Bobby Robson sempre al nostre cor

Ens ha deixat Sir Bobby Robson, un home que sempre recordarem per la seva categoria humana. Descansi en pau i gràcies pel seu esfprç per fer un Barça gran.

Jonathan Soriano al Barça Atlètic!

El Barça Atlètic vol pujar a Segona, està clar. Aquest no és un fixatge qualsevol, és el fixatge d'un jugador que estava cridat a ser una de les grans promeses de l'Espanyol i que va acabar jugant a l'Albacete gràcies a una d'aquelles gestions de mercat d'hivern. A mi ja em va cridar l'atenció que marxés de casa dels pericos, però encara m'ha cridat més el fet que fitxés pel Barça Atlètic. Només ho puc entendre des d'un punt de vista: que esperi tenir una oportunitat per jugar al primer equip. Jo el faria pujar per jugar a Cornellà, a veure si li engalta un parell de gols.

Ibrahimovic

He tret el cap a la presentació d'en Ibrahimovic i he tornat convençut que aquest noi farà carrera al Barça. Quin cap més ben ordenat a la primera roda de premsa i quina calma davant dels 60.000 afeccionats que s'han acostat al camp. Jo que voleu que us digui...entre un suec i un d'on ja sabeu no hi ha color, mai millor dit. Sort Ibra!

Avui estem d’aniversari

Un dia com avui, ja fa dos anys, va néixer aquest blog. Un divertiment que m’ha permès parlar d’una de les meves passions, el Barça, i sobretot tenir contacte amb molta gent com tu. Només per això ha valgut la pena escriure aquests 610 posts. Felicitats a tots per formar part d’aquest viatge i visca el Barça!

Omplim el camp?

Aquest matí llegia que hauríem d’omplir el camp per rebre a en Ibrahimovic i m’ha semblat una tonteria. Després, però, he pensat que aquests merengues, que són primaris com una destral neolítica, quedarien ben fotuts i m’he anat animant. Si, fem-ho! Què ens costa escapar-nos un moment fins l’estadi si amb això els amarguem i alegrem el primer dia al nostre nou jugador?

Dades curioses

Avui, La Vanguardia (www.lavanguardia.es) publica un article de Carles Castro que mereix la nostra atenció, si que sigui a títol informatiu. Hi han dades sorprenents…

Aquí en teniu el text:

“La izquierda es culé y la derecha, merengue, según el CIS.

“Fútbol es fútbol". Es decir, es juego, pasión, dinero, política… e incluso ideología. Por lo tanto, el fútbol es más que un juego y sus protagonistas son también más que unos clubs. Los sondeos del CIS lo dejan meridianamente claro: la derecha sociológica es mayoritariamente del Real Madrid, mientras que la izquierda simpatiza con el Barça. De hecho, la tasa de simpatizantes del FC Barcelona entre los electores de izquierda (41%) duplica a la de simpatizantes del Madrid.

Las simpatías, sin embargo, cambian a medida que los electores se desplazan hacia la derecha. Así, entre los votantes de centro o centroizquierda, las proporciones se invierten: uno de cada cuatro es del Barça, pero uno de cada tres es del Madrid. Y entre los de centroderecha y derecha, la correlación es más rotunda: casi el 43% de los ciudadanos de centroderecha y el 50% de los de derecha son del Madrid, frente a menos de un 20% que simpatizan con el FC Barcelona.

De entre los restantes clubs, destaca el escoramiento hacia la derecha que registran los simpatizantes del Valencia: sólo un 1,4% de los ciudadanos de izquierdas se identifica con este equipo, frente a casi un 16% de los electores de derecha. Y llama también la atención el hecho de que el Espanyol suscite más simpatía entre los encuestados de centroizquierda (1,2%) que entre los de centroderecha (0,6%).

No menos significativas son las simpatías futbolísticas a la luz del voto declarado. Así, mientras sólo un 13,7% de los votantes del Partido Popular simpatiza con el Barça, ese porcentaje sube al 26% entre los del PSOE y a casi el 30% entre los de Izquierda Unida. Eso sí, uno de cada tres electores socialistas es del Real Madrid, aunque esa tasa se acerca al 50% entre los del PP. En cambio, sólo un 25% de los votantes de IU simpatiza con el club merengue, lo que convierte a esta formación en la única de ámbito estatal que cuenta con más simpatizantes del Barça que del Madrid.

En el ámbito de los partidos nacionalistas catalanes, las simpatías son rotundas: casi el 85% de los electores de CiU –y más del 93% de los de Esquerra– sintoniza con el FC Barcelona. Eso sí, mientras ningún votante de ERC se confiesa simpatizante del Espanyol, casi un 4% de los de CiU se identifica con este club. Y lo que es más sorprendente: cerca de uno de cada diez electores nacionalistas simpatiza con el Real Madrid, una tasa que se sitúa en el 3,4% entre los de la Esquerra independentista.

La ideología de los ciudadanos parece influir también en su comportamiento como seguidores de uno u otro equipo. Así, los de derecha son los que en mayor grado se irritan ante las críticas de amigos o familiares a su equipo.

