Ja ha passat pràcticament un dia i encara estic vibrant amb el partit del Bayern. Com a mínim m'he tret de sobre l'espina clavada que tenia de no poder anar al partit de tornada, gràcies a la desidia del RACC. No val ni la pena comentar el partit perquè tothom n'ha parlat força. Ara queden 14 partits per fer el cim i en això ens hem de concentrar perquè no ens oblidem que si no guanyem alguna cosa de res haurà servit l'espectacle i el bon joc de tota la temporada. El que queda és el paper...
I aquesta tarda el TAU. Tinc bones vibracions, però s'haurà de lluitar i força, d'això que ningú en tingui cap dubte,
09 d’abril 2009
Ha passat un dia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada