Bé per en Rosell

Que no sóc del club de fans d’en Sandro Rosell és evident, no me n’amago. Dit això, haig de reconèixer que el seu paper a la Diada ha estat notable. La seva presència a la manifestació i la noticia de que la segona samarreta del l’any vinent portarà les quatre barres el situen a ell i al club on haurien d’estar sempre. Aquest és el comportament que esperem d’un president del Barça. Que duri...

Gran Rutenka!

En Rutenka ens acaba de portar a la victòria a la Supercopa amb una lliçó magistral d’handbol. Ja poden dir, els del Atlético, “Maravilla Balic” que el que va ser un dels millor jugadors d’aquest esport ja està ben a prop de la retirada.

Cop d’efecte sensacional a la pista del propi Atlético i sense fer jugar al nostre fixatge estrella, el seu ex-porter Sterbik. El Barça és molt superior i el sectarisme de l’Asobal fent jugar la final a casa del rival no ha servit per res.

Ara toca anar incorporant als fixatges i vigilar amb els, a priori, partits més fàcils de la Champions. Que no ens passi com l’any passat.

Per cert, els tarats de Vistalegre que criden “puta Catalunya” els hi voldria recordar que la meitat del seu equip és català, per això encara són una mica competitius. Encara...

Força Barça!

Villa i Cesc, el mateix cas

No faran res al Barça, us podeu anar mentalitzant. Per ser jugador d’un equip dels molt grans, no dels grans, cal ser un jugador excepcional i tenir una capacitat d’aguantar la pressió extraordinària. Aquests dos jugadors són futbolísticament uns superdotats però molt tous anímicament.

No és un tema nou. Quantes vegades no hem vist jugadors que no han fet res al Barça jugant de meravella en un altre equip? Quants cops no hem vist estrelles que quan arriben aquí no en toquen ni una.

Què fer? Al meu entendre marejar la perdiu tot l’any i vendre’ls a final de temporada, ara que encara farem calaix. No veig cap altre sortida. I ull amb l'Alexis...

Sterbik al Barça?

Si s’acaba de confirmar el fixatge d’en Sterbik pel Barça tenim la millor notícia d’aquest estiu. Aquest jugador sí que marca diferències i li prenem al nostre principal adversari Asobal. Acte seguit espero que en Masip li foti una patada al cul, i ben forta, al suec Sjöstrand que ja té el cap a Kiel. S’ha de donar exemple i els jugadors han de tenir clar que el que fa la puta i la Ramoneta amb el Barça acaba al carrer.

El fixatge d’en Sterbik, a més, representa un cop moral fort per l’Atlético de Madrid, ara que havien aconseguit fer pujar el suflé amb el fixatge d’en Balic, un dels millor jugadors del món (fa deu anys...).

Només queda creuar els dits!

Si Gamper aixequés el cap...

No s'ho creuria. A mi, com a soci, em sembla bé que el nivell del partit sigui baix i que sigui un partit per fer calaix i per omplir el camp amb nens i afeccionats que no tenen oportunitat d'anar a l'estadi habitualment, no cal dir-ho. El partit d'ahir, però, no és digne del nostre fundador. Hi ha molt risc de lesió si els titulars o els suplents juguen mitja hora? No crec que més que en el partit d'entrenament que jugaran avui mateix entre ells. Potser el plantejament correcte és fer el partit abans i amb un rival històric de baix nivell com el d'ahir. Passa que ho volem tot i també volem fer caixa amb els amistosos del Marroc, etc. En definitiva, crec que en Gamper no es mereix que el dia que tots els recordem es faci un partit de solters contra casats.

L'handbol recuperarà abans d'hora als de la "roja"

Magnífica notícia. La "roja" ja està al carrer i els nostres jugadors ja poden tornar. S'acaba el risc de lesions i el desgast en favor dels qui no els hi paguen el sou. Que tornin cap a Barcelona ja i que es deixin la pell pels colors que paguen la nòmina. Força Barça!

Per la porta del darrera

Així marxa en Laszlo Nagy del Barça. S’ha fet com a jugador, ha tingut més oportunitats que ningú perquè el seu rendiment sempre ha deixat molt que desitjar, l’hem (l’han) fet capità i quan ha fet la primera temporada bona de la seva vida marxa per calers al seu país. No cal dir gaire cosa més, tret que com a mínim el Barça s’ha posat dur i no ha permès que marxi per dos duros. Per una vegada s’ha gestionat bé una marxa no volguda.

