Passejades

Ahir el handbol i el futbol es van passejar amb dos rivals difícils. El cert és que tots dos van fer uns grans partits. L’handbol va mantenir-se tota l’estona amb dos o tres gols per davant fins que la segona part d’en Barrufet va decidir que la diferència s’ampliés. Un partidàs, també d’en Iker Romero. La primera part del futbol va ser el millor partit del Barça en els darrers dos anys, amb diferència. En Messi i l’Iniesta estratosfèrics novament. En Deco extraordinari, sembla que ha tornat a la terra. A veure si en el proper viatge torna en Ronaldinho i tanquem el tema d’una vegada perquè ja fa pudor.

L’hoquei no fa patir

4 a 0 al descans, 6 a 4 al final. Es van relaxar a la segona part i els de Tenerife van retallar la renta a 2 gols. Van intensificar el ritme cinc minuts i cap a casa. L’hoquei va sobrat.

Vaig comptar els assistents: 137 persones. D’acord, era un dimarts laborable però entre 165.000 socis...

Les seccions, el previst

L’hoquei va guanyar a la pista del Cerdanyola, un equip que tot i que acaba de pujar està decidit a donar guerra i l’handbol es va exhibir al difícil camp de l’Arrate, tot i tenir lesionat a en Nagy i que en Gull no llença a porta, imagino que perquè està recuperant-se d’alguna molèstia. I el basquet, com no, va perdre de pallissa amb el Joventut fent un ridícul espectacular i demostrant que aquest any serà una catàstrofe gràcies als dos vividors: Ivanovic i Savic. Esperem que, ben aviat, la Junta els expulsi del club i qui sigui comenci a refer un equip destrossat i molt mediocre, condemnat a fer el més gran dels ridículs tot l’any.

Barça, Ronaldinho i altres coses

El Barça va jugar sense Ronaldinho i ho va fer molt millor, es clar. En el seu lloc va sortir en Iniesta que és el jugador del barça més en forma, sense comptar amb en Messi que és extraterrestre, i es va guanyar en profunditat, l’equip va crear més perill i no varem perdre les pilotes que perd el brasileny fent el pallasso. Que continuï anant de farra, millor pel Barça.

El millor del partit la consistència defensiva, el treball de Touré al migcamp i la genialitat de Iniesta i Messi. Els més fluixets, sense jugar malament, en Xavi i l’Henry que no estan en el seu millor moment.

Per cert, sabeu que l’Oleguer no és un dels meus favorits, però a qui se li acut treure a un defensa cinc minuts per perdre temps? Va badar, si, però no es pot demanar la mateixa tensió de partit a un jugador que acaba de sortir. Per perdre temps es canvia a un davanter o a un migcampista. Però ja sabem que amb aquest entrenador tant mediocre el risc forma part del nostre dia a dia.

L’estadi del futur

El nou estadi és fantàstic, si més no sobre el paper. Modernitat, carregat de simbologia de Catalunya i el Barça, per fi tot cobert, dissenyat per fer-lo més intimidador pel rival. Espero que, a més, sigui funcional i sigui accessible per tothom, que tingui molts més ascensors, amb més serveis dins el camp, etc. Estic convençut que així serà. Per mi, un 10.

Això és una casa de barrets

El rendiment de l’equip és tant alt que, com a premi, porten als jugadors al Circuit de Montmeló a que es diverteixin. En comptes de tantes tonteries més val que es posin les piles i entrenin força, que falta els hi fa. Aquest dissabte i dimecres tenim dues visites difícils i l’equip està jugant d’autèntica pena. Dediquem-nos al que ens hem de dedicar, si us plau.

El millor, el resultat

Un partit nefast, salvat per la constància i la genialitat d’en Messi. Per sort, l’Olympique ha estat una mare en atac i la nostra defensa l’única línia que ha jugat bé, sobretot l’Abidal. L’Henry ha marcat, per fi, quan ja tots ens creiem que estava negat davant de porta. Ara, a veure que fem amb el Sevilla, que avui ha sortit trasquilat.

Em dona la gana de parlar de l’any passat

El senyor entrenador està enfadat. Resulta que li sap greu que es parli de l’any passat. Bé, doncs parlem d’aquest.

Quina vergonya el joc de l’equip en els dos desplaçaments que hem fet, a Santander i Pamplona. Sembla que juguin a càmera lenta, no penca ningú. I l’entrenador, l’emprenyat, no mou el cul de la banqueta i amb l’empat al marcador em treu un defensa més. L’entrenador més ruc de tercera regional sap que per guanyar al camp d’un equip inferior es treu un davanter, no un defensa.

