Jugadors, Laporta i Rijkaard

Avui han anat a entrenador vuit jugadors. Ara diran que l’entrenament era opcional, que hi ha molt lesionats, etc. La realitat és que tenim una colla de pocavergonyes i indesitjables que no hi ha dret que portin la nostra samarreta. L’embruten. Per cert, diré quins eren perquè a tothom li quedi clar: Valdés, Pinto, Abidal, Ezquerro, Giovani, Bojan, Oleguer i Puyol. Vull dir una cosa: els que critiquen a l’Oleguer, a en Valdés i a en Pujol, que n’hi han, que recordin que aquests sempre hi són. Sempre.

En Laporta mereix crítiques però no hi ha dret que se les mengi totes. D’acord en que s’haurien d’haver pres mesures l’estiu passat, en el futbol i en el basquet, però també reconeixerem que amb el fixatge de l’Henry tots estàvem entusiasmats; que quan va reaparèixer en Ronaldinho al tram final de la temporada el camp el va ovacionar; que altres, no eren pocs, defensaven a en Deco perquè havia fet dos partits dignes amb el Manchester. Si, en Laporta s’ha equivocat, però tots tenim la nostra petita part de culpa. Els socis per donar massa peixet als jugadors, els mitjans per destrossar-ho tot, en Rijkaard per tou, en Beguiristain per no estar per la feina i en Laporta i la Junta per veure com s’esdevenia tot amb permissivitat. Tots.

L’acomiadament d’en Rijkaard va ser lamentable. Aquest home, al que jo hauria fet fora fa un any i que no m’ha agradat ni quan guanyava, no es mereixia ser l’ase dels cops. Ha estat un bon home i un senyor i calia dir-li adéu, ves-te’n ben lluny, però gràcies pel que has fet i per la teva categoria personal.

El que varem veure ahir és inaudit. El camp xiulant a un dels nostres cada cop que agafa la pilota. Això jo no havia vist mai i espero no veure-ho mai més. Com ha d’estar la gent de cremada.