Construïm el Barça del 2008

Ara tenim la gran oportunitat de construir el Barça del 2008. Tenim jugadors com en Messi, com en Bojan, con l’Iniesta, con l’Eto’o, com l’Abidal, com en Touré, que ens poden fer viure grans tardes de futbol. Construïm un gran equip amb aquests jugadors, recuperant a altres que podem salvar, com Márquez o Henry.

Fem-ho, però primer extirpem els càncers que tenim a dins: Rijkaard, Ronaldinho i Deco. Un inútil i dos pocavergonyes. Fora del Barça, que segur que jugarem millor i els que treballem no tindran la mala influència d’aquests barruts.

No vull ser oportunista

Guanyem al Madrid i perdem de pallissa amb el Menorca. Ho vaig dir l’altre dia, després de guanyar al Realísimo, i tota la temporada que ho repeteixo: tenim el pitjor equip de la nostra història i només es salva en Lakovic. L’altre dia en Basile 27 punts, avui 7 amb un equip de pa sucat amb oli. El gran fixatge Acker l’altre dia ni un punt i avui mitja dotzena. Així no anem enlloc.

Repeteixo: quan comencin els partits decisius ens enfonsarem. Espero tenir que empassar-me les meves paraules.

Ningú fitxarà al speaker del Palau Blaugrana?

Ara que està de moda que els equips fitxin als speakers, el Real Madrid va fitxar al del Saragossa, tinc l’esperança que algú vingui a pel del Palau Blaugrana. No està allà per animar o per informar, està allà per molestar al públic i per acabar fent de disc jockey, la seva vocació natural però frustrada.

És realment necessari aquest soroll infernal per passar les quatre falques de publicitat que ha de posar al marcador? És necessari fer aquests crits terrorífics per dir els noms dels jugadors? Més valdria que vocalitzés i sabríem de quin jugador parla, com a mínim. És un disc jockey frustrat, està clar. Quan no té res per anunciar posa música. El gust dolent, com tot. I ara, per acabar d’arrodonir la feina, resulta que ha vist algun partit de la NBA per la tele, i vol animar els atacs del nostre equip posant inicis de cançons. Ho fa d’una forma tant barroera que només aconsegueix un esclat més dins el pavelló. Dolent, molt dolent.

Victòria contundent

El Barça de basquet ha venjat al de futbol i ha matxacat al Real Madrid. I ja van dos cops. El més destacable ha estat el partidàs d’en Basile i la bona defensa de l’equip. Únicament lamentar que en Acker no ha fet res de res, ni un sol punt.

El Madrid, des del meu punt de vista, s’obsessiona en buscar les faltes dels nostres homes alts i juga només des de sota, renunciant al llançament exterior. I es troba en que els seus homes alts no acaben de fer els punts que li calen i el Barça se li escapa de vint punts. Ja van dues vegades que els hi passa el mateix.

Potser m’hauré d’empassar les meves paraules, res m’agradaria més, però segueixo pensant que tenim el pitjor equip dels darrers vint anys i que quan s’acostin els partits importants farem figa. Com a mínim ningú podrà dir-me que no ho he dit el dia que hem arrasat a un dels grans.

Els culés estem emprenyats i el club no mou fitxa

Aquests dies de Nadal he pogut estar amb bona part de la meva família i estem, crec que puc parlar en nom de tots, emprenyadíssims amb el Barça.

I ho estem perquè estem cansats de que en Ronaldinho ens prengui el pel; que en Rijkaard sigui tant bleda soleiada, tant incompetent per gestionar el vestidor i tant lent de closca a l’hora de fer canvis; i que la Junta Directiva no mogui fitxa.

Ara és el moment: la Lliga està perduda i a la Champions no som favorits. Què cal esperar? A que acabi la Lliga per prendre decisions? Noooo!!! Ara és quan poder vendre bé a en Ronaldinho, a en Deco i a qui creguin oportú i ara és l’hora de fitxar a un entrenador que els tingui ben posats. Ara és el moment per rodar al que queda d’equip per l’any proper i per veure quins fixatges cal fer de cara a la propera temporada. No esperem més i deixem ja de fer proves amb aquests pocavergonyes indignes de portar la nostra samarreta.

I visca el Barça!

