Fa dies que no escric res...què dir quan tothom parla del mateix! Hem guanyat
I les eleccions? Que dir de les eleccions. Que en Sandro es desinfla, per desgràcia massa tard? Que els altres tampoc tenen clar que dir? Una cosa és evident: el que vingui serà a pitjor, no hi ha dubte. Jo em quedo amb en Ferrer perquè és el que s’acosta més al que tenim. Les coses quan funcionen més val no tocar-les.
Podem perdre a Paris i podem perdre a Sevilla, tot i que el més probable és que passi tot el contrari. El que està clar, però, és que tenim que anar amb el cap ben alt. Tots dos equips han fet una gran temporada, a data d'avui, i no pot ser que si perdem siguem un equipet i si guanyem els millors del món. Equilibri, si us plau, i força Barça!
L’hoquei ha recuperat el liderat de la lliga, el bàsquet jugarà la Final Four, igual que l’handbol, i en el futbol estem a punt de guanyar la Lliga i només un mal partit ha evitat que juguéssim la final de la Champions. I ens queixem…com és possible?
Què hauria de fer el Madrid que s’ha gastat dues fortunes ens els seus dos equips, el de bàsquet i futbol, i està a punt de quedar-se en blanc? Ei, que ja sabeu que a mi el Madrid no m’importa el més mínim, però com exemple del desastre és el que em va millor.
Aquesta setmana serà gran, estic convençut que guanyarem l’Euroleague de bàsquet i que sentenciarem la Lliga de futbol. Som els millors equips en les dues competicions. Només un relaxament nostre pot evitar que aquestes dues copes vagin al Museu. Em preocupa més el futbol, si m’apureu, perquè aquests dies ha quedat demostrat que tenim poc fons d’armari. Varem jugar molt fort deixant una plantilla curta i ho estem pagant. Ara no hi ha res a fer, però...
I de l’handbol que dir...ens hem classificat per la Final Four i de moment el Montpellier ja s’ha quedat fora. I els totpoderosos Kiel i Ciudad Real a suar tinta aquesta tarda per tirar unes eliminatòries que no tenen gens fàcils. Podem guanyar, no tingueu dubte.
Ara fa dies que no escrivia. Alguns m’heu preguntat per les eleccions...no m’interessen gens. Surti qui surti serà a pitjor, aquesta és la meva sensació. Espero equivocar-me.
El Real Madrid ja està intentant guanyar als despatxos el que no té pebrots de guanyar al camp. Avui, via Comité de Competición, aquest que mai falla a favor del Barça, ha aconseguit una jugada doble: li han retirat la targeta groga a l’Albiol, que comportava sanció, i li han perdonat la vermella, de llibre, a en Kameni perquè pugui jugar contra el Barça. Tornem a les èpoques ràncies i fatxes en que les competicions es jugaven en els “asadors” de la capital. No cal preocupar-se, igualment guanyarem als pericos i ens endurem la Lliga.
Ens ha tocat el Veszpren a la Champions League d'handbol, sens dubte el rival més senzill dels que ens podien tocar, i en Messi ens ha tornat a fascinar deixant-nos sense adjectius un cop més. Avui ha estat un gran dia. No ens enganyem...si avui fallavem amb l'Arsenal el partit amb el Madrid l'hauriem vist d'una altre manera. Per cert, en Marquez ha estat un dels millors, callant les boques oportunistes de sempre. I en Bojan el pitjor, la mala noticia de la nit.
El nostre equip de bàsquet acaba d’enviar al totpoderós Real Madrid cap a casa i a Paris ja només hi poden anar a fer turisme. Queda demostrat, un cop més, i com ha passat amb el futbol, que el talonari no serveix de res, que calen altres coses per fer un equip guanyador. Potser guanyaran alguna Lliga, encara tenen opcions, però en aquest moment facin el que facin ja és insuficient per no entrar en fallida econòmica. Gastar-se 300 milions per una Lliga, o per les dues, és un retorn d’inversió ínfim. El Madrid ha fet un nou pas cap a la ruïna. El mèrit d’en Florentino.
Primer l'handbol i després el primer equip ens han donat una tarda fantàstica.
L'handbol ha fet història guanyant a Zagreb de pallissa, deixant el partit de tornada del dissabte vinent com un pur tràmit amb tres actuacions espectaculars: en Saric que ha parat 15 llançaments a la primera part i en Víctor Tomàs i en Juanín que han marcat vuit gols cada un. Gran resultat. La nota negativa, com no, la baixa forma d'en Hansen i la manca de reacció d'un entrenador mediocre, que quasi deixa que ens empatin el partit amb la seva mania de defensar en 5-1. No hi ha res a fer.
I el futbol. Les hem passat canutes a la primer part, on en Valdés ha tret un gol i els pals dos més, i una segona part que amb l'entrada d'en Xavi ha millorat molt i on l'Ibra ha demostrat que és un golejador marcant un gol de davanter centre, d'aquells que has d'estar allà per marcar-lo.
Un bon dissabte!
Es va guanyar la Copa del Rei d'handbol, gràcies a un partit espectacular de l'Íker Romero i a que l'equip no va tirar en cap moment la tovallola, i el futbol i el bàsquet ens han donat una mica de tot: victòries justes i desenganys inesperats.
I ara com estem?
Futbol. No podem afluixar perquè el Madrid tampoc ho farà. Cal guanyar a Mallorca i esperar a veure si l'Atlético ens ajuda una mica. Estem en un moment complicat perquè no juguem bé, però anem treient els punts. Avui torna en Xavi, s'ha de notar.
Handbol. A Zagreb a resoldre una eliminatòria on el Barça és molt superior però on caldrà lluitar molt.
Basquet. A guanyar a Madrid com sigui. No queda altre opció!
Avui no tenim perdó...anar guanyant de vuit i acabar patint només vol dir una cosa: manca de concentració. Per sort som molt superiors al Reyno de Navarra (Portland pels nostàlgics) i hem pogut guanyar. Jo ja em veia demà fent turisme per Màlaga. Destacar el bon partit d’en Nagy, avui decisiu, i la direcció d’en Dani Sarmiento, molt bona. Ja tocava tenir un central especialista.
La sorpresa ha arribat a la segona semifinal quan un Ademar que ha lluitat molt ha doblegat al totpoderós Ciudad Real que ha sortit a la pista pensant en la final i l’acabarà veient per la tele. Quina alegria veure’ls caure...
Tres anècdotes:
A la sortida del pavelló uns neandertals del Ciudad Real han increpat als jugadors del Barça que juguen la Mini Copa. Com sempre els catetos fent el ridícul per les espanyes...tot ha estat des de l’altre cantó del carrer, es clar. A sobre covards.
La cara d’en Valero Ribera al acabar el partit del Ciudad Real era un poema. Ja sabeu que ell desitja veure caure al Barça, no sigui que algú pensi que els títols del Dream Team no eren mèrit seu, i veu que l’Ademar és menys rival. No té cura, estarà ressentit per sempre més.
Definitivament l’entrenador del nostre equip és un home que no crea complicitats amb ningú. Avui ens ha saludat des de cinc metres, una hora i mitja abans del partit. No ha estat capaç ni de venir a saludar...si almenys fos bo entrenant! Del seu segon ni en parlo...deixeble d’en Valero, està tot dit.
Poques coses es poden dir d'un partit on el Barça guanya 4 a 0. Ara queda esperar el sorteig de divendres on l'únic rival que ens ha de preocupar és el Manchester. A veure si tenim sort i ens toca el Girondins d'en Monsieur Blanc, la ventafocs del sorteig.
La Copa del Rei d'handbol ha començat avui amb una victòria treballada del Ciudad Real, una bona notícia perquè s'han desgastat, i una victòria encara més treballada de l'Ademar enfront d'un sempre perillòs Valladolid. A veure demà si el Barça passa el tràmit, només faltaria, del Logroño, i el podem veure dissabte. La Llum i jo ja tenim les maletes a punt per anar a animar al equip.
El Real Madrid ha quedat eliminat de la Champions League o, el que és el mateix, ha quedat tècnicament arruïnat perquè després de gastar-se 300 milions en fixatges el retorn de l’inversió ja és materialment impossible. Si en Florentino tingués una mica de dignitat en aquests moments estaria dimitint. Tranquils, només faran fora a l’entrenador.
El model de la prepotència ha quedat clar que no serveix per res. El Barça potser no guanyarà res, quina sap, però com a mínim no haurem de passar la vergonya de tenir que empassar-nos les paraules, que és el que estan fent els jugadors del Madrid en aquests moments, els que ahir deien que guanyarien tres a cero.
Adéu Madrid, un any més us haureu de pintar la copa a l’oli...
Ahir esperava viure una tarda inoblidable i ho vaig aconseguir…el problema és que ho vaig aconseguir en negatiu.
L’handbol va ser decebedor. Un partit que hauríem d’haver resolt als 20 minuts el varem tirar a les escombraries sense excuses. D’acord que els arbitres ens van collar a la segona part, però si el marcador hagués estat més favorable pel nostre equip ni ens hauríem adonat. El fet és que, un cop més, no sabem reaccionar quan anem per darrera del marcador. Tot el contrari, comencem a voler resoldre el partit amb individualitats i acabem perdent. I des de la banqueta tampoc es veuen mai idees quan les coses van mal dades, la veritat.
El futbol tampoc va anar bé. Varem lluitar tot el partit però sense idees davant de porta i fent aigües en defensa. Només ens va faltar l’expulsió, totalment injusta, d’Ibra. I el Madrid, com no, va fer de Madrid i va guanyar en el darrer segon. Quina sort que tenen els tios...Ara la Lliga es complica, no ens podem enganyar, per no que ens la jugarem en el partit del Bernabeu. Quin partit que ens espera!
Primer l'handbol i després el futbol. A l'handbol ens toca confirmar que som superiors i guanyar a Dinamarca, per assegurar el primer lloc del grup de la Champions League, i després el futbol ha de presentar la seva candidatura definitiva a la lliga guanyant al camp de l'Almeria. Avui, per cert, no us perdeu el partit de les 22h. perquè el Madrid punxarà a casa amb el Sevilla, n'estic convençut.
Per no dir impossible després de la derrota a la pista del Ciudad Real. La Lliga estava perduda des de les dues punxades del Palau però ens quedava aquesta darrera opció. El Barça ha fet una primera meitat lamentable, marcant només sis gols, i tot i el gran esforç de la segona meitat ens ha faltat temps. Per cert, de cara a la propera temporada és evident que cal reforçar encara més la primer línia, és on perdem els partits claus. Un darrer comentari: que ningú digui, si us plau, que l'Íker va fallar en els moments decisius perquè ha estat l'únic que se l'ha jugat. Encara gràcies! Ara a per la Copa d'Antequera, on som els favorits indiscutibles!
El que varem veure ahir a Bilbao només es pot qualificar d’una manera: la gran pallissa! Quina manera de maltractar al rival, a un rival que venia a fer callar les boques d’aquells que donaven al Barça com a favorit.
La clau de l’èxit? L’equip i el tros d’entrenador que tenim, que ha aconseguit que el Barça per fi defensi com un equip d’èlit i vagi al rebot ofensiu disposat a endur-se’l. En Fran Vázquez el MVP, sens dubte, seguit de prop per un Ricky Rubio, que ens farà plorar el dia que marxi a la NBA, i un grup de jugadors que tenen el mateix objectiu i que creuen en la victòria. Aquest equip ens donarà moltes alegries, en podeu estar segurs. De moment, hem trepitjat al nostre màxim rival.
La Xavidependència ha passat a millor vida i el fet de que l'Ibra no hagi jugat i l'equip hagi apallissat al Racing ens dona tranquil·litat. Ara a jugar el partit de la Champions, on no es poden fer bromes, i a continuar treballant, que sabem que és la clau del nostre èxit. Ànims equip!
El pitjor partit dels darrers dos anys, amb una falta de concentració espectacular. Masses baixes per tot un Calderón. Res, a refer-nos ràpid i endavant!
Per fi s’ha trencat el malefici i hem guanyat a la pista del Kiel. Ni en Jicha, amb 10 gols, ha pogut doblegar al Barça! El millor, sens dubte, que ha estat una victòria d’equip. Pots destacar en Saric, l’Iker, l’Oneto, a qui vulguis, però a ningú en especial. Un 10 per l’equip que demostra que segueix lluitant pel primer lloc del grup i que té opcions d’anar a Ciudad Real a capgirar la patinada de la Lliga. Felicitats a tots!
Què es pot dir d’en David Barrufet? Els títols, els anys al club, els partits excepcionals amb la samarreta del Barça, o amb els seus clàssics pantalons grocs, els anys amb el Dream Team...tot això ja s’ha dit mil vegades i es resumeix en un sol titular: el millor porter d’handbol de l’història.
Per sobre de tot això, però, hi ha un fet que ningú discuteix: en David Barrufet és deu vegades millor persona que porter. Això és el que l’ha fet gran i el que li ha permès ser estimat pel Palau blaugrana però també pels afeccionats de l’handbol de tot arreu. Anar a veure al Barça i no veure a en David a sota els pals es farà estrany, la majoria no ho hem vist mai.
Per tot el que he comentat, avui només es pot dir: gràcies David!
Realment necessitem que torni en Cesc? Jo crec que no, francament. I consti que m’agrada molt com a jugador i que m’agradaria que tornés a casa, tot i que va marxar perquè li va donar la gana... El cert és que al Barça falten jugadors per altres posicions molt abans que pel mig camp i en el lloc d’en Cesc.
Ens falta un jugador que pugui jugar de titular en el lloc de l’Henry, i quedi clar que per mi en Pedro és un jugador de primera línia, i un bon suplent d’en Ibra. La temporada del Barça és molt llarga i tenim pocs efectius a la davantera. Aquestes són, al meu entendre les prioritats i on el Barça s’ha de gastar els diners.
El bàsquet ha perdut a la pista del Partizan i res més. No cal buscar excuses. S'ha perdut a la pròrroga per mala sort i res més. No cal mirar si l'altre equip ha tocat la cistella en el darrer llançament, tot sabem que no ho ha fet. Saber perdre costa més que saber guanyar, aquest és el missatge que tots hem d'interioritzar.
Quina manera de patir per res. Una exhibició del Barça, amb un Iniesta i un Xavi fent el que volien, que ha acabat amb dues aproximacions a porta del Sporting que si arriba a ser un equip més potent ens empata. Els partits s'han de rematar, com diu el tòpic.
Tothom parla de l'Ibra però no n'hi ha per tant. No veu porta, és cert, però tampoc ens cal que marqui ssmpre si ho fan els altres, també gràcies als forats que ens obre i a les passades que fa. Ja marcarà.
Els merengues dormiran a vuit punts de desavantatge del Barça i amb tota la pressió de cara al partit de demà amb el Màlaga. Això és conseqüència de la victòria del nostre equip a Valladolid, on ha fet una exhibició gràcies a un Valdés que ha salvat dos gols fets i a un Alves estratosfèric que ha donat el primer gol i ha marcat el segon. El més important, però, és veure com l’equip està concentrat i continua endavant cap al títol de Lliga. De moment la cosa marxa.
Si vas al camp del Barça veuràs gent amb samarretes de l’Ibra, d’en Messi, d’en Piqué...però difícilment en trobaràs una de l’Abidal. És d’aquest tipus de jugadors que passen més desaparcebuts, sóc poc mediàtics. El cert, però, és que a l’hora de la veritat són igual d’importants que qualsevol altre.
Ahir, sense anar més lluny i des del meu punt de vista, va ser el millor jugador del Barça. D’acord que potser no va marcar ni va ser clau en cap de les jugades importants però va ser determinant per fer entendre als sevillans que aquest Barça no deixaria de lluitar ni un minut, com així va passar. Ahir, l’Abidal va merèixer estar a las samarretes dels seguidors.
Quina exhibició del Barça a Sevilla. Una segona part espectacular que no ha servit per passar l'eliminatòria però que ens ha deixat a tots amb bon gust de boca. Ha passat el Sevilla, és cert, però s'ha vist clarament quin és el millor equip del planeta.
Hem sortit amb un 0 a 5 de Tenerife però podíem haver rebut 3 gols en els primers quinze minuts i això és perillós, un altre dia no ens sortirà tant bé la jugada. Ara toca quelcom més difícil, remuntar a Sevilla.
Destacar el partidàs, ja era hora, d’en Bojan i el partit més que acceptable de l’Henry, que no té massa sort de cara a porta. D’en Messi, que ha marcat 3 gols, un d’ells galàctic, no cal dir res perquè és un monstre.
Serveix per alguna cosa xiular en Chygrynskiy? Va perdre 3 pilotes? La meitat que les que va perdre en Messi? Francament, no entenc que amb l'equip contra les cordes, a punt de quedar fora d'una competició, en comptes de recolzar l'equip ens dediquem a xiular a un dels nostres jugadors. Que guanya l'equip amb aquests xiulets? Res, només posar-se més nerviòs.
No mereixerem la xiulada els afeccionats? Aquests que passem de dir que som els millors del planeta a discutir l'equip per un partit perdut, tot i que els jugadors han lluitat els 90 minuts? Jo crec que seria una xiulada més justificada que la d'aquest jugador.
Avui és l’hora de la veritat per l’Henry, sens dubte el pitjor jugador del Barça des de que ha començat aquesta temporada. El pitjor, però, no és que jugui millor o pitjor, altres tampoc han arribat al nivell desitjat, el ìtjor és que no penca com la resta de l’equip. Avui és el seu dia. Avui és el dia que ha de donar el “callo” perquè l’equip no té a en Messi i l’Iniesta està acabat de sortir de la seva lesió. Avui és quan ha de demostrar que està aquí per treballar i aportar a l’equip el que correspon a un jugador amb la seva fitxa.
Entrades
Comentaris
