Quina pallissa al Reus

No havia vist mai una superioritat tant gran com la d’avui en un partit amb dos equips dels grans. Els dos tenien dues baixes: el mentider “Negro” Paez i en Jordi Garcia, per part del Reus, i l’Ordeig i en Sergi Panadero per part del Barça. En igualtat de condicions, doncs.

Al minut 9 ja anàvem 3 a 0, al descans 5 a 0 i al final del partit 7 a 0. Un passeig. No es pot destacar a ningú en especial perquè tots han estat magnífics, però vull esmentar l’extraordinari paper dels dos juniors, en Rodríguez i en Vergés, que han jugat un munt de minuts amb gran veterania i marcant un gol cada un. Millor impossible.

Per cert, avui el Reus ha vingut sense aquella “pandilla” d’impresentables que es passen el partit insultant.

El TAU ens ha matxacat

Poc a dir. El TAU ens ha passat per sobre i ha guanyat sense massa esforç. El pitjor és que dissabte sortiran a jugar sense res a perdre i nosaltres amb l'obligació de guanyar o la Lliga serà història. La cosa no podia començar pitjor.

Oriol Giralt, el mecenes

L’Oriol Giralt diu que ha invertit diners en aquesta moció de censura. Coneixeu algú que posi diners seus per una causa com aquesta? Resposta: no. L’Oriol Giralt és més que probable que estigui al servei d’algú altre que ja li tornarà les despeses efectuades. Qui? Aquesta és la gran pregunta. El que està clar és que ell, segons diu, no pot ser President perquè no podria aconseguir els avals. Podria haver aprofitat la recollida de signatures per fer una col·lecta, també. O podria demanar al proper President que faci una modificació als estatuts per permetre que qualsevol soci pugui ser President del club. Segur que ho fa.

Si és un tapat dels que, de moment, li han donat suport estem arreglats. Aquest si és un Dream Team: Minguella, De Val i Medina. Només falta en Majó. Bé, i en Toni Freixa que amenaça en signar al darrer moment. Quina penya...

Encara seria pitjor si el tapat fos en Rosell. Demostraria una manca de lideratge total i absoluta. Si ell és el que està al darrera el que hauria de fer és donar la cara des del primer dia. Ja serien tres coses que ha fet malament, abans de començar: marxa del club enmig de la temporada, deixant-ho tot empantanegat perquè volia sortir a la foto més que en Laporta; treu un llibre conflictiu novament enmig de la temporada, la següent; i ara això. Seria una llosa que hauria de portar a les esquenes des del primer dia. Veurem.

Anar fent boca

Així es podria descriure la nostra sensació aquests dies. Els dos fixatges que hem fet ens permeten anar fent boca. En Keita és un jugador de futur, un lluitador de mig del camp que diuen que, a més, és un gran professional que viu pel futbol. En Piqué també és un bon fixatge, un home que ens permetrà reforçar aquest centre de la defensa que tants dubtes ens ha creat aquest any. Ara, però, ens falta un gran fixatge pel centre de la davantera i un reforç més tant per la defensa com pel centre del camp. I, sobretot, fa falta que ens anem venent jugadors. Ara, dit això, res de malvendre per pressions. Si algun jugador amenaça que es quedi tot l'any a la grada, sense contemplacions. Això va per en Ronaldinho, Eto'o i Deco, es clar.

A la final d’hoquei

Hem resolt l’eliminatòria amb el Noia tornant a guanyar a domicili. Ni les baixes d’en Ordeig, d’en Panadero i d’en Borregan, aquest per sanció, han estat suficients perquè el Noia ens pogués guanyar. Queda clar que la superioritat del Barça és molt notable.

Ara queda el Reus, un rival molt més difícil, però no tenim res a perdre. Els favorits són ells, per les baixes del Barça. A veure si així són capaços de guanyar...

Per cert, el triomf d’avui va dedicat al retardat que va agredir a una persona gran en el segon partit al Palau. Aquest miserable covard, que va sortir amagat com una rata gràcies al guardia jurats, no representa ni molt més a la resta d’afeccionats del Noia que es van dedicar a animar al seu equip i res més.

Una més...

Fixeu-vos en el rellotge i en el que posa en el marcador. El partit començava a les 13h. i pràcticamente a les 15h. estan al descans. La primera part ha durat dues hores.

La web del Barça és còmica

Dues noves errades a la web del Barça, és un no parar. Ahir varem guanyar al Joventut i estem a la final de basquet, oi? Doncs sabeu quin és el proper partit que tenim? El tercer partit amb el Joventut. Sense comentari. També podem veure la fotografia de l’equip de basquet. Entrenador? Ivanovic!!! És tant difícil mantenir una web per un club amb un pressupost com el que tenim?

