’ha queixat mai i a sobre ha parlat amb criteri. D’aquests no en tenim molts, sap greu prescindir-ne. Que tingui molta sort!

La Lliga Catalana al Palau

Torna la Lliga Catalana al Palau. Joventut, Manresa, guanyador de la Lliga Catalana LEB i Barça lluitaran per un títol que fa anys que se’ns resisteix. Els dies 20 i 21 de setembre tenim la primera gran cita de la temporada al Palau.

Per això defenso en Laporta

Pràcticament sempre defenso en Laporta perquè ell defensa els interessos del club peti qui peti. Alguns altres, en el “cas Messi” ja s’estarien abraçant als federatius de torn. Els coneixen fa massa temps.

Diuen que en Xavi va dir que “han d’escoltar al jugador”. No Xavi, aquí vas equivocat. Aquí el primer és l’equip i el jugador, com a treballador del club, el que ha de fer és el que més convingui al Barça. Ell i tu també. Per cert, pensa el que crides abans de fer-ho que vas fer pena.

163.000 socis

El Barça és el millor equip del món i també el que té més adeptes: ni més ni menys que 163.000 socis des d’aquest mes de juliol. Una xifra estratosfèrica que s’ha aconseguit gràcies a la gestió d’en Joan Laporta i la seva Junta. O no?

No val a badar

S’ha fet el sorteig de la propera edició de la Lliga Europea d’hoquei i no ens ha anat malament, tot i que hem d’anar en compte. Som molt superiors al ERS Iserlohn alemany i superiors al AS Valdagno italià i al Vic, però amb un equip italià sempre s’ha de vigilar, sobretot a casa, i el Vic ens coneix molt bé. Ens en sortirem, de ben segur, però no val a badar.

En Messi no juga sol

En Messi va fer un gran partit amb el Dundee, marcant tres gols i jugant com els àngels, però no juga sol. Aquest Barça treballa i penca de valent i d’això també en treu benefici en Messi. Portem dos partits només, no es pot dir gaire cosa, però aquest equip és un altre. Ha marxat un entrenador tou i sense criteri i ha arribat un crack que fa pencar i que no tolera que la gent vagi per lliure. I compte amb els joves no sigui que deixin a la banqueta alguns dels que es pensen que tenen el lloc assegurat.

“Amics de l’handbol del Barça”, a Facebook

Ahir la Llum i jo varem crear un grup a Facebook dedicat a l’handbol del Barça. No és cap secret que és el nostre esport preferit i amb el que ens ho passem més bé. Ara només cal que els que gaudiu de l’handbol blaugrana també us hi apunteu i ens ajudeu a fer-lo gran, tot escrivint articles, penjant vídeos, posant fotografies, etc. Els que encara no estigueu a Facebook ara teniu l’excusa per ser-hi.

Per entrar al grup, anar a:
http://www.facebook.com/group.php?gid=21489378021&ref=nf

Dia trist pel basquet català

El Club Bàsquet Girona no jugarà a l’ACB la propera temporada i ja veurem si ho farà més endavant. Com es diu vulgarment ha mort d’èxit. Vint anys amb el rol de modest i de sobte entre els grans gràcies a Akasvayu. La conjuntura immobiliària i l’excessiva dependència del patrocinador han provocat, però, que en els moments que s’ha tancat l’aixeta econòmica hagi petat tot. Una llàstima.

Aquest blog és del Barça, evident, però avui parlo del Girona perquè lamento que un equip català es vegi abocat a tirar la tovallola. Espero que ben aviat puguin tornar al bàsquet de primer nivell. Ànim Girona!

Si fos en Messi ho tindria clar

La polèmica dels JJOO i en Messi ja fa pudor. El jugador fa el que ha de fer: callar i esperar que el Barça i la FIFA es posin d’acord.

No ens enganyem: el futbol als JJOO és una autèntica porqueria per la regla dels 23 anys, aleshores el torneig està totalment desvirtuat. Dit això també s’ha d’entendre que a Argentina hi ha passió per la seva selecció. Això a nosaltres també ens costa d’entendre perquè no deixen que participem amb la nostra. El fet, però, és que aquesta colla de vividors de la FIFA acaben decidint per davant dels qui paguem fortunes als jugadors. Només hi ha una solució: una lliga professional dels grans clubs del món i que donin pel sac als golafres directius. Però això no podrà ser abans dels JJOO.

En Messi no diu res, però el que si que parla és en Maradona que, com no, diu que si en Messi tingués el que ha de tenir hauria d’anar amb la seva selecció. Jo, si fos en Messi i hagués de decidir, ho tindria clar: em quedaria aquí. Si un fracassat com aquest diu el contrari és que no pot ser bo. En Maradona més val que calli que no és precisament un model, tot el contrari: és una vergonya per qualsevol persona amb cara i ulls. Un fracassat.

Bon començament i Messi

No comencem amb eufòries i pronòstics desfermats. Ahir varem marcar mitja dotzena de gols i varem guanyar bé però l’altre equip era la “Penya Pit i Collons” (una abraçada als companys de la penya). El que realment s’ha de valorar és que l’equip va lluitar i que es notava que les jugades tenien, sovint, alguna intenció. Anaven a provar alguna cosa. Tornen els aspectes tècnics a Can Barça, després del desert de Rijkaard.

El cas d’en Messi i els JJOO ja cansa una mica. El que han de fer els grans clubs es crear una Lliga Professional demà mateix i a prendre pel sac les seleccions i tots aquests vividors de federacions, uefes, fifes i altres menjadors amb diners aliens. A per una NBA del futbol i veureu com s’acaben les polèmiques.