Adéu a la Lliga

Avui el Barça ha llençat la Lliga a les escombraries, fent un partit lamentable i sense idees. El Madrid ha arrasat al Barça i ha sortit amb un marcador injust per curt.

Ara és el moment de fer neteja, de cara a la propera temporada. Per lluitar per la Champions no necessitem als barruts ni als mediocres i sobrevalorats Rijkaard, Deco i Ronaldinho. Posem-los demà mateix al mercat, a veure si algun babau pica l’esquer i ens els compra. Cal treballar de cara a l’any proper i el primer que cal fer és extirpar el tumor que ens està fent mal. Ja es tenia que haver fet a final de la temporada passada però el cirurgià Laporta no ho va creure oportú. Ara ho ha de fer o el malalt se li queda a les mans.

Aperitiu amarg

El basquet ha fet pena amb l'Unicaja, perdent de 15. Ja no en vull ni parlar. En canvi El Barça B ha aconseguit guanyar a l'Europa tot remuntant i demostrant que l'equip està aconseguint una certa regularitati l'hoquei ha empatat a la pista del Vic, per mi l'equip més difícil de la Lliga comptant fins i tot el Reus. Però tot això queda en un segon pla. Aquest és el cap de setmana del Barça-Madrid i la resta no existeix.

Ronaldinho: el final

Aquest noi està donant els darrers xuts en blaugrana. Ahir mateix, en plena polèmica de que si juga o no, l’entrenador li va tornar a cridar l’atenció pel seu baix rendiment en els entrenament. És un penques i no hi ha res a fer. En el mercat d’hivern hem d’escoltar ofertes i vendre’l. Però només l’hem de vendre si hi ha una oferta en ferm, si no és així que s’estigui a la banqueta i que es foti fins a final de temporada, a veure que li paguen de fitxa després d’estar mig any parat.

El Celtic, un dels equips més assequibles

La sort ens ha acompanyat en el sorteig de la Champions. El Celtic és un equip amb molt glamour i al que tenim en certa estima, ens cau bé, però que és molt assequible pel Barça. Esperem que arribem en plena forma, en aquelles dates i fem un nou pas endavant cap a les fases decisives de la competició.

Bones festes

Pels culés la millor festa és guanyar demà al Madrid, jugui qui jugui. Però en aquests dies, en que estem més sensibles, més solidaris i de millor humor que en altres moments de l’any, també és moment per recordar que tots aquests comentaris, totes aquestes angoixes i totes aquestes cavories que fem al voltant del Barça i tot el que representen tenen molt poca importància. Només serveixen per poder passar una estona. Només si veiem l’esport com això, com un esport, val la pena dedicar-hi temps.

Des d’aquest modest Blog, un vull desitjar que passeu unes bones festes i que el 2008 sigui un gran any per vosaltres, pels vostres i pel Barça, perquè no dir-ho. Bones festes!

Barça-Madrid

Sóc dels que pensen que diumenge ens juguem mitja Lliga. I també sóc dels que està convençut de que en Ronaldinho jugarà. I encara estic més convençut de que si juga i fa el ridícul no comença el 2008 a Barcelona. I amb ell ja pot marxar en Rijkaard, també. Aquest equip més enllà de actituds i de forma física el que necessita és un revulsiu a la banqueta. Un tio que tingui sang a les venes i noves idees. En Rijkaard ja les ha cremat totes.

Per cert, a mi el Madrid no em fa cap por. Ni sense Messi, ni tot en Ronaldinho, ni altres cantarelles. Al Madrid es guanya quan els jugadors lluiten com mascles i quan el públic anima des del primer minut, i no quan està tothom amb la manteta a les cames i a veure-les venir.

Quin avorriment

El basquet ha guanyat però segueix avorrint. Segur que hem de construir un nou Palau? Si cada vegada hi haurà menys gent. No sortiran els números.

Immillorable cap de setmana i diumenge decisiu

Així es podria qualificar aquest cap de setmana. Després de la victòria del Barça a València han vingut les de l’hoquei, les del basquet, les de Barça B i les del handbol, tot i que el basquet i el handbol patint. Ara toca el Barça-Madrid, la millor manera d’acabar l’any o la pitjor, segons com vagi. En tot cas els hi hem posat la por al cos. Si perdem a València i es posen a set punts s’acaba de la Lliga, perquè no dir-ho. Ara poden sortir escaldats i a un punt. A veure com ens va. Les lesions no ens respecten. Parlem molt d’actitud, és cert i el tema és evident, però les lesions també ens han minat tota la temporada.

