No hi ha excuses que valguin

El Barça ha fet un ridícul espectacular, un cop més. No valen excuses. Aquest equip està totalment cremat i el que s’ha de fer és jugar-se totes les cartes a la Champions League i que passi el que Deu vulgui. El més probable, però, és que aquest any acabi sense títols.

Acabarà així perquè l’entrenador no té idees i és un tou i perquè tenim una colla de pocavergonyes a l’equip que no tenen dret ni a posar-se la samarreta. S’ha consentit massa a Ronaldinho, que és l’ase dels cops, però també tenim que assenyalar a Deco, Márquez, Zambrota que se’ls han tocat tot l’any. Si a aquests els hi afegim els que estan acabats o no tenen prou categoria com Thuram, Oleguer, Ezquerro, Jorquera o Edmilson no cal parlar gaire més. I aquí hi ha un culpable que també passa bastant desapercebut: en Txiki Beguiristain. Ell és qui ha de guiar la vessant esportiva i aquest fa aigües per tot arreu. Potser el primer cap que haurà de rodar sigui el seu.

Ronaldinho, un exjugador

En Ronaldinho ja no farà mai més res. Per dos motius: perquè no fa la vida que ha de fer un esportista i perquè l’edat ja li comença a passar factura. Ja mai més tindrà aquella punta de velocitat. Dit això l’any que ve no ens cremem si el veiem marcant quatre gols, serà flor d’un dia. Tenim altres exemples: Ronaldo, Romario, etc.

El que hem de fer ara és vendre’l i treure tot el que puguem per ell. Això i el que estalviem de la seva fitxa és una morterada. Ai, Laporta, que quasi li fas un contracte de per vida. Com l’hauries espifiat...

A quatre punts

Quina Lliga més lamentable si el Barça, jugant com juga, està a quatre punts del Madrid. Potser la guanyem, ara ja m’ho crec, però encara que així sigui de cara a la propera temporada hem de fer canvis radicals a l’equip i al club. En Rijkaard ja no té idees, en Beguiristain cada dia més fatxenda, en Deco, en Marquez i en Ronaldinho que ja són exjugadors, etc. Una pena de temporada, passi el que passi.

I del basquet més val no dir res. Un dia que perden TAU i Joventut perdem a casa amb una colla d’amics. Si quedem quarts ja serà molt.

La diferència de jugar amb el cor o a veure-les venir

Aquest seria el resum de la jornada d’avui. El basquet ha guanyat a un CSKA que en circumstàncies normals ens guanyaria noranta de cent vegades i el futbol ha perdut per veure-les venir durant bona part del partit.

En una cosa si que coincideixen els dos esports: les perspectives no són millors per l’any proper. Tots dos necessiten un entrenador amb cara i ulls, forces fixatges i donar un munt de baixes.

El Portland i el partit a Ciudad Real decisius

Quan tot semblava perdut el Ciudad Real va i empata a casa amb l’Ademar, com ens va passar a nosaltres. Ara queden set jornades i ells han de visitar al Portland i nosaltres l’hem de rebre a casa. Al marge d’aquests dos enfrontaments amb l’equip de Pamplona quedarà el partit del propi Ciudad Real i el Barça, a pista manxega. La Lliga la tenim molt i molt difícil però ahir la teníem perduda. Ara ens queda alguna esperança.

Destrempament generalitzat

Quasi bé tothom està convençut que demà sortirem trasquilats de València i, a més, està tothom cremat amb en Ronaldinho perquè pràcticament tothom, també, ja deia a l’estiu que més valia fotre’l al carrer. Demà podem quedar fora de la Copa del Rei i de l’Eurolegue de basquet.

Aquest és el sentiment de molta gent, tal i com van les coses aquesta temporada. I l’altre fingint lesions. Per cert, ara diuen que el club donarà una prima als jugadors si arriben a la final de la Copa del Rei. Quina vergonya. Com si no fos prou motivació no fer el ridícul en una altra competició.

Ha tocat el Kiel

Ens ha tocat el Kiel a les semifinals de la Champions League d’handbol. Home, hauria estat molt millor l’Hamburg però molt pitjor el Ciudad Real. L’equip espanyol i el Kiel són, avui, les dues millors plantilles a nivell mundial però el jugar la tornada al Palau és un factor determinant. A veure que passa. Ara és l’hora de demostrar que l’equip és capaç de liderar les grans competicions.

Què més ens ha de fer?

Ara resulta que en Ronaldinho no està lesionat, segons els metges del club, i en canvi no juga. Què vol dir això? Que s’autodescarta? Si fos aquest el cas, el millor que podria fer el club és posar-li totes les dificultats possibles per la seva marxa perquè el que deu esperar és la puntada de peu. Doncs no. Cap fred. Vol la puntada? Doncs nosaltres el deixem a la grada i veurem com acaba el tema a finals de temporada. Qui pagui més que se l’emporti, que li embolicarem amb un llacet.

Estem absolutament destrempats amb el basquet

L’enquesta que hem fet aquestes darreres setmanes, en aquest mateix blog, és del tot significativa. Més enllà dels vots recollits, únicament 25, les xifres són prou lamentables. A la pregunta de que faria el nostre equip de basquet aquest any el cent per cent de les respostes deien que res. Tothom creu que no guanyarem res, això és optimisme.

Una nova oportunitat desaprofitada

Tothom diu, i és cert, que el Madrid no juga res. El que obliden és que nosaltres tampoc.

Aixecarem el cap

L’equip d’handbol aixecarà el cap. El meu dubte és si serà en el darrer tram d’aquesta temporada o el proper any. Crec que tenim certes febleses a la primera línia i defensivament, que es podrien resoldre amb un parell d’incorporacions que reforcessin els dos aspectes. Si a sobre li afegim les punxades del començament d’any, que jugàvem molt desconjuntats, i les lesions així ens han anat les coses. No ens podem enganyar: la Lliga està perduda i la Champions molt complicada tenint al davant al Ciudad Real, al Kiel i a l’Hamburg. Poca broma.

Tenim un equip de bona gent i que tenen ganes de fer grans coses. Avui, amb la Llum, hem anat aviat al camp i hem xerrat amb alguns jugadors. L’Eric Gull creu que cada vegada estarà millor de la seva lesió i en Víctor Tomàs estava il·lusionat amb tornar al parquet avui mateix. Tenen ganes de jugar i de fer grans coses. Hem de confiar en ells, aniran cap amunt.

Per cert, hem perdut després d’onze anys sense fer-ho al Palau, en competició europea, contra un Pick Szegued amb un Luca Zvizej que ha fet nou gols, quasi els mateixos que feia en una temporada amb el Barça. Es broma però fa una ràbia...

Schalke 04, un rival trampa

El primer cop que vaig anar al Camp Nou va ser en el Gamper de 1977, quan tenia 11 anys, per veure un Barça-Schalke 04. Només per això ja em fa il·lusió jugar contra aquest equip. A més, varem guanyar per 4 a 1 amb dos gols del meu ídol, en Neeskens. Qui l’ha vist i qui el veu...

No ens hem de refiar del sorteig, si han arribat fins aquí és per alguna cosa. Hem de sortir concentrats al cent per cent perquè ens juguem la temporada en aquests cinc partits que queden de la Champions. La Lliga està perduda, ara si, i la Copa , que potser també, és un títol que no justifica la milionada que costa el nostre equip. Cal anar a per la Champions.

A cara o creu

Ahir varem tornar a perdre, aquest cop amb la Lottomatica de Roma, i ens jugarem la nostra classificació a quarts de l’Euroleague ni més ni menys que amb el CSKA, amb tota seguretat l’equip amb més talent de tota la competició. Aquest any és un malson.

Adéu a la Lliga d’handbol

Hem perdut d’un al camp de l’Ademar, amb el que ja havíem empatat a casa a la primera volta. La Lliga d’handbol ha acabat per nosaltres...

Ja m’estic acollonint

Tot just estem al mes de març i ja estic acollonit. Quina temporada que ens espera. Al futbol tenim la Lliga perduda, la Copa del Rei quasi i la Champions complicadíssima. Al handbol la Lliga mig perduda i la Champions complicada, com sempre. Del basquet millor no parlar perquè fan pena. I fins i tot l’hoquei, que és sempre una garantia, ja va perdre el primer gran títol de la temporada.

En resum, es presenta un panorama ben complicat. També, per sort, es pot mirar al revés i pensar que tenim opció a tot. Seria un acte d’inconsciència, no us sembla?

Adéu a la Lliga

Això és el més probable després del resultat d’avui. També cal tenir en compte que en pocs dies podem haver perdut la Copa del Rei. Es a dir, estem a punt de jugar-nos el salvar la temporada amb la Champions, ni més ni menys.

