Em sembla bé la cessió de l’Àngel
Montoro al Fenix Toulouse Handball. És un jugador cridat a ser estrella però
que necessita més minuts i centrar-se en el joc. Avui, encara és massa irregular
i selecciona malament les opcions de llançament. Un any cedit i cap al Barça
novament, em temo que per suplir a en Gurbindo al que cada cop li tinc menys
fe.
D’en Montoro tothom destaca els
seus 2,13 d’alçada, i realment cal destacar-ho, però a mi el que més m’agrada
és que es valent en els grans partits i en els moments decisius. Aquesta és la
gran diferència entre un bon jugador i un gran jugador. Molta gent em deia, fa anys, que l’Íker Romero
ho volia llençar tot quan el partit anava malament. I jo els hi deia: “quin
altre jugador volia llençar?”. La resposta era el silenci. En Montoro té
aquesta qualitat, no se li arronsa el braç quan venen mal dades, per això li
veig futur.
Per cert, sabeu quin traspàs va
pagar el Barça per fitxar-lo fa un any? 100.000 euros. Per si algú no recorda
les diferències entre l’handbol i el futbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada