30 d’agost 2007

Sort Ezquerro, no tornis Motta

Sembla que finalment l’Ezquerro marxa a l’Athletic i en Motta a l’Atlético. L’Ezquerro no ha estat un jugador útil pel Barça, no desvetllo cap secret, però ha estat disciplinat i no ha creat cap conflicte a la casa. Que tingui molta sort.En Motta ha estat el nen mimat de l’entrenador i ha fet tres partits bons de entre les deu mil oportunitats que ha tingut. Quan li han dit que marxi, a sobre, s’ha portat com un brètol. I encara estem esperant saber on estava quan va desaparèixer l’any passat. No tornis borinot.

S’ha acabat la parida dels “4 fantàstics”

Ho vaig dir el 28 de juliol en aquest mateix Blog. Quina tonteria el debat de qui ha de jugar dels 4 magnífics o fantàstics o sublimes, quan entre seleccions, sancions, lesions i copes d’Amèrica no els tindrem mai a tots junts. Aquí ho tenim: l’Eto’o s’ha lesionat. Ara ja ens podem concentrar en com guanyar el diumenge o hem de discutir si han de jugar els quatre fantàstics, els joves o jo, com a revulsiu sorpresa?

Motta

Diu que perquè a altres els hi donen la carta de llibertat i a ell no. És ben senzill: altres s’ho han guanyat amb compromís i rendiment i ell no.

Que el passin al filial, que a Tercera pot fer feina

Un grup difícil

Ja tenim grup de la Champions i no és gens fàcil: Olympique de Lyon, Stuttgart i Glasgow Rangers. Dit això, algun d’aquests equips és sobre el paper superior al Barça? No? Doncs a treballar dur i endavant.

29 d’agost 2007

Torno a tenir ganes d’anar al futbol diumenge

He estat content de veure el partit d’avui per dos motius: perquè ens hem il·lusionat una mica de cara a diumenge i perquè la gent que ha anat al camp, que no són els habituals, s’ho han passat força bé. Amb això ja em conformo. Per cert, s’han venut totes les entrades, fantàstica oportunitat per fer calaix.

De la primera part destacar el golàs d’en Touré, quin cacau, i el d’en Giovani, quina qualitat. En Deco, per cert, ha lluitat bastant. Falta veure si ho ha fet de cara a l’entrenador o perquè ha entès que ha de canviar. Prefereixo ni opinar.

A la segona part, un nou golàs d’en Iniesta, després d’una gran jugada d’en Messi. Poc més, la veritat.

Quin desori, Laporta

Mentre fan, encara l’estan fent, l’homenatge a en Nicolau Casaus en Laporta encara està sortint del Palau Blaugrana. Quin desastre.

Això passa per posar l’Assemblea abans del partit, Laporta. La poses abans d’un partit per tenir l’excusa de sortir i anar per feina a les preguntes dels socis i quedes fatal.

Si ho hagués fet en Nuñez l'estariem deixant verd.

El que deiem de l'Assemblea...

Només 280 compromisaris han pogut votar l'ampliació del contracte amb Nike, per exemple. 280 sobre els més de 160.000 socis que té, avui, el club. Cal vetllar per una participació major del soci que, si no vaig errat, encara és el propietari del club.

La misteriosa Assemblea del Barça

Quina necessitat té la Junta del Barça de fer l’Assemblea el mes d’agost i que els assistents es convoquin de forma obscura? Ahir vaig estar prop de mitja hora buscant per la web del club on estava la llista dels compromisaris. No vaig aconseguir trobar-la.

La Junta del Barça ho està fent, al meu entendre, molt bé. Per aquest motiu ha de fer la coses amb més transparència i vetllant perquè la participació dels socis sigui cada vegada més nombrosa. Si no es fa així el que sembla és que tinguin coses per amagar o, pitjor, que no vulguin perdre el temps amb els pesats dels socis.

28 d’agost 2007

Pobre xicot

Aquesta tarda tots hem lamentat la fatídica mort de l’Antonio Puerta, el jugador del Sevilla. Misèries de la vida.

El Barça, com sempre, ha estat atent i s’ha sumat al condol des del primer moment.