En Deco i en Ronaldinho no volen posar les coses fàcils al Barça per marxar

Doncs que es quedin, cap problema. No diu en Soriano que estan amortitzats? Doncs els deixem un any a la grada i que s’acabin d’enfonsar com a jugadors. No fan ells xantatge? Doncs nosaltres fem el que tinguem que fer?

Mereixen que posem facilitats? Han estat un any prenent el pel al club i jugant amb els sentiments de socis i seguidors i ara ens amenacen? Res, home, res. Si podem fitxar menys ja fitxarem l’altre any, però aquests pocavergonyes que es fotin.

En Medina es suma a la moció

Estava cantat. Primer en Minguella, ara en Medina, entremig el tenista que volia ser secretari tècnic, en Sergi Bruguera, i per tot arreu l’impulsor de tot plegat que no pot ser President perquè no disposa dels diners suficients pels avals. Només faltava en Bassat, que creia que tenia més categoria, dient que ell no hauria pogut ser President perquè no sap mentir.

Queden pocs dies per recollir signatures i sembla que les aconseguiran. Faltarà veure, però, si també aconseguiran les dues terceres parts dels vots. No ho crec, francament. Per això encara no ha sortit a escena en Rosell, perquè està acollonit. Si es planteja la votació havent sortit a escena sap que la gent votaria en clau de Laporta o Rosell i si perd està acabat per aconseguir la presidència en un futur. És per això que no apareix per enlloc, per covardia.

Ho he dit algunes vegades: els de la moció han comés un error de càlcul. Les xiulades no representen el total del barcelonisme. Per guanyar en Laporta necessiten un candidat sòlid i no el tenen. No poden guanyar en Laporta. El que si que poden fer, ja ho estan fent, és perjudicar el treball del club en un moment decisiu de la temporada com és aquest. Ara que hem d’engrescar als jugadors que han de venir l’any que ve ells fan força rebombori perquè aquests tinguin dubtes i s’ho pensin dues vegades. Flac favor el que li fan al club.

Estem a la final

En Lakovic, l’Ilyasova i l’Acker han passat per sobre d’un Joventut lamentable, especialment en Rudy Fernàndez, que en cap moment ha donat la sensació que pogués guanyar a un Barça seriós i amb molta voluntat que no s’ha deixat intimidar en els únics moments en que la Penya s’ha posat a dos punts.

Estem a la final!!! I som els favorits, per descomptat, més tenint el factor pista a favor. El Barça ha fet pena tot l’any però a la recta final s’ha espavilat i s’endurà la Lliga, no en tinc dubte. L’Acker i l’Ilyasova no han aparegut en tota la Lliga, però ho han fet en el moment adequat. Benvinguts!

Tanta polèmica per res

Perquè gastem tanta saliva discutint si en Messi ha de jugar amb l’Argentina els Jocs Olímpics o no, quan està obligat a fer-ho? Aquí només hi ha una solució, és el tema de sempre: fer una Lliga professional de futbol del tipus de la NBA. Aleshores els jugadors jugarien quan els seus equips volguessin. I les federacions ja se’n cuidarien prou de que les competicions es fessin fora de calendari. Dit això, en Messi podria ser una mica més intel·ligent i, com a mínim, fer veure que la seva prioritat és el Barça sabent com estan les coses al club.

L’hoquei no ha fallat

Aquests dies llegia, a les versions digitals dels diaris esportius, alguns comentaris de seguidors del Noia i del Reus que ja celebraven l’eliminació del Barça. Tot plegat perquè ens havien guanyat un partit on nosaltres teníem quatre baixes. Quatre, sobre set jugadors de pista que tenim.

Però avui s’han tingut que empassar els seus comentaris. El Barça, encara amb dos baixes, ha guanyat a la pista del Noia i ara torna a tenir el factor pista a favor. Ara és el Noia el que ha de guanyar com sigui diumenge o ja queda eliminat. I el Reus que tremoli perquè encara no ho té tot guanyat. D’entrada tindrà la desavantatge del factor pista i la pressió de tenir que guanyar la Lliga perquè no s’entendria que perdés amb un Barça amb dues baixes.

A l’esport no pots celebrar les victòries abans d’hora perquè el que acabes fent, Noia i Reus, és un cop més el ridícul.

Supersorpresa

El gran favorit per guanyar la Lliga de basquet, la Penya, acaba de perdre el factor camp al no guanyar al Barça a Badalona. Qui ha jugat millor? Ningú.

