A per l'Atlético

Ara és l'hora de le veritat. Si diumenge guanyem al camp de l'Atlético tot tornarà a la normalitat i la Lliga es posarà de cara. Si, a sobre, els pericos no fan de filial i treuen ni que sigui un empat donc això "sota, caballo, rey". Diumenge sabrem si en endavant hem d'estar tots acollonits, de moment continua el divertiment de si l'Eto'o es queda o marxa, de si en Valdés és porter pel Barça, que si l'Henry s'ha fet independentista i tot el que calgui per vendre un diari.

Amb el Barça a Lió

Ahir varem anar a Lió sense el RACC, perquè encara no ens ha tocat la grossa, tot i que ahir la varem esmentar sovint. L’expedició la formàvem en Sergi Cortés, en Jordi Estalella, un GPS amb veu sensual al que varem batejar amb el nom de Susi i un servidor. La colla pessigolla, com es diria col•loquialment.

El Barça va fer autèntica pena, varem patir de mala manera des dels primers minuts, sobretot des de l’errada descomunal d’en Víctor Valdés, al que sempre he defensat però que cada cop em costa més fer-ho. Començo a pensar que hem de fitxar un porter, com a mínim per tenir opcions de recanvi. La defensa un “coladeru”, com es diu als patis dels col•legis, els del mig del camp perduts i els de davant encara més. Pràcticament, diria, que només es pot salvar a en Puyol per entrega i alguns moments d’en Piqué, l’Alves i en Xavi. Però tot plegat res de res.

Cal que ens espavilem i ràpid perquè si el Madrid guanya al camp dels pericos, el seu propi filial com qui diu, i el Barça perd amb l’Atlético la Lliga la perdem, al temps. Però això són pures suposicions. També podria perdre el Madrid i guanyar nosaltres i tornar-los a tenir a deu. El que no admet discussió és que ens hem de posar a les piles ja i en Guardiola pensar en antídots per quan ens destrueixen el partit o per quan ens ofeguem al mig camp, les dues darreres experiències.

Tornant a Lió destacar que per prendre un cafetó ens varem ficar accidentalment en un bar gay, on varem veure a la noia més maca de Lió, tot i que de noia no tenia només que el nom, i que el camp de l’Olympique és una autèntica merdeta, un futbolí de 40.000 persones, amb uns lavabos tercermundistes i un bar pitjor que els que tenen els pakis al Metro. Sorprenent. Per cert que els ultres d’ells cridaven “puto Barça”, semblava que estiguéssim a l’Estadi Olímpic.

Robatori, d’acord, però també impotència total

Que els àrbitres miraran d’atracar-nos des del primer minut, com ahir, ja sabem que passarà. Això ha passat sempre que hem estat lluitant amb l’equip del règim. Ara, dit això, el Barça no en va tocar ni dues seguides bones. Va fer el pitjor partit de l’any i no em valen les excuses perquè l’Espanyol són quatre arreplegats que ahir es varen trobar amb un arbitratge a favor (per afavorir al Madrid, es clar), amb una errada defensiva espectacular en el primer gol i amb un obsequi by Valdés per acabar d’arrodonir la festa. El Barça s’ha cregut que era “guapo”, com li deia la gent, especialment en Guardiola i ara s’haurà de posar les piles.

Al bàsquet li passa com a l’handbol. Jugar sense base és llençar el partit. L’únic que tenim és en Sada, que no està a l’alçada d’un TAU ni de conya, i res a la banqueta. Exactament el mateix que passa a l’handbol amb els laterals.

El meu pronòstic: 4 a 0

Demà els pericos s’enduran quatre gols cap a casa, és el meu pronòstic. I no dic sis perquè amb el quart gol al marcador ja començarem a reservar forces pel partit de Lió, al que per cert hi aniré. L’altre dia que vaig anar a Sarrià, perdó a l’Estadi Olímpic, vaig veure un joc molt pobre, quasi lamentable. Si demà juguen així al minut vint s’ha acabat el partit. En De la Peña i en Tamudo han estat mig equip els darrers anys i ara que van de baixa, perquè hi van i molt, estan ben fotuts.

El basquet li va passar factura al Madrid. I ho va fer gràcies a en Navarro, sobretot, que es va treure l’espina dels pèssims darrers minuts que va fer a Vistalegre a l’Eurolliga. Ara toca el TAU, mala peça al teler.

Vaig anar a veure a l’Espanyol…

Ahir vaig estar a l’Estadi Olímpic veient a l’Apanyó amb el Sevilla. Pobres pericos, que malament que ho passaran aquest any. En comptes d’un equip de Primera semblen la Penya Pit i Collons jugant un partit de costellada. No havia vist mai atacar amb aquesta lentitud, semblava un partit de l’Oliver i Benji. El cert és que varen merèixer guanyar fins les fatídiques jugades de l’errada d’en Coro a porteria buida i de l’expulsió d’en Lola. Ara els hi toca el Barça i el Madrid, quasi res...

L’ambient normal, res de l’altre dijous. Els retardats de sempre cantant “puto Barça” com a Can Barça es canta “Puto Epanyó”, cap diferència. La qüestió és veure com acaba tot plegat. Si baixen a Segona riurem, però els trobarem a faltar perquè una Lliga sense el Barça - Apanyó no és el mateix.

Gràcies a en Matias per convidar-me!

El Madrid a tretze punts i el Ciudad Real a un any llum

Aquesta és la realitat: l’equip de futbol sempre et deixa un bon regust i el d’handbol fa autèntica pena. Els primers fan que esperis el següent partit i els segons fan pensar que millor que s’acabi la temporada demà mateix.

Perdre al minut 45 de la primera part per 2 a 0 al camp del Betis l’any passat era equivalent d’acabar humiliat. Això ha canviat. El Barça ara lluita fins el darrer minut i acaba aconseguint impossibles, com en el cas d’ahir. No crec que ningú dubti que si el partit dura cinc minuts més el guanyem. La nota negativa va ser la defensa, que va fer aigües, i la positiva el partidàs d’en Xavi i l’Iniesta i l’instint assassí de l’Eto’o a l’àrea. El Madrid a tretze punt, a veure que fa avui.

L’handbol...que podem dir. El pitjor atac dels darrers quinze anys? Que només es va salvar en Hansen? Que en Nagy, l’Íker, en Rocas o en Juanín van estar lamentables? Ja no saps que dir. El que està clar és que el millor que podria passar és que la temporada s’acabés demà mateix perquè ens quedarem novament en blanc (i que ningú em surti amb el títol de la Supercopa...). Hi ha coses que són evidents: en Demetrio ja no està per jugar a l’elit, en Barrufet intriga més que juga, en Boldsen està gras i aporta ben poc, en Juanín i en Tomàs estan fent la seva pitjor temporada, etc. Masses coses. Aquest equip està condemnat des de la primera jornada per la manca de primera línia i la temporada passa factura. En Masip que es posi les piles o acompanyarà a en Manolo Cadenas ben aviat, ahir ja es varen veure uns tímids mocadors al final.

Jo no sóc anti-perico!

Jo gaudeixo de les derrotes de l’Espanyol de la mateixa manera que els pericos gaudeixen de les derrotes del Barça, faltaria més. Això no vol dir que sigui anti-perico, com dieu alguns. Si ens hem de fer anti el que sigui per un esport on onze milionaris persegueixen una pilota més val que ens ho fem mirar tots plegat.

Aquest diumenge, convidat pel meu amic Matias, aniré al camp on juga l’Espanyol, perquè de camp encara no en té, a veure com les passen “canutes” per guanyar al Sevilla. Que ningú s’espanti, no penso celebrar els gols. El que si que faré és escriure un post opinant sobre si l’Espanyol salvarà la categoria o no, vull veure amb els meus propis ulls si són dolents com diuen o poden aixecar el vol (mai millor dit). Imagino que sentiré algun càntic de “puto Barça” com vaig escoltar a Vistalegre, però podré suportar-ho...

Sort Manolo!

En Manolo Cadenas ja forma part del passat del Barça d'handbol. No ha conseguit el seu objectiu i els entrenadors són els primers en rebre, tot i no ser els únics culpables. Ha estat un bon professional i és un bon home, però. Que tingui sort!