Las “rojas” qui les paga?

Un país com Espanya, amb tot el respecte pels pobres atletes que no tenen culpa, es pot permetre aquest dispendi olímpic?  A data d’avui ni una sola medalla amb una delegació de 293 atletes. Delegacions similars com França (340), Itàlia (289), Corea del Sud (258) o Japó (305) ja en porten respectivament 7, 8, 6 i 11.

Tornen ja?

En Jordi Alba, en Tello...tornen ja de Londres, imagino. Ara que la roja està al carrer no hi han més excuses, ja poden tornar i entrenar amb el qui els paga. Per cert, els blaugrana de la roja varen fer un bon espectacle, ahir. No amb la pilota, amb la seva actitud davant l’àrbitre.

La Supercopa d’handbol a Madrid

Que la seu de la Supercopa sigui novament Madrid demostra dues coses: que ningú té cap interès en patrocinar handbol, cap novetat veient el lamentable estat de la lliga espanyola, i que al Barça se’l passen per l’arc del triomf. Dos anys consecutius jugant la final a casa de l’altre finalista és de jutjat de guàrdia. Ens queixarem alguna vegada?

Com (NO) promocionar l’handbol

Un any més, l’Asobal encara no ha comunicat el lloc de celebració de la Supercopa i falta poc més d’un mes perquè es jugui. Una bonica forma de promocionar l’handbol. Si esperen que la gent vagi a un partit tenint que buscar hotel, avió o el que sigui en el darrer minut és que han perdut el nord definitivament.

L’any passat ja ho varen salvar de miracle, gràcies a regalar-li el partit al nou Atlético de Madrid. Veurem que passa aquest any. Espero que la demora no sigui per buscar patrocinadors, aquesta és un guerra perduda. El tema és fer la final en alguna ciutat de tradició en el món de l’handbol i que, com a mínim, puguin cobrir despeses amb les entrades. L’handbol està en el pitjor moment de la seva història i poca cosa més es pot fer.

Es confirma l'arribada d'en Gurbindo

El millor fixatge d'aquest any es confirma. Aquest és un lateral dret de plenes garanties, un lluitador sobrat de tècnica. Ara falta veure com acaba el tema Nagy. Jo per les formes el deixava aquí un any més, a no ser que es puguin treure uns bons calerons...cosa que dubto i molt.

Aquest any el Barça està obligat a guanyar la Lliga, la Supercopa, la Copa del Rei i la Copa Asobal. No m'he tornat boig, es que juga sol. Ni l'Atlético de Madrid el veig en condicions de plantar cara al Barça, amb les baixes que ha tingut. Europa serà un altre tema, amb aquests fixatges seguim en clara inferioritat amb els equips alemanys, d'entrada.

La professionalitat d'en Nagy

N'hi ha que comenten que en Nagy estarà un any sense fer res, ara que s'ha de quedar a la força a Barcelona. No ho crec, francament. Igual que dic que no m'agrada com ha plantejat  les coses dic que és un bon noi, segurament mal aconsellat. Jugarà com sempre, no tinc cap dubte.

I què passa amb en Gurbindo? Ni idea... Jo el fitxaria igual. És un jugador de futur i ara que el mercat està de rebaixes val la pena fitxar-lo i donar-li minuts. Un any passa volant i en Nagy ja quasi és història.

Dit a l'ull

La reacció de la Junta del Barça davant la decisió de la Federación en el tema del dit a l’ull confirma, un cop més, que em comptes de President tenim un titella. Si, com a mínim, així servís per poder influir a la Federació...però ni això. Reien d’en Laporta i mireu-los.

Gràcies Keita

Marxa en Keita. Quin gran jugador i quin gran exemple pels tots. Gran quan ha jugat, encara més gran quan n'ho ho ha fet... Que tingui molta sort a la Xina i que faci caixa, que també mereix aprofitar els darrers anys de carrera.