El basquet ha guanyat avorrint

Avui ja ni he anat a veure el Barça. Estic cansat de l'equip de basquet, francament.
L'he vist per Tv, això si, i m'he avorrit guanyant de vint. I no perdo un segon més en aquest post.

Avui el protagonista és l’handbol, recordeu

Som un país de futbol, d’això no hi ha dubte. El dia en que el Barça fa la gesta de guanyar al Ciudad Real tothom està comentant que l’Eto’o ha tornat a marcar. Que és una gran notícia, però no és la del dia.

L’handbol va guanyar amb molt de sacrifici i amb una segona part apoteòsica d’en Kasper, l’Iker i en Juanin. La resta els van acompanyar, sobretot en defensa. El millor, que encara estem vius a la Lliga tot i que el Ciudad Real encara és favorit. El pitjor els desequilibris del Barça. Tenim estrelles com les esmentades o com en Rocas, en Noddesbo i en Barrufet, que ahir van passar més desapercebuts tot i jugar, i després tenim jugadors massa veterans com en Jerome i en Lozano, que està bé que hi siguin per la veterania, però si després no tinguéssim gent que no està a l’alçada, com en Larholm o en Cañellas. El Ciudad Real té un equip d’estrelles i n o fa proves amb joves que poden tenir futur, senzillament fitxa als millors cada any. Crec que en tota la seva història no ha tingut un jugador de Ciudad Real.

El futbol una costellada. El millor és que l’Eto’o va marcar, que en Ronaldinho va lluitar tot i la pressió ambiental en contra i poc més.

Avui, mitja Lliga

Avui ens juguem mitja Lliga d'handbol. La visita del Ciudad Real es presenta com decisiva atès que estem a 3 punts d'ells, que serien 5 si perdessim (a l'handbol es suma dos punts per victòria), i encara ens quedaria el partit de tornada.

Avui, doncs, caldria que tots plegats anessim a fer costat a l'equip.

Quin patiment

Que us haig de dir? Com diu el tòpic, el millor el resultat. Una cosa és certa: com a mínim l'equip lluita. El millor d'ahir veure que amb Eto'o som encara millors i que quan en Márquez vol jugar és un crack. Poca cosa més.

Tarda en positiu

Tot i que a priori sembla que els resultats d’aquest dissabte no siguin tot el positiu que caldria esperar el cert és que no es tracta de una tarda dolenta. El futbol sala només ha pogut empatar a Lugo, però en aquesta pista encara no ha guanyat ningú aquest any. I l’hoquei ha empatat a casa, és cert, però ho ha fet amb l’únic equip que li pot plantar cara a la Lliga i a Europa: el Reus. Per ser sincers podia haver guanyat qualsevol. El més important és que han lluitat fins el darrer segon, el que sempre esperem dels nostres equips. I l’equip d’handbol ha arrasat a la pista del Algesires, un resultat normal.

Una empenta al mosaic

El diari Sport i Hewlett Packard intentaran fer el record mundial de mosaic fet amb fotografies de persones. La iniciativa que a priori sembla que sigui senzilla de fer, tenint en compte com som els culés, està fracassant rotundament en els primers dies. Feu el favor d’enviar les vostres fotografies ben aviat o els pericos i els merengues se n’enfotaran de nosaltres.

Per participar entreu a: http://www.fcbshowtime.com/

Mai havíem tingut un equip tant dolent

L’equip de basquet fa pena. El paper que va fer ahir amb un equip digne de partit de casats contra solters va ser lamentable. Un cop més. Al final no serem 3.000 persones al Palau, com en els darrers partits, al final en serem, o en sereu, 50.

Ahir, cap al final del partit, mirava la llista dels nostres jugadors al marcador i només tinc la seguretat de que està al nivell d’un gran equip en Lakovic. Un sol jugador. I podria discutir el perquè de tots els altres amb qui vulgui. Fan autèntica pena. En Grimau que va com un desesperat, en Trias que a vegades sembla que les mans i el cap no estiguin coordinats, en Kasun que molt mate però perd trenta pilotes per partit i falla sol sota cistella trenta més. En Marconato que no s’aguanta dret, en Basile que juga bé un partit i deu malament, en Vázquez que és un bluf com una casa de pagès. I seguiríem fins el final.

