Ja comencem a fer el ridícul

La derrota d’avui a la pista del Valladolid és la senyal inequívoca de que l’handbol trontolla per tot arreu. Jo sóc un defensor d’en Masip però aquest any ha patinat no fitxant un parell de jugadors solvents per la primera línia. Això va fer que comencéssim la Lliga i la Champions des d’un nivell inferior al Ciudad Real o al Kiel. Si això li afegim que l’entrenador ja passa de tot, sap que el faran fora, i que alguns jugadors encara passen més, doncs ja tenim la resposta a tots els nostres mals.

Primer varem llençar la Lliga, tot i els regals que ens havia fet el Ciudad Real; no tenim ni la més mínima opció a la Champions, després de passar a la lligueta sense punts; i la derrota, a casa, a la Copa Asobal, que ens va acabar de destrempar a tots. Una temporada de pena. I avui la derrota, que coincideix amb el començament del període de venda d’entrades per la Copa de Rei. I et quedes pensant...què faig? Passem de tot i ens quedem a casa? Anem sabent que probablement sortirem escaldats de nou? Esperem que treguin l’orgull?

Mentrestant fitxem un pivot, tenint tres pivots a la plantilla. Ens estem tornant tot bojos?