Adéu Ciudad Real!

Ha costat més temps del que m’esperava, però avui ho puc dir: el Ciudad Real és història. Ha durat el que li ha durat el talonari, ja es veia venir. Una ciutat que no té cap tradició a l’handbol dura el que li dura el “saldo” al banc, ni un dia més. Aquesta pretemporada ja vaig fer aquest pronòstic apocalíptic, que consti, i alguns se n’enfotien. Ahir es va fer prou evident. Us diré el que ahir em deia un amic de l’handbol, que no és del Barça: “encara gràcies que aquest any podran pagar les fitxes amb les peles del traspàs d’en Rutenka”. Un altre argument, aquest prou obvi: han substituït a en Rutenka i a en Stefansson per en Cañellas i l’Eric Gull, dos jugadors descartats pel Barça. Clara aposta al desastre.

Del partit quasi no vull ni parlar-ne perquè senzillament no hi va haver partit. Els manxecs van aguantar tot el que els hi va permetre la parella d’àrbitres que, un cop més, varen venir amb la samarreta blanca posada. Ni així. El Barça els hi va passar per sobre. Per cert, celebro la desfeta d’aquest equip pels seus afeccionats, la majoria una colla de borregos. Una vergonya d’afecció. Ahir varem passar d’aplaudir en Rutenka al principi a dir-li fill de senyora de la vida a la segona part. Nivell alt.

El Barça. Notes positives: una millora evident de la defensa, noves solucions en atac, uns Hansen i Ugalde que s’han consolidat i fet grans en els darrers mesos, un Saric espectacular i un Rutenka que és un bèstia, que quan s’ha de tirar l’equip a les espatlles ho fa al pur estil Iker Romero. A millorar: més solucions en l’atac en inferioritat i més “puteria” en defensa, sabent que els àrbitres ens esperen amb els braços oberts.

Anècdotes personals: la senyora Jerome em va tornar a girar la cara al veurem, perquè no em perdona que qualifiqués al seu marit com a jugador decadent i el Figo de l’handbol, i la lamentable escena del senyor Valero, el de “la roja”, dissimulant a la sortida, quan es va trobar de morros l’autocar del Barça, per no felicitar a en Masip and company.

Menció especial a la Penya Enric Masip. Els hem vist sempre al Palau i en alguns desplaçaments però per coses de la vida mai havíem creuat una paraula, no per falta de ganes. Un colla collonuda. Ahir la Llum i jo varem estar tot el partit amb ells i ens ho varem passar de conya, un deu per aquest magnífic grup d’amics.

En resum, una millora evident del Barça, una desfeta evident del Ciudad Real, gran ambient entre la vintena de culers i l’equip, sempre agraïts amb els afeccionats, i un cap de setmana a Guadalajara que ja em perdonareu, però no seria un lloc per anar de vacances, precisament. Que bé es torna de Guadalajara quan portes la copa!