Avui es decideix mitja Lliga d’handbol i temes diversos

Començo al revés. Ahir el primer equip de futbol va donar una nova lliçó d’autoritat, en un camp d’aquests on només tens a perdre, i va guanyar amb facilitat tot i la permissivitat del inútil de l’àrbitre que va permetre la violència dels malaguenys. Tres punts més i més pressió per un Real Madrid que té l’obligació de guanyar-ho tot si no vol fer fallida econòmica. Destacar a Ibrahimovic, novament, que per quarta jornada consecutiva marca el primer gol de l’equip. Qui recorda a Eto’o? Ningú.

Destacar la victòria de l’equip de basquet a la Lliga Catalana, contra un equip de segona categoria que va fer el que va poder, i la de l’equip d’hoquei patins amb un resultat enganyós perquè en realitat va dominar perfectament el partit. Destacar els 3 gols de l’Adroher, un gran fixatge.

I avui, per fi, l’handbol. Si guanyem tenim mitja Lliga a la butxaca, perquè no dir-ho. El Ciudad Real és una ombra del que era i avui és farà palès novament. Només cal no refiar-nos, el pitjor enemic de l’esport, perquè també és cert que ells no tenen res a perdre. Guanyarem, no tinc cap mena de dubte.

Amb seguretat

L’equip surt al camp amb una tranquil•litat absoluta, conscients que el seu joc els hi ho permet, i es nota. En un camp històricament complicat pel Barça ahir varem presenciar una exhibició de joc i un dels partits més ben gestionats dels darrers anys. Qui parla ja de l’Eto’o si no es per dir que és un penques? Qui dubta de la fiabilitat cara a porta de l’Ibrahimovic? Els que ho veuen tot negre, es clar.

Bones sensacions

Ahir vaig estar a l’handbol, a l’hoquei i al futbol...una marató!

Handbol. L’equip va jugar a mig gas però va resoldre el partit amb força facilitat. El més destacat el debut del jove porter Gonzalo, que va fer un partit molt bo tot i la seva inexperiència, i el pitjor la manca de solucions de l’equip quan juga en inferioritat. Aquest problema ja el varem tenir a Guadalajara. En Sarmiento em va decebre una mica, tot i que crec que és un bon jugador.

Hoquei. És un esport nou, ha canviat radicalment. Les noves normes ens permeten veure molts més gols i més emoció en el marcador. La mala noticia és que les decisions les prenen els àrbitres, obvi, i això comportarà escàndols arbitrals sovintejats. Ja ho veureu...Ni esmento que varem perdre la Supercopa perquè ja la teníem perduda des de l’anada.

Futbol. En Messi i en Xavi espectaculars i en Ibrahimovic cada vegada més en forma. Poca cosa a dir, només que aquest equip guanya sense baixar de l’autocar, si no es refia, i a sobre fent rotacions. Tots l’heu vist, que cal dir.

Comencem bé

Tots sabem que és fonamental començar bé i hem tret un empat al camp de l'Inter, el rival més complicat d'aquesta lligueta de la Champions. Què ens ha quedat mal regust perquè es podia guanyar perfectament? Doncs si, no ens podem enganyar. El que també està clar, però, és que no podem guanyar sempre. Això no ho fa ningú.

Sobre la polèmica Ibrahimovic i Eto'o que voleu que us digui. Tots dos van jugar malament, però el suec ho va intentar. L'altre va jugar com quan vol el pitxixi, com un boig. Per cert, quina salutació "congelada" la del final del partit entre l'Eto'o i en Guardiola...tonto en Guardiola d'anar a veure'l, la veritat.

0 a 2 i 17 a 32

Dissabte a les 20h. i ja ha jugat l'handbol i el futbol. Dues victòries, la del futbol en un camp d'aquests emprenyadors, i vinga, feina feta! Els quatre que encara enyoren l'Eto'o espero que estiguin més tranquils: l'Ibra ha marcat el primer gol i ha fet la passada del segon. De l'handbol que dir...a la pista del Cangas ha arrassat i això que a la segona part s'han relaxat espectacularment, com és normal si guanyes de 12. Res, un dissabte de tràmit.