Si aquest equip guanya la Lliga ACB ja us podeu quedar amb el basquet, tot per vosaltres. És patètic que equips que juguen així siguin dels millors de la competició. El que he dit moltes vegades, en referència al Barça: si vas a l'hoquei o al handbol estàs veient, amb seguretat, un dels millors equips del planeta, si veus el basquet veus un equip més.

Dissabte tenim una oportunitat única: arribar a la final de la Lliga amb el factor camp a favor. Increïble. Amb el pitjor equip de la nostra història.

Només un petit comentari

Si arribem a jugar la final de la Champions amb un dels que van jugar ahir sortim trasquilats com xais...

Tenim un nou Dream Team

Els anomenen “La Triple M”. Són en Majó, en Minguella i en Medina que, lluny de fer oposició, s’han passat els darrers anys aprofitant qualsevol crisi per tirar porqueria contra en Laporta. Avui han anat tots tres a “La Porteria” de Barcelona TV. Han dit coses realment sorprenents.

En Majó, per exemple, ha dit que la gent no està contra els jugadors, que està contra en Laporta. A més ha dit que ha estat el club el que ha tirat porqueria contra en Ronaldinho. Home, jo si estic contra els jugadors i la porqueria en Ronaldinho se l’ha tirada ell mateix per sobre. S’ha autoenmerdat.

En Medina, que m’ha sorprès perquè no l’imaginava tant just, ha dit que és una indecència culpar a en Rijkaard del que ha passat perquè ha estat un home elegant i que ha aconseguit grans resultats. Potser si que ha aconseguit grans resultats, però els darrers dos anys no ha aconseguit res més que fer el ridícul. O quan hi ha bons resultats són gràcies a en Rijkaard i quan venen mal dades la culpa és d’en Laporta? Elegant? Un senyor? D’acord, però no el paguem per fer el senyor, el paguem per guanyar títols.

Per cert, tots tres es preocupen molt del Palau. Repto (es un parlar) ara mateix a qualsevol d’ells a que demostrin que aquesta temporada han anat un sol cop al Palau. Que renoi sabreu del Palau si no el trepitgeu? Només us interessa el Palau perquè sabeu que es xiula a en Laporta i això us va bé? Estic fart de que la gent parli tant del Palau quan jo, que si que hi vaig, he estat més de cent vegades veient l’hoquei amb dues-centes persones a les grades o l’handbol amb cinc-centes.

Un cosa ha quedat clara: tots tres es presentaran si la moció de censura prospera, cosa ara mateix inimaginable. Estem arreglats. I amb tot això en Rosell callat com un puta. Ni es planteja sortir a escena no sigui que no s’arribi a les signatures mínimes i quedi amb el cul a l’aire. Perquè no recull signatures com en Minguella? Aquest almenys va de cara.

L’entrevista d’en Joan Laporta

Un home que el primer que diu és que mira d’agafar forces per no ensorrar-se a mi ja em mereix un respecte. L’entrevista crec que ha estat bé i que, sense dir res que no sabéssim, en Joan Laporta ha estat humil i ha reconegut errors. A mi la sensació que m’ha quedat és que s’ha equivocat per creure en les persones, en algunes, i aquestes l’han traït, decebut o, encara pitjor, no han estat a l’alçada dels reptes que tenien encomanats.

També ha reconegut l’error dels episodis de la llotja de Manchester i de la Trobada de Penyes. Va estar lamentable, és cert, però també ho és que aquest home està pressionat tots els dies de la seva vida i això no hi ha qui ho aguanti.

La prova de que l’entrevista ha de tranquil·litzar els ànims és el Gol a Gol que estic veient ara mateix estan els representants dels mitjans i no poden esquarterar-lo com, de ben segur, voldrien. En Vehils està emprenyat i tot. Vol atacar-lo i no sap per on tirar.

Avui ho deia i ho repeteixo: en Laporta encara és la millor opció. I “al loro”, com diria ell, que si hi ha moció de censura en Laporta es presenta i no dubteu que torna a guanyar de carrer.

A semifinals

Ja estem a semifinals de la Lliga ACB. Encara donarem una gran sorpresa, més quan hem vist que Joventut i TAU no han aconseguit resoldre les seves eliminatòries per la via ràpida. Esperem, però, a veure amb qui hem de jugar i després ja parlarem.

Victòria contra el Noia, tot i les absències

Hem guanyat còmodament al Noia tot i les baixes d’en Sergi Panadero i d’en Mia Ordeig. La primera part ha estat molt igualada, fins que el Barça ha igualat el gol inicial del Noia. La segona ha estat un avorriment terrible. El Barça ha marcat el quart gol i ha començat a aguantar la pilota.

L’anècdota negativa del partit ha estat un fet sorprenent. Un noi del Noia, que semblava tenir una mica de retard mental, ha baixat a discutir amb un grup de culés a la mitja part, sense més. Quina ha estat la sorpresa, però, quan enmig d’una de les discussions, ha etzibat un cop a un senyor gran i li he trencat les ulleres. L’escridassada de la gent ha estat monumental. Què han fet els guàrdia jurats que té contractats el Barça? Treure l’agressor de la grada, abans que algú li tornés l’agressió i posar-lo novament entre els seguidors del Noia. Exemplar. Segur que si jo entro al camp amb una llauna de Coca-Cola no em deixen passar. Només serveixen per això.

“Jo dono suport a Joan Laporta”, un nou grup a Facebook

Creia que m’estava quedant sol defensat a en Joan Laporta, però no. Tot just ahir vaig trobar un nou grup a Facebook (http://www.facebook.com) que amb molt pocs dies ja suma forces adhesions. “Jo dono suport a Joan Laporta” és una iniciativa d’en Pol Serrano que presenta el grup dient, entre d’altres coses: “Per a tots aquells que pensin que encara hi ha esperança, i que un president que ens va donar dues lligues i una Champions, es mereix una altre oportunitat. Per aquells que creguin que llençar-ho tot per la borda no es el millor que es pot fer. No sabem si en Laporta continuarà, però Joan, et donem suport!”. Estic d’acord.

L’altre dia ho comentava amb alguns amics: a veure si els de la moció de censura, el desconegut Oriol Giralt i el seu grup, han comès un error de càlcul i portats per la dinàmica de la premsa i de las mocadorades tindran menys suport del que s’imaginen. Qui pot imaginar que un senyor sense projecte pot guanyar unes eleccions, en el cas de que aconsegueixi fer prosperar la moció de censura? D’entrada ja m’han comentat que en Minguella li dona suport. Només per aquest fet ja no li atorgo cap credibilitat.

Ho he dit molts cops: en Laporta s’ha equivocat masses vegades, però també ha aconseguit fites importants. En Joan Laporta, i el seu equip, ha catalanitzat un club que estava a la frontera del catalanisme folklòric; ha recuperat una caixa que tenia dèficit la miressis per on la miressis; ha tornat a situar al Barça dins l’escena mundial dels clubs; ha aconseguit títols; ha posat el cascavell al gat del nou estadi, quan altres només li donaven una mà de pintura; ens ha enorgullit amb l’acord amb Unicef. En Laporta ha fet grans coses. Però quan no entra la pilota tothom se n’oblida.

D’acord, les dues darreres temporades s’ha equivocat amb la gestió del futbol. Però el que arribava tard i mig borratxo als entrenaments no era en Laporta, el que es descartava pel següent partit no era en Laporta, el que no corria ni que el perseguís la policia no era en Laporta. El gran error d’en Laporta ha estat donar confiança a en Rijkaard aquest any, quan tots veiem que era un tou. Aquest és l’error principal. Però, es clar, els que ara ho critiquen són els mateixos que fa uns anys deien que el President no es tenia que ficar en la vessant esportiva. En què quedem?

Jo, amics, no vull mocions ni vull en Rosell. Vull una nova oportunitat per en Joan Laporta perquè encara em sembla la millor opció. No vull oportunistes que només surten quan les coses marxen malament. No vull Rosells que treguin llibres contra la Junta en el pitjor moment de la temporada passada i que, a sobre, tinguin la cara dura de dir que ells haurien fet fora a en Ronaldinho al cap de tres anys, perquè és el que duren aquest tipus de jugadors. Quin cinisme. Els que ara hem de fer fora a patades són els fixatges d’en Rosell. Però això la premsa no ho diu, es clar.

Jo estic amb en Pol Serrano i amb en Laporta. I visca el Barça!

Avui hem d’anar al Palau, l’equip d’hoquei s’ho mereix

Amics, si llegiu aquest post i encara teniu temps, agafeu la porta i aneu cap al Palau perquè avui ens ho juguem tot amb el Noia. La situació és desesperada perquè la derrota de dijous ens ha matat, però som el millor equip i avui ho hem de demostrar. Serà molt difícil. Hem perdut pel que queda de temporada a l’Ordeig i en Panadero i això pesa molt, però encara tenim cinc jugadors de pista que segur que es deixaran la pell i que mereixen el nostre suport. Doncs, això: anem tots a ajudar-los!

Encara no està tot perdut

A la Lliga de basquet encara tenim opcions. Si, no m’he tornat boig. Amb el pitjor equip de la nostra història encara donarem la gran sorpresa. Divendres varem guanyar al Bilbao fent un partit lamentable, un més, però essent molt superiors a l’equip més fluix del play-off. Una bona actuació d’en Lakovic i a pel segon partit.

Quina és la nostra possibilitat? Doncs guanyar avui a Bilbao, per reservar forces, i esperar a veure què passa en els altres creuaments. El més probable, després de la desfeta del Reial Madrid, és que passin Unicaja, Joventut i TAU o Pamesa. La bona notícia: que amb tres d’aquests equips tenim el factor pista a favor. La mala noticia: que amb el que no tenim el factor pista a favor és amb el que haurem de jugar la semifinal: el Joventut.

Possibilitats? Poques, no ens enganyem. El més probable és que avui passem i el Joventut ens elimini i acabi guanyant la Lliga en una final amb el TAU. Però...els partits s’han de jugar...i si no que li preguntin al Madrid.

Avui toca hoquei, Deco i Laporta

Pèssim començament de la semifinal de Lliga amb el Noia. Escoltes als periodistes i diuen que és producte de la ressaca de la Copa d’Europa. Quina ressaca? Senyors meus: ahir el Barça va tenir que jugar sense en Sergi Panadero, lesionat; sense en Carlitos López, sancionat; i només començar el partit es van lesionar en David Páez i l’Ordeig. Què volíeu que fessin els altres si van tenir que jugar mig partit amb els juniors i sense possibilitat de fer canvis? Encara van fer prou d’aguantar el “tipo” fins el 2 a 2. Vinga, Barça, diumenge a guanyar i a rematar a la pista del Noia!

En Deco té la cara més dura que el ciment. Diu que el club li ha donat permís per buscar-se equip i que ell seguirà guanyant títols on vagi. Al cap de deu segons va i diu que va marxar cap a casa, a la mitja part del Mallorca, per no trobar-se amb transit a la sortida. Quina cara més dura que té el company!!! Un exemple d’implicació amb l’equip.

El President s’ha equivocat al donar una entrevista a TV3, aquest diumenge, i no comparèixer dilluns a la roda de premsa. A la trobada amb tots els mitjans segur que no surt cap tema que no surti diumenge i es posa de cul amb tota la premsa, excepte TV3 es clar...

Creus, una gran elecció!

La millor noticia que podíem rebre, des del punt de vista del bàsquet, és el fixatge del gran Creus. Un bon home i un amant del bàsquet que la propera temporada serà el nostre secretari tècnic. La noticia és bona per partida doble: s'incorpora en Chichi Creus i marxa d'una vegada en Savic. Quin ridícul que ha fet en aquests anys. Espero no veure-li el careto mai més.

Missatge per RAC1

Acabo d’enviar aquest missatge a RAC1. Les mocions de censura han de tenir contingut i deixem-nos de Rosell, que també té molt culpa d’on estem ara:

“Benvolguts amics,

som molts els socis que no pensem recolzar la moció de censura tot i estar molt emprenyats amb el club i el President.

A nosaltres les mocions ens agraden que tinguin contingut. Es parla molt d’en Sandro Rosell. Potser també hauríem de recordar que és qui va portar a la majoria dels que ara volem fora i que no va tenir cap escrúpol en marxar del club o en treure un llibre crític en moments en que encara ens estàvem jugant les garrofes.

Laporta potser no, però Rosell tampoc.

Jordi Torrents
Soci 87.962”

El club no sap on paren ni en Ronaldinho ni en Deco

Que s’esborrin, que no corrin, que siguin uns pocavergonyes ja és greu. Però és que ara ja no sabem ni un paren!!! Des de que el varen canviar diumenge, en Deco està desaparegut i en Ronaldinho no cal ni dir-ho, perquè fa dies que no el veu ningú. Hem arribat a un punt que tot plegat fa fàstic.

De cara a la propera temporada més val que cap d’aquests dos, ni en Deco, ni en Márquez, estiguin a Can Barça. Més val perquè a hores d’ara ja hem vist coses increïbles com xiular tot un partit a un dels propis jugadors, però és que a la propera temporada això ho podem veure a la jornada cinquena, segons com vagin les coses. Home, tenim un precedent històric i impossible de batre. A l’Ivanovic el varen xiular el primer dia, abans de començar el partit!

Jugadors, Laporta i Rijkaard

Avui han anat a entrenador vuit jugadors. Ara diran que l’entrenament era opcional, que hi ha molt lesionats, etc. La realitat és que tenim una colla de pocavergonyes i indesitjables que no hi ha dret que portin la nostra samarreta. L’embruten. Per cert, diré quins eren perquè a tothom li quedi clar: Valdés, Pinto, Abidal, Ezquerro, Giovani, Bojan, Oleguer i Puyol. Vull dir una cosa: els que critiquen a l’Oleguer, a en Valdés i a en Pujol, que n’hi han, que recordin que aquests sempre hi són. Sempre.

En Laporta mereix crítiques però no hi ha dret que se les mengi totes. D’acord en que s’haurien d’haver pres mesures l’estiu passat, en el futbol i en el basquet, però també reconeixerem que amb el fixatge de l’Henry tots estàvem entusiasmats; que quan va reaparèixer en Ronaldinho al tram final de la temporada el camp el va ovacionar; que altres, no eren pocs, defensaven a en Deco perquè havia fet dos partits dignes amb el Manchester. Si, en Laporta s’ha equivocat, però tots tenim la nostra petita part de culpa. Els socis per donar massa peixet als jugadors, els mitjans per destrossar-ho tot, en Rijkaard per tou, en Beguiristain per no estar per la feina i en Laporta i la Junta per veure com s’esdevenia tot amb permissivitat. Tots.

L’acomiadament d’en Rijkaard va ser lamentable. Aquest home, al que jo hauria fet fora fa un any i que no m’ha agradat ni quan guanyava, no es mereixia ser l’ase dels cops. Ha estat un bon home i un senyor i calia dir-li adéu, ves-te’n ben lluny, però gràcies pel que has fet i per la teva categoria personal.

El que varem veure ahir és inaudit. El camp xiulant a un dels nostres cada cop que agafa la pilota. Això jo no havia vist mai i espero no veure-ho mai més. Com ha d’estar la gent de cremada.

Campions d’Europa!

Una alegria! Creia que s’acabava la temporada sense títols però l’hoquei no ens podia fallar. Han arrasat a un Reus que si es dediquessin a jugar i no a protestar i jugar com porcs potser alguna vegada guanyarien alguna cosa. Els seus anys daurats ja només es poden veure en blanc i negre.

En canvi els campions han jugat seriosament i tot i la baixa d’en Sergi Panadero han fet una exhibició de bon hoquei i de control del partit quan ja tenien avantatge suficient al marcador. Tots han estat fantàstics, sense excepció, però el partit de l’Aitor Egurrola ha estat espectacular. Ho ha parat tot. Som els millors i es nota. Ara a per la Lliga!

Per cert, alguns radicals han estovat als seguidors del Reus a la sortida. Lamentable. Això no es pot permetre. Es cert que no ha ajudat gens que aquests es passessin mig partit cridant “puto Barça”, el seu crit favorit. Els seguidors del Reus es caracteritzen per cridar contra el Barça més que per animar al Reus. És increïble, tot i que veient les pintes que gasten tampoc es tant sorprenent. Són una mica prehistòrics, perquè no dir-ho. Avui han sortit cremats i dos s’hauran passat de boques i els hi ha trencat les respectives.

Una web lamentable

L’altre dia van fer el ridícul explicant uns fets, al camp del Madrid, que no havien succeït. Ja ho varem explicar. Avui l’agenda de la web del club ens explica que el basquet i l’hoquei jugaran divendres a la mateixa hora. Potser un dels dos jugarà a la gespa del Camp Nou? O senzillament ni s’han assabentat que han posat el mateix dia i la mateixa hora a dos seccions que juguen a la mateixa pista? Mediocre.

A la final i contra el Reus

Les hem passades canutes per guanyar al Vic, no hem jugat molt bé. Demà ens veurem les cares amb els marranos del Reus que venen acompanyats d'uns seguidors que a l'Edat de Pedra semblarien catetos.

Comença la Final Four d’hoquei

La Final Four comença avui amb un aperitiu de luxe, ni més ni menys que un Liceo-Reus, tot un partidàs. I després, el nostre superequip contra el Vic. A veure si és cert que l’hoquei aconsegueix donar-nos una alegria. Aquest any la necessitem més que mai.

Frank Rijkaard, un senyor

A mi no m’ha agradat mai en Rijkaard, no us puc enganyar. Crec que ha estat un dels pitjors entrenadors que ha tingut el Barça a l’hora de llegir els partits i de buscar revulsius quan les coses pinten malament. No ha sabut mai ni fer el canvi oportú ni canviar un plantejament inicial.

Dit això, els entrenadors acaben valorant-se pel que han guanyat. Ja pots fer-ho molt bé que si la pilota no entra estàs perdut. Des d’aquest punt de vista en Rijkaard ha complert l’objectiu amb escreix. Però també ha complert en un aspecte que per mi és molt important: ha estat tot un senyor. Un senyor que no ha pogut gestionar aquest vestuari ple de feres indomables que l’han matat, precisament i segurament perquè és de massa bona pasta.

A en Rijkaard li hem de dir: gràcies pel que has fet i per haver intentat conduir una nau que, en els darrers temps, no hi ha qui la pugui portar a bon port.

Aquests tres al carrer demà

Aquests tres pocavergonyes indesitjables han d’anar al carrer demà mateix. Ara és el moment de veure si la nostra flamant Junta els té ben posats i fa un cop d’efecte foten al carrer als tres de la foto. A mi, personalment, em fa fàstic que embrutin la nostra samarreta.

Si, al Bernabeu ens han fotut 4 a 1 però aquests tres deuen estar a casa seva amagats, perquè són uns covards. Bé, un d’ells potser haurà sortit de casa perquè a la mitja part ja haurà buidat el moble bar.

No funciona ni la web

Una dita molt fina diu que “el que està de pega, amb els collons ensopega”. Això és el que li passa al Barça. Ja no li funciona ni la web. En aquest precís moment, mentre juga la primera part i perd dos a cero amb el Madrid, la web informa que el Barça ha sortit al camp amb una samarreta de suport a Milito i ha fet el passadís al Reial Madrid. El passadís l’hem vist, la samarreta no. A darrera hora hauran canviat de parer i el de la web ni s’ha assabentat. Ni això ens funciona, avui.

En Rosell millor que calli

Els que parlen tant malament d’en Laporta i que anhelen l’arribada d’en Sandro Rosell que també prenguin bona nota del seu oportunisme. Cada vegada que hi ha conflicte al club surt a fer el merda i diu la seva. Ahir, a Lleida, va fer la brometa de que “tal i com està el club i pensant en el futur, el meu metge m’ha dit que millor estar callat”. Doncs fes cas al metge, oportunista.

De callat res, es clar. No es va poder estar-se de dir que els directius que varen marxar amb ell ho van fer “contents pel que havien fet, però insatisfets per no haver tancat el cercle”, es a dir que amenaça amb tornar, per continuar dient que “tot el que és disminució del patrimoni del Barça preocupa i Ronaldinho és part d’aquest patrimoni”. En Ronaldinho patrimoni? Si no ens serveix ni per jugar, aviat perdrem diners amb ell si no ens el venem corrents, si algú és tant babau de contractar-lo.

Rosell, millor que callis. Algunes de les que avui titllen com grans patinades de la Junta són també culpa teva, no te n’amaguis. I, sobretot, si realment estimes al club espera el teu moment i juga les teves cartes com els homes, deixa de fer el merda seca buscant les oportunitats que els desgraciats esdeveniments del club et brinda. Primer vas marxar en el pitjor moment, després el llibre que vas treure, ara declaracions...Encara no ets President i ja estàs fent el que critiques d’en Laporta. Millor queda’t a casa.

A per la divuitena

Que l’hoquei no desperta passions a Can Barça no és cap secret, perquè als partits hi anem quatre gats. Per això avui escric aquest post, per animar als possibles lectors, si n’hi ha cap, a que aneu aquest cap de setmana a veure la Final Four que es juga al Palau. No sigui que tenint la final a casa siguem l’equip que congrega menys gent!

Una dada que per molts serà espectacular: el Barça ha guanyat disset vegades la Copa d’Europa d’hoquei, que s’ha jugat en quaranta-dues ocasions. Increïble, no? El millor del cas és que d’aquestes quaranta-dues vegades, trenta-tres les ha guanyat un equip català. Espectacular. El segon equip que n’ha guanyat més és l’Igualada i el Reus empatats a sis vegades. El diumenge els haurem triplicat.

Guardiola, la millor opció

Ja està pràcticament confirmat: Guardiola entrenarà al primer equip la propera temporada. Per mi és la millor opció i això que, els que em coneixeu, sabeu que precisament mai ha estat sant de la meva devoció, es a dir que no sóc el típic culé nostàlgic que anhela veure al nen de la casa a la banqueta. Ni molt menys.

Per mi és la millor opció per diferents motius: coneix el club des de dins, i de tota la vida; sap el que és el vestidor del Barça; coneix perfectament el famós entorn del club; té caràcter i els té ben posats; és un culé de cap a peus; és català; és un guanyador nat; és una aposta de futur; i tindrà el vist i plau de la culerada, com a mínim fins que ens la fotem, que esperem que no passi. Li falta experiència? Com a en Rijkaard el dia que va venir al Barça.

El meu parer sobre el futur del Barça

Aquests dies en que tothom es manifesta a favor i en contra d’uns i altres jugadors no vull ser menys i diré la meva.

Hi ha un grup de jugadors que sempre han donat la cara i que són de la casa. S’han de quedar indiscutiblement. Són en Valdés, Puyol, Xavi, Iniesta, Bojan i, evidentment, la nostra estrella, en Messi.

