El hoquei guanya la Copa Intercontinental

L'equip ha sumat un nou títol i completa una temporada on ho ha guanyat tot. Quan passa això poca cosa més es pot dir. Aquest bloc està resultant imparable.

I arriba en Ben Amor

El central de Tunísia arriba per donar descans a la primera línia, ara que l'Iker està lesionat. En principi es quedarà fins a final d'any, quan torna en Romero, però si funciona jo me'l quedaria perquè a aquest equip no li sobren els efectius i qualsevol incidència ens pot espatllar al temporada. Sort Oulid!

L'Iker Romero de baixa

L'Iker Romero no ha superat les proves que li han fet i s'ha d'operar. Dos mesos de baixa, per sort en el moment que tenim menys partits complicats tret del desplaçament a la pista del Portland. Quina llàstima, ara que estem en plena forma.

Victòria contundent a Saragossa

Aquesta tarda he vibrat veient com el nostre handbol s’ha passejat per una de les pistes més difícil de la Lliga: la del CAI. Cada vegada estic més content dels tres fixatges que hem fet i estic meravellat de la temporada que està fent en Lazslo Nagy. A més, de forma incomprensible, el Ciudad Real ha punxat a la perillosa pista de l’Arrate. Aquesta Lliga ha començat molt bé pel Barça.

Sànchez Llibre i Pedro Tomàs, personatges propis de l’Espanyol

Diuen que el Barça ha guanyat amb l’ajuda arbitral de forma premeditada perquè la Federació afavoreix als grans. No deuen recordar que el seu gol l’han fet de forma il•legal. El del Barça també, és cert.

Diuen que els merders els ha fet l’afecció del Barça. Home, als Boixos Nois el Barça no els deixa entrar al camp i ells els han deixat passar amb un camió de bengales.

Com sempre gent molt objectiva.

La decadència del futbol

Quina pena d’Espanyol-Barça. L’àrbitre un sonat que es menja un penalty a favor del Barça, que li regala el primer gol a l’Espanyol i que no treu cap targeta que no sigui per protestar, aquestes si perquè és un xuleta i no tolera que li diguin res. La seguretat uns ineptes que deixen entrar als Boixos Nois amb un camió de bengales, que acaben al cap dels seguidors de l’Espanyol, segurament per cridar “puto Barça” (que és la única frase que són capaços de recordar). La Llotja amb el Sànchez Llibre que és un maleducat i en Laporta fora de si perquè algú li ha dit que els merders dels Boixos Nois són culpa seva, que ja té delicte sabent que l’han amenaçat de mort a ell i a tota la seva família. En Guardiola que, quan perd, treu a la meitat dels defenses i acaba jugant amb cinc davanters, de manera que encara costa més entrar perquè ho ha embussat tot. L’Henry que marca un gol però que en falla deu. En Messi que ha desaparegut perquè a ell només el motiva jugar amb Argentina. Que voleu que us digui, en aquests moments estan empatats a un, encara estan jugant, i m’és del tot indiferent com acaba. Aquest partit fa fàstic, la veritat.

Un moment. Penalty a favor del Barça que no ho era. Xuta Messi. Gol. I ho celebra amb els Boixos Nois, demencial. Sento vergonya aliena d’aquest equip que celebra els tres punts amb aquesta xusma.

A desplomar als pericos!

Podeu pensar que estic xerrant abans d’hora però és que estic convençut que avui desplomarem als pericos. Ho penso amb un raonament lògic: el més dolent dels suplents del Barça seria titular indiscutible a l’Espanyol i el jugador més preuat de l’Espanyol no seria ni suplent al Barça. Obvi, no?

El que és cert és que l’Espanyol ha començat molt bé la Lliga i el Barça ha estat més intermitent. Avui, però, es girarà la truita. N'estic segur.

Necessitem un pivot urgentment…i potser un base

Ja estem al carrer de la Supercopa de bàsquet. Hem lluitat tot el partit però amb un parell d’errades finals el Tau ens ha guanyat. No hem jugat gaire bé, la veritat. A aquest equip li falta un cinc amb urgència o no ens menjarem res. I atenció amb la posició de base perquè en Sada i en Barrett estan fluixos, tot i que també és cert que estem al començament de la temporada. Cal esperar, però amb dos títols que els hem vist marxar.

Exemple de professionalitat

En Gudjhonsen agradarà o no, el que ningú podrà qüestionar és que és un professional de cap a peus. No juga ni per equivocació, mai protesta i quan surt si deixa el fetge mentre els cracks estan guardanr forces per dissabte (no he entès mai que necessitin tantes forces, quan hi ha esports que són trenta vegades més esgotadors i competeixen tres vegades cada setmana). Alguns em podeu dir que "amb el que cobra ja pot" i teniu raó, però també coincidireu amb mi que altres que cobren molt fan el que els hi dona la gana i parlen fins i tot sota l'aigua.

Santiago, una gran opció

Que pel bàsquet ens fa falta un pivot alt no és desvetllar cap secret. Després de la marxa d’en Kasun cal un reforç important abans d’iniciar la Lliga.

Es parla d’en Santiago, el pivot de l’Unicaja. Per mi és la millor opció que hi ha. Coneix perfectament la Lliga, agafa rebots, és intimidador i, a més, suma punts. No tinc cap dubte que si el fitxem serà un gran encert.

Carretada de gols i cap a casa

Què voleu que posi amb una pallissa com aquesta? Sis gols a domicili ho diuen tot. Que ha estat el millor resultat del Barça a El Molinon també. Un partit fantàstic d'en Iniesta, molt ben acompanyat per en Xavi, i l'equip que tants dubtes desperta aconsegueix tenir marge fins dimecres, que ens visita el Betis.

La Penya ens ha trepitjat

Poca cosa a dir. La Penya ens ha passat per sobre i ha guanyat la Lliga Catalana amb tota justícia. Un Barça desdibuixat no ha entrat en el partit en cap moment. Únicament s’ha salvat en Frank Vázquez, que ha fet un partidàs. Ni en Navarro s’ha salvat de fer un partit mediocre. A destacar que en Barton no ha fet ni un sol punt i que el Barça necessita un pivot alt amb caràcter d’urgència o estem perduts. Bé, això només fa que començar però quina garrotada!

L’equip de basquet il•lusiona

El primer partit al Palau ha servit per demostrar que aquest equip ha fet un salt endavant molt important. Era previsible. Tenim els bons de l’any passat i uns fixatges que han estat a bon nivell, especialment en Barton i l’Andersen que han fet el que han volgut des de la línia dels tres punts i des de sota de la cistella, respectivament.

Demà tenim final amb la Penya. No hem de tenir cap problema perquè ha baixat molt de nivell respecte a la temporada passada. A les baixes conegudes d’en Rudy i en Barton s’hi afegeix la lesió d’en Ricky.

L’anècdota de la jornada l’ha protagonitzat en Samb, que només ha jugat 4 minuts però ha encistellat dos triples nets.

Breu sopa barrejada de dissabte

L’Henry està malalt i no jugarà demà. Fantàstic, jugarem amb onze.

Ara marxaré cap al Palau a veure les semifinals de la Lliga Catalana de basquet. El Barça ha de vigilar de no refiar-se del Manresa, tot reservant forces després de veure com el Joventut guanya al Lleida.

Els diaris esportius no saben de què parlar i diuen que la gent no va al camp del Barça perquè l’equip no motiva. Amics, la gent no va al camp perquè fins ara els partits eren de costellada. Espereu que vingui un Chelsea o un Madrid, veure-ho.

Faig tard...després comento el basquet...

El moment de la veritat

Aquest cap de setmana tenim Lliga Catalana de bàsquet al Palau. Després d’una pretemporada magnífica ara és l’hora de la veritat. A priori no hem de tenir masses problemes a la semifinal amb el Manresa i ens ho jugarem tot diumenge contra la Penya, molt més feble després de la baixa d’en Ricky i la baixa d’en Rudy. Personalment tinc ganes de veure com ha tornar el Navarro, com juga en Barrett i confirmar que hem fitxat al millor pivot d’Europa, des del meu punt de vista: l’Andersen.

Bomba a la Lliga d’handbol

L’altre dia us comentava que el Valladolid era un equip que juga força bé i que seria perillós, sobretot a casa. Doncs ahir, en partit avançat de la segona jornada, es va carregar al totpoderós Ciudad Real! Sens dubte una gran noticia i una lliçó a tenir en compte per la resta dels equips.

L’etern debat de les alineacions

Els de la premsa esportiva convencional no n’aprenen. L’any passat van omplir cents de pàgines parlant de quin dels quatre cracks – Eto’o, Ronaldinho, Deco i Messi - quedaria fora, quan altres dèiem que la temporada era molt llarga i les lesions, la baixa forma, etc. faria que tots tinguessin oportunitats de jugar. Ja sabeu com va acabar la cosa: únicament van coincidir en un sol partit. La resta de la temporada entre lesions, “farres”, concerts de tambor, seleccions i altres imponderables no varen coincidir.

Doncs ara tornem-hi. Que si el pobre Bojan no juga, que si l’Henry juga millor de nou, que si l’Eto’o juga al lateral. Amics meus, deixeu-vos de tonteries. El Barça juga una carretada de partits al cap de l’any i cap dels rivals és igual, ni és el mateix jugar a fora o a casa, ni és mateix un partit de tornada d’una eliminatòria que un de Lliga on la única estratègia possible és anar a guanyar, etc. El Barça no ha de confeccionar un onze ideal, el que ha de fer és treure a cada partit a qui més convingui i a la posició que més interessi. I deixem que els homes de futbol facin el que creguin adients. Els afeccionats no en tenim ni idea de segons quines coses. I els periodistes esportius menys.

Un Barça fluix, però victòria al sac

Un partit tediós i molt pitjor que el que varem jugar dissabte però ens hem endut els tres punts, les coses del futbol. El més rellevant és que la defensa trontolla completament en les jugades a pilota parada, tot i que el millor del partit ha estat en Piqué; que l’Henry i l’Eto’o tenen la pólvora mullada, tot i que hi posen tot l’esforç fins i tot en la pressió; i que en Guardiola “cruifeja” i comença a fer uns canvis estranys. Els portuguesos, per cert, molt mediocres.

Voteu l'ADN Blaugrana!

Avui s’inicia el procés de votació dels Premis Blocs Catalunya 2008, que pretenen prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa.

Aquest bloc participa en aquest procés final a la secció d’esports. Us estaria molt agraït si el volguéssiu votar.

Només cal accedir a l’enllaç: http://www.premisblocs.cat/llista?categoria=5 i votar, es clar.

Gràcies per endavant, salutacions i visca el Barça!

Poca broma

Demà tenim partit de la Champions i resulta que és el més difícil dels que juguem a casa. Esperem que l’equip superi la pressió que imposen els propis afeccionats i la premsa i s’endugui la victòria. Si no és així ja tenim drama. I és que el Barça és així, s’ha de guanyar si o si.

Avui he estat llegint i escoltant que si l’Henry està desmoralitzat, que si l’Eto’o està acabat, que si els joves juguen bé perquè no els marquen, etc. I és que mai veiem res positiu. Sóc l’únic que creu que l’altre dia no varem jugar molt bé però que hauríem pogut guanyat de pallissa?

Deixem-nos de tonteries i anem demà a recolzar a l’equip des del primer minut, a veure com ens va.

Volem una estació de Metro, es clar

El Departament d’Esports de TV3, per mitjà de la seva web (http://www.elsesports.cat), ha impulsat una campanya per aconseguir que la futura línia 9 del Metro de Barcelona tingui una estació amb el nom de Camp Nou. No és res original, això ja es pot trobar a moltes ciutats –Madrid i Bilbao, sense anar més lluny-, però han estat els primers en pensar-hi.

Crec que és important donar-hi suport per ajudar, sobretot, als centenars de turistes que cada dia visiten l’estadi, o que van a un partit, i es perden en el galimaties de les parades de Metro. I perquè no serem menys que el Real Madrid, no? Per cert, algú es vol jugar amb mi una coca-cola que els pericos demanen una parada, encara que no tinguin Metro?

Victòria treballada

Ja ho vaig dir el 17 de juliol, ho podeu mirar. El primer partit de Lliga amb el Valladolid no era gens senzill i l’equip s’ha tingut que esforçar de valent per guanyar. La millor notícia és que s’ha guanyat des de la primera línia i des de la defensa, precisament els dos punts febles de la darrera temporada. Un gran partit de l’Íker, en Nagy i, sobretot, en Hansen en atac i una defensa consistent ens han permès aconseguir els tres punts, avui que les segones línies i la porteria han estat més sòbries, tret d’uns moments d’en Rubén Garabaya i d’en David Barrufet. Tres punts i a continuar treballant.

Empat del tot injust

El Barça podia haver guanyat de golejada i no ha passat de l’empat. El Racing no ha fet res en absolut però ha marcat un gol, de falta inexistent, i s’ha endut un punt. Destacar el partit d’en Sergi Busquets, el millor del Barça en el seu debut a la Lliga, i el pèssim partit de l’Eto’o que o espavila o se li presenta un futur difícil. Al final del partit ja hi havia mocadors, no ho entenc. La gent exigeix massa a un equip en formació que ha merescut guanyar en tot moment.

Ha començat la OK Lliga, amb certes dificultats pel Barça

Un partit típic de les primeres jornades. Tant el Barça com el Mataró han estat imprecisos en defensa i ha guanyat el que ha tingut més experiència: el Barça. Poca cosa més a dir. El Barça no presenta cap novetat de la que puguem parlar. Manté en la seva totalitat el bloc que la temporada passada ho va guanyar tot i esperem que aquest continuï en aquesta mateixa línia.

Sort Eric!

S’ha confirmat la marxa de l’Eric Gull. Em sap molt de greu, tot i que entenc perfectament que s’hagi arribat a un acord amb el jugador, perquè jo encara crec que és un jugador extraordinari. Un llàstima que les lesions i la pressió de les exigències d’un club com el Barça no l’hagin deixat triomfar. En tot cas, sempre ens quedarà el bon record d’aquells partits que marcava deu gols per l’escaire de la porteria. Llàstima que els veiem contra la nostra porteria.

L’Eric Gull ha viscut una situació difícil a Can Barça però mai ha estat polèmic, ni s’ha queixat als mitjans o ha fet una mala cara als partits o en les seves presències en públic. Ha estat un gran professional al que la sort no l’ha acompanyat. Espero que tingui tota la sort del món i que li vagi molt bé. Veure’l jugar al cent per cent és un plaer per tots els que ens agrada l’handbol. Sort Eric!

Valero Rivera, l’home que mai deixa indiferent

Tinc dos amics que no poden veure en Valero Rivera. A mi sempre m’ha causat indiferència, la veritat. Molt carismàtic no és, certament.

Un d’ells diu que si el seu Barça l’hagués entrenat algú altre ara tindríem més títols. Home, és una mica injust. Els títols són mèrit del qui té la responsabilitat, encara que no només sigui seva. No ho sabrem mai, però. Potser té raó.

L’altre diu que quan retransmet els partits d’handbol sembla el malaguanyat Domingo Balmaña amb el seu famós: “totalmente de acuerdo José María”. És cert, ho sembla. Fa la pilota per sistema, li agrada quedar bé amb tothom. Però em sembla un acte de cortesia, ja que li deixen fer un “bolo”.

Ara direu perquè parlo d’en Valero Rivera. Teniu raó. Avui un tercer amic m’ha comentat que llegís la columna que ha escrit al diari dels pericos que em quedaria bocabadat. Tenia raó. Què li agafa a aquest home per demanar públicament a en David Barrufet que no deixi la selecció espanyola d’handbol? Qui li he demanat el parer? En David Barrufet ho ha estat tot a l’handbol i té tota la lògica que deixi la selecció després d’una medalla. Quina millor manera de plegar? Per quin motiu escriu això, per atribuir-se una part de l’èxit d’en David Barrufet? Per recordar-nos a tots que ell l’havia descobert? Jo no entenc que li agafa.

A mi ja em va cridar l’atenció fa poc quan va dir, perquè ara és un home poliesportiu que parla tant d’handbol com de l’esport que faci falta, que l’Aito no hauria d’haver estat mai l’entrenador de la selecció espanyola. I ho diu a l’endemà, com qui diu, d’aconseguir una medalla de plata que tenia regust a or. Deia que l’Aito és tant bon entrenador com fred i insensible. Em va fer gràcia perquè és, precisament, com descriu en Valero el primer dels meus amics.

El que deia, un home que mai deixa indiferent.

Que en Messi prengui nota

Tant que anhela anar a jugar amb la selecció i ara resulta que en Maradona diu que és un prepotent futbolístic i que és massa individualista. Això després de guanyar la patxanga dels JJOO i de ser decisiu en el recent partit de classificació pel Mundial amb Paraguai. No vull pensar que diran el dia que perdin.

Que prengui nota i es dediqui al Barça que és qui el paga i el que lluny de criticar-lo li ha donat la condició de líder i de capità. Que es noti.

La darrera jugada de la Supercopa d'Espanya

El Barça guanyava d'un gol i es pasava la pilota per perdre el poc temps que quedava. En Kasper, a un segon, llença la pilota a l'altre camp amb la mala sort de que toca al sostre i els àrbitres donen pilota pel Ciudad Real, en comptes d'un salt neutral. La jugada no queda en res i el Barça és campió.

(val la pena escoltar com els del Ciudad Real encara canten el "a por ellos"...)

Gol de Laszlo Nagy, a la Supercopa d'Espanya

En un dels moments més crítics del partit, quan els àrbitres ja s'havien posat la samarreta del Ciudad Real, el Barça atacava i lluitava per sumar més gols a la seva casella. En Laszlo Nagy acaba resolent una difícil situació, deixant anar el braç.

El Barça i la Diada

El Barça sempre ha estat present al monument d'en Rafael de Casanova. Avui han assistit a l'ofrena en Roger Grimau, en David Barrufet, en Manolo Cadenas, l'Íker Romero, en Pep Guardiola i la directiva en ple, presidida per en Joan Laporta.

Copa Catalunya: ara parlen els pericos

En Joan Colet ha manifestat que l'Espanyol potser no participa en futures Copes de Catalunya pel tracte de favor que dona la Federació Catalana al Barça. Home, tracte de favor jo diria que no en tenim. Al contrari, organitzen els partits quan tenim setze jugadors amb les seleccions. Quin tracte de favor!

L'Espanyol s'ho de repensar. Deixar perdre l'únic títol al que té opcions seria una pena!

La Copa Catalunya i el magre paper de la Federació Catalana

Molta gent es queixa que les seleccions interfereixen el bon desenvolupament de les competicions i va la Federació Catalana i organitza la Copa Catalunya al començament de temporada. Es a dir que ara no només tenim que cedir a 15 o 16 jugadors a les seleccions, també hem d’enviar als altres a jugar aquesta costellada. Ni de conya.

La Copa Catalunya ha de ser un torneig de prestigi que han de jugar els millors equips del país a ple rendiment i amb tots els seus efectius. Si la Lliga acaba un diumenge, per exemple, perquè no es juga la Copa el dimarts i dimecres següents? Aleshores el Barça i l’Espanyol, que tenen jugadors a les seleccions, no tindran excusa per no anar amb tots els efectius. És més, hi aniran encantats. El Barça per coherència amb el seu tarannà nacionalista i l’Espanyol perquè així podrà guanyar alguna competició una vegada a la vida.

Jerome Fernández (capítol segon)

Una persona propera a en Jerome Fernández m’ha escrit dolguda pel meu article d’aquest matí. El cert és que m’ha sabut greu perquè, així mateix li he dit, jo no critico en Jerome Fernández persona, critico al jugador. És cert, però, que l’article pot ferir a família i amics. Els hi demano disculpes.

M’ha argumentat la seva marxa i li he ofert publicar un article seu el dia que vulgui. Quan en tingui ganes i quan dir segons quines coses no el perjudiqui. El cert és que m’he quedat parat amb el que m’ha comentat, tot i que segueixo reprovant les formes de la seva marxa. En tot cas, quan vulgui podrà manifestar-se i jo li donaré tota la difusió que pugui.

Crec que en Jerome s’ha equivocat en la seva actitud dels darrers temps i crec que no ha entès que els anys no perdonen i que el seu rol a l’equip havia de canviar. En Demetrio Lozano és un exemple de com hauria d’entendre en Jerome Fernández el futur. Ara, però, ja és tard. Ara és un rival, que no enemic, al que xiularem amb totes les forces. Marxar al Ciudad Real és imperdonable.

Jerome Fernández, el Figo de l’handbol

Home, hi ha una diferència important. En Figo va marxar quan era una figura i en Jerome està més acabat que jo. El que no m’explico és què li està passant al Ciudad Real darrerament. Com pot cometre errors com aquest o com el del fixatge d’en Luc Abalo, que és un jugador inferior als que juguen en el seu lloc a l’equip manxec. Bé, per mi perfecte.

En Jerome ha estat set anys a Can Barça i no ha aconseguit connectar mai amb la gent. És el clàssic jugador prepotent i xulesc que no interessa per un club com el Barça que sempre s’ha distingit pel fer pinya i on tots els jugadors són iguals, independentment del que cobrin o juguin.

Jo dels seu set anys d’en Jerome només recordo una cosa i és negativa: un programa de TV que varen fer fa anys, explicant un dia a la vida d’un jugador, potser era en Masip o l’O’Callaghan, on es veia en Jerome arribant amb cotxe a l’entrenament amb una desídia i una desgana que em va cridar l’atenció. Imagineu-vos el que recordo d’ell.

Avui és un gran dia. Ens hem tret de sobre un paquet i, a sobre, l’hem col·locat al nostre màxim rival. A més, ens ha proporcionat la gran oportunitat de xiular-lo sorollosament el dia que vingui al Palau. Un diversió més.

Jo estic content. Fa temps que li deia a la Llum i a en Joan, els meus companys d’handbol, que aquest individu no podria assumir que els anys passen i que hauria d’estar-se més temps a la banqueta. És massa prepotent per encaixar-ho.

Doncs res, ja tenim el Figo de l’handbol.

Gran cap de setmana amb l’handbol

La Llum i jo estem cansats però satisfets. A la Supercopa ens ho hem passat de maravella veient com, d’una vegada per totes, el nostre equip ha doblegat al Ciudad Real.

L’equip ha guanyat nivell amb els fixatges. La defensa, el nostre gran problema, ha millorat d’una manera espectacular. No desvetllo res si dic que la defensa i l’estratosfèric partit d’en Kasper varen ser decisius al partit d’ahir. Atacar davant d’en Boldsen és com xocar amb la paret de casa i en Jernemyr fa fins i tot por veure’l a prop. En Hansen va lluitar però no va tenir massa sort des dels 9 metres. Ja tindrem temps, però, de veure als 3 jugadors en la seva millor versió.

Ara ja sabem perquè l’Asobal no va posar entrades a la venda abans. Ja les havia venut totes al Ciudad Real. No només van pensar en fer la final a Albacete, la capital de provincia més propera a Ciudad Real, també es varen encarregar de que el pavelló fos absolutament seu. No exagero si dic que del Barça hi havia mitja dotzena de persones d’una penya de Cuenca, un matrimoni d’Alacant, una senyora i el seu fill de la mateixa Albacete, la Llum, jo i quatre persones desperdigades pel camp. Una onada blaugrana, vaja. A la Llum i a mi fins i tot ens varen xiular quan entravem al pavelló. No cal que us digui que al final del partit només se’ns veia a nosaltres. Fins i tot vàrem acabar enmig de la pista, amb la xicota de premsa de l’Asobal intentant fer-me fora de la celebració. Pobreta, com va perdre el temps.

El Barça d’handbol és un equip. I no em refereixo als jugadors, em refereixo al conjunt: a totes les persones que viuen el dia a dia de l’equip. A l’handbol del Barça tothom té el seu paper. Des del primer dels col·laboradors a la pricipal estrella de l’equip. I això sempre acaba donant resultats. M’agradaria destacar els esforços que van fer els directius i delegats del Barça per aconseguir que entrés al partit un culé que es va quedar sense entrada i venia de fora. Això ho diu tot de com és aquest grup de professionals.

Ara a celebrar la victòria un parell de dies, però sense deixar d’entrenar perquè diumenge tenim un partit dels que no val a badar: el Valladolid.

Gràcies, equip, per aquest cap de setmana.

Campions!

Hem tornat d'Albacete amb moltes anècdotes, vídeos, fotos...a la tarda prometo dedicar-me a penjar-les i a escriure sobre el tema. De moment només dir: JA SOM CAMPIONS!

Com està el tema de les seleccions?

Potser s'hauria de forçar més la màquina amb el tema de les seleccions. Ens posem a primera plana dels diaris de mig món amb el tema d'en Messi i els JJOO i després ens quedem indiferents quan marxa tot l'equip, pel fet de que TAMBÉ afecta a tots els altres equips de la lliga.

El futbol ha de canviar. Si el basquet, per posar un exemple d'esport d'equip igualment professional, por jugar tot l'any de forma continuada i a l'estiu fer totes les competicions que facin falta, per quin motiu el futbol no ho pot fer?

En Joan Laporta ha liderat aquesta moguda. Només ell la pot seguir liderant, entre altres coses perquè serà l'únic que tindrà coratge per plantar cara a qui sigui. Els altres estaran menjant canapés.

A per la Supercopa, amb ganes de veure els nous fixatges

La Llum i jo estem descansant a casa esperant sortir demà al matí cap Albacete per anar a la Gala Asobal i al partit de la Supercopa. Tenim ganes de veure si en Boldsen segueix jugant de central com es jugava fa anys, al xoc; si en Hansen les clava des del lateral tot i la seva joventut; i si en Jernemyr és la muralla defensiva que tanta falta ens fa. A veure si d’una vegada per totes aconseguim guanyar a un Ciudad Real que l’any passat estava intractable però que nosaltres pensem que aquest any el podrem doblegar. Força Barça!

Amics cent per cent culés

La Carmen i en Pepe, uns amics de Panamà, celebren el seu aniversari el mateix dia i de la millor manera, regalant-se samarretes del Barça. Visca la Carmen, en Pepe i el Barça!

Un record per en Joan Segarra

Jo no he vist jugar a en Joan Segarra, obviament, però que a una persona de 81 anys encara avui se l’anomenés “el gran capità” i que totes les informacions destaquin la seva cavallerositat ho diu tot d’ell.

Avui els culés estem de dol, ens ha deixat una de les nostres insígnies.

El permís de l'Eto'o

Crec que en Guardiola s'ha equivocat tremendament donant un permís a l'Eto'o per assumptes propis, molt més després de tota la controvèrsia d'aquest estiu i després de la derrota de diumenge. L'Eto'o és un més i si no té seleccions, on no tenim més remei que deixar-lo anar, o un tema de vida o mort, ha d'entrenar com qualsevol altre. Si aquest fet passés en un altre equip i amb un altre entrenador ja estariem dient que s'ha baixat els pantalons. El cert és que ho sembla.

Amb el cap a la Supercopa

Vagi per endavant que si no fos per la feina feta per l’Asobal la lliga estaria més a prop del paleolític que no pas on està, però fan coses realment estranyes.

Aquests dies he estat parlant de la Supercopa, on no hi ha venda anticipada d’entrades, que es celebra en un lloc i amb uns horaris dissuasoris, etc. Avui encara he trobat un parell de detalls més de l’esdeveniment.

A la nota de premsa de l’Asobal es comenta que la Gala Asobal, que es fa dissabte, és a portes obertes perquè els habitants d’Albacete puguin gaudir-ne. Fantàstic. Però tenint en compte que també s’ha dit que actuaria l’Edurne i que Albacete està de festes, no s’acabarà convertint en una patxanga? No acabarem ballant una conga? I els que no som d’Albacete podrem entrar?

L’altre detall. Capacitat del pavelló: 2.400 persones, en una sola grada. A la pràctica serà de 2.000, perquè els del Ciudad Real vindran amb els càntirs, les botes i els tambors i necessitaran espai. Això només fa que confirmar que fan les coses de cara a la galeria. Ja no compten que hi vagi la gent, només ho fan itinerant perquè volen poder dir que fan els impossibles per promocionar l’handbol arreu.

Ja us explicaré com acaba tot plegat.