Per veure la noticia en el propi mitjà:
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090720/53749146392/la-izquierda-es-cule-y-la-derecha-merengue-segun-el-cis-madrid-fc-barcelona-barsa-real-madrid-espany.html

Ibrahimovic

Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Xavi, Touré, Iniesta, Henry, Ibrahimovic i Messi. I encara n’hi ha alguns que estan acollonits per en Cristiano Ronaldo i en Kaká? Objectivitat amics. El Barça té, amb tota probabilitat, el millor equip de tota la seva història i ni el Madrid ens farà ombra. L’objectiu està clar: renovar el triplet. O no es pot?

A més, el club ha donat una lliçó a tothom de com s’han de fer les coses. Ens hem gastat poc més de 40 milions per dos grans jugadors i de retruc ens hem tret de sobre a un impresentable com l’Eto’o i a un pobre noi (Hlev) que una vegada que obre la boca patina quatre metres.

Rutenka, Maxwell, Andersen, Hlev, Eto’o…tot en un sol dia

S’acumula la feina! Avui hi ha tants temes per comentar que faltarà espai.

Sobre l’handbol. Veure a en Rutenka vestit de blaugrana és una meravella. Hem fet un gran fixatge, el millor que podíem fer per complementar el magnífic equip que ja teníem. A més, hem deixat al Ciudad Real sense la seva gran estrella. La prova és que ha fitxat a un bon jugador, en Cañellas, que recordeu va sortir del Barça per no estar a l’alçada d’un equip que hi ha de guanyar tot.

Sobre el basquet. La marxa de l’Ilyasova no la desitjava ningú però podrem passar sense ell. La de l’Andersen és letal. Aquest equip té dues figures i ell n’és una. Una pena, però això li passa a tots els equips. Per una vegada a la vida estaré d’acord amb en Florentino Pérez i m’apunto a la iniciativa de que la NBA tingui una conferència a Europa. Només així salvarem el basquet de nivell al continent.

Sobre el futbol. Jo, com quasi tothom, no conec a en Maxwell però com que la Secretaria tècnica si que el coneix estic molt tranquil. Benvingut noi! Avui m’he quedat parat amb les declaracions d’en Hlev. Com es pot queixar de que l’entrenador no dona confiança als jugadors quan ell es quedarà, penso, un any més per la cara d’en Pep Guardiola? És conscient que si fos pels socis estaria al carrer? I finalment, com no, l’Eto’o. Jo al “pajaru” aquest no el vull veure més. És un ignorant prepotent i desagraït que si no fos pel Barça estaria fent 15 gols per temporada a Mallorca. Que el fotin fora d’una vegada, però cobrant eh! Si no paga que es passi tota la temporada a la graderia, així servirà d’avís per si mai més tenim a un desgraciat com ell a l’equip. I que ningú em surti amb els seus 30 gols que amb aquest equip fins i tot jo els faria (bé, potser em quedaria amb 25).

Les meves pregàries s’han fet realitat: Rutenka és del Barça!

Hem fitxat a un dels millors i a sobre hem deixat en pilotes al nostre rival més perillós: el Ciudad Real. Siarhei Rutenka, a més, juga en el lateral més feble de la nostra plantilla actual i li dona a l’equip un ventall de possibilitats de joc immillorables, perquè aquest home juga de central, de lateral i de pivot al màxim nivell. És un crack, el crack que necessitàvem. I a sobre li prenem a un Ciudad Real que va de capa caiguda i que, a més, s’està equivocant radicalment amb els canvis que està fent aquest any.

Ara m’agradarà veure als sonats que criticàvem a en Masip que diuen. Aquests dies he rebut set o vuit e-mails deixant-lo verd, cremant-ho tot al pur estil culé. Amics, aquí teniu la resposta. Ara ja tenim, també, i novament, un dels millors equips del món. Ara només caldrà que hi posin un parell de pebrots a la pista.

Parli amb qui parli...

Els culés potser encara no patim però ja comencem a estar neguitosos. Parli amb qui parli em fa aquella pregunta clàssica: “com ho veus?”.

Doncs jo ho veig de la següent manera: no em fa patir el Real Madrid, em fa patir que nosaltres no acabem de tancar els fixatges. És cert que el que té necessitats és el Real Madrid, que el que ho ha guanyat tot és el Barça i que queden dies, però també ho és que el Madrid ha fet fixatges importants, no ens podem enganyar, i ho dic només per en Kakà i en Cristiano Ronaldo, i que el Barça té dues o tres posicions que ha de reforçar, al marge de resoldre el pollastre de l’Eto’o. Patiment no, neguit una mica.

Prou!

No hi ha qui aguanti tanta xerrameca amb el tema dels fixatges. Ja ho vaig dir fa setmanes aquí mateix...la premsa no sap de què parlar i estaran amb especulacions els mesos de juny i juliol. Dit i fet. Només faltava que el Madrid reventés el mercat. Prou! Que vingui en Villa, en Cesc o qui vulgui. Però no inventem més fixatges.

Eto’o ha de marxar perquè aquest és el nostre model

Jo no se si és cert que portes endins ha fet de les seves, ni m’interessa la veritat. El que si que veig és que aquest individu torna a estar igual que l’any passat i no hem de permetre que la cosa degeneri més. Què diu, que es vol quedar? Doncs que es quedi, ja està amortitzat. Però que es quedi tot l’any a tribuna veient el partit. A veure qui li paga l’any que ve el que demana després d’un any sense jugar. Als impresentables ni aigua.