Jerome Fernández, el Figo de l’handbol

Home, hi ha una diferència important. En Figo va marxar quan era una figura i en Jerome està més acabat que jo. El que no m’explico és què li està passant al Ciudad Real darrerament. Com pot cometre errors com aquest o com el del fixatge d’en Luc Abalo, que és un jugador inferior als que juguen en el seu lloc a l’equip manxec. Bé, per mi perfecte.

En Jerome ha estat set anys a Can Barça i no ha aconseguit connectar mai amb la gent. És el clàssic jugador prepotent i xulesc que no interessa per un club com el Barça que sempre s’ha distingit pel fer pinya i on tots els jugadors són iguals, independentment del que cobrin o juguin.

Jo dels seu set anys d’en Jerome només recordo una cosa i és negativa: un programa de TV que varen fer fa anys, explicant un dia a la vida d’un jugador, potser era en Masip o l’O’Callaghan, on es veia en Jerome arribant amb cotxe a l’entrenament amb una desídia i una desgana que em va cridar l’atenció. Imagineu-vos el que recordo d’ell.

Avui és un gran dia. Ens hem tret de sobre un paquet i, a sobre, l’hem col·locat al nostre màxim rival. A més, ens ha proporcionat la gran oportunitat de xiular-lo sorollosament el dia que vingui al Palau. Un diversió més.

Jo estic content. Fa temps que li deia a la Llum i a en Joan, els meus companys d’handbol, que aquest individu no podria assumir que els anys passen i que hauria d’estar-se més temps a la banqueta. És massa prepotent per encaixar-ho.

Doncs res, ja tenim el Figo de l’handbol.