Estem d’aniversari

Avui fa un any que va néixer ADN Blaugrana, un blog reservat als culés i que exclou clarament als qui no respecten els nostres colors. Han estat més de 350 posts, que no són pocs.

Gràcies als qui m’heu llegit des del principi, Joan, Llum, Àgatha, per fer-ho i pels comentaris que em feu arribar i benvinguts als qui us heu incorporat més tard. No se si us agradarà el que llegiu, però de ben segur que no tindreu cap dubte de quin peu calça el que us escriu.

Felicitats a tots i força Barça!

En Guardiola els fa pencar

S’ha acabat la bona vida, ara toca pencar. Si l’any passat ens arrossegàvem, literalment, pels camps i encadenàvem lesió rere lesió era per un motiu: per manca d’entrenament. Qui no ho vegi així s’enganya. Això amb en Guardiola s’ha acabat. No en deixarà passar ni una perquè és una persona exigent amb ella mateixa i parla des de la legitimitat que li dona anar així per la vida.

Ara potser no arriben els resultats, cada vegada costa més guanyar títols, però a mi això em sabrà menys greu si els jugadors han suat la samarreta des del primer al darrer minut del partit. I això amb en Guardiola serà una condició indispensable per jugar. I el que no li agradi que marxi, hem d’acabar amb les figuretes i els fantasmes que molta acrobàcia i molts tonteria però al camp res de res.

Eto’o al Madrid?

Es parla de que l’Eto’o podria anar al Madrid, quines paradoxes de la vida. A veure si encara escoltarem que quan es va descartar a la segona volta ho va fer per no perjudicar al seu futur equip. És broma, tranquils.

El cert és que em semblaria una bona operació i un al·licient més per anar a veure el gran partit de l’any. Una bona operació perquè per col·locar a l’Eto’o ens cal un dels grans d’Europa (si, el Madrid és un dels grans d’Europa encara que ens foti) perquè no hi ha qui pagui la seva fitxa. I un al·licient perquè tindríem el nou Figo, salvant les distàncies, i podríem xiular ben a gust.

El més sorprenent és que ningú ha posat el crit al cel. Tant cremats estem amb aquest jugador que ja no ens importa ni que vagi al Madrid? Jo ho estic, per descomptat. Però és que, a més, crec que seria com posar al Bernabeu un cavall de Troia perquè, això si que ho tinc clar, vagi on vagi ell hi portarà merders.

De porc i de senyor se n’ha de venir de mena

La web del AC Milan ha publicat una carta d’en Ronaldinho on manifesta el seu agraïment al Barça i a Barcelona. Diu que ha estat un gran honor jugar en aquest equip, al costat de grans jugadors i de millors persones. Segueix, dient que sempre portarà el Barça al cor. Nosaltres també li hem d’estar molt agraïts perquè va revolucionar el club en un moment difícil i ens va donar títols. Llàstima dels dos darrers anys, però això ja és història. Ens quedem amb les alegries.

Mentre, en Deco no perd oportunitat de criticar el club i mai fa cap referència ni als culés ni ha ningú. Ell pensa que l’honor ha estat per nosaltres que ell jugués aquí, de ben segur.

Per aquestes dues maneres d’actuar hi ha una dita catalana molt adient: “De porc i de senyor se n’ha de venir de mena”. No cal esbrinar qui és el porc.

Eto’o i la cura d’humilitat

Els equips cada vegada estan més professionalitzats i, sobretot, més escarmentats de les tonteries dels cracks. La majoria d’ells són pràcticament analfabets i a la que tenen quatre duros a la butxaca, i la gent els hi diu que són els millors, embogeixen i comencen a fer tonteries. I els clubs estan cansats. Ara prefereixen deixar perdre en gran jugador perquè són conscients que el que costa més car és tenir conflictes.

A l’Eto’o no el vol ningú. Per dos motius: perquè és car i perquè xerra massa. El primer motiu, però, té solució per mitja dotzena de clubs que tenen suficients diners. El segon motiu no té solució perquè a la seva edat ja hauria de tenir més cap. El cert és que ara tenim a l’Eto’o entrenant i les passarem canutes per vendre’l, perquè és que no el volem ni fent vint gols per temporada, que aquest jugador els garanteix. Quina pena.

Com volen omplir els pavellons?

Federació, Asobal, sovint els mateixos clubs...quina manca d’organització que hi ha a l’handbol. Si fossin la meitat d’organitzats que el basquet això seria diferent. Aleshores passa el que passa, que vas a la final de la Copa del Rei i et trobes amb la meitat del pavelló buit amb tot un Barça - Ciudad Real a la pista.

Parlo d’això perquè porto uns dies visitant la web de l’Asobal perquè volem anar a la final de la Supercopa, a Albacete, i no hi ha cap mena d’informació. D’acord que falta un mes i mig pel partit, però és que entremig hi ha el mes d’agost. Con volen omplir el pavelló si el partit és a principis de mes de setembre i la gent ni sabrà el dia fins la mateixa setmana? A banda de que la gent torna de vacances “tieso” i no està per més despeses. Si posessin les entrades a la venda des d’ara seria més probable que la gent es gastes els calerons, no?

El millor, però, és que a la pàgina web de l’Asobal encara pots trobar informació de l’edició de l’any 2007. No només el resultat del partit, pots trobar fins i tot informació sobre a quin hotel anar!!! De riure...

Imagino que deuen confiar que la gent de Ciudad Real, com a mínim, s’hi acostin. De fet imagino que ja es fa la final allà al costat per això, no?