Parlem de l’any passat perquè ens dona la gana. Per això paguem els carnets que paguen el seu sou multimilionari. I si no li agrada, ja sap.

Norman Foster, l’escollit

Ja tenim proposta per la remodelació del Camp Nou. Aquest dissabte, abans del partit amb el Sevilla, la Junta ens organitza una festa per presentar els trets fonamentals de la proposta i podrem veure la maqueta a l’exposició dels 50 anys del Camp Nou a partir de dilluns.

El primer que s’ha desvetllat és que hi hauran unes 10.000 localitats més, esperem que més amples que les actuals. Vigilem, però, perquè si l’equip juga com al camp de l’Osasuna no caldran més seients perquè amb els actuals n’hi haurà més que suficients.

Tothom acollonit

Avui tothom està emprenyat i acollonit. És allò que diem: una cosa és perdre un partit i l’altre és perdre arrossegant-te pel camp com una serp. I això és el que fa el Barça darrerament. I no val dir que si en Deco, que si en Ronaldinho, que si l’Eto’o. Ahir va jugar tothom, tots els nous i els joves inclosos, i s’arrossegaven igual.

Aquí ja només queda que agafi l’equip un entrenador amb un parell de pebrots, si em perdoneu l’expressió. A en Rijkaard ningú li té cap respecte i ens enfonsarà a la misèria. Fem-ho ràpid, no sigui que quan ho fem ja estiguem eliminats de la Champions i sense opcions a la Lliga. Ja sabeu que no és tant difícil...

No hi han excuses que valguin

El Barça ha fet autèntica pena al Reyno de Navarra. No ha tingut ni tant sols ocasió de guanyar i això que ha jugat tothom: Giovani, Krkic, Ronaldinho, Xavi, Iniesta, Henry...i res de res. El pitjor és que donen sensació d’impotència. La meva conclusió és que amb aquest entrenador no anem enlloc. No té personalitat ni els té ben posats per fer treballar de debò a tota aquesta colla de mantes. De pena.

Handbol i hoquei sense perdonar

Ahir vaig estar veient el handbol i una estona del hoquei. Aquest any tots dos ens donaran moltes alegries. El hoquei tenia tota una prova de foc amb el Vic, que sembla serà el tercer en discòrdia a la Lliga, i el va dominar clarament. Juguen de memòria. El handbol tenia un partit molt més senzill amb el Teucro però van estar empatats entrada la segona part. Encara estan molt desconjuntats, amb errades imperdonables en defensa, però quan premen l’accelerador demostren que són un dels millors equips d’Europa. En Kasper va parar moltíssim i en Noddesbo continua essent la gran sorpresa dels fixatges d’aquest estiu. Quin partidàs va fer!

Nen perdut

No és un tema del Barça, però mereix que estiguem tots atents. M'ha arribat un e-mail d'un amic del Blog on m'explica que el nen de la fotografia està perdut des del dia 11 de maig. Si algú, per ventura, l'ha vist aviseu a Mercedes Arroyo al 91 774 95 41 o escriviu a merraro@segurcontrol.com

Els jugadors també són part del patrimoni

Extraordinari l’article d’en Toni Frieros al diari Sport. Efectivament, els jugadors també formen part del nostre patrimoni. O les seves cames no ens costen milions i milions d’euros? En Laporta segueix ferm en la seva creuada contra el tema de l’abús de les seleccions. Té el suport de tothom que tingui un dit de front.

El model del bàsquet

Perquè no es pot fer amb el futbol el mateix que es fa amb el bàsquet? Perquè no es fan les competicions internacionals fora de temporada i es deixa que durant la temporada només es juguin partits de clubs?

Què vol dir què l’Argentina ha signat un contracte per fer 30 amistosos comptant amb els nostres jugadors? Això és escàndol en tota regla i en Laporta se n’ha cansat. Que d’una vegada per totes es faci la Lliga Europea de Futbol i deixem-nos de “xarlotades”. Una Lliga tipus NBA i a l’estiu, si s’escau, que juguin les seleccions entrenant uns dies abans. O és que no és això el que es fa amb els altres esports? Es clar, el futbol dona més diners i han de “sucar” els pocavergonyes de sempre...

En Laporta ha demostrat que els té ben posats.

Jorquera regala la Copa de Catalunya al Nàstic

Una cantada d’en Jorquera ha permès que el Nàstic guanyés avui la seva primera Copa de Catalunya enfront del Barça B, que contava amb els reforços de l’Oleguer, en Silvinho, l’Ezquerro i el propi Jorquera.

