David Barrufet

Què es pot dir d’en David Barrufet? Els títols, els anys al club, els partits excepcionals amb la samarreta del Barça, o amb els seus clàssics pantalons grocs, els anys amb el Dream Team...tot això ja s’ha dit mil vegades i es resumeix en un sol titular: el millor porter d’handbol de l’història.

Per sobre de tot això, però, hi ha un fet que ningú discuteix: en David Barrufet és deu vegades millor persona que porter. Això és el que l’ha fet gran i el que li ha permès ser estimat pel Palau blaugrana però també pels afeccionats de l’handbol de tot arreu. Anar a veure al Barça i no veure a en David a sota els pals es farà estrany, la majoria no ho hem vist mai.

Per tot el que he comentat, avui només es pot dir: gràcies David!

Sobre en Cesc

Realment necessitem que torni en Cesc? Jo crec que no, francament. I consti que m’agrada molt com a jugador i que m’agradaria que tornés a casa, tot i que va marxar perquè li va donar la gana... El cert és que al Barça falten jugadors per altres posicions molt abans que pel mig camp i en el lloc d’en Cesc.

Ens falta un jugador que pugui jugar de titular en el lloc de l’Henry, i quedi clar que per mi en Pedro és un jugador de primera línia, i un bon suplent d’en Ibra. La temporada del Barça és molt llarga i tenim pocs efectius a la davantera. Aquestes són, al meu entendre les prioritats i on el Barça s’ha de gastar els diners.

Saber perdre

El bàsquet ha perdut a la pista del Partizan i res més. No cal buscar excuses. S'ha perdut a la pròrroga per mala sort i res més. No cal mirar si l'altre equip ha tocat la cistella en el darrer llançament, tot sabem que no ho ha fet. Saber perdre costa més que saber guanyar, aquest és el missatge que tots hem d'interioritzar.

Matar el partit

Quina manera de patir per res. Una exhibició del Barça, amb un Iniesta i un Xavi fent el que volien, que ha acabat amb dues aproximacions a porta del Sporting que si arriba a ser un equip més potent ens empata. Els partits s'han de rematar, com diu el tòpic.

Tothom parla de l'Ibra però no n'hi ha per tant. No veu porta, és cert, però tampoc ens cal que marqui ssmpre si ho fan els altres, també gràcies als forats que ens obre i a les passades que fa. Ja marcarà.

A vuit punts

Els merengues dormiran a vuit punts de desavantatge del Barça i amb tota la pressió de cara al partit de demà amb el Màlaga. Això és conseqüència de la victòria del nostre equip a Valladolid, on ha fet una exhibició gràcies a un Valdés que ha salvat dos gols fets i a un Alves estratosfèric que ha donat el primer gol i ha marcat el segon. El més important, però, és veure com l’equip està concentrat i continua endavant cap al títol de Lliga. De moment la cosa marxa.

Abidal

Si vas al camp del Barça veuràs gent amb samarretes de l’Ibra, d’en Messi, d’en Piqué...però difícilment en trobaràs una de l’Abidal. És d’aquest tipus de jugadors que passen més desaparcebuts, sóc poc mediàtics. El cert, però, és que a l’hora de la veritat són igual d’importants que qualsevol altre.

Ahir, sense anar més lluny i des del meu punt de vista, va ser el millor jugador del Barça. D’acord que potser no va marcar ni va ser clau en cap de les jugades importants però va ser determinant per fer entendre als sevillans que aquest Barça no deixaria de lluitar ni un minut, com així va passar. Ahir, l’Abidal va merèixer estar a las samarretes dels seguidors.

Exhibició

Quina exhibició del Barça a Sevilla. Una segona part espectacular que no ha servit per passar l'eliminatòria però que ens ha deixat a tots amb bon gust de boca. Ha passat el Sevilla, és cert, però s'ha vist clarament quin és el millor equip del planeta.

