Tres fixatges, que són quatre, per l’esperança

L’handbol s’està reforçant bastant bé, ara caldrà veure si n’hi haurà prou per posar-se a l’alçada dels més grans. Possiblement que si perquè a la millora qualitativa del Barça se li ha d’afegir que els dos grans rivals, el Kiel i el Ciudad Real, penso que estan perdent potencial en el ball de fixatges i baixes en la que estan immersos.

En Sarmiento ens ha de donar un central, una posició clau i que el Barça fa anys que no té ben resolta; l’Igropulo és un lateral de garanties i que sap penetrar, un bon complement per un Nagy que va acabar la temporada fos; en Saric també és un porter contrastat; i l’Oneto, que ja va jugar alguns partits al final de temporada, és un bon defensor i un magnífic atacant. Tenim doncs, resolts els dos problemes principals de la darrera temporada: una primera línia molt justa i una defensa que no estava a l’alçada en els partits importants.

Des del meu punt de vista encara ens faltaria un lateral esquerra; en Hansen és massa jove i en Demetrio massa gran. Jo fitxaria un jugador experimentat i començaria a adaptar a en Demetrio a posicions de defensa, tot i que comptaria amb ell en atac en partits de menys transcendència.

En el capítol de baixes es parla d’en Venio Losert, no acabo d’entendre perquè no s’ha confiat més en ell, i en Noddesbo. Aquest segon cas crec que és un error, l’escollit hauria de ser en Garabaya. El danès és molt millor jugador en atac i en defensa són tots dos bastant dolents, no ens enganyem. Aquests dies he rebut, tant al meu correu, com al grup de Facebook, com a aquest blog, un mínim de 10 o 12 e-mails criticant aquesta possible marxa d’en Noddesbo i demanant un fitxatge “de campanilllas”, com diuen els espanyols.

En tot cas crec que la cosa marxa bé. Veurem com funcionen les noves incorporacions, com funciona tècnicament en Pasqui, en el seu primer any real, i com ens va en l’aspecte moral, que també és important. La Llum i jo ja estem preparant les maletes per anar a la Supercopa si aquests incompetents de l’Asobal acabant de decidir on la faran. Diuen que a Guadalajara, un ciutat de referència per l’handbol, com tothom sap, que quasi es dir que la faran a la pista del Ciudad Real. Un escàndol més dels amos de l’handbol.

No m’ha agradat el sorteig de la Champions (d’handbol)

Ja sabem que passen quatre equips però també que és imprescindible quedar ben amunt per evitar creuaments letals a vuitens. Ja cal que ens posem les piles perquè la Llum i jo volem encetar aquest nou sistema de la final a quatre. No poden fallar.

El grup és inquietant. Ens ha tocat el Kiel, que tal i com estem o estarem és poc probable que el guanyem, el Kolding danès, d’en Mateo Garralda, un rival perillós a casa seva, i el Amicitia suís, aquest més facilet. El que em fa por és que amb aquest nou sistema de competició el cinquè i sisè equip surten d’unes prèvies i com a cinquè ens pot tocar ni més ni menys que el Celje o l’Ademar, vells coneguts, i com a sisè el Minsk, equip incòmode.

No hem de patir. Tot diu que quedarem segons, si no hi han sorpreses, però no podem badar de cap de les maneres.

Campions!

Els pronòstics no han fallat i el Barça ha guanyat la Lliga en un quart partit amb el TAU on només han jugat com Deu mana tres jugadors: Andersen, Navarro i Vàzquez. Els altres de “palmeros” o fent el ridícul. Jugadors que han de marcar la diferència com l’Ilyasova i en Santiago no han marcat ni un sol punt, una vergonya. Per sort, el TAU només ha jugat amb dos i encara els hi em tret una bona diferència, tot i que els bascos no han tirat la tovallola en cap moment! En tot cas un final de temporada brillant que esperem sigui el pròleg d’uns anys fantàstics, amb un equip més consolidat i reforçat. Ara és hora de treure’ns de sobre jugadors que no tenen qualitat: Trias, Sada, Barret...i fer un equip que marqui la pauta els propers deu anys.

La planificació de la temporada i la filosofia de club

Avui el Barça guanyarà la Lliga de basquet contra un equip que té millors jugadors. El que passa és que el Barça ha arribat al final de la temporada fort físicament i ells estan desfets. Si li afegim que tenen al sonat aquest d’entrenador, doncs així els hi anirà. Només ens pot passar una cosa: que pensem que guanyarem segur. Aquest seria el nostre error.