Altres han demostrat la seva categoria i la seva professionalitat. S’han de quedar. Serien en Milito, en Sylvinho, en Touré Yayá i l’Abidal, tot i que aquest últim podria haver donat una mica més de si.

Alguns podrien ser bons jugadors, però ni tenen ganes d’estar al Barça o ja és difícil que puguin fer res al club perquè ja tenen massa pressió a sobre i no faran res. Aquests serien en Gudjohnsen, en Zambrotta i l’Edmilson. Al carrer.

N’hi ha que estan completament acabats: en Thuram i l’Ezquerro. Altres no tenen ni han tingut mai prou categoria per jugar al Barça: Jorquera, Oleguer i Giovani. En Pinto no ho se, pobret ni ha jugat.

I deixo pel final els cinc pocavergonyes que faria fora a patades demà mateix: Márquez, Eto’o, Ronaldinho, Henry i Deco. M’és totalment indiferent si són recuperables com a jugadors, si tenen 20 o 90 anys, o si la culpa de tot és de l’entrenador o de les lesions. Tots, menys en Txiki (“Chiquilicuatre”) i en Laporta, sabem que en Márquez passa més estones a Madrid que a Barcelona; que l’Eto’o és un impresentable que només pensa en ell i que es passa l’equip i el club pel forro, una mostra la tenim amb la targeta d’ahir; que l’Henry ha vingut aquí a pasturar i a fer el ploricó amb el “cuento” de la nena; que en Deco és un pocavergonya que també s’ha cagat a sobre per no anar al Bernabeu, el molt covard; i d’en Ronaldinho ja ni en parlo. Encara hi ha algun gamarús que el defensa i diu que li hem de donar una sortida digne. A veure si té collons i juga diumenge amb el Mallorca que veurà la sortida digne que li donem.

El Barça ha de prendre nota i deixar de fitxar micos ignorants i buscar jugadors seriosos, professionals, compromesos i que lluitin. Si després guanyem o perdem dependrà de molts altres factors, però com a mínim no sortirem del camp cremats com torxes per veure a la xusma aquesta prenent el pel a tothom. Visca el Barça, fora vividors.

A tothom li és igual el 6 a 0. Que plegui en Txiki, també. Deco i Eto’o s’autodescarten per Madrid

Bonica mocadorada la d’ahir a l’estadi, per no parlar dels crits de “Barça si, Laporta no” que varen sortir del no res quan el marcador estava 3 a 0. No vull ni pensar com hauríem acabat si el València ens marca un gol de bon començament. A la gent ja tant li és guanyar 6 a o, que 25 a 1. Està tothom fins els pebrots. La prova és que dels 55.000 que varem anar a l’estadi, jugant ni més ni menys que el València, una quarta part eren giris. Jo tenia uns quants al costat que també van treure el mocador, devien pensar que cantàvem “La Bella Lola”. I el Madrid a la Cibeles i el Vila-real consolidant el segon lloc. Per cert, que ningú esperi el segon lloc que ens porten quatre punts i en queden nou, amb visita al Bernabeu inclosa.

En Txiki Begiristain cada dia és més “xuleta”. L’home més simpàtic del Dream Team s’ha convertit en un prepotent que no està a l’alçada de les circumstàncies quan les coses van mal dades. Ahir parlava de lesions. S’ha de tenir collons quan ens hem passat els darrers dos anys fent el ridícul fins i tot amb l’equip més “cutre” de la Lliga o, encara pitjor, amb rivals de categories inferiors a la Copa. A sobre, quan li pregunten si en Rijkaard plegarà diu que encara no ho sap, el que provoca que el periodista preguntador li repliqui si ja estan fitxant sense conèixer el parer de l’entrenador. Obvi. Aviat, en comptes de Txiki li haurem de dir Chikilicuatre.

Deixo pel final a l’Eto’o i a en Deco. Espero que si la Junta tenia el més mínim dubte en algun dels dos ahir desaparegués. Van provocar les seves targetes per no anar a Madrid. En Deco ho va fer més dissimuladament perquè té més tècnica que l’Eto’o, que li va etzibar una patada al seu defensa que era vermella directa. Aquest parell, que precisament són els que xerren més i els que pitjor rendiment han donat tota la temporada, i la passada, els que han de fer és marxar d’una vegada perquè a molts ens fa fàstic veure’ls, fins i tot. La prova del que dic, per si encara hi ha dubtosos, és que el propi Rijkaard els va desmentir a la roda de premsa del final de partit, quan havien dit que no sabien que estaven a una targeta de la suspensió. I encara n’hi havia que els defensaven quan van fer tres sprints seguits amb el Manchester. Perdona’ls, senyor! Són uns covards i uns pocavergonyes.