30 de desembre 2007

Construïm el Barça del 2008

Ara tenim la gran oportunitat de construir el Barça del 2008. Tenim jugadors com en Messi, com en Bojan, con l’Iniesta, con l’Eto’o, com l’Abidal, com en Touré, que ens poden fer viure grans tardes de futbol. Construïm un gran equip amb aquests jugadors, recuperant a altres que podem salvar, com Márquez o Henry.

Fem-ho, però primer extirpem els càncers que tenim a dins: Rijkaard, Ronaldinho i Deco. Un inútil i dos pocavergonyes. Fora del Barça, que segur que jugarem millor i els que treballem no tindran la mala influència d’aquests barruts.

No vull ser oportunista

Guanyem al Madrid i perdem de pallissa amb el Menorca. Ho vaig dir l’altre dia, després de guanyar al Realísimo, i tota la temporada que ho repeteixo: tenim el pitjor equip de la nostra història i només es salva en Lakovic. L’altre dia en Basile 27 punts, avui 7 amb un equip de pa sucat amb oli. El gran fixatge Acker l’altre dia ni un punt i avui mitja dotzena. Així no anem enlloc.

Repeteixo: quan comencin els partits decisius ens enfonsarem. Espero tenir que empassar-me les meves paraules.

29 de desembre 2007

Ningú fitxarà al speaker del Palau Blaugrana?

Ara que està de moda que els equips fitxin als speakers, el Real Madrid va fitxar al del Saragossa, tinc l’esperança que algú vingui a pel del Palau Blaugrana. No està allà per animar o per informar, està allà per molestar al públic i per acabar fent de disc jockey, la seva vocació natural però frustrada.

És realment necessari aquest soroll infernal per passar les quatre falques de publicitat que ha de posar al marcador? És necessari fer aquests crits terrorífics per dir els noms dels jugadors? Més valdria que vocalitzés i sabríem de quin jugador parla, com a mínim. És un disc jockey frustrat, està clar. Quan no té res per anunciar posa música. El gust dolent, com tot. I ara, per acabar d’arrodonir la feina, resulta que ha vist algun partit de la NBA per la tele, i vol animar els atacs del nostre equip posant inicis de cançons. Ho fa d’una forma tant barroera que només aconsegueix un esclat més dins el pavelló. Dolent, molt dolent.

Victòria contundent

El Barça de basquet ha venjat al de futbol i ha matxacat al Real Madrid. I ja van dos cops. El més destacable ha estat el partidàs d’en Basile i la bona defensa de l’equip. Únicament lamentar que en Acker no ha fet res de res, ni un sol punt.

El Madrid, des del meu punt de vista, s’obsessiona en buscar les faltes dels nostres homes alts i juga només des de sota, renunciant al llançament exterior. I es troba en que els seus homes alts no acaben de fer els punts que li calen i el Barça se li escapa de vint punts. Ja van dues vegades que els hi passa el mateix.

Potser m’hauré d’empassar les meves paraules, res m’agradaria més, però segueixo pensant que tenim el pitjor equip dels darrers vint anys i que quan s’acostin els partits importants farem figa. Com a mínim ningú podrà dir-me que no ho he dit el dia que hem arrasat a un dels grans.

27 de desembre 2007

Els culés estem emprenyats i el club no mou fitxa


Aquests dies de Nadal he pogut estar amb bona part de la meva família i estem, crec que puc parlar en nom de tots, emprenyadíssims amb el Barça.

I ho estem perquè estem cansats de que en Ronaldinho ens prengui el pel; que en Rijkaard sigui tant bleda soleiada, tant incompetent per gestionar el vestidor i tant lent de closca a l’hora de fer canvis; i que la Junta Directiva no mogui fitxa.

Ara és el moment: la Lliga està perduda i a la Champions no som favorits. Què cal esperar? A que acabi la Lliga per prendre decisions? Noooo!!! Ara és quan poder vendre bé a en Ronaldinho, a en Deco i a qui creguin oportú i ara és l’hora de fitxar a un entrenador que els tingui ben posats. Ara és el moment per rodar al que queda d’equip per l’any proper i per veure quins fixatges cal fer de cara a la propera temporada. No esperem més i deixem ja de fer proves amb aquests pocavergonyes indignes de portar la nostra samarreta.

I visca el Barça!

24 de desembre 2007

Adéu a la Lliga

Avui el Barça ha llençat la Lliga a les escombraries, fent un partit lamentable i sense idees. El Madrid ha arrasat al Barça i ha sortit amb un marcador injust per curt.

Ara és el moment de fer neteja, de cara a la propera temporada. Per lluitar per la Champions no necessitem als barruts ni als mediocres i sobrevalorats Rijkaard, Deco i Ronaldinho. Posem-los demà mateix al mercat, a veure si algun babau pica l’esquer i ens els compra. Cal treballar de cara a l’any proper i el primer que cal fer és extirpar el tumor que ens està fent mal. Ja es tenia que haver fet a final de la temporada passada però el cirurgià Laporta no ho va creure oportú. Ara ho ha de fer o el malalt se li queda a les mans.

23 de desembre 2007

Aperitiu amarg

El basquet ha fet pena amb l'Unicaja, perdent de 15. Ja no en vull ni parlar. En canvi El Barça B ha aconseguit guanyar a l'Europa tot remuntant i demostrant que l'equip està aconseguint una certa regularitati l'hoquei ha empatat a la pista del Vic, per mi l'equip més difícil de la Lliga comptant fins i tot el Reus. Però tot això queda en un segon pla. Aquest és el cap de setmana del Barça-Madrid i la resta no existeix.

22 de desembre 2007

Ronaldinho: el final

Aquest noi està donant els darrers xuts en blaugrana. Ahir mateix, en plena polèmica de que si juga o no, l’entrenador li va tornar a cridar l’atenció pel seu baix rendiment en els entrenament. És un penques i no hi ha res a fer. En el mercat d’hivern hem d’escoltar ofertes i vendre’l. Però només l’hem de vendre si hi ha una oferta en ferm, si no és així que s’estigui a la banqueta i que es foti fins a final de temporada, a veure que li paguen de fitxa després d’estar mig any parat.

El Celtic, un dels equips més assequibles

La sort ens ha acompanyat en el sorteig de la Champions. El Celtic és un equip amb molt glamour i al que tenim en certa estima, ens cau bé, però que és molt assequible pel Barça. Esperem que arribem en plena forma, en aquelles dates i fem un nou pas endavant cap a les fases decisives de la competició.

Bones festes

Pels culés la millor festa és guanyar demà al Madrid, jugui qui jugui. Però en aquests dies, en que estem més sensibles, més solidaris i de millor humor que en altres moments de l’any, també és moment per recordar que tots aquests comentaris, totes aquestes angoixes i totes aquestes cavories que fem al voltant del Barça i tot el que representen tenen molt poca importància. Només serveixen per poder passar una estona. Només si veiem l’esport com això, com un esport, val la pena dedicar-hi temps.

Des d’aquest modest Blog, un vull desitjar que passeu unes bones festes i que el 2008 sigui un gran any per vosaltres, pels vostres i pel Barça, perquè no dir-ho. Bones festes!

20 de desembre 2007

Barça-Madrid

Sóc dels que pensen que diumenge ens juguem mitja Lliga. I també sóc dels que està convençut de que en Ronaldinho jugarà. I encara estic més convençut de que si juga i fa el ridícul no comença el 2008 a Barcelona. I amb ell ja pot marxar en Rijkaard, també. Aquest equip més enllà de actituds i de forma física el que necessita és un revulsiu a la banqueta. Un tio que tingui sang a les venes i noves idees. En Rijkaard ja les ha cremat totes.

Per cert, a mi el Madrid no em fa cap por. Ni sense Messi, ni tot en Ronaldinho, ni altres cantarelles. Al Madrid es guanya quan els jugadors lluiten com mascles i quan el públic anima des del primer minut, i no quan està tothom amb la manteta a les cames i a veure-les venir.

Quin avorriment

El basquet ha guanyat però segueix avorrint. Segur que hem de construir un nou Palau? Si cada vegada hi haurà menys gent. No sortiran els números.

17 de desembre 2007

Immillorable cap de setmana i diumenge decisiu

Així es podria qualificar aquest cap de setmana. Després de la victòria del Barça a València han vingut les de l’hoquei, les del basquet, les de Barça B i les del handbol, tot i que el basquet i el handbol patint. Ara toca el Barça-Madrid, la millor manera d’acabar l’any o la pitjor, segons com vagi. En tot cas els hi hem posat la por al cos. Si perdem a València i es posen a set punts s’acaba de la Lliga, perquè no dir-ho. Ara poden sortir escaldats i a un punt. A veure com ens va. Les lesions no ens respecten. Parlem molt d’actitud, és cert i el tema és evident, però les lesions també ens han minat tota la temporada.

13 de desembre 2007

El basquet ha guanyat avorrint

Avui ja ni he anat a veure el Barça. Estic cansat de l'equip de basquet, francament.
L'he vist per Tv, això si, i m'he avorrit guanyant de vint. I no perdo un segon més en aquest post.

Avui el protagonista és l’handbol, recordeu

Som un país de futbol, d’això no hi ha dubte. El dia en que el Barça fa la gesta de guanyar al Ciudad Real tothom està comentant que l’Eto’o ha tornat a marcar. Que és una gran notícia, però no és la del dia.

L’handbol va guanyar amb molt de sacrifici i amb una segona part apoteòsica d’en Kasper, l’Iker i en Juanin. La resta els van acompanyar, sobretot en defensa. El millor, que encara estem vius a la Lliga tot i que el Ciudad Real encara és favorit. El pitjor els desequilibris del Barça. Tenim estrelles com les esmentades o com en Rocas, en Noddesbo i en Barrufet, que ahir van passar més desapercebuts tot i jugar, i després tenim jugadors massa veterans com en Jerome i en Lozano, que està bé que hi siguin per la veterania, però si després no tinguéssim gent que no està a l’alçada, com en Larholm o en Cañellas. El Ciudad Real té un equip d’estrelles i n o fa proves amb joves que poden tenir futur, senzillament fitxa als millors cada any. Crec que en tota la seva història no ha tingut un jugador de Ciudad Real.

El futbol una costellada. El millor és que l’Eto’o va marcar, que en Ronaldinho va lluitar tot i la pressió ambiental en contra i poc més.

12 de desembre 2007

Avui, mitja Lliga

Avui ens juguem mitja Lliga d'handbol. La visita del Ciudad Real es presenta com decisiva atès que estem a 3 punts d'ells, que serien 5 si perdessim (a l'handbol es suma dos punts per victòria), i encara ens quedaria el partit de tornada.

Avui, doncs, caldria que tots plegats anessim a fer costat a l'equip.

10 de desembre 2007

Quin patiment

Que us haig de dir? Com diu el tòpic, el millor el resultat. Una cosa és certa: com a mínim l'equip lluita. El millor d'ahir veure que amb Eto'o som encara millors i que quan en Márquez vol jugar és un crack. Poca cosa més.

08 de desembre 2007

Tarda en positiu

Tot i que a priori sembla que els resultats d’aquest dissabte no siguin tot el positiu que caldria esperar el cert és que no es tracta de una tarda dolenta. El futbol sala només ha pogut empatar a Lugo, però en aquesta pista encara no ha guanyat ningú aquest any. I l’hoquei ha empatat a casa, és cert, però ho ha fet amb l’únic equip que li pot plantar cara a la Lliga i a Europa: el Reus. Per ser sincers podia haver guanyat qualsevol. El més important és que han lluitat fins el darrer segon, el que sempre esperem dels nostres equips. I l’equip d’handbol ha arrasat a la pista del Algesires, un resultat normal.

07 de desembre 2007

Una empenta al mosaic

El diari Sport i Hewlett Packard intentaran fer el record mundial de mosaic fet amb fotografies de persones. La iniciativa que a priori sembla que sigui senzilla de fer, tenint en compte com som els culés, està fracassant rotundament en els primers dies. Feu el favor d’enviar les vostres fotografies ben aviat o els pericos i els merengues se n’enfotaran de nosaltres.

Per participar entreu a: http://www.fcbshowtime.com/

06 de desembre 2007

Mai havíem tingut un equip tant dolent


L’equip de basquet fa pena. El paper que va fer ahir amb un equip digne de partit de casats contra solters va ser lamentable. Un cop més. Al final no serem 3.000 persones al Palau, com en els darrers partits, al final en serem, o en sereu, 50.

Ahir, cap al final del partit, mirava la llista dels nostres jugadors al marcador i només tinc la seguretat de que està al nivell d’un gran equip en Lakovic. Un sol jugador. I podria discutir el perquè de tots els altres amb qui vulgui. Fan autèntica pena. En Grimau que va com un desesperat, en Trias que a vegades sembla que les mans i el cap no estiguin coordinats, en Kasun que molt mate però perd trenta pilotes per partit i falla sol sota cistella trenta més. En Marconato que no s’aguanta dret, en Basile que juga bé un partit i deu malament, en Vázquez que és un bluf com una casa de pagès. I seguiríem fins el final.

I l’entrenador i el secretari tècnic. Quin parell de penques. L’Ivanovic deia al final del partit que estava content amb l’evolució de l’equip. Aquest individu no té la més mínima sensació del ridícul. Bé, això segur perquè si tingués nocions del que és fer el ridícul no es mouria per la banda com si estigués sonat. I l’altre estaquirot, en Savic, allà al túnel de vestuaris com una mòmia. On renoi anem amb aquest parell de paràsits? No tenim gent com deu mana al país, cony?

I la Junta. Són els únics que no veuen l’equip que tenim? No veuen que a l’Ivanovic el xiulen cada vegada que surt a la pista? I abans que comenci el partit !!! Això no ho veurem mai més a la vida !!!

Ahir mirava a Sang Culé i em feia pena els esforços que esmerçaven per un equip tant patètic. No se com tenen forces per animar a aquests mediocres. Per cert, ahir el meu nebot Sergi va anar per primer cop a veure un partit de basquet. No va tenir gaire sort, això està clar. Però s’ho va passar molt bé per dos motius: perquè té sis anys, i no es dona compte de que el partit era lamentable, i perquè en el decurs del segon quart va decidir integrar-se a Sang Culé que, evidentment, el van acollir de bon grat i li van deixar una bandera de les lleugeres perquè animés fins el darrer minut. Gràcies nois!

02 de desembre 2007

El vostre parer sobre Ivanovic: al carrer!

La veritat és que no cal ni comentar gaire el resultat de l’enquesta que heu pogut votar aquests darrers dies en aquest mateix blog. A la pregunta de que si en Ivanovic us sembla un bon entrenador un 100% heu votat que no. De 24 vots emesos, tots negatius. Les úniques persones que creuen amb aquest individu són els membres de la Junta Directiva, està clar.

Dissabte negre

El Barça va perdre dos punts amb l’Espanyol per no saber rematar la feina; el basquet va necessitar la pròrroga per guanyar a casa al Pamesa; el handbol va acabar de llençar la Lliga a la pista del Portland; i el Barça B va guanyar de miracle. Un dissabte per oblidar. El dia abans, per cert, el futbol sala ja havia perdut a casa. Sort que sempre ens queda l’hoquei que mai perdona i va guanyar a pista del Vilafranca.

Avui, més que entrar en comentar un o altre partit, podem analitzar com està el club en general. El futbol, tot i el que està passant el cert és que té opcions a guanyar-ho tot. Jo el veig més preparat per guanyar la Champions que la Lliga, perquè el problema és actitud i als partits europeus surten enxufats. Però sabem que la sort també juga competició europea. El basquet res, no guanyarà res de res perquè tenim una porqueria d’equip. El handbol ho té difícil, perquè ha llençat mitja Lliga per no estar acoplat i Europa és complicada amb equips com el Kiel o el Ciudad Real que a un o dos partits són molt difícils. Aquest, per mi, és un any de transició per l’any proper ajustar totes les peces i a guanyar tot el que ens deixin. El hoquei com sempre, cap problema. Podrà guanyar o perdre però les opcions sempre hi són. El futbol sala a ficar-se d’un cop entre els grans. I el Barça B que ho puja o que es retirin perquè estan jugant, que a vegades sembla que s’oblidi, a la modestíssima Tercera Divisió. Aquest any, en definitiva, no apunta a grans resultats, però l’esport dona moltes sorpreses...