En Deco és un impresentable

Si dic que en Deco està completament acabat no crec que desvetlli cap secret, ho sap tothom. Si dic que és un dropo tampoc dic res de nou, però el paguem per jugar bé no per explicar acudits o per caure simpàtic. El que ja és del tot intolerable és que sigui un impresentable.

Després del ridícul que va fer l’any passat, on va ser un dels grans culpables dels evidents desordres del vestuari, en comptes de anar per la vida amb humilitat va amb xuleries. El club, a més, sembla que li permet tot. Es passa l’estiu amenaçant en marxar i com a premi li donen nou dies de descans perquè va tenir una criatura, com si fos ell el que li dona el pit. La última la va protagonitzar el diumenge, al no escalfar quan va veure que era suplent. I l’entrenador, que és un covard, ni li diu res. I de codi de conducta ni parlar-ne, diu ara.

Aquest any o en Laporta es posa les piles, que és l’únic que els té ben posats, o tornarem a tenir un vestuari calent i pocs títols a les vitrines. Potser arribarem a la conclusió de que el primer que haurien d’haver canviat aquest any és l’entrenador i haver fet fora als penques tipus Deco, Eto’o, Motta... I no oblidem a en Txiki Beguiristain que quan hi han problemes ningú sap on s’amaga.

27 d’agost 2007

No passa res

No vull ni dedicar un minut al partit d’ahir. Primer perquè el Barça no va fer res, segon perquè el camp del Racing per mi és dels més difícils que hi ha, tot i el nivell del contrincant. El que és cert és que pels jugadors ha de ser un toc d’atenció de com aniran les coses i res més. Ara deixem-nos de costellades com la del Gamper, que una vegada iniciada la Lliga no val per res, i anem per feina.

23 d’agost 2007

Ivanovic i Savic, al carrer

El que es va presentar com el substitut d’en Navarro, en Alex Acker, està lesionat i no fitxarà pel Barça. Lamentable.

Ara, en Savic segueix buscant pels Estats Units mentre tots els nostres rivals europeus ja tenen l’equip tancat. L’Ivanovic ni apareix en escena, imagino que perquè tot el mort li caigui a en Savic. Quin equipàs que fan!

Tenim un equip mediocre, tenim uns responsables esportius incompetents, tenim un panorama lamentable per l’any proper. La meva aposta és donar el proper any per perdut i fitxar un entrenador solvent i persona, no el que tenim, i posar a gent de la casa a la secretaria tècnica. Senzillament, faria el que s’ha fet en tots els altres esports. Res més.

Sort Belletti!

La marxa d’en Belletti m’alegra per ell. Crec que és un bon jugador al qui en Rijkaard no li ha sabut treure rendiment, així de clar. Per quedar-se aquí sense tenir oportunitats, mentre alguns impresentables les tenen totes, més val marxar. En Belletti ha estat un jugador disciplinat, honest i ha lluitat cada vegada que ha pogut jugar. Esperem que el dia que juguem amb el Chelsea no ens lamentem de la venda.

I l’entrenador que es posi les piles perquè està decidint tot el que es fa i es desfà i serà el primer responsable de qualsevol desfeta que pugui haver d’ara en endavant. Ell també es va adormir l’any passat, no ho oblidem.

21 d’agost 2007

El basquet fa llufa

Aquest serà un nou any perdut per la secció de basquet del Barça. Hem perdut a en Navarro, que era mig equip, i hem fitxat tres jugadorets que no ens solucionen res de res. I no és per manca de diners, és per manca de capacitat d’en Savic i en Ivanovic.

El que hauria de fer la directiva, ara mateix, és enviar un missatge a aquest parell: si aquest any l’equip no rutlla no serà per falta de diners ni perquè no s’ha deixat treballar als experts, és perquè s’ha fet malament la feina. Així tindran més fàcil acomiadar-los immediatament, que és el que haurien d’haver fet aquest any.

Ara ja és tard. Han deixat que tots els bons jugadors marxessin als nostres rivals d’arreu d’Europa. Aquest any el Barça està, abans de començar la temporada, molt per sota del Madrid, Tau, Joventut, per citar només als de la Lliga espanyola

16 d’agost 2007

Comentaris diversos

Avui no he vist el partit. Estic de vacances a Panamà i m'ha estat impossible veure com ha anat tot. Si m'haig de refiar del diari Sport sembla que força bé. El que veig interessant és que seguim amb la dinàmica guanyadora. Això està bé.

