Nicolau Casaus

Ahir ens va deixar un gran patriota, un bon home i el gran ambaixador culé, l’estimat Nicolau Casaus. Els mitjans de comunicació ens recordaran que va estar condemnat a mort per republicà, qui ha vist i qui veu als republicans, que va ser un dur opositor de la Directiva des de la Penya Solera i el paper decisiu que va tenir a la Junta de Núnez, en la que va fer de cara amable i va tenir un paper decisiu en la gestió, en una primera època, i en la vessant social en la segona. A mi, però, el que sempre m’ha impressionat més de la figura d’en Casaus ha estat el respecte i admiració que li tenien determinats sectors com les directives dels equips rivals, per rivals que fossin, i la premsa espanyola, gens favorable als nostres colors. Diuen que en els seus incomptables anys de militància culé ha assistit a més de mil inauguracions de penyes. Es diu aviat.