Llàstima de l’handbol, que no aixeca cap

Els pessimistes que s’escoltaven les cròniques madrilenyes ja poden estar tranquils, aquí no hi ha crisi que valgui. El que hi ha és molt bon futbol i molt bones vibracions pel futur. Qui recorda Eto’o, que per cert porta un mes sense marcar un gol? Ningú. Un nou cas de jugador que se n’adona tard que si estava considerat com ho estava era perquè jugava en un gran equip. L’Ibrahimovic és una estrella, en Keita va fer un partit perfecte i la defensa no va tocar ni pilota, com qui diu. Aquí no ha passat res.

Varem anar al basquet, també. Quin festival de joc. Em vaig avorrir com quasi sempre al basquet, ja sabeu que no m’agrada massa, però em vaig adonar que possiblement tenim el millor equip que hem tingut mai. Bestial. En Rubio és la peça que faltava, el base de qualitat que no teníem.

I l’handbol. Ahir ja es van veure mitja dotzena de mocadors, us ho prometo. L’equip no aixeca cap, això està clar. Vaig comptar nou pilotes perdudes a la primera part. El pitjor és que no juguem a res. Fem un canvi defensiu, si el fem, i ho fem amb una timidesa que no serveix per res. Ataquem sense circul•lació de pilota, com sempre. La defensa amb les mans a la cintura, no diré noms, esperant al seu home i sense ajudes. Estem en un moment pèssim, aquesta és la veritat. En Xavi Pascual té mala peça al teler.