I l’entrenador i el secretari tècnic. Quin parell de penques. L’Ivanovic deia al final del partit que estava content amb l’evolució de l’equip. Aquest individu no té la més mínima sensació del ridícul. Bé, això segur perquè si tingués nocions del que és fer el ridícul no es mouria per la banda com si estigués sonat. I l’altre estaquirot, en Savic, allà al túnel de vestuaris com una mòmia. On renoi anem amb aquest parell de paràsits? No tenim gent com deu mana al país, cony?

I la Junta. Són els únics que no veuen l’equip que tenim? No veuen que a l’Ivanovic el xiulen cada vegada que surt a la pista? I abans que comenci el partit !!! Això no ho veurem mai més a la vida !!!

Ahir mirava a Sang Culé i em feia pena els esforços que esmerçaven per un equip tant patètic. No se com tenen forces per animar a aquests mediocres. Per cert, ahir el meu nebot Sergi va anar per primer cop a veure un partit de basquet. No va tenir gaire sort, això està clar. Però s’ho va passar molt bé per dos motius: perquè té sis anys, i no es dona compte de que el partit era lamentable, i perquè en el decurs del segon quart va decidir integrar-se a Sang Culé que, evidentment, el van acollir de bon grat i li van deixar una bandera de les lleugeres perquè animés fins el darrer minut. Gràcies nois!

El vostre parer sobre Ivanovic: al carrer!

La veritat és que no cal ni comentar gaire el resultat de l’enquesta que heu pogut votar aquests darrers dies en aquest mateix blog. A la pregunta de que si en Ivanovic us sembla un bon entrenador un 100% heu votat que no. De 24 vots emesos, tots negatius. Les úniques persones que creuen amb aquest individu són els membres de la Junta Directiva, està clar.

Dissabte negre

El Barça va perdre dos punts amb l’Espanyol per no saber rematar la feina; el basquet va necessitar la pròrroga per guanyar a casa al Pamesa; el handbol va acabar de llençar la Lliga a la pista del Portland; i el Barça B va guanyar de miracle. Un dissabte per oblidar. El dia abans, per cert, el futbol sala ja havia perdut a casa. Sort que sempre ens queda l’hoquei que mai perdona i va guanyar a pista del Vilafranca.

Avui, més que entrar en comentar un o altre partit, podem analitzar com està el club en general. El futbol, tot i el que està passant el cert és que té opcions a guanyar-ho tot. Jo el veig més preparat per guanyar la Champions que la Lliga, perquè el problema és actitud i als partits europeus surten enxufats. Però sabem que la sort també juga competició europea. El basquet res, no guanyarà res de res perquè tenim una porqueria d’equip. El handbol ho té difícil, perquè ha llençat mitja Lliga per no estar acoplat i Europa és complicada amb equips com el Kiel o el Ciudad Real que a un o dos partits són molt difícils. Aquest, per mi, és un any de transició per l’any proper ajustar totes les peces i a guanyar tot el que ens deixin. El hoquei com sempre, cap problema. Podrà guanyar o perdre però les opcions sempre hi són. El futbol sala a ficar-se d’un cop entre els grans. I el Barça B que ho puja o que es retirin perquè estan jugant, que a vegades sembla que s’oblidi, a la modestíssima Tercera Divisió. Aquest any, en definitiva, no apunta a grans resultats, però l’esport dona moltes sorpreses...

Feina feta

Ahir el Barça va fer bon paper a Lió i es va assegurar el primer lloc del seu grup de la Champions. Feina feta. En Rijkaard va estar el gran protagonista del dia per dos motius: per deixar a la banqueta a en Ronaldinho, per fi i de forma més que justa, i per acabar expulsat per escridassar a l’àrbitre davant les continues patades que rebien els nostres jugadors. Home, sembla que té sang. Jo ja ho dubtava.

Els pericos deuen estar acollonits. Dilluns alguns deien que ens en farien 8 i resulta que, en dos dies, es lesiona l’Ivan de la Peña i el Barça comença a jugar bé fora de casa. A veure si el divendres ja estaran signant l’empat...