El Barça és un equip que surt al camp derrotat i que està dirigit per un home que ja no farà res més al nostre club. Per no fer, no fa ni canvis perdent a casa.
Cal prendre mesures urgents o ens venen temps difícils.

Kasper, decisiu

Amb aquest porter es pot aconseguir tot. Avui les hem passat canutes a la primera part però les parades d’en Kasper i la genialitat d’en Rocas ens han fet agafar avantatge al descans. A la segona part s’ha sumat a la festa en Noddesbo i hem acabat guanyant de cinc al GOG Gudme.

El millor del partit ha estat en Kasper, com quasi sempre, però s’ha de destacar molt i molt la feina d’en Cañellas. Ha estat l’únic que ha organitzat el joc com deu mana en un dia en el que l’Iker Romero estava absolutament desaparegut del camp.

L’hoquei va superar, amb més feina del compte, al Blanes a la Lliga i queda veure que fan demà el basquet i el futbol, sobretot aquest després de la victòria d’aquesta nit del Real Madrid enfront dels pericos.

Passions amb filtre: Des de les tribunes

L’Espai Cultural Caja Madrid continua amb el projecte Passions amb filtre, un cicle de debats on s’analitza el futbol des del filtre dels mitjans, els escriptors, les tribunes i els colors de les grades.
Pocs fenòmens tenen el poder del futbol per atreure als elegits socials i econòmics. Des de les tribunes, el futbol es veu diferent. Un escenari en els bastidors dels quals, es decideixen molts dels destins d’un país.
El proper dijous, contarem amb la presència d’Anton Maria Espadaler, professor de Literatura medieval de la Universitat de Barcelona, articulista i tertulià i Albert Vicens, responsable de Relacions Institucionals i Vicepresident del F.C. Barcelona.

Espai Cultural Caja Madrid
Plaça de Catalunya nº 9
Dijous, 6 de març a les 19h.

Entrades disponibles la mateixa setmana de l’activitat.
Entrada lliure. Aforament limitat
Per a més informació:Tel 93 301 44 94

Els merengues eliminats !!!

L’equip d’en SuperSchuster al carrer! Ja només els hi queda la Lliga i, si segueixen jugant així, encara els hi prendrem en els seus propis morros merengues. Ja sabeu nois: us foteu!

Llàstima que hem perdut en basquet amb l’Unicaja...però podria ser pitjor: podíem haver perdut i presenciat com passava el Realísimo.

Teníem que agafar fred per nassos

Les temperatures varen baixar tremendament ahir per la nit, però el joc de l’equip després del gol i la lesió d’en Messi varen ser decisius perquè acabéssim glaçats del tot. Una nit trista, tot i la classificació, perquè en Messi és el jugador més desequilibrant que tenim tot i els primers síntomes de recuperació de Ronaldinho, els esforços d’Eto’o, la bona forma de Xavi i els moments de genialitat d’Henry.

Com a mínim ens varem treure de sobre al Sevilla i al Milà, una gran noticia. A veure si avui li fotem la patada al Realíssimo i se’ns comença a passar la depressió.

El Ronaldinho de La Rambla és un mercenari, però simpàtic

Aquí tenim una imatge simpàtica de la jornada. El Ronaldinho de La Rambla no va tenir cap dubte en canviar de samarreta per fer dos duros més de calaix. Quina poca complicitat amb la samarreta culé. Ja va bé que vagi buscant alternatives, perquè si l’any proper ja no tenim a en Ronaldinho a Can Barça el tio es queda amb el cul a l’aire.

Poques idees

Això és el que va demostrar el Barça ahir amb l’Atlético de Madrid. Varem tenir molt mala sort, la veritat. Si aquesta gent no ens empata de rebot ja veuríem com hauria anat tot plegat. El Barça es va enfonsar arrel del primer gol i la resta ja la coneixem. Mala sort. Per cert, el millor del Barça Ronaldinho. També ho hem de dir quan és en positiu, o no? La realitat és que aquest Barça té poques idees i cal un canvi d’entrenador urgentment. La Lliga la tornem a tenir magre perquè hem de trepitjar el Bernabeu, no ens enganyem. La Copa complicada perquè estem obligats a treure alguna positiva de València. La Champions bé però després vindrà el pitjor. Total, una temporada que pot anar molt bé o molt malament, cal esperar.

L’handbol va fer un gran partit i tenim la classificació per semifinals de la Champions a la butxaca. Dissabte cal rematar-ho. I en basquet ha guanyat i segueix lluitant per les places d’Europa del proper any. No podem esperar més d’ells, la veritat.