No perdem el temps amb en Víctor Sada i busquem un pivot

Un fixatge que es donava per segur, error habitual, com el d’en Víctor Sada es complica. El Girona, lògicament, demana més. No perdem el temps i, sobretot, no perdem el cap. En Víctor Sada és un jugador lluitador i que la darrera temporada ha rendit a un bon nivell, res més. Si pot venir fantàstic i si no pot venir que en vingui un altre.

A mi el que em preocupa és la posició de cinc. En Kasun no és el jugador que esperàvem, això va quedar demostrat el darrer any, i aquesta posició està feble perquè només tenim pivots que juguen a la posició de quatre. Ens cal un fixatge per jugar de cinc, la temporada és llarga i els rivals molt forts.

Per cert, en Moncasi ha de tenir minuts. Ha demostrat que és un jugador que pot arribar a ser un gran jugador però això passa per donar-li minuts. Si no és així més val que el deixem marxar a un lloc on pugui jugar, si és que vol. No tornem a caure en l’error d’altres cops: no deixar jugar en Moncasi ni contra el Lleó i després fitxar americans infumables, no cal dir noms, que venen a Barcelona de turisme. Primer els de casa.

El Valladolid, un començament complicat

Al sorteig de la Lliga Asobal ens ha tocat un rival difícil per començar, tot i que ho fem a casa: el Valladolid. Fa patir perquè l’any passat la Lliga se’n va anar a fer punyetes perquè a les primeres de canvi varem punxar amb rivals d’aquest estil, concretament el CAI i l’Ademar, i llavors tot l'any darrera el Ciudad Real....es a dir, poca broma i compte amb un equip que vindrà sense res a perdre.

Per cert, sembla que l’Eric Gull es queda al Barça. Jo no hauria donat un duro per aquesta possibilitat però me n’alegro de que sigui així. Dec ser l’únic que espera que torni a ser aquell jugador de vuit i deu gols per partit, però...a veure si té sort aquest cop.

La Llum i jo volem anar a veure la final de la Supercopa però haurem d’esperar. A la web de l’Asobal encara estan venent les entrades de l’any passat. Tercermundista.

Vides paral·leles

Tinc la teoria de que tots els jugadors que comencen per “Ronald” acaben igual. Això afecta especialment a en Ronaldinho i a en Cristiano Ronaldo, que podrien acabar com en Ronaldo, un per penques i l’altre per xulo.

No em feu cas, avui estic de broma. Tot això m’ha vingut perquè un bon amic em parlava de quan en Sandro va estar al vaixell d’en Florentino ajudant-lo a traspassar-lo de l’Inter al Madrid. Si vol fer el mateix amb en Ronaldinho calen dues coses: que en Ronnie faci una temporada com la darrera i li fotin una patada al cul i que encara no hi hagin eleccions al Barça perquè en Sandro pugui seguir fent favors al Madrid amb l’excusa de que són temes de feina. Bé, i que en Calderon tingui una barqueta. A mi, que voleu que us digui, totes tres coses em semblen possibles.

No recordo com els diaris esportius van recollir la noticia d’en Sandro al vaixell d’en Florentino. Potser van dir que anaven junts a la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. No ho recordo, no...

I no valia res!

Sempre es diu que en Sandro Rosell és un gran coneixedor del món del futbol.
Doncs ara resulta que aquest gran expert va dir, no fa ni deu dies, que en Ronaldinho no valia res. Potser es referia a la vessant humana, hi estaríem d’acord, perquè esportivament ha resultat valer 25 milions d’euros. 25 milions d’euros, heu escoltat bé. 25 milions, ho torno a repetir, que són més perquè el seu germanet ha renunciat a la seva comissió del 5%. Indiscutiblement un èxit del Barça i molt especialment d’en Joan Laporta que si pel que va malament deu ser l’únic culpable pel que va bé també en deu ser el màxim responsable.

La premsa sensacionalista del país dirà que són 21 i 4 de variables i s’oblidarà de la comissió del germanet i si reconeixen que ha estat un èxit diran que és del Barça, no d’en Laporta. Per si s’obliden, cal dir que el variable és d’un milió anual si el Milà es classifica per la Champions, que es classifica sempre. Només no es va classificar un cop i quasi cremen San Siro.

Només falta, creuem els dits, que passi la revisió metge. Esperem que no faci saltar alguna de les màquines pels aires.

En Sandro Rosell ha fet perdre diners al Barça

Encara no és President i ja ens fa perdre diners. El Milà ens vol pagar 20 milions d’euros per en Ronaldinho i el Manchester City 32, segons fonts mai contrastades. Us imagineu què pagarien aquests dos clubs si en Rosell no hagués dit que el jugador no valia res?

És demagògia, ja ho se, però és el mateix que fa en Sandro quan es refereix a en Laporta.

Per cert, quines pintes que portava ahir en Ronaldinho, semblava un cantant de hip hop cutre. Pobre noi, ja no sap ni anar ben vestit el dia que sap que es trobarà a la premsa. Com deu anar quan no el veuen.

Torna el crack!

El nostre crack Ronaldinho demà tindrà l’amabilitat de venir a Barcelona decidit a dir adéu i fitxar pel Manchester City. Diuen que pagarà 32 milions. Deuen estar molt necessitats de visibilitat per pagar aquesta quantitat per un jugador acabat.

Si l’operació s’acaba tancant demano un aplaudiment per la microjunta d’en Joan Laporta. Vendre a un individu que no val res, segons el sempre admirat Sandro Rosell, per 32 milions és un èxit d’en Laporta que espero que rebi el reconeixement dels diaris esportius. Ho tornaran a manipular-ho tot en contra del nostre President?

I la premsa, que no parla dels avals?