I es que una bona planificació és essencial, com ho és tenir una filosofia de club. El Barça després de molt anys la té i així ens van les coses. Ara tothom està nerviós pel tema dels fixatges del futbol, sense raó. En què quedem? No era important tenir un equip de pedrera i uns quants molt bon jugadors? Ara ens enlluernem amb els fixatges del Madrid, que sabem que seran un fracàs com la darrera vegada?. Cap fred...si no fitxem estrelles fitxarem promeses. Nosaltres no tenim cap urgència, som els campions!

Parlant de filosofia de club per mi l’Eto’o i en Valdés ja poden marxar demà mateix. Aquí no volem xuletes ni fantasmes. Aquí volem gent que s’estimi el club en la mesura del possible i que pensi en títols, no en bitllets. Al carrer. De Valdés n’hi ha a sota les pedres, si convé.

A un pas de la Lliga

És increïble que estiguis a un pas de guanyar la Lliga de basquet i que surtis del Palau escoltant com el tema més comentat és la calor infernal que feia dins el pavelló. Tercermundista. I encara hi ha gent que diu que tenim Palau per anys...
El partit poca història. El Barça ha arribat a la final molt millor que el TAU físicament i això és decisiu. Dijous s'ha de rematar la feina, però ull amb celebrar res abans d'hora perquè aquesta gent té un equip molt fort. Caldrà lluitar fins el final.

Partit decisiu

Avui hem de decidir la Lliga de basquet. Primer per no perdre el factor camp, però sobretot perquè ara el que està tocat és el TAU i això s'ha d'aprofitar. Per mi el TAU és millor equip que el Barça, avui, però hem jugat bé les nostres cartes i ara hem de demostrar que som un dels grans i sentenciar.

Oportunitat perduda

Tot el partit empatats i el tirem als darrers minuts, un clàssic. Tenim l'eliminatòria empatada a una victòria i ara és el TAU el que ens ha de visitar. Esperem que el Barça sigui més consistent a casa i que no s'escapi la Lliga. Caldrà esperar, de moment a dimarts.

Indecència econòmica

És investigable el fet de que en plena crisis econòmica un ximple es gasti, de moment, 160 milions en dos jugadors de futbol quan el seu club deu 500 milions? I, en aquestes circumstàncies, com és possible que alguna entitat financera faci aquest préstec quan no deixen un duro a les empreses que han de tirar del “carro” de l’economia? Tot plegat és un despropòsit i èticament un insult als propis socis de l’entitat merengue, que segurament les passen magres per pagar els insultants preus dels seus abonaments. Veurem, a més, que opinen els companys de vestuari del fet que el de la guixeta del costat guanyi sis vegades més per jugar els mateixos 90 minuts. El meu pronòstic és que el Madrid acabarà malament a mig termini.

Gesta del basquet a la pista del TAU

Amb un triple estratosfèric d’en Basile, que no havia fet ni un punt, el Barça ha guanyat a Vitoria i hem recuperat el factor camp. La final es posa de cara pel Barça, que dissabte pot sortir a la pista sense tenir res a perdre. A veure si ho aprofitem. El més preocupant és que en Navarro fa el paper de líder però la meitat dels cops l’esguerra, per mi no és el jugador determinant d’altres anys. A destacar en Andersen, el millor jugador del Barça amb diferència, i alguns punts molt importants d’en Lakovic en moments complicats. Dissabte segona part.

Saric, Sarmiento i Igropulo, poques incorporacions

Avui m'han arribat alguns correus comentant la noticia de El Mundo Deportivo (www.elmundodeportivo.es) que informa dels possibles fixatges d'en Saric i l'Igropulo per l'equip d'hanbol. També m'he fixat que els del diari esportiu han tingut que esborrar un munt de comentaris perquè eren ofensius per l'Enric Masip. Home, tampoc és això.

El Barça té un problema greu de primeres línies i de defensa, al meu entendre, i amb els fixatges d'en Sarmiento i en Igropulo, dos bons jugadors, i en Oneto per reforçar la defensa l'equip millora bastant. El fixatge d'en Saric obeeix a la baixa d'en Kasper.

Que s'acceptin ofertes per en Noddesbo jo no m'ho crec perquè com diuen alguns comentaris és de llarg el millor pivot que tenim. No fem cas de rumors.