Adéu Ciudad Real!

Ha costat més temps del que m’esperava, però avui ho puc dir: el Ciudad Real és història. Ha durat el que li ha durat el talonari, ja es veia venir. Una ciutat que no té cap tradició a l’handbol dura el que li dura el “saldo” al banc, ni un dia més. Aquesta pretemporada ja vaig fer aquest pronòstic apocalíptic, que consti, i alguns se n’enfotien. Ahir es va fer prou evident. Us diré el que ahir em deia un amic de l’handbol, que no és del Barça: “encara gràcies que aquest any podran pagar les fitxes amb les peles del traspàs d’en Rutenka”. Un altre argument, aquest prou obvi: han substituït a en Rutenka i a en Stefansson per en Cañellas i l’Eric Gull, dos jugadors descartats pel Barça. Clara aposta al desastre.

Del partit quasi no vull ni parlar-ne perquè senzillament no hi va haver partit. Els manxecs van aguantar tot el que els hi va permetre la parella d’àrbitres que, un cop més, varen venir amb la samarreta blanca posada. Ni així. El Barça els hi va passar per sobre. Per cert, celebro la desfeta d’aquest equip pels seus afeccionats, la majoria una colla de borregos. Una vergonya d’afecció. Ahir varem passar d’aplaudir en Rutenka al principi a dir-li fill de senyora de la vida a la segona part. Nivell alt.

El Barça. Notes positives: una millora evident de la defensa, noves solucions en atac, uns Hansen i Ugalde que s’han consolidat i fet grans en els darrers mesos, un Saric espectacular i un Rutenka que és un bèstia, que quan s’ha de tirar l’equip a les espatlles ho fa al pur estil Iker Romero. A millorar: més solucions en l’atac en inferioritat i més “puteria” en defensa, sabent que els àrbitres ens esperen amb els braços oberts.

Anècdotes personals: la senyora Jerome em va tornar a girar la cara al veurem, perquè no em perdona que qualifiqués al seu marit com a jugador decadent i el Figo de l’handbol, i la lamentable escena del senyor Valero, el de “la roja”, dissimulant a la sortida, quan es va trobar de morros l’autocar del Barça, per no felicitar a en Masip and company.

Menció especial a la Penya Enric Masip. Els hem vist sempre al Palau i en alguns desplaçaments però per coses de la vida mai havíem creuat una paraula, no per falta de ganes. Un colla collonuda. Ahir la Llum i jo varem estar tot el partit amb ells i ens ho varem passar de conya, un deu per aquest magnífic grup d’amics.

En resum, una millora evident del Barça, una desfeta evident del Ciudad Real, gran ambient entre la vintena de culers i l’equip, sempre agraïts amb els afeccionats, i un cap de setmana a Guadalajara que ja em perdonareu, però no seria un lloc per anar de vacances, precisament. Que bé es torna de Guadalajara quan portes la copa!

Ricky Rubio al Barça, costa de creure

Jo no l'hauria fitxat perquè em sembla impresentable com s'ha comportat amb el club que l'ha fet com a jugador. Vagi per endavant. Dit això, ara és el moment de veure quines capacitats té aquest jugador. Hem pagat molts diners per ell i està per veure si el negoci ens ha sortit rodó. Temps al temps.

Gol de l'Ibra i poca cosa més

A la una a casa, amb aquests horaris de bojos, un partit que el Barça va resoldre bé tot i que es notava el cansament de divendres i, sobretot gol de l'Ibrahimovic quan ja patiem tots! Abans del gol...dues pilotes perdudes, dos xuts fluixets i un misto espectacular. Quin descans quan va marcar!