Ara que la famosa sentència dels avals dona la raó a la directiva del Barça ningú en parla. On estan les cròniques dels diaris que matxacaven en Joan Laporta, pocs dies abans de la votació de la moció de censura, per aquest tema? Ara ja no cal parlar-ne?

Amics, deixeu de llegir la premsa i torneu per ADN Blaugrana. Com a mínim jo no us enganyaré.

Rebentem-ho tot

Si en Ronaldinho no es presenta el dilluns als entrenaments rebentem-ho tot. Fotem-li una sanció d’aquelles que fan època i denunciem-lo a la FIFA. O la FIFA només serveix per sancionar al català de torn que no li surt dels pebrots jugar amb “la roja”? A veure què diuen ara aquests vividors!

Aquest individu ja s’ha passat quinze pobles. Porta dos anys fent el ridícul i prenent el pel als culés i ara amb xuleries. Escolteu: si no es presenta i, a més, amenaça en quedar-se la temporada vinent, cap problema. Sang freda. En Soriano no va dir que estava amortitzat? Doncs deixem-lo tota la temporada a la grada. Però no a la Llotja! A la Tercera Graderia a veure si algun sonat l’estomaca per barrut!

Per cert, aquest és el gran fixatge d’en Sandro Rosell. El culé de torn té memòria selectiva o ignorància permanent, ves a saber...

El primer, passar factura

Sabeu que he viscut aquesta darrera campanya de la moció amb una certa intensitat. I el que he vist és que els que la dirigien, per part de la Junta, semblaven els pitjors enemics d’en Laporta. Ara, doncs, sóc un dels pocs que entén perfectament el que està passant. S’ha passat factura.

A partir d’aquí no se si en Laporta se’n sortirà, és quasi impossible, però de moment s’ha tret de sobre a un parell que li han estat fent el llit. Paraula.

Gràcies Larholm

Avui s’ha conegut la noticia de la marxa d’en Larholm, un jugador que segurament mai hauria d’haver passat pel Barça. Una d’aquelles promeses que queda en això, en promesa. Però en Larholm marxa amb el cap ben alt. Marxa i ens deixa el record d’un home que va jugar poc però que quan ho va fer s’hi va deixar la pell i va lluitar com el més pintat dels titulars. Per la seva professionalitat i pel seu esforç mereix el nostre agraïment i els nostres millors desitjos d’èxit pel futur.

“Sobre Laporta”, d’en Jordi Salvat

Article publicat a Salvatblog. Un interessant article d’en Jordi Salvat que convida a la reflexió. Jo, com veieu, de moment no em vull manifestar massa. Tinc diferents teories sobre el que està passant i em reservo els comentaris per d’aquí a uns dies.

“Un amic em comentava dilluns que la moció de censura a Joan Laporta era l'exemple més clar de l'enveja i la ràbia que senten els mediocres davant les persones que tenen talent. No subscric totalement aquest argument però no el veig del tot desencaminat. La moció de censura està encapçalada per personatges secundaris i que a mi em generen més dubtes que admiració. Oriol Giralt, Cristian Castellví... Crec que són uns oportunistes que han aprofitat la conjunció entre les relliscades -algunes més que lamentables- de Laporta i dos anys de sequera esportiva.

Vau veure que va passar quan Josep Lluís Núñez va anar votar? Va ser tractat com una mena d'heroi nacional. La gent té tan poca memòria! Recordeu els darrers anys de Núñez? I els primers? Excepte l'època amb Cruyff a la banqueta -i no sóc ni molt menys cruyffista- el nuñisme és una època força trista esportivament. Bon gestor econòmic? L'any 2000 es va veure que no tant. Laporta recorda Núñez en alguns moments i d'aquí uns anys també el rebran com un heroi en unes eleccions. Serà l'artífex de la final de París. Però els arbres no ens deixen veure el bosc.

El que més m'impressiona de Laporta és la seva capacitat per dilapidar en dos anys un crèdit impressionant guanyat durant tres anys a partir d'una il·lusó generada en les eleccions de 2003. Que en queda del Kennedy del Barça? Sandro Rossell és per a milers de barcelonistes una mena de profeta. Tan diferents són Sandro i Jan? No sabeu que quan els amics es barallen neixen els pitjors enemics? A mi m'agrada Ferran Soriano. El problema és que ara li venen presses per ser president.

També estic astorat per la brutal campanya mediàtica contra Laporta i l'ofensiva des de diumenge a la nit, quan encara no hi havien resultats de la moció sinó només enquestes, perquè dimiteixi hauria de ser d'un objecte d'un estudi com deu mana. La moció ha fracassat. Hi ha unes regles del joc. I l'abstenció majoritària no és ni dels uns ni dels altres. Per tant, els que volien que guanyés la moció igual no arriben al 40%? No ho sabem. Laporta l'ha cagat molt els darrers mesos. Però jo crec que mereix una segona oportunitat en forma de dos últims anys de mandat. Però l'atmosfera s'ha tornat tan irrespirable que em sembla que tard o aviat haurà de plegar. La mediocritat haurà guanyat el talent? O el mal geni haurà guanyat el geni?

Ja ho veieu: moltes preguntes”.

També tenim en Hansen

Bé, ja tenim els tres fixatges previstos per l'handbol. En Hansen és el que presenta més incògnites per la seva joventut però esperem que tot vagi bé i reforçi el lateral, que falta ens fa. Ara, amb la defensa i la primera línea reforçades tot serà més senzill.