Grup molt complicat a la Champions d’handbol

Ens ha tocat el Croatia i el Fuchse Berlin, ni més ni menys, rivals molt complicats. També el Kadetten Schaffhausen i el Pick Szeged, més assequibles. Ara, no li canvio al Atlético de Madrid que li ha tocat el Veszprém, no se si amb Nagy o no, i el millor equip del món: el THW Kiel.

La bona notícia: el retorn a casa de l’Íker Romero. Segur que als directius i entrenador no els hi semblarà tant bona, saben que tot el Palau el rebrà com el que ha estat, el millor jugador del Barça dels darrers temps.

Ángel “Pichu” Montoro, una incògnita pel lateral dret

El fixatge d’en Montoro pel Barça és una bona i una mala noticia. La bona és que és un bon jugador, això és evident. La dolenta, un cop més, és que l’estratègia del Barça a l’hora de fitxar i vendre deixa bastant que desitjar. Si tots sabem que s’ha fitxat a en Montoro i que vindrà en Gurbindo què espera treure el Barça al Veszprem pel traspàs d’en Nagy? Ja us ho dic jo: ni una tercera part dels tres milions de clàusula. I que no expliquin que si no paguen no marxa que no s’ho creu ningú. L’any vinent marxaria sense pagar ni un cèntim.

El qualificatiu de “incògnita” és per la manca d’experiència en les grans competicions, sense entrar en que surt d’una lesió important. Veurem. Jo estic content, penso que és un jugador dels que lluiten a la pista i d’aquests no n’estem sobrats.

En Gurbindo i en Montoro sumen més que en Nagy i l’Igropulo? Si mantenen el seu nivell actual i no s’arronsen en les grans competicions jo crec que si. Tot dependrà de si l’entrenador els hi dona minuts i no els comença a arraconar com ha fet amb l’Igropulo, que l’ha espatllat des del primer dia.

Per cert, pels qui no ho sàpiguen...l’angelet fa 2,12

Pobre handbol Asobal

L’Ademar i el Valladolid, els únics equips capaços de guanyar al Barça i a l’Atlético, estan totalment arruïnats. Fins i tot perilla, segons diuen, la seva continuïtat en un futur. Del San Antonio, Granollers, Aragó, etc., equips que havien donat alguna que altre sorpresa anys enrere, millor ni parlar-ne. Amb aquest escenari una cosa és evident: la Supercopa, la Copa Asobal i la Lliga espanyola és cosa de dos, com aquest darrer any, però augmentat. No vull ni pensar el que serà anar a veure els partits de Lliga al Palau, per exemple, amb equips que no poden aguantar el ritme d’un equip gran ni 15 minuts. Un avorriment total.

De postres, sembla que a l’Atlético també li comencen a marxar peces importants. A la sortida d’en Chema li segueix la quasi segura d’en Alberto Entrerrios i la probable de l’Abalo. Si això es confirma, el Barça ho guanyarà tot, que és el que en definitiva vol la gent. Per desgràcia Europa és un altre cantar...el Barça amb un equip que va envellint només ha fet un fixatge, bo, això és cert, i segueix sense resoldre l’etern problema del lateral dret. Diuen que vindrà en Gurbindo, un jugador interessant per suplir a l’Igropulo, però...i si marxa en Nagy? Com quedarà aquesta posició? Ja us ho dic jo: de pena. La realitat és que el Barça porta camí d’estar cada cop més lluny dels grans equips europeus.

Martin Stranovsky, un fixatge extraordinari

Un jugador contrastat, amb experiència a la Lliga, gran golejador, espectacular en el contraatac i que de ben segur aportarà a l’equip. Esperem que el paquet que tenim per entrenador no l’espatlli com estava a punt de fer amb l’Ugalde que, per sort seva, ha marxat a temps. Ja sabem que jugar d’extrem al Barça és tot un repte, un equip que no fa circular la pilota.