On està en Sandro?

Tres gols excepcionals i tres punts més. Tenim el tercer classificat a 21 punts i només queden 17 jornades. El Madrid, el que aguanta, està a dotze i amb un gol average que de moment marca un 2 a 0 culé. En Valdés primer al Zamora, en Eto'o primer al Pichichi, favorits en les tres competicions que juguem. I, de sobte, em ve una pregunta al cap: on està ara en Sandro?

Ja comencem a fer el ridícul

La derrota d’avui a la pista del Valladolid és la senyal inequívoca de que l’handbol trontolla per tot arreu. Jo sóc un defensor d’en Masip però aquest any ha patinat no fitxant un parell de jugadors solvents per la primera línia. Això va fer que comencéssim la Lliga i la Champions des d’un nivell inferior al Ciudad Real o al Kiel. Si això li afegim que l’entrenador ja passa de tot, sap que el faran fora, i que alguns jugadors encara passen més, doncs ja tenim la resposta a tots els nostres mals.

Primer varem llençar la Lliga, tot i els regals que ens havia fet el Ciudad Real; no tenim ni la més mínima opció a la Champions, després de passar a la lligueta sense punts; i la derrota, a casa, a la Copa Asobal, que ens va acabar de destrempar a tots. Una temporada de pena. I avui la derrota, que coincideix amb el començament del període de venda d’entrades per la Copa de Rei. I et quedes pensant...què faig? Passem de tot i ens quedem a casa? Anem sabent que probablement sortirem escaldats de nou? Esperem que treguin l’orgull?

Mentrestant fitxem un pivot, tenint tres pivots a la plantilla. Ens estem tornant tot bojos?

El millor: els dos resultats

Un Maccabi decebedor i un Mallorca ultradefensiu han passat aquesta tarda pel Palau i el Nou Camp respectivament. Al basquet hem dominat el partit de dalt a baix, sense fer un gran partit, i al futbol tres quarts del mateix. El millor, en els dos casos, el resultat.

Al basquet hem vist una invasió de camp per part del defensors de Palestina, cap d'ells palestí, obvi. Mireu, jo no entro en si cal o no defensar a qui, el que no em sembla bé és que quatre nanos amb ganes de protagosnisme aturin un partit de basquet. Cada cosa al seu lloc.

En Manolo Cadenas amb un peu i mig al carrer

Ja fa dies que se’n parla i no crec que sigui cap novetat per ningú: en Manolo Cadenas no estarà al Barça la propera temporada. El cert és que a mi em sap greu per diversos motius: perquè és un bon home, perquè és un bon professional i, sobretot, perquè el desastre d’aquest any no és només culpa seva, també ho és dels jugadors, que sovint no han posat tot el que es tenia que posar a la pista, i de la secretaria tècnica que no ha fitxar tot el que ens calia. Que tinguis sort, Manolo!

Ha mort en Josep Lorente

Josep Lorente, el mític entrenador del Barça d'hoquei, ens ha deixat. S'endú l'estima de tothom i 35 títols de primer nivell. El Josep Lorente ha estat sempre culé i no l'hem deixat de veure mai al Palau. Precisament me'l vaig trobar fa uns dies creuant, com un soci més, des del Palau al Nou Camp en un d'aquells dies de sessió continua. El trobarem a faltar.

Un Barça infalible i la propera jornada tots a l’atac

Perdíem 1 a 0 però ha sortit en Messi i ha canviat el sentit del partit amb un dos gols de millor jugador del planeta. 3 punts més i un nou cop moral al Madrid, l’únic equip que encara es podria acostar al Barça. El pitjor del partit ha estat que a l’Alves li han tret la cinquena targeta i a en Piqué i Márquez els han expulsat. Si, hem acabat amb nou jugadors. Si a les targetes afegim la lesió d’en Puyol i que en Milito segueix lesionat ens plantem al partit de l’Sporting amb només 4 defenses: Víctor Sánchez, Martín Cáceres, Abidal i Sylvinho. Sabeu que vol dir això? Que diumenge haurem de sortir a l’atac des del primer minut per sentenciar el partit i no complicar-nos la vida.