A mi em fa una mica de por el cas Eric Gull, i la seva continuïtat, perquè en Manolo Cadenas no el farà jugar. O el venem o fitxem un altre lateral. En Nagy sol és un risc massa gran per afrontar la temporada amb garanties. Una lessió de l'hongarès ens mataria, prou s'ha jugat aquest any amb en Rocas. No podem assumir tants riscos, en Soriano s'ha de rascar la butxaca.

Va parir...

El sorteig de l'Eurolliga no podia anar pitjor. Ara que estem en un moment de redefinició del projecte va i ens toca un dels millors d'Europa, el Panathinaikos, i dos equips difícils com el Montepaschi i el Zalgiris. Per sort en passen quatre dels sis del grup i els altres dos són dues toies com el Prokom Trefl i el Sluc Nancy. No ens podem refiar, però...

Moviments a l’handbol

Ja s’ha confirmat el fixatge d’en Marcus Jernemyr, una autèntica muralla defensiva. El pivot suec és un “bitxo” de 2 metres i 213 quilos, el que ens feia falta per enfortir una defensa que l’any passat va passar masses dificultats. Si afegim que el nou central, el danès Joaquim Boldsen, també és un bon defensor doncs sembla que la cosa va camí de solucionar-se.

Per cert, prepareu-vos a gaudir del joc d’en Boldsen perquè és dels primeres línies que juguen al xoc, com a l’època del meu pare, d’aquí que l’anomenin “el tractor”.

Ara ens falta un lateral. Ahir vaig parlar un moment amb en Masip i em va dir que hi hauria un tercer fixatge, podria ser en aquest lloc. Es parlava d’un danès golejador com en Hansen però encara no està confirmat.

Per cert, m’han dit que el tema Eric Gull està complicat. No es segur que marxi al Valladolid. Si s’ha de quedar l’hem de recuperar. Ja sabeu que jo en sóc un admirador. La temporada passada va ser un desastre però és un fora de sèrie llençant a porta. Si hi ha gent que creu que es poden recuperar futbolistes que són uns borratxos, jo encara ho tinc més fàcil amb un home que sempre el veus amb la família i amb un somriure als llavis. Ànims Eric!

Finalment, a la Champions ens ha tocat el Kiel i dos equips mediocres en el grup en que passen dos. Ho tenim bé i, a més, evitem el creuament amb els alemanys a la fase següent.

Aquest any serà el de la recuperació! Força Barça!

La gent no vota per glamour

Jo he defensat per activa i per passiva en Joan Laporta. Crec que ha estat, i és, un gran President. Potser d’aquí a uns anys fins i tot aquests ressentits que l’escridassen ho reconeixeran. Però amb un suport del quasi un 38 per cent li venen uns temps difícils, quasi agrairia que ho deixés estar perquè no es mereix el que li vindrà en el futur.

En Laporta i la gran majoria de la seva Junta s’han adormir i la bufetada ha estat colossal. Jo he viscut en primera persona la campanya del NO i ha estat la pitjor que he vist a la meva vida. La gent ja no vota per glamour, a la gent l’has d’anar a buscar a casa i portar-la a votar, si cal. Fa quatre setmanes em vaig posar en contacte amb un directiu per si el podia ajudar i encara estic esperant que em contesti. Un altre, crec que un dels pocs que s’ho ha agafat seriosament, si que ha estat en contacte amb mi permanentment. Si tots s’haguessin posat les piles quan ja es veia que recollirien prous signatures avui tindrien un resultat del 40 i escaig i el panorama seria diferent. Tot això, però, avui és història.

Només cal esperar que la pilota entri i que en Joan Laporta pugui sortir amb dignitat d’un club que avui és més gran gràcies a ell.

Vicent Partal parla a “Laporta President!”

“Laporta President!” publica un article d’en Vicent Partal, publicat a Vilaweb el divendres 4 de juliol

“Jo, amb Laporta

Diumenge es votarà la moció de censura al president i a la junta directiva del Barça. És evident que el desgavell de l'equip, aquestes dues darreres temporades, i alguns errors personals, que tots podem cometre, han passat factura. Però ho és molt més que hi ha molta gent que li la té jurada, a aquesta junta, i no especialment per raons esportives, sinó polítiques. Una derrota de Laporta faria continuar la festa de 'la roja' una setmana després. I per això jo li manifeste públicament el meu suport. Jo estic amb Joan Laporta.

La ràbia i la voracitat amb la qual determinades tribunes mediàtiques tracten el president del Barça és una pista ben notable. La seua presència en la final de l'Eurocopa fou saludada per algunes emissores de ràdio espanyoles amb un enfilall d'insults i d'amenaces i el seu nom va ser corejat a l'estadi pels ultres espanyolistes en els termes més agressius. Ni era la primera vegada ni serà la darrera. Perquè Laporta molesta. Laporta els molesta.

Molesta perquè ha sabut sumar catalanisme i eficàcia, sobiranisme i modernitat. I perquè ha actuat com un català sense complexos. Ha comès errors, sí. Hauria de canviar algunes coses, evidentment. Es podia haver estalviat alguns detalls, no en tinc el menor dubte. Però això no invalida una feina excel·lent en molts camps: ha sanejat el club, ha actualitzat projectant-los a nivell mundial els valors del Barça, ha redefinit i posat al dia la significació del barcelonisme, ha expulsat del camp els ultres donant una lliçó monumental de civisme, no ha dubtat a fer servir el .cat per a identificar-nos a través de la web en qualsevol llengua del món, ha regalat a les entitats culturals més conegudes del país una part de la recaptació d'un Barça-Madrid, ha dignificat la presència del català a Barça TV, ha engegat un extens programa de col·laboració amb les escoles difonent el joc net i els valors educatius... i ha guanyat en cinc anys dues lligues i una copa d'Europa.

