Els equips cada vegada estan més professionalitzats i, sobretot, més escarmentats de les tonteries dels cracks. La majoria d’ells són pràcticament analfabets i a la que tenen quatre duros a la butxaca, i la gent els hi diu que són els millors, embogeixen i comencen a fer tonteries. I els clubs estan cansats. Ara prefereixen deixar perdre en gran jugador perquè són conscients que el que costa més car és tenir conflictes.
A l’Eto’o no el vol ningú. Per dos motius: perquè és car i perquè xerra massa. El primer motiu, però, té solució per mitja dotzena de clubs que tenen suficients diners. El segon motiu no té solució perquè a la seva edat ja hauria de tenir més cap. El cert és que ara tenim a l’Eto’o entrenant i les passarem canutes per vendre’l, perquè és que no el volem ni fent vint gols per temporada, que aquest jugador els garanteix. Quina pena.
22 de juliol 2008
Eto’o i la cura d’humilitat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada