La decadència del futbol

Quina pena d’Espanyol-Barça. L’àrbitre un sonat que es menja un penalty a favor del Barça, que li regala el primer gol a l’Espanyol i que no treu cap targeta que no sigui per protestar, aquestes si perquè és un xuleta i no tolera que li diguin res. La seguretat uns ineptes que deixen entrar als Boixos Nois amb un camió de bengales, que acaben al cap dels seguidors de l’Espanyol, segurament per cridar “puto Barça” (que és la única frase que són capaços de recordar). La Llotja amb el Sànchez Llibre que és un maleducat i en Laporta fora de si perquè algú li ha dit que els merders dels Boixos Nois són culpa seva, que ja té delicte sabent que l’han amenaçat de mort a ell i a tota la seva família. En Guardiola que, quan perd, treu a la meitat dels defenses i acaba jugant amb cinc davanters, de manera que encara costa més entrar perquè ho ha embussat tot. L’Henry que marca un gol però que en falla deu. En Messi que ha desaparegut perquè a ell només el motiva jugar amb Argentina. Que voleu que us digui, en aquests moments estan empatats a un, encara estan jugant, i m’és del tot indiferent com acaba. Aquest partit fa fàstic, la veritat.

Un moment. Penalty a favor del Barça que no ho era. Xuta Messi. Gol. I ho celebra amb els Boixos Nois, demencial. Sento vergonya aliena d’aquest equip que celebra els tres punts amb aquesta xusma.