Un nou ridícul de l’equip de l’Ivanovic

El nostre flamant equip de basquet ha fet un nou ridícul a la pista del Cajasol, que només havia guanyat dos partits en el que portem de temporada. Ha perdut per 17 punts (75-58) i això que el darrer quart ha pogut retallar deu punts de diferència. En els tres primers quarts, per exemple, hem fet 12, 8 i 14 punts, igual que un equip tercermundista. Acker, el gran fixatge de la temporada, no ha fet ni un sol punt jugant prop de 14 minuts, amb una valoració ACB de menys sis. Quin fixatge!!!

La Junta Directiva no se que està esperant a fer fora l’Ivanovic i a en Savic, els dos grans responsables de tenir aquest equip, indiscutiblement el pitjor dels darrers vint anys.

El handbol ha guanyat un partit de tràmit, però difícil, al camp del Ivry. Fantàstic l'Albert Rocas i en Noddesbo. En Juanin, quines coses, ha fet el pitjor partit de la seva vida. Ell que, possiblement, és el millor jugador d'aquest inici de temporada. En Gull, lamentablement, no aixeca cap. No hi ha manera que torni a la seva forma d'altres anys.

El Barça B ha tornat a perdre aquest cop al camp de la Raquitenca. No se com n0 s'en donen vergonya.

Nova victòria a casa

Amb en Ronaldinho a casa perquè el senyor està esgotat, mentre en Robinho que ha fet el mateix viatge està jugant a Múrcia, el Barça ha guanyat al Recre i continua intractable a casa. A destacar el partit de Messi i els minuts d’en Bojan. Com es nota quan un jugador té il·lusió i s’estima els colors que defensa.

I ara a esperar. Tenim dos partits complicats: dimarts al camp de l’Olympique de Lió i dissabte a camp dels pericos. A veure si d’una vegada per totes resolem fora de casa.

El hoquei, per cert, ha guanyat al camp de l’Oviedo. Aquests són d’una altra galàxia.

Al Barça no hi ha una ovella negra, n'hi ha un ramat sencer

Les declaracions de l’Edmilson han ferit a la majoria dels seus companys, gens amics de que es netegin els draps bruts fora del vestidor. La realitat però és que, més enllà de les formes, el que els fereix de debò és que s’ha posat de manifest el que sap tothom: que al Barça hi ha ovelles negres. Ovelles molt mediàtiques però que no valen per fer equip. Ovelles que prioritzen el diner davant del club que els ha fet importants. Ovelles que més val que fotessin el camp demà mateix. I l’incompetent del pastor també.

Una victòria per l’esperança

Ahir el bàsquet va guanyar al Real Madrid sense fer res extraordinari. Un Madrid farcit d’estrelles va fer el ridícul en els dos primers quarts, arribant a perdre de vint punts. A la segona meitat van arribar a posar-se per davant però van pagar l’esforç i van rebre quatre triples quasi consecutius d’en Lakovic i en Acker, que ni recordava que el teníem. L’amic Ivanovic no el treu, li deu haver agafat mania com a en Navarro, De la Fuente, etc.

Estic d’acord amb els pericos

Per una vegada a la vida, i sense que serveixi de precedent, estic d’acord amb els pericos i la seva decisió de seguir jugant quan un jugador de l’altre equip es deixa caure per tallar la jugada de l’altre equip. És lamentable arribar a aquests extrems però sabem que aquí de l’ús es passa a l’abús. Si senyor, seguim jugant i si la cosa s’ha de tallar que ho digui l’àrbitre, que per això també està al camp.

Renovem a l’Edmilson, però d’entrenador

Futbolísticament jo em trauria de sobre a l’Edmilson demà mateix, però després de les declaracions d’ahir el que faria és posar-lo d’entrenador perquè veig que té les idees més clares. Potser perdria els partits, però com a mínim no sortiríem tots emprenyats quan veiem que perden i sabem el perquè.

En Cañellas i en Noddesbo salven els mobles

Ahir no varem llepar de miracle amb l’Almeria i a casa. Si no arriba a ser pel coratge d’en Noddesbo i la brillant actuació d’en Cañellas, que amb el canvi d’entrenador està millorant molt, ahir sortim escaldats.

Aquest equip està molt justet de jugadors a la primera línia. En Larholm és un bluf i cal canviar-lo de forma immediata, abans que fem tard en tots els títols de la temporada. A més, no sabem que passa amb l’Eric Gull però físicament està trencat. Ahir, l’únic cop que va llençar a porta, va treure les tranyines de la porteria. No pot ser que d’un any a l’altre passi a ser un paquet quan era un tio de 8 o 10 gols per partit.

