Amics per sempre

Ahir m’explicava un bon amic, amic d’un amic del qui us parlaré, que a en Xesco Espar ahir li sortien pretendents de sota les pedres. I és que en aquest fascinant món de l’handbol, en que tot és lent i complicat, quan oloren a mort la gent es mou a cent per hora. És així.

Imagino que alguns, veient la punxada amb l’Ademar, varen pensar que en Xavi Pascual tenia els dies comptats i la solució fàcil i ràpida, ni que sigui provisional, és tirar d’un tio de la casa. I aquest necessitarà un segon, un delegat potser, un fisio...ves a saber! I és indiferent els que hi hagi ara...per descomptat. La qüestió és ficar-se com sigui.

Particularment no acabo d’entendre què li passa al Barça. Jugadors bons en té però l’equip no juga a res. Tinc alguna teoria sobre l’implicació d’alguns jugadors, però prefereixo reservar-me-la per no fer més mullader.

Només dir que en Xesco Espar, al que no conec personalment, em sembla un bon tio i tècnicament preparat però no el veig al Barça. Crec que li va gran. Potser a en Pasqui també, qui sap, però d’en Xesco ja tenim experiència. Va guanyar una Copa d’Europa, em direu alguns, prou que ho recorda ell mateix a la seva web “Xesco Espar: Coaching Systems”, però a mi no em val. A l’hanbol de primer nivell compta tant el que has guanyat com el que has deixat de guanyar. Que li preguntin a en Valero.

Alcorcón 4 - Real Madrid 0

Queden 90 minuts i possiblement el Madrid acabarà marcant 5 o 6 gols a l'Alcorcón, però el ridícul d'ahir a la nit queda. Deuen estar buscant entrenador a tota pastilla...

No té res a veure amb el Barça...

...però és al·lucinant :-)))

Llàstima de l’handbol, que no aixeca cap

Els pessimistes que s’escoltaven les cròniques madrilenyes ja poden estar tranquils, aquí no hi ha crisi que valgui. El que hi ha és molt bon futbol i molt bones vibracions pel futur. Qui recorda Eto’o, que per cert porta un mes sense marcar un gol? Ningú. Un nou cas de jugador que se n’adona tard que si estava considerat com ho estava era perquè jugava en un gran equip. L’Ibrahimovic és una estrella, en Keita va fer un partit perfecte i la defensa no va tocar ni pilota, com qui diu. Aquí no ha passat res.

Varem anar al basquet, també. Quin festival de joc. Em vaig avorrir com quasi sempre al basquet, ja sabeu que no m’agrada massa, però em vaig adonar que possiblement tenim el millor equip que hem tingut mai. Bestial. En Rubio és la peça que faltava, el base de qualitat que no teníem.

I l’handbol. Ahir ja es van veure mitja dotzena de mocadors, us ho prometo. L’equip no aixeca cap, això està clar. Vaig comptar nou pilotes perdudes a la primera part. El pitjor és que no juguem a res. Fem un canvi defensiu, si el fem, i ho fem amb una timidesa que no serveix per res. Ataquem sense circul•lació de pilota, com sempre. La defensa amb les mans a la cintura, no diré noms, esperant al seu home i sense ajudes. Estem en un moment pèssim, aquesta és la veritat. En Xavi Pascual té mala peça al teler.

...i parlant d'accidents...

...quina galeta del Madrid. Perdre a casa 2 a 3 amb el Milan és per fer-s'ho mirar. A veure si hauran de veure la final de la Champions des de les seves localitats! Que agradable és veure perdre al Madrid, caram...

Accident

Avui hem anat a recollir tres punts fàcils i hem sortit escaldats. L'equip ha fet el que ha pogut però tenia els cables una mica creuats i és que no podem esperar que es guanyin tots els partit i tot sigui fantàstic. Tindrem ensopegades com aquesta perquè aquest any tot serà normal, les comparacions amb l'anterior ha deia en Guardiola que serien a pitjor. El que s'ha de dir, però, és que l'equip no ha estat apàtic, només que avui no era el deu dia. El del gol de l'Ibra, per cert, fantàstic.

Bé, no?

Aquesta és la sensació que tens aquest cap de setmana després dels resultats en futbol. Ho deia en Piqué: no s'han perdut dos punts, se n'ha guanyat un. Un punt o un empat en el camp més difícil de la Lliga, tret del Bernabeu. El més preocupat, però, és que per primer cop en molts mesos el Barça va jugar molt malament a la primera part. I després, que els equips ja ens han agafat la matrícula i comencen a trobar més recursos per frenar la nostra màquina. Si a això li afegim que tenim un problema a l'atac amb un Henry de retirada i un Pedro encara en formació, doncs això...quedes content però amb alguns petits dubtes. La Lliga però, no us espanteu, la guanyarem sense baixar de l'autocar.

El meu error d'avui...mirar l'handbol

Quin ridícul hem fet a la pista de l'Antequera. Per casualitat he mirat el partit, ni recordava que el feien a Sportmania, i quin mal moment que he tingut. Aquest equip no juga a res, fa errors de colegial i està dirigit per un entrenador que cada vegada sembla tenir menys recursos per tirar endavant aquest projecte. De pena, avui he sentit vergonya.

Són els millors

No ens enganyem. El Kiel és el millor equip d'handbol del planeta, que ningú ho dubti. El Barça li va al darrera, tot i que és l'únic que el pot guanyar. Per fer-ho ens cal un equip conjuntat, amb millor circul·lació de pilota, que jugui més pels extrems, que no perdi tantes pilotes i que la banqueta doni millor resposta quan cal. També ens falta entrenar més coses com l'atac i defensa en inferioritat, els penaltys i els contraatacs...encara que sembli impossible.

Ahir al Palau ja hi havien forces veus contràries al nostre entrenador. No és l'únic culpable, és evident, però molta gent creu que li podria treure millor rendiment a aquest equip. La derrota d'ahir no és decisiva, la de l'altre dia amb el Ciudad Real si. Veurem que passa.

Florentino amb Sandro Rosell

Diuen que en Laporta té poca vista, però en Sandro no en té cap. Tothom sap que es amiguet d'en Florentino...però deixar-se fer una foto amb ell en plena pre-campanya ja és patètic. El millor és que en Florentino Pérez ha vingut a Barcelona per la presentació d'un llibre d'en Masfurroll, un altre amiguet del president merengue a la candidatura d'en Sandro. Comencen bé!

Eleccions?

A qui li interessen les eleccions del Barça? A en Sandro i a qui més? A mi no, està clar. El que m'interessa a mi és que l'equip segueixi jugant bé i sumant punts o victòries. La resta m'és del tot indiferent, eleccions incloses.

El Madrid ja és a tres punts

I quinze dies, la Lliga s'atura pressionat pels mitjans merengues...quins dies...i el Barça anar fent i passant d'ells, sumant de tres en tres i callant. Així es fan les coses.