El Madrid a tretze punts i el Ciudad Real a un any llum

Aquesta és la realitat: l’equip de futbol sempre et deixa un bon regust i el d’handbol fa autèntica pena. Els primers fan que esperis el següent partit i els segons fan pensar que millor que s’acabi la temporada demà mateix.

Perdre al minut 45 de la primera part per 2 a 0 al camp del Betis l’any passat era equivalent d’acabar humiliat. Això ha canviat. El Barça ara lluita fins el darrer minut i acaba aconseguint impossibles, com en el cas d’ahir. No crec que ningú dubti que si el partit dura cinc minuts més el guanyem. La nota negativa va ser la defensa, que va fer aigües, i la positiva el partidàs d’en Xavi i l’Iniesta i l’instint assassí de l’Eto’o a l’àrea. El Madrid a tretze punt, a veure que fa avui.

L’handbol...que podem dir. El pitjor atac dels darrers quinze anys? Que només es va salvar en Hansen? Que en Nagy, l’Íker, en Rocas o en Juanín van estar lamentables? Ja no saps que dir. El que està clar és que el millor que podria passar és que la temporada s’acabés demà mateix perquè ens quedarem novament en blanc (i que ningú em surti amb el títol de la Supercopa...). Hi ha coses que són evidents: en Demetrio ja no està per jugar a l’elit, en Barrufet intriga més que juga, en Boldsen està gras i aporta ben poc, en Juanín i en Tomàs estan fent la seva pitjor temporada, etc. Masses coses. Aquest equip està condemnat des de la primera jornada per la manca de primera línia i la temporada passa factura. En Masip que es posi les piles o acompanyarà a en Manolo Cadenas ben aviat, ahir ja es varen veure uns tímids mocadors al final.