Patètica victòria del bàsquet

De 3 punts a la pista del Granada. Calcula. I a la web del club destaquen que és el primer equip que ho aconsegueix aquest any, i es queden tant amples. Un exercici: que diguin també els pressupostos dels dos equips. I una dada: a falta de 7 segons el Granada s’ha posat un punt per sota quan el Barça havia anat guanyant de 13.

Ens podem enganyar tot el que calgui. La realitat, però, és que aquest equip és el pitjor dels darrers vint anys del club i els dos culpables es diuen Ivanovic i Savic, que a sobre no són del país. La Junta muda.

Dissabte de bons resultats

El Barça B ha guanyat, encara que amb més dificultats del que cabria esperar, el handbol ha massacrat al Karvina txec en el partit més senzill de la lligueta de la Champions i l’hoquei està aconseguint un resultat extraordinari a la pista del Follonica, el que el posa en disposició de classificar-se en primer lloc del seu grup de la Lliga Europea.

En handbol per fi hem pogut veure un bon partit de l’Eric Gull, que ha marcat dos gols de llançaments i dos de penalty, a banda de donar almenys 3 o 4 gols en passades espectaculars. Una gran noticia.

Aquests jugadors són uns ignorants

Que els futbolistes d’elit són majoritàriament uns ignorants és dir una obvietat. Si no donessin xuts a una pilota estarien recollint cartrons i ferralla pels carrers. En uns moments crítics com els que està vivint el Barça surt el capità, en Puyol, per fer autocrítica i la meitat dels jugadors no li fan costat i el desmenteixen; en Ronaldinho, mentre, fa cara de tonto de content que està de saber que té ofertes del Chelsea i interpreta que això és per la seva bona forma, pobre noi; l’Eto’o encara no ha jugat un minut i en comptes de recuperar-se marxa amb la seva selecció a fer pinya; en Márquez demana permís per anar al seu país per assumptes personals i acaba fent anuncis publicitaris; etc.

Això no és un club, és una casa de barrets. En Rijkaard és un babau que no pot redreçar aquest equip perquè ja fa massa temps que se li puja tothom a cavall, no té autoritat. En Txiki tampoc sabem on s’ha ficat. Que doni la cara d’una punyetera vegada que ell és un corresponsable. I la Junta que vigili, no sigui que hagi de fer eleccions anticipades, que la gent està molt calenta.

El Barça no ha pogut amb el Panathinaikos

Una llàstima. El pitjor Panathinaikos en anys ha guanyat a un Barça que en els moments decisius no té idees. I si les idees han de venir de la banqueta estem arreglats. Hem arribat al descans un punt per sobre i a la represa en Jasikevicius, que no havia llençat a cistella, s’ha cascat 11 punts seguits. Fa molta gràcia quan t’escombra de la pista un tio al que varem fer fora nosaltres.

Dimecres de handbol

El Barça ha fet un bon partit i s’ha endut la victòria a la pista del Torrevieja. Cal destacar el gran partit de Nagy, que sembla que per fi serà el seu gran any. Ja era hora.

El misteri segueix essent, però, què passa amb l’Eric Gull? Ja fa dos partits que no juga.

Voluntat de canvi

El Barça ha passat còmodament el tràmit de la Copa del Rei amb un joc poc vistós però efectiu. El resultat és enganyós perquè el segon gol és d’un penalty inexistent i el tercer l’hem fet en el descompte, però per això estan els errors i els minuts finals. En tot cas la polèmica s’ajorna una mica i s’ha vist, això si, més bona actitud per part dels jugadors.

Per cert, i perdoneu, però en Giovani no ha fet res de res. I van... Aquest noi necessita minuts i al primer equip no els tindrà. Està verd. Altres, com en Bojan, podrien tenir aquest problema però és molt més madur futbolísticament.

L’hoquei, per cert, ha matxacat per sis a cero al Vilanova. Inapel·lables.

Fora Ivanovic !!!

Fa fàstic anar al basquet. Aquest paràsit que tenim a la banqueta ens avorrirà tota la temporada. No té criteri i mig equip està desmoralitzat i desmotivat. Si a l’entrenador afegim que la plantilla, tot i el pressupost, és la pitjor dels darrers 20 anys, no cal parlar-ne més. Al final no anirà ningú al bàsquet. I mentre, la Junta planejant un gran i nou Palau Blaugrana.

