No m’ha agradat el sorteig de la Champions (d’handbol)

Ja sabem que passen quatre equips però també que és imprescindible quedar ben amunt per evitar creuaments letals a vuitens. Ja cal que ens posem les piles perquè la Llum i jo volem encetar aquest nou sistema de la final a quatre. No poden fallar.

El grup és inquietant. Ens ha tocat el Kiel, que tal i com estem o estarem és poc probable que el guanyem, el Kolding danès, d’en Mateo Garralda, un rival perillós a casa seva, i el Amicitia suís, aquest més facilet. El que em fa por és que amb aquest nou sistema de competició el cinquè i sisè equip surten d’unes prèvies i com a cinquè ens pot tocar ni més ni menys que el Celje o l’Ademar, vells coneguts, i com a sisè el Minsk, equip incòmode.

No hem de patir. Tot diu que quedarem segons, si no hi han sorpreses, però no podem badar de cap de les maneres.