Ara el tema pelut està, per tercera o quarta temporada consecutiva, en el lateral dret. Ens traiem de sobre a l’Igropulo, un jugador que no ha despuntat per manca de minuts i perquè no és competitiu en els partits que t’ho jugues tot, i coincideix amb la marxa d’en Nagy, si és que marxa. Es a dir que, en aquests moment, estem sense lateral dret mentre no es confirmi el fixatge d’en Gurbindo. La pregunta clau és: amb en Gurbindo i prou podem començar la temporada? La resposta és que no. En Gurbindo arriba d’un equip petit i és tota una incògnita el rendiment que pugui donar en els grans partits. Aquesta és la clau que a vegades sembla que no entenguin a can Barça. S’ha de fitxar tenint en compte que la temporada són 10 partits. No serveix de res guanyar de 20 a equipets de la Lliga. Dir, com es diu, que el Barça ha guanyat quasi tots els partits de la temporada, quan has fet el ridícul en 4 o 5 d’aquests partits clau, és un discurs poc respectuós pel soci. Veurem com fitxen els que només estan per això, com qui diu.

Jugadors del Barça i “la roja”

Jo no vull que els jugadors del Barça vagin a “la roja”. Ni a “la roja” ni a la groga. El que no vull, de fet, és que les cames d’or que paguem religiosament els socis i patrocinadors del club s’exposin a les puntades de peu de defenses poc dotats en campionats dels que només treu benefici la Federación Española de Fútbol (o Fúrbo, segons el seu president) i similars.

Em crida l’atenció, però, com arriben a la selecció els jugadors del Barça: en Cesc i en Piqué, que han fet una temporada de pena, pletòrics de forces; el soli d’en Xavi ja no molesta; en Busquets no només vol anar a l’Eurocopa, també a la Olimpíada...em sembla sorprenent. Alguns, fa mesos, em deien: “aquests es reserven per la selecció” i jo els hi deia que no. Ara dubtaria.

Sobre l’handbol. Balanç de la temporada

D’una temporada el que queden són els títols, això ningú ho discuteix. Vist així, la temporada del Barça ha estat prou bona: s’ha guanyat la Lliga espanyola i la Copa Asobal, que està al nivell d’una Copa del Rei. De notable. L’excel•lent passava per, com a mínim, estar a la Final Four.

Dit això, el nivell de l’equip ha estat el desitjat? Per mi no. El desequilibri entre els equips, sobretot a la Lliga, és tant majúscul que les xifres ens enganyen. La realitat és que la temporada es resumeix en uns pocs partits: el de la Supercopa, el de l’Ademar a l’Asobal, els dos del Montpellier i els dos del Copenhagen, el de l’Atlético a la Copa del Rei i les pistes de Valladolid, Ademar i Atlético a la Lliga, més el de l’Atlético a casa. No hi ha més partits, que ningú s’enganyi. Quin és el balanç d’aquests onze que he esmentat? Sis victòries i cinc derrotes, tres de les derrotes amb un bany descomunal del rival (Supercopa i Copa del Rei, amb l’Atlético, i anada a Copenhagen). Vist així no és el mateix, oi?

Que ens depara la temporada vinent? Tres competicions Asobal on tot ens ho juguem amb l’Atlético, que encara li queda un any competitiu, abans que l’equip envelleixi encara més, i la resta d’equips arruïnats i encara més febles. I a Europa? Si ara som el 4rt o 5è. equip en un imaginaria classificació de mèrits l’any vinent podem aspirar, com a molt, a igualar aquesta posició. Es pot capgirar això? No crec...la directiva d’en Rosell no posarà un duro més, al contrari, i els fixatges que vindran no són res de l’altre dissabte. El panorama, ara per ara, fosc.

Fixatges (futbol)

Sembla que el d’en Jordi Alba és l’únic fixatge realment tancat. Dubto que n’hi hagi cap més, a no ser que sorgeixi una oportunitat de mercat interessant, perquè aquest junta no gasta un duro per no tenir que donar explicacions dels comptes.


Crec que serà un error no fitxar més. Aquest equip s’està envellint i els experiments amb joves de la pedrera no funcionen sempre. La realitat és que caldria fitxar, també, un central rematador i un migcampista que pugui xutar des de fora de l’àrea, dues de les mancances que tenim. Si no ho fem ara ho farem la temporada vinent, però llavors també haurem de pensar en relleus com el d’en Pujol i en Xavi, a la recta final de la seva carrera esportiva.

Aviat tornarem!

En breu tornaré...i no precisament per parlar de coses positives. Al contrari. Estem a punt de tancar una temporada que no ha estat bona. Ja en parlarem.