En Deco, pel que he llegit, ens torna a dir que si no juga podria marxar. Que marxi, cap problema. Aquí no hem de mantenir insatisfets, això pertany a altres temps del club.

Per aquí Panamà tothom és del Barça o del Madrid. Es veuen samarretes per tot arreu però també pintades divertides als peculiars autobusos de la ciutat de Panamà, els "Diablos Rojos" que cada propietari pinta com vol. Avui, fins i tot, he vist la matrícula d'un cotxe amb la placa del devant del Barça, perquè aquí només cal portar la de darrera (que a més l'has de canviar cada any).

Aquests dies no puc contestar als qui m'escriviu perquè no tinc massa temps, però prometo anar-ho fent. Gràcies per escriure.

13 d’agost 2007

Quin drama

El viatge asiàtic del Barça sembla que afectarà moltíssim als jugadors, tant física con psicològicament. A més, quan es va aplaçar el darrer partit i s’havien de quedar un dia més, a algú se li saltaven les llàgrimes perquè estarien un altre dia fora de casa.

Quina pena que em fa que aquests milionaris estiguin sotmesos a aquestes vexacions i a aquests abusos en els seus drets laborals. Potser, d’ara en endavant, quan fitxem a un jugador, caldria preguntar-li si té algun problema en anar de gira o si és un tou. Em aquest segon cas que es quedi on està, no ens interessa.

11 d’agost 2007

Hong Kong

El partit un nou tràmit, com toca a aquestes alçades i amb aquests equips. Un 4 a 0 i cap a casa. Ell millor el gol d’Henry, més per la bellesa plàstica que una altra cosa, i que Giovani ha tornat a marcar.

Alguns comentaris:

Dos milions d’euros per jugar aquest partit. A vegades ens emprenyem amb en Ronaldinho i diem que l’hem de vendre. En aquell moment cal recordar que sense ell ens pagarien la meitat.

Estic content de que la marxa d’en Gio hagi permès Sylvinho continuar al Barça. És una persona encantadora, disciplinada i pot donar molt de joc en aquests partits on l’altre equip es fica amb l’autocar sota la porteria.

Discrepo totalment en fer jugar als que ens volem vendre. Veure jugar a en Maxi, per exemple, és garantia de no vendre.

Aquests comentaris els podeu llegir abans que als diaris Sport i Mundo Deportivo. A veure si provoco el vostre interès amb alguna avantatge competitiva. És broma.

09 d’agost 2007

Nicolau Casaus

Ahir ens va deixar un gran patriota, un bon home i el gran ambaixador culé, l’estimat Nicolau Casaus. Els mitjans de comunicació ens recordaran que va estar condemnat a mort per republicà, qui ha vist i qui veu als republicans, que va ser un dur opositor de la Directiva des de la Penya Solera i el paper decisiu que va tenir a la Junta de Núnez, en la que va fer de cara amable i va tenir un paper decisiu en la gestió, en una primera època, i en la vessant social en la segona. A mi, però, el que sempre m’ha impressionat més de la figura d’en Casaus ha estat el respecte i admiració que li tenien determinats sectors com les directives dels equips rivals, per rivals que fossin, i la premsa espanyola, gens favorable als nostres colors. Diuen que en els seus incomptables anys de militància culé ha assistit a més de mil inauguracions de penyes. Es diu aviat.

08 d’agost 2007

Sòcia 161.549

Aquesta tarda he fet una de les millors coses que es poden fer a la vida: acompanyar a algú a fer-se soci del Barça. Encara millor: he acompanyat a la meva xicota, la Llum. Quan he vist el carnet creia veure visions: sòcia número 161.549

El Barça il·lusiona, suma adhesions a diari. Després d’una temporada per oblidar la seva massa social creix d’una forma infrenable. Això vol dir que s’estan fent bé les coses.

