Valero Rivera, l’home que mai deixa indiferent

Tinc dos amics que no poden veure en Valero Rivera. A mi sempre m’ha causat indiferència, la veritat. Molt carismàtic no és, certament.

Un d’ells diu que si el seu Barça l’hagués entrenat algú altre ara tindríem més títols. Home, és una mica injust. Els títols són mèrit del qui té la responsabilitat, encara que no només sigui seva. No ho sabrem mai, però. Potser té raó.

L’altre diu que quan retransmet els partits d’handbol sembla el malaguanyat Domingo Balmaña amb el seu famós: “totalmente de acuerdo José María”. És cert, ho sembla. Fa la pilota per sistema, li agrada quedar bé amb tothom. Però em sembla un acte de cortesia, ja que li deixen fer un “bolo”.

Ara direu perquè parlo d’en Valero Rivera. Teniu raó. Avui un tercer amic m’ha comentat que llegís la columna que ha escrit al diari dels pericos que em quedaria bocabadat. Tenia raó. Què li agafa a aquest home per demanar públicament a en David Barrufet que no deixi la selecció espanyola d’handbol? Qui li he demanat el parer? En David Barrufet ho ha estat tot a l’handbol i té tota la lògica que deixi la selecció després d’una medalla. Quina millor manera de plegar? Per quin motiu escriu això, per atribuir-se una part de l’èxit d’en David Barrufet? Per recordar-nos a tots que ell l’havia descobert? Jo no entenc que li agafa.

A mi ja em va cridar l’atenció fa poc quan va dir, perquè ara és un home poliesportiu que parla tant d’handbol com de l’esport que faci falta, que l’Aito no hauria d’haver estat mai l’entrenador de la selecció espanyola. I ho diu a l’endemà, com qui diu, d’aconseguir una medalla de plata que tenia regust a or. Deia que l’Aito és tant bon entrenador com fred i insensible. Em va fer gràcia perquè és, precisament, com descriu en Valero el primer dels meus amics.

El que deia, un home que mai deixa indiferent.