03 de setembre 2007

Un gran equip, un gran entrenador

Aquest any estic molt il·lusionat amb l’handbol. L’arribada de l’Enric Masip a la secció em va crear unes expectatives que s’han convertit en realitats. Després es podrà perdre o guanyar, així és l’esport, però el que està clar és que a priori tenim un gran equip i un millor entrenador.

Tenim la millor porteria del mon, amb en Barrufet, en Kasper i en Losert. Algú es preguntarà perquè tenim tres porters? Imagino que perquè en Barru plegarà després dels JJOO, ho veig així de clar.

La segona línia és de garanties amb dos pivots ja contrastats, en Noddesbo i en Garabaya, i amb tres dels millors extrems de la Lliga, en Víctor Tomàs, en Juanin i l’Albert Rocas. Quina gran alegria, per cert, el fixatge de l’Albert !!!

I la primera línia la tenim també extraordinària, tot i que em quedo amb el dubte de com respondran aquest any en Cañellas, perquè encara és molt jove, i en Larholm, la gran decepció de l’any passat. Aquí és on jo hauria fet un fixatge més i hauria buscat un central de plenes garanties, però confiem amb el que tenim. En Jerome i en Demetrio Lozano han de donar veterania a l’equip, no només en joc, també en lideratge a la pista. L’Iker ha de tornar a aprendre a jugar per l’equip, que fa tres anys que no ho fa. En Nagy ha de demostrar que és un jugador de primer nivell o a final de temporada s’hauria de prendre una decisió amb ell, perquè no es pot repetir un any com el passat on es va mostrar tou i desmotivat quasi tot el campionat. I l’Eric Gull, el millor dels fixatges. Un talent dels que en surten un cada vint anys, un fora de sèrie.

Finalment l’entrenador. En Manolo Cadenas és un treballador nat, un home que viu l’handbol, un exigent que el Barça necessita per recuperar la disciplina i l’entrega que tanta falta ens ha fet aquests anys. I que aporta estratègia. Els anys d’en Xesco Espar són per oblidar, tot i els títols. Se n’han guanyat, efectivament, però encara se n’han perdut més per tous i per uns plantejaments tàctics d’equip de segona divisió. Però això ja és història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada