Per handbol Granollers

Ahir vaig estar veient el Granollers d’handbol contra el Torrevella. Un partit dolent amb ganes, perquè no dir-ho, però al que em va fer molt il•lusió anar-hi perquè sóc granollerí i del Balonmano Granollers fins a la mort. El fet que visqui a Barcelona, des de fa quasi vint anys, és l’únic motiu que fa que també sigui un incondicional del Barça. Em passa com en el bolero de Machín “cómo se pueden querer dos mujeres a la vez y no estar loco”. Doncs això, que dec “estar loco”.

A Granollers es viu l’handbol d’una forma diferent, això està clar. La gent és molt més entesa perquè el noranta per cent han jugat a handbol, ni que sigui de petits, i això es nota. De fet, la gran majoria dels nens que van a l’handbol ni miren el partit, es passen gran part de l’estona jugant als vestíbuls laterals del pavelló. Al Palau Blaugrana els farien fora. A Granollers és a l’únic lloc on et pots trobar per les grades antics entrenadors, antics federatius de primer nivell, jugadors que estaven per les pistes fa quatre dies, es un ambient diferent. Per mi és especialment emocionant trobar al pare Blanxart o a l’Amadeu Guàrdia, al que conec des de que vaig néixer perquè jugava en el mateix equip que el meu pare, o a gent de la meva generació que no han deixat mai d’estar a prop de la pista com en Jordi Garcia o l’Àlex Viaña, que si hagués crescut deu centímetres més hauria estat el millor jugador del món.

S’acosta la Copa del Rei i el Granollers i el Barça s’enfronten en un dels quarts de final, mala sort. Per contra del que faig normalment no animaré a cap dels dos perquè no vull que perdi l’altre. Només queda dir el tòpic de “que guanyi el millor”. Això si, animaré a mort al que passi a semifinals. I aquest podria ser el Granollers perquè juga a casa i perquè el Barça, no ens enganyem, està en el seu pitjor moment de la temporada.

Voldria dedicar aquest post a l’Àngels Marmer. Una dona d’handbol, una bellesa de Granollers i, sobretot, una persona encantadora i una bona amiga, amb la que vaig veure la segona part d’ahir. Un petó, guapa.