No em sembla que siga poca feina, aquesta, especialment vist com van trobar el club quan van arribar, un club que era a la vora de l'abisme. No crec que siga poca feina, la que han fet, malgrat haver aguantat la pressió permanent de no se sap ben bé qui, que després de guanyar la Champions no va dubtar ni un minut a portar el Barça als tribunals per aconseguir de rebaixar un any l'etapa de feina de la junta actual, creant una situació tan insòlita com patètica.

Espere que la junta i el president hagen pres nota de les coses que han passat aquests darrers dos anys i acceleren el canvi, no solament en l'àmbit esportiu, que amb Guardiola em sembla clarament encarrilat. És indiscutible que, en futbol, si la pilota no entra, res no val. Però trinxar la feina d'aquesta junta sense concedir-li ni un bri de la paciència que hom va tenir amb uns altres no crec que siga bo per al club. I encara menys per al país.

Vicent Partal”.

“Diguem no per tot això i per molt més”, d'en Frederic Callís

Un article d’en Frederic Callís, publicat avui a "Laporta President!". Un extraordinari argumentari per arribar a la conclusió dels qui tenim dos dits de front: que s’ha de votar clarament que NO a la moció de censura!

En Frederic ens diu:

“Diguem no per tot això i per molt més

“Per haver assolit el record de socis de l’historia del Barça.
Per el prestigi que avui te el Barça internacionalment.
Per resultats econòmics.
Per resoldre el contenciós amb els veins de l’Hospitalet.
Per haver-nos fet sentir de nou l’orgull de ser “cules” cada cop que el president del Barça surt als mitjans. Aquest es un fet inèdit si recordem les aparicions en mitjans dels Gaspart, Nuñez, i Montal...
Per haver trencat amb el repartiment de càrrecs de fa mes de 30 anys.
Per agraïment a qui ha donat al Barça els millors anys de la seva vida
Per la seva acceptació dels errors comesos, fet també inèdit si pensem en els seus antecessors. Mai varen acceptar cap error.
Per haver apartat del Barça els mediocres tertulians, conspiradors permanents, que utilitzant el Barça sols com a plataforma de projecció personal, tipus Minguella, Major, Medina, Llaurador, Rosell, etc.
Per l’acord am UNICEF
Per recuperar les arrels Catalanes i les essències vitals que donen sentit al nostre club.
Per generositat amb qui ha suportat un fort boicot mediatic, durant aquest any.
Perque les mocions de censura son per situacions limit, i no podem estar exposats a mocions cada dos anys, segons resultats.

En resum NO al vot de censura per il·lusió en el present i per que tenim futur, i cal ser respectuosos amb les regles del joc. Ara cal governar, prendre decisions amb llibertat i amb tot el suport. Suport avui i suport cada diumenge, es guanyi o es perdi.
D’aquí dos anys serà el moment de jutjar i presentar alternatives.

Visca el Barça i Visca Catalunya....Força Jan!

Frederic Callís”.

Un 87% dels enquestats amb en Joan Laporta

Aquests dies heu vist que teniem al blog una enquesta, amb la pregunta següent: “Qui creus que seria el millor President pel Barça?”. El resultat és el que esperem que es reprodueixi demà a la votació de la moció de censura dels impresentables aquests.

Ni més ni menys que un 87% creieu que el millor President és en Joan Laporta. Els altres que han aconseguit suport estan a molta distància: en Sandro Rosell amb un 8% dels vots i en Minguella i en Majó amb un 2%. En Joan Rosell, que en el moment d’iniciar l’enquesta sonava com a candidat, i l’Oriol Giralt ni un sol vot. Ni un vot de caritat. Una clara mostra del que pensem d'ell els culés, que val un zero.

Queda clar que la gent distingeix els que tenen vocació de servei pel club i els que volen tenir una joguina nova. En Joan Laporta és el nostre president i la nostra millor opció de futur.

Imatges de l'acte d'ahir

Això és el que representa en Laporta:

Els que vulgueu veure el que representen els altres mireu el diari oficial dels pericos, ja sabeu a quin diari em refereixo.

La gent de seny amb en Joan Laporta

Ahir em vaig oblidar que també han donat suport a en Joan Laporta, i la seva junta, l’Agustí Montal, en Vicent Sanchis, l’Isabel-Clara Simó, en Jordi Tardà, en Ferran Requejo, en Joel Joan i en Raimon Carrasco. Ahir esmentava a la Magda Oranich, en Anton Maria Espadaler, en Vicent Partal, en Salvador Cardús, en Santiago Dexeus, en Pep Munné, El Tricicle, en Fermí Puig, en Josep Maria Ballarín, l’Enric Masip, en Xavier Sala Martín, en Quim Paüls, en Sebastià Alzamora, en Joan Oliver, en Salvador Sostres, en Ferran Soriano.

De la banda d’en Giralt-Rosell, Rosell-Giralt, tant és, no em vaig oblidar a ningú...no hi ha ningú més.

Els defensors d’en Joan Laporta són savis del país, persones que sempre aporten qualitat en tot el que fan. Gent que fan el país més gran. Triomfadors en tots els seus àmbits.

Els altres aporten quatre fracassats ressentits que ningú els coneix per res més que per fer mal al nostre club. Quatre arreplegats.

Amics, si una vegada a la vida em voleu fer cas que sigui aquesta. No deixem que tornin al club aquests personatges sinistres. Votem NO!