07 d’agost 2007

Un nou tràmit

Un altre partit on es posa d’evidència que el Barça juga cansat i sense cap motivació. Em sembla del tot normal, a aquestes alçades i amb aquests rivals.
El millor, un cop més, en Giovani. El més preocupant el poc olfacte d’en Eto’o que es fa un embolic amb cada pilota que li arriba, perseguit avui per un jutge de línia que riu-te’n dels de la Lliga espanyola.

Una reflexió: cal deixar de donar minuts als joves per posar als que han de marxar? Diuen que es perquè els puguin veure. Encara hi ha algú que fitxi un jugador veient-lo jugar 5 minuts? Mala feina, si fan això.

Ivanovic i Savic, uns incompetents

Passen els dies i estem a veure-les venir. On estan els reforços del Barça de bàsquet? Com pensem afrontar la propera temporada contra equips cada vegada més potents i reforçats, posem per exemple el Real Madrid?

Si en handbol i futbol els secretaris tècnics han fet els deures i han reforçat extraordinàriament els equips, en bàsquet s’està fent el ridícul. Hem fitxat a un desconegut i hem venut la renovació d’en Trias com una heroïcitat.

Ara es parla del retorn d’en Jasikevicius. M’agradaria molt, però només seria una cortina de fum per desviat l’atenció del tema Navarro i per tapar la mala feina feta a la pretemporada pels “irresponsables” esportius. Ahir, en Savic, encara declarava a RAC1 que la decisió de rebaixar la clàusula a en Navarro no va ser seva i que entén que algú es cansi d’estar 15 anys en el mateix vestidor. Es a dir, li passa el mort al President i, a sobre, no es capaç d’entendre que un jugador de basquet vulgui jugar a la NBA. No dona per més.

05 d’agost 2007

Fluixet

El partit d’avui ha estat molt fluix, amb un Barça caminant i un equip xinès amb poc talent. El millor, una afició que ha vibrat tot el partit. Des del punt de vista del Barça el més destacable ha estat el gol de Giovani que a la seva edat segueix mostrant-se com un descarat i com una gran promesa de futur.

03 d’agost 2007

Giuly, el ressentit

Lamentables les declaracions d’en Giuly. No em ficaré si aquí s’entrena prou la preparació física, no hi entenc. El que sap tothom és que segur que menys que a Itàlia, on els entrenaments es basen en el físic des de sempre. De totes maneres, tampoc recordo que en Giuly anés a gaires entrenaments voluntaris, més aviat tot el contrari. En fugia com un esperonat !!!

El que em crida més l’atenció és que hagi dit que la competència per jugar no era sana. Prou que jugava abans d’en Messi. La realitat és que la seva marxa obeeix a dues raons: la primera és que sap que no està a l’alçada d’en Messi, i això el condemna a la suplència, i la segona és que tampoc té clar que estigui a l’alçada d’en Bojan i això és pitjor. Consti que quan parlo d’alçada em refereixo a la futbolística...

02 d’agost 2007

Sobre en Motta i altres penques

Si una persona, aliena al futbol, llegís el que està dient aquests dies en Motta segurament arribaria a la conclusió de que el Barça l’està maltractant i que haurien de facilitar-li la sortida si és el que vol. Estaria d’acord amb la segona part: cal facilitar-li la sortida. Serà un problema, segur.

En Motta no es mereix cap mena tracte de favor per part del club perquè, senzillament, ell no ha estat res en aquest club. Bé, el seu currículum diu el contrari però es que si demà el Barça em fitxa a mi també tindré un excel·lent currículum. Ha tingut totes les oportunitats del món i no les ha aprofitat. Ha estat la nineta dels ulls de l’entrenador i la única cosa que ha aconseguit és la fama de destraler per la qual tots els arbitres ja l’esperen amb les targetes a la mà. A més, per arrodonir la seva magnífica trajectòria, l’any passat agafa, desapareix del mapa i torna quan li dona la gana als entrenaments. Encara no sabem si tenia un depressió, si anava tant torrat que no trobava ni el camí, si estava a Brasil o si venia de Matadepera. I ara diu que el Barça no es porta bé amb ell, que en Txiki l’ha perjudicat. Noi, què vols? Donar pel sac i que a sobre et paguin el beure? Fot el camp i no tornis, penques.