Ja sabem que la competició és una xarlotada però el filial del Barça s’ho hauria de fer mirar. Un dia que tenen l’oportunitat de jugar amb el primer equip no s’esforcen gens. Juguen com si fossin els Campions d’Europa. Si segueixen així patiran per pujar de la Tercera Divisió.

D’en Jorquera millor no parlar. Un porter de handbol jugant a futbol. No vull ni pensar que un dia es lesioni en Valdés.

La vergonya dels internacionals

En Laporta no s’ha mossegat la llengua i ha parlat clar. Està molt enfadat pel fet de que l’Henry s’hagi quedat amb la selecció francesa, tot i que no pot jugar el proper partit per sanció, en comptes de jugar la final de la Copa de Catalunya. No ha dit que és una indecència de que en Ronaldinho estigui perdent el temps, i gastant forces, amb la pallassada que ha jugat Brasil amb els Estats Units o que en Messi estigui rebent puntades de peu a la “patxanga” del Austràlia-Argentina. Ja ho dic jo, tant se val.

El fet és que és un escàndol que els nostres jugadors s’estiguin cremant i lesionant fent partits de costellada mentre els clubs els hi paguen, els hi paguem, les milionàries nòmines. Consti que no és un problema del Barça, és un problema dels clubs grans. I mentre, els de la FIFA i UEFA, que mai he entès que fan, ni es preocupen de que aquests jugadors estiguin assegurats.

En Laporta es planteja no cedir-los. No s’ho creu ni ell perquè sap que ens inhabilitarien al jugador i a l’equip, però és un bon començament. Ho té molt més senzill. A la propera reunió dels grans clubs europeus, la G-14, que plantegi la creació d’una lliga professional europea tipus NBA. I el jugador que hi vulgui jugar que hi jugui i el que no que segueixi jugant sota la dictadura de les federacions. Us garanteixo que els afeccionats, que en definitiva són els que manen i els que fan guanyar diners al futbol, estaran encantats amb una Lliga on cada setmana juguis amb un Arsenal, un Inter o un Ajax. Oi que no?

Laporta, has estat valent i ets la persona ideal per liderar la revolució. Ara no et deixis sucar com molts d’altres i acabis en una rància comissió de l’UEFA fins el final dels teus dies, com vells coneguts de la casa.

Nagy, lesionat

La final de la Supercopa d’Espanya de handbol ens ha portat una sorpresa inesperada amb forma de lesió. Laszlo Nagy es va fracturar el radi del canell dret en una caiguda fortuïta i estarà dos mesos de baixa. L’Eric Gull i l’Albert Rocas s’han de posar les piles perquè són els dos substituts naturals.

Ja ho vaig dir l’altre dia: la primera línia hauria de tenir un jugador més perquè en Cañellas està tou i en Larholm no té categoria per aquest equip. Ara no hauríem de comptar amb un extrem com l’Albert Rocas per donar descans a l’Eric Gull en la posició de lateral.

Ha faltat poc

Hem perdut el primer títol important de l’handbol, la Supercopa. El cert, però, és que el resultat ha estat just. El Ciudad Real ha estat superior perquè, avui per avui, està més conjuntat que el Barça. El que ha quedat clar és que aquesta temporada seran els equips que es repartiran els títols, tant a Espanya com a Europa. El millor del barça les actuacions d’en Kasper i d’en Noddesbo, sens dubte. El pitjor, “l’empanada” en atac d’en Demetrio Lozano, Eric Gull i Jerome Fernández.

Motta (i van...)

Ara resulta que en Motta critica al Barça cada vegada que li acosten un micro. Pel que sembla aquí se l’ha maltractat i ens amenaça amb explicar-ho tot.

Pot explicar coses, efectivament. Pot explicar que si no l’hagués promocionat el Barça no el coneixeria ni el seu pare, podria explicar que gràcies a haver jugat al Barça té una cotització molt per sobre del seu nivell de joc, pot explicar que tot i que ha tingut mil oportunitats per jugar no ha fet ni quatre partits bons i, sobretot, podria explicar on renoi es va ficar a mitja temporada, quan va desaparèixer uns quants dies i encara ara no sabem on estava, demostrant la seva gran professionalitat i la seva implicació amb el club.

Prometo no perdre un minut més amb aquest ressentit.

Laporta, tremola

Aquests dies en Laporta rebrà de totes bandes. Ha dit, ni més ni menys, que el tema de les seleccions és polític, no dels clubs. Té tota la raó.

Ara però rebrà dels polítics als que va respondre, això ve de les declaracions d’en Benach, rebrà de la premsa espanyola que dirà que és independentista i perillós i possiblement rebrà d’algun oportunista del entorn llefiscós del club, ja sigui dels excandidats, dels probables candidats, dels directius ressentits o ves a saber de qui.

El cert, però, és que té el suport de la gran majoria dels socis. D’això no en tinc cap dubte. I a ells és a qui ha de donar comptes. A ningú més.

Quin patiment a l’handbol...

Ahir vaig estar al handbol, per això no puc comentar el partit de futbol. De totes maneres, veient les alineacions crec que tampoc m’hi hauria entretingut massa. La federació catalana, que té tot el meu suport pel tema de les seleccions, s’ho hauria de fer mirar a l’hora d’organitzar aquesta competició perquè és una autèntica costellada.

Al handbol varem patir força, tot i que som molt superiors a l’equip portuguès. El cert és que la defensa va fer aigües tot el partit i, el més sorprenent, en Losert i en Barrufet ahir no en veien n’hi una. El més destacable l’actuació d’en Noddesbo, que és un pivot de primera. El pitjor, un cop més, l’actuació demencial d’en Larholm. No té categoria per aquest equip.

Un gran equip, un gran entrenador

Aquest any estic molt il·lusionat amb l’handbol. L’arribada de l’Enric Masip a la secció em va crear unes expectatives que s’han convertit en realitats. Després es podrà perdre o guanyar, així és l’esport, però el que està clar és que a priori tenim un gran equip i un millor entrenador.

Tenim la millor porteria del mon, amb en Barrufet, en Kasper i en Losert. Algú es preguntarà perquè tenim tres porters? Imagino que perquè en Barru plegarà després dels JJOO, ho veig així de clar.

La segona línia és de garanties amb dos pivots ja contrastats, en Noddesbo i en Garabaya, i amb tres dels millors extrems de la Lliga, en Víctor Tomàs, en Juanin i l’Albert Rocas. Quina gran alegria, per cert, el fixatge de l’Albert !!!

I la primera línia la tenim també extraordinària, tot i que em quedo amb el dubte de com respondran aquest any en Cañellas, perquè encara és molt jove, i en Larholm, la gran decepció de l’any passat. Aquí és on jo hauria fet un fixatge més i hauria buscat un central de plenes garanties, però confiem amb el que tenim. En Jerome i en Demetrio Lozano han de donar veterania a l’equip, no només en joc, també en lideratge a la pista. L’Iker ha de tornar a aprendre a jugar per l’equip, que fa tres anys que no ho fa. En Nagy ha de demostrar que és un jugador de primer nivell o a final de temporada s’hauria de prendre una decisió amb ell, perquè no es pot repetir un any com el passat on es va mostrar tou i desmotivat quasi tot el campionat. I l’Eric Gull, el millor dels fixatges. Un talent dels que en surten un cada vint anys, un fora de sèrie.

Finalment l’entrenador. En Manolo Cadenas és un treballador nat, un home que viu l’handbol, un exigent que el Barça necessita per recuperar la disciplina i l’entrega que tanta falta ens ha fet aquests anys. I que aporta estratègia. Els anys d’en Xesco Espar són per oblidar, tot i els títols. Se n’han guanyat, efectivament, però encara se n’han perdut més per tous i per uns plantejaments tàctics d’equip de segona divisió. Però això ja és història.

Bon partit

El Barça ha fet un molt bon partit, sobretot a la primera part. Quan volen córrer no hi ha equip que els pugui guanyar, està clar. En Deco i en Ronaldinho han ressuscitat i l’Abidal i en Touré han demostrat el perquè del seu fixatge. La resta tots magnífics, sense excepcions.

Els diaris de Madrid diran que el penalty potser no ho era i que el tercer gol no ha entrat. És possible. El que no diran es que encara que fos així el Barça ha estat el merescut guanyador.

Els experiments de darrera hora

En Santi Ezquerro va estar negociant fins el darrer minut i es va trobar que l’Athletic, que també sap negociar, li va rebaixar les condicions. Ara s’ha al Barça cobrant, però sense cap mena de possibilitat de jugar.

Potser marxa per desembre, efectivament, però dia que passa cotització que baixa. I ara, per desgracia, no se li poden donar oportunitats per situar-lo al mercat.

Ezquerro, has badat...