Comparacions odioses

En contra de la moció de censura: Magda Oranich, Anton Maria Espadaler, Vicent Partal, Salvador Cardús, Santiago Dexeus, Pep Munné, El Tricicle, Fermí Puig, Josep Maria Ballarín, Enric Masip, Xavier Sala Martín, Quim Paüls, Sebastià Alzamora, Joan Oliver, Salvador Sostres, Soriano...

A favor de la moció: Josep Maria Bartomeu, Llauradó, Minguella, Oriol Giralt, Masfurroll, Sandro Rosell, Majó, Medina...

No val la pena ni argumentar res. Per votar a favor has d’estar mig sonat.

En Cesc Farguell escriu a “Laporta President!”

“Les set diferències

Ahir, mirant de fer canviar d'opinió un soci partidari de la moció de censura, vaig dir -perquè de veritat ho crec així- que era injusta, fora de lloc i desproporcionada. "Ah, sí?" em va respondre "I perquè aquesta ho és i la que va fer-li en Laporta al Núñez no ho era?"

He de confessar que això no m'ho havia plantejat mai, o sigui que vaig haver d'improvisar una resposta, que no sé fins a quin punt em va quedar reeixida. Ara, amb temps per pensar-ho, hi he trobat almenys set diferències:

Primera: A l'any 98 (com passa el temps!) en Núñez era president des de feia 20 anys i no tenia limitació de mandats; ara Laporta ho és de fa 5 i té data de caducitat d'aquí a dos més.

Segona: La fractura social que vivia el club aleshores -amb els boixos nois com un dels temes estrella, per cert- no té res a veure amb la situació social d'avui.

Tercera: La situació econòmica del club era catastròfica mentre que ara, mentre ningú no sigui capaç de provar el contrari, és prou bona.

Quarta: El cens de socis del club era un misteri insondable, ple de situacions estranyes per no dir irregulars, com es va demostrar quan, precisament la junta actual, en va fer neteja. Avui és net i transparent.

Cinquena: El Barça tenia damunt la taula un projecte urbanístic (Barça 2000) clarament especulatiu, que l'havia dut a un enfrontament duríssim amb els veïns de Les Corts. Els actuals plans per a l'Estadi i tot el seu entorn han estat discutits i pactats amb els veïns i no han generat pràcticament cap enfrontament.

Sisena: L'estratègia del Barça en tots els terrenys (esportiu, econòmic, social...) era d'una improvisació constant, d'aquí caic i allà m'aixeco, mentre que ara hi ha una planificació amb la que es pot estar d'acord o no, però hi és, es coneix i no s'ha fet pensant només en l'avui immediat, sinó també a mig i llarg termini.

I setena: La moció del 98 es va poder fer aprofitant un buit legal que hi havia en uns Estatuts la qualitat democràtica dels quals era, per dir-ho suau, dubtosa; tant que el mateix Gaspart en va haver d'impulsar la modificació. Avui, sense ser cap meravella (són els mateixos que es van fer durant el mandat de Gaspart), estan força més acostats a la realitat democràtica del país.

En teniu prou?

Nota, per si algú no se n'ha adonat: no he parlat per res de futbol ni de resultats”.

En Sandro és un frívol

En Sandro Rosell mai reconeix res del que ha fet en Joan Laporta. Està tant ressentit que no vol posar-se medalles de quan ell hi era per evitar que a l’altre li toqui una part. És realment sorprenent.

Jo a en Sandro si li reconeixia alguna virtut. Poques, no ens enganyem. Em va decebre completament quan va deixar el vaixell per no tenir el protagonisme del President i quan va treure aquell panfleto, en forma de llibre, a mitja temporada, per desestabilitzar. El que no podia imaginar és que fos tant frívol.

Quan diu que el club, econòmicament, està igual que quan varen entrar a la Junta és tant lamentable com frívol. El senyor Sandro Rosell encara no sap que tot està auditat i que amb els números es poden fer poques trampes? Avui, pel que em diuen, en Soriano presentarà un resultats que faran caure de cul als Giralts, Minguelles, Rosells, Medines, Majós i nuñistes de torn. Ells, però, diran que tot està molt malament. Quina vergonya.

NO a la moció: el vídeo

Realment hi han persones que tenen enginy per fer les coses. Aquest vídeo està donant voltes, des d'aquesta tarda, pels e-mails dels culés de pro.

Visca el Barça!

No a la moció de censura, no a Sandro Rosell

M’és indiferent si en Sandro Rosell està o no al darrera de la moció de censura, tot i penso que és evident que com a mínim coneixia els moviments. Per mi en Sandro Rosell ja està desqualificat des de molt abans de la moció.

Ho està perquè va marxar de la Junta perquè es moria d’enveja de que en Laporta sortís més que ell a les fotos; perquè va treure un llibre contra el club en el moment en que ens jugàvem les garrofes, ara fa dos anys; ho està perquè no és cert que sigui un crack dels fixatges com ho confirma un tal Mario, un tal Rustu...els recordeu?. I el seu equip? Uns directius que ningú recorda que fessin res, tret d’en Bertomeu que va fer el ridícul enfront de les seccions, i que a més van anar sortint de forma esglaonada per crear més desestabilitat a la Junta. Quins senyors!

I passen els anys i tornen. I tornen fent novament mal al Barça. Tornen sense cap projecte i carregant-se tot el que s’ha fet. Tot. No volen l’estadi, volen en Ronaldinho, menteixen dient que el club està igual que quan el va agafar en Laporta des del punt de vista econòmic. Ni un sol reconeixement, ni que sigui en el més obvi.

Aquesta gent només volen el poder per el poder. No a la moció de censura, però també no als Sandros Rosells, Minguellas, Majós, Medinas, Giralts...etc, etc, etc. Tots ells representen el mateix. No tenen vocació de servei com per dirigir aquest club.