Resultat enganyós

Hem sortit amb un 0 a 5 de Tenerife però podíem haver rebut 3 gols en els primers quinze minuts i això és perillós, un altre dia no ens sortirà tant bé la jugada. Ara toca quelcom més difícil, remuntar a Sevilla.

Destacar el partidàs, ja era hora, d’en Bojan i el partit més que acceptable de l’Henry, que no té massa sort de cara a porta. D’en Messi, que ha marcat 3 gols, un d’ells galàctic, no cal dir res perquè és un monstre.

Chygrynskiy

Serveix per alguna cosa xiular en Chygrynskiy? Va perdre 3 pilotes? La meitat que les que va perdre en Messi? Francament, no entenc que amb l'equip contra les cordes, a punt de quedar fora d'una competició, en comptes de recolzar l'equip ens dediquem a xiular a un dels nostres jugadors. Que guanya l'equip amb aquests xiulets? Res, només posar-se més nerviòs.

No mereixerem la xiulada els afeccionats? Aquests que passem de dir que som els millors del planeta a discutir l'equip per un partit perdut, tot i que els jugadors han lluitat els 90 minuts? Jo crec que seria una xiulada més justificada que la d'aquest jugador.

Pencarà avui l’Henry?

Avui és l’hora de la veritat per l’Henry, sens dubte el pitjor jugador del Barça des de que ha començat aquesta temporada. El pitjor, però, no és que jugui millor o pitjor, altres tampoc han arribat al nivell desitjat, el ìtjor és que no penca com la resta de l’equip. Avui és el seu dia. Avui és el dia que ha de donar el “callo” perquè l’equip no té a en Messi i l’Iniesta està acabat de sortir de la seva lesió. Avui és quan ha de demostrar que està aquí per treballar i aportar a l’equip el que correspon a un jugador amb la seva fitxa.

Crònica a la tornada de Còrdova: la copa Asobal ja és del Barça

El millor de guanyar una final amb el Ciudad Real és veure la cara que els hi queda als seus afeccionats, prepotents i maleducats com sempre. Tot el contrari que guanyar la semifinal amb el San Antonio, un rival amic. Aquest cop he coincidit a Còrdova amb dos amics de Solsona: en Joan i en Josep Maria, i em va semblar que també hi havia la família d’en Víctor Tomàs. Com sempre, i per desgràcia, el recolzament dels afeccionats del Barça a l’equip és purament testimonial.

El cap de setmana ha estat satisfactori per la victòria, evidentment, tot i que sempre queden clarobscurs sobre els que reflexionar. Faré alguns comentaris: sobre l’equip i sobre el/els tècnics.

Sobre l’equip. Per fi hem vist al millor Dani Sarmiento, per mi l’home de la final amb en David Barrufet, i a un Igropulo de nivell en un partit decisiu. Aquestes són les dues millors notícies, al meu entendre, d’aquesta competició. La noticia negativa és el baix nivell d’en Nagy i la baixa forma d’en Hansen, que l’edat li passa factura en algun d’aquests partits clau. De totes maneres, i això és molt positiu, cal dir que tots i cada un dels jugadors s’hi han deixat la pell, al marge de si les coses els hi ha anat millor o pitjor. L’equip ha estat de notable alt.

Sobre els tècnics. Sóc del parer que no donen la talla, però els resultats els hi donen la raó a ells. El cert és que la defensa ha millorat bastant i per fi sembla que han trobat solucions per moments en que l’equip juga amb inferioritat, que ja tocava. Segueix sense agradar-me com juguem en atac: l’equip no és ràpid en la circulació de la pilota i està massa estàtic a l’hora de rebre-la. Això s’ha de millorar i molt. En tot cas vaig felicitar a en Xavi Pascual a la sortida, no tinc res personal. Al seu segon, en Toni Rubiella no vaig poder perquè acostuma a passar de llarg quan veu seguidors del Barça, és de l’escola Valero Rivera. Per sort, contrasta amb l’amabilitat i la proximitat del seus “jefes”, en Xavi O’Callaghan i l’Enric Masip.

Bé, tot plegat un gran cap de setmana i un nou triomf que és el que compte.

Campions en futbol...i avui a per la Copa Asobal!

No si qui em deia l'altre dia que si guanyem al Bernabeu la Champions trenca el carnet i no mira mai més futbol. Estic d'acord...això només pot anar a pitjor! Quin equip i quin entrenador. I quina Directiva i quin President, per més que faci mal a molt gent amb interessos de futur.

I l'handbol? Avui guanyarem al Ciudad Real perquè, senzillament, som millors. Només hem d'estar concentrats i evitar aquelles baixades de ritme quan el marcador es posa apretat. Com equip el Ciudad Real és una ombra del que era. Si juga l'Eric Gull!!!
En Xavi Pascual, quin home més sec per cert, hauria de fer una d'aquelles coses que es feien fa 40 anys: deixar que l'Eric Gull llenci el que vulgui a porta, pobre noi.
Uns comentaris: en Juanin i en Rocas tornen a la seva bona forma, ja tocava, i l'Íker Romero encara és molt important en aquest equip, i sabem que això és mala senyal. Avui, però, confio en que tots estaran molt concentrats i que fem valdre la nostra superioritat. Espero animar tot el partit i aportar ni que sigui un 0,1% a la victòria (en cas d'empat ja serviria).

Per cert, moltes gràcies Salvador i Enric. Vosaltres ja sabeu de que parlo. Salut!

Demà farem història, en Hleb a la Champions, Pedro, Pedrito, Pedro i handbol a tope!

Demà guanyarem el Mundialet de clubs, l’únic títol que falta perquè el Barça sigui un dels més grans de l’història del futbol. No en tinc cap dubte, si el Barça no es deixa provocar per el joc destructiu que de ben segur faran els argentins.

En Hleb a la Champions. Xupat, una eliminatòria que resoldrem en el partit d’anada. Tampoc cap dubte que passarem als quarts.

El que ha fet en Pedro és espectacular. Estic segur que passaran molt i molts anys abans que un jugador sigui capaç de marcar a sis competicions...i sense ser un titular indiscutible i quan encara és un marrec!!!

Demà cap a la Copa Asobal a fer costat a l’equip i a descansar una mica. A veure si aconseguim doblegar al Ciudad Real a la final. Guanyar demà al San Antonio és qüestió de concentració.

Tres punts i poca cosa més

Partit horrorós del Barça i precisament el dia que juguem amb els periquitos! El Barça està esgotat, d’això no hi ha dubte, i ahir es va notar. Quina quantitat d’imprecisions al llarg de la segona part. En Piqué, l’Alves, el propi Xavi estaven desconeguts i l’Espanyol quasi ens dona la nit. Si era penalty o no ja n’hi entro. Els culés el veuran i els periquitos no, com sempre. Res, tres punts i a descansar pel Mundialet.

Un detall, per cert, que Aviación Civil no hagi mediat perquè el Barça no fes una escala innecesària en el vol d’avui. Si fos el Real Madrid anirien amb un avió de l’exèrcit, si fes falta. Després es sorprendran que els catalans no vulguin ser espanyols...

Avui he rigut amb en Sánchez Llibre. És com una criatura...sempre plorant i sempre en el paper de salvador dels pericos. Quin pobre home. Si alguna vegada plega passaran dues coses: el President següent posarà a l’equip on li correspon, a mitja taula, i a en Sánchez Llibre no el recordaran ni les rates. I ell que es creu llest i guapo!

A vuitens de la Champions!

Hem patit una mica, però ja ho tenim. A en Valdés se li ha escapat una pilota al minut dos i hem estat mitja hora suant, fins que en un rondo made in Barça hem empatat i s'han acabat les històries. Poc més a dir, tret que només cal esperar que ens toqui el Milan o el Porto a la següent ronda.