El cert és que amb aquest equip l'equip millora qualitativament però seguirà a un segon nivell i veurà com el Ciudad Real aixeca la copa de les competicions importants. Esperem, però, a la reacció del club i als seus intents de fitxar un lider que falta en fa. No ens cremem fins saber com acaba la pel·lícula.

Reinaldo García i Jordi Adroher, millors jugadors de la passada Lliga

Els dos fixatges del Barça d'hoquei han quedat primer i segon del trofeig Solohockey.net, que designa als millors jugadors de la darrera temporada. El premi adquireix una major relevància pel fet de que els vots provenen dels tècnics dels equips de la OK Lliga. Està clar que hem fet dos grans fixatges!

L’hoquei es reforça amb criteri

Després de l’arribada d’en Ferran Pujalte, un gran entrenador que ha fet gran al Vic, s’ha fitxat a en Jordi Adroher, d’aquest mateix equip, i a en Reinaldo García del Liceo. Dos reforços de luxe per un equip campió. No s’ha d’oblidar que en Jordi Adroher ha estat el segon golejador de la Lliga i que en Reinaldo, al marge d’internacional per Argentina, ha estat una peça clau de la defensa del Liceo que ha arribat a la final d’aquesta mateixa competició.

En el capítol de baixes sembla que només hi haurà la d'en Miquel Masoliver.

Temes diversos

Em preocupa que el Barça no tanqui el capítol de fixatges ràpid. Cada dia que passa van sortint més noms gràcies als mafiosos dels representants que volen fer bullir l’olla i als de la premsa que no saben de què escriure. Això només fa que incrementar els preus dels jugadors. Veurem si el club és viu i maniobra amb celeritat.

El cas Eto’o no em preocupa el més mínim. Si vol marxar que pagui i si es vol quedar que es quedi. Què pot passar? Que marxi al final de la propera temporada? No està prou amortitzat, potser? Doncs que marxi, no passa res.

Les seccions em preocupen. L’handbol només ha fitxat en Sarmiento i amb aquest reforç seguirem essent un equip subcampió. Si volem omplir el Palau i guanyar als Kiels, Ciudad Reals i altres que vagin sortint hem d’agafar el talonari i fitxar dues o tres estrelles, no ens cal més. Es va amb una mica de retard, Masip! El basquet no està donant tot el que esperàvem d’ell. Ahir es va classificar de miracle i a la final el favorit és el TAU. Calen reforços per moure la banqueta i treure’ns de sobre andròmines que tenim, encara que tinguin cognom català. L’hoquei és el que va millor: tot just acabada la temporada ja hem canviat l’entrenador, confio amb en Pujalte, i sembla que tenim lligat un fixatge del Liceo, que vol que a sobre debilitarem a un dels rivals importants. Bona feina de la flamant nova secretaria tècnica, ara en mans d’en Quim Pauls.

Daniel Sarmiento, primer fixatge de l’handbol

No era cap secret i avui s’ha comunicat: en Sarmiento ja és jugador del Barça.
Sens dubte és un bon fixatge, per diversos motius: és un central genuí, dels d’abans; és jove però té l’experiència de liderar un Ademar que els darrers anys ha lluitat amb els grans; i és perillós en atac. En Masip i el seu equip han començat bé amb els fixatges. Calia reforçar la primera línia i han començat per la posició més feble en els darrers anys, el central. Sembla que el següent fixatge és un lateral rus de renom, no diré el nom per no xerrar més del compte, i que hi ha possibilitats de fitxar a en Cristian Malmagro, del Portland. Si no el fitxem no serà per falta de ganes del jugador, que em consta que estaria encantat de venir al Barça, serà per un tema econòmic.

Els diaris esportius han de vendre

Això comportarà tenir un estiu carregat de fixatges, altes, baixes, renovacions i reflexions de cara al proper any. Res de res, no cal que en feu seguiment, no tenen ni la més mínima idea del que hi ha. Per dir que si el Barça pot, perquè ha de poder, ventilarà a en Hleb i en Gudjohnsen no cal ni anar al Camp Nou. Per dir que l’Eto’o s’aprofitarà de que li queda un any tampoc...ho fa tothom.

El que no pot ser és que si no hi ha noticia s’intoxiqui dient que jugadors nostres potser marxaran o aniran cedits, això ja és inventar-se la noticia i això si que fa mal a l’estat anímic d’aquest jugadors i a l’equip en general. Amics, investigueu i treballeu, però no inventeu ni improviseu.