Sopar amb el millor equip del món

Avui la Llum i jo hem sopat amb el millor equip del món, el nostre equip d’handbol. Algú potser tindria l’atreviment de dir-me que el millor equip és un altre, però jo li diria que no és cert. El nostre és el millor perquè els jugadors que el composen són immillorables, són persones que s’estimen el club i que agraeixen als qui els hi donem suport. El sopar l’organitzava la Penya Meritxell, una gent fantàstica i de pedra picada, que han acabat d’arrodonir la vetllada amb les seves bromes i càntics. En definitiva una nit fantàstica amb un equip extraordinari, també humanament.

Ens ha tocat seure al costat del jugador amb més títols de l’història de l’handbol, en David Barrufet. Després diré que no tinc sort. També ens ha fet il•lusió saludar a en Cristian Ugalde, un xaval molt maco i que té una cosina, la Marisa, que també és una gran seguidora de l’equip i amb la que comentem molt sovint com va la temporada. Tots, en definitiva, molt macos: en Jesper Noddesbo, en Laszlo Nagy, en Venio Losert, en Víctor Tomàs, en Demetrio Lozano, el directiu més autèntic (l’Alavedra) i en Toni Rubiella i en Xavi Pascual per part dels tècnics.

Només m’he endut una decepció. He trobat a faltar a una persona, no vull dir el nom, que sempre em parla de compromís i de que cal que al Palau hi hagi caliu i el dia que es fa un sopar amb els quatre que no falten mai no hi era. Potser tenia motius per no ser-hi, però atès que no és el primer cop que patina a mi ja em fa pensar malament. Que la sort l’acompanyi.