En Salvador Sostres escriu: “Si no ets una rata”

El mestre dels mestres, en Salvador Sostres, escriu a l’AVUI un espectacular article. Es pot dir d’una altra manera, però no més clar. El diumenge, no siguem rates!

“Segur que diumenge aniré a votar que no a la moció de censura contra el president Laporta, i ho faré perquè és el millor president que ha tingut mai el Barça. Però més enllà de l’opinió que et mereixi el president i la seva junta directiva, diumenge has d’anar a votar en contra de la moció i dels impresentables que l’han perpetrada per salvar la teva dignitat. Perquè el que el dia 6 hi ha en joc és la dignitat dels socis del Barça. El dia 6 decidirem si volem passar a la història com els imbècils que ens vam creure que aquesta moció era realment necessària en un club que ha votat Laporta 2 vegades en 5 anys i que d’aquí a menys de 2 anys hi tornarà a haver eleccions i ja ell no tornarà a presentar-se. El que el dia 6 anirem a votar és si volem quedar com els retardats que no vam veure que rere aquesta moció hi havia el capritx rebec de Sandro Rossell i la vella guàrdia nuñista que en tots aquests anys no ha estat capaç d’acceptar els resultats democràtics amb què Laporta arribà a la presidència del Barça i ha intentat judicialitzar la vida del club, reactivar els Boixos Nois i fer catastrofisme amb un balanç de 2 lligues i 1 Champions en 5 anys. El que el dia 6 anirem a votar és si el destí del club el decidim els socis o el primer oligofrènic que passi i que no accepti els resultats de les cites electorals. Diumenge hem de respondre amb contundència als sicaris de sempre que volen retornar-nos a la tenebra espanyolista i desesperançada. Si som més que un club, hem de demostrar-ho imposant-nos als miserables. Si quan et mires al mirall no hi veus una rata, vés diumenge a votar que no ho ets, que no ets un imbècil, un en qui qualsevol podria pixar-s’hi. Si ser del Barça és un orgull, vés diumenge a defensar-lo”.

Interessant article d’en Cesc Farguell a "Laporta President!"

En Cesc Farguell escriu un molt bon article a “Laporta President!”. Si afegim als seus arguments les bajanades que va dir en Sandro com que cal quedar-nos amb en Ronaldinho o que l’Estadi només necessita un rentat de cara tenim arguments suficients per no votar mai per aquest xicot. Que es dediqui a la compra-venda de carioques.

“Sandro Rossell surt de l’armari i es fa tres autogols.

Tothom sap que Sandro Rossell vol ser el proper president del Barça i és profecia que farà tot el que pugui per ser-ho. I en aquest context ha pensat que havia de dir la seva sobre la moció de censura. Fins aquí, tot legítim i res a dir.

De manera que l'altre dia va convocar la premsa i... es va fer tres autogols, que en 75 minuts de joc és un rècord digne d'esment. Vegem-los un a un:

Primer autogol, prenent la pilota de les mans del porter: és comprensible que un precandidat vulgui aprofitar la moció per fer-se propaganda; però no em sembla que apuntar-se a la moció sigui el millor que podia fer. Jo crec que si volia donar una imatge de seriositat i savoir faire podia o bé no dir res –i en tot cas esperar a dilluns per presentar la seva candidatura si és que havia guanyat- o bé posicionar-s'hi en contra i dir que les eleccions toquen al 2010 i no abans. Dient que hi votarà a favor només demostra una de dues coses: o bé s'ha venut a un passat contra el que ell mateix va lluitar, o bé és un demagog amb més pressa que escrúpols. Si algú en coneix una altra interpretació, m'ho faci saber, si us plau.

Segon autogol, aquest de rebot i per l'esquadra: mostrant-se a favor de la moció s'ha implicat amb una colla de gent entre els quals hi ha els boixos nois, precisament una de les poques coses que és un èxit indiscutible de l'actual Junta. Vol dir que ell està a favor de la violència? Vol dir que si arriba a president tornaran el boixos? Vol dir que quan, amb ell a la Junta, se'ls va foragitar no hi estava d'acord? Potser aquesta va ser una de les causes de que plegués? M'agradaria que algú de la Junta d'aleshores (tant si ara encara hi és com si no) m'ho expliqués tot això. Seria bo de saber-ho.

I tercer autogol, de pissarrí: home, ja sabem que el paper de l'oposició és oposar-se i per tant tendeix a trobar malament tot el que s'ha fet. Però si es vol tenir credibilitat, cal ser seriós i s'ha de reconèixer que no és possible fer-ho tot malament, com no és possible fer-ho tot bé. I l'aspecte econòmic és, crec, un dels pilars indiscutibles de la gestió de la Junta actual. Doncs bé, Sandro Rossell no es va saber estar de dir que la gestió econòmica no és tan bona com sembla i que el deute no ha disminuït. No dic pas que no sigui cert, Déu m'en guard, però una cosa així no es pot dir sense argumentar-ho. Una afirmació com aquesta ha d'anar avalada per un estudi econòmic com Déu mana, amb xifres concretes i raonaments tècnics ben fets; altrament és un cop més demagògia pura i dura. I no serà per manca de recursos: un del seus col·laboradors més estrets va fer, quan era a l'Elefant Blau, uns magnífics estudis de les finances de l'època Núñez, amb molta menys informació de la que està disponible avui. Espero l'informe amb candeletes, per abans de diumenge, si pot ser.

No sé, potser és que l'amic "Sandrusco" no és tan llest com semblava...

Cesc Farguell”