El handbol i l’hoquei han guanyat a casa amb el Pilotes Posada i al camp del Blanes, una pista difícil. El més destacat els set gols del jove Ugalde, un jugador que va a més. U, u, Ugalde!

La Lliga s’esfuma

Perdre 12 punts en camps com el del Getafe és llençar la Lliga abans d’hora. Què farem quan juguem a València, Sevilla o en el camp del Madrid? Malauradament estem perdent una nova Lliga i per dos motius: per la falta d’actitud dels jugadors i perquè aquest entrenador ja és història.

Fent camí

El handbol es va mig assegurar el primer lloc del seu grup de la Champions al guanyar a domicili al, sens dubte, l’equip més fort: l’Astrakhan. Mentre, l’equip de bàsquet va fer un nou ridícul guanyant de miracle, tot i que sense masses dificultats, al rival més senzill que et pot tocar avui a Europa: el Chorale Roanne. Anem fent camí.

Com beuen aquests escocesos...

Aquesta instantània és una mostra de com veuen aquests escocesos del Rangers. Així van deixar el super de cerveses - i les que queden són les sense alcohol-. Com deia en José María García, sempre recordat, quan es referia als mandataris esportius: “se beben hasta el agua de las macetas”. Així acaben després, arrossegats pels terres. Més valdria menys beure i més futbol el seu equip.

Ronaldinho ha tornat. Gràcies Senyor!

Jo mateix deia que ens teníem que vendre a en Ronaldinho en el famós mercat d’hivern. Ara ja m’ho pensaria. Si, Ronaldinho a tornat. Em costa de creure perquè jo no donava un duro per ell. El cert és que ahir va ser novament el jugador més desequilibrant del Barça i l’artífex de la victòria, amb jugades lloables amb Henry i Messi. Si, en Ronaldinho torna a estar aquí. I amb ell l’equip és millor.

Extraordinari partit i cap de setmana complert

Per fi hem vist un partit com deu mana. I precisament els més criticats han estat els millors, amb Iniesta. Henry ha estat espectacular: ha marcat, ha fet un pal i ha creat perill un munt de vegades. I en Ronaldinho estel·lar, també. Ha fet dos gols i ha suat la samarreta de valent. Ja era hora.

I el cap de setmana fantàstic. El futbol sala va guanyar a domicili i va líder en solitari de la Lliga, el mai vist; el hoquei el mateix després d’arrasar al Lloret; el handbol ha tret un resultat positiu a fora i, a més, el Ciudad Real ha punxat; el basquet ha guanyat tot i l’Ivanovic, i també va líder; i el Barça B ha vençut al Palamós per un gol a cero, encara que molt discretament. Sempre com aquest cap de setmana!

En Rijkaard ja no sap ni el que es pesca

En Rijkaard demana als seus jugadors lluita, mentalitat i treball, després de que l’hem sentit durant mesos dient que l’equip tenia una bona actitud i que li havia agradat el treball que havia vist en el camp.

Home, s’ha de tenir barra per a ara sortir amb aquestes. El Barça fa dos anys que està fent un paper ben pobre. A vegades, entre tots, ens enganyem i ens justifiquem amb lesions, seleccions i altres factors. És cert que influeixen, si, però també ho és que per guanyar al camp del Valladolid no cal ni sortir amb l’equip titular.

En Rijkaard ja no donarà més de si. L’equip necessita un revulsiu i algú que els sacsegi i els esperoni a lluitar i aquest, és evident, no serà en Rijkaard. Cal un canvi urgent. Aquesta Lliga ja comença a complicar-se, no pels quatre punts amb el Madrid, sinó perquè estem perdent un munt de punts amb rivals molt fluixets. Temps al temps.

Quin avorriment

He anat a veure al Barça de basquet i quasi m’adormo al Palau. Res més a dir...He passat a escoltar el futbol i...zzzzzzzz...zzzzzzzz...zzzzzzzzz
En Ronaldinho, per cert, ha marcat. Feia dos mesos que no feia un gol.

Ens hem tornat bojos?

Ens gastem un munt d’euros amb l’Henry i ara ens plantegem si rendirà amb el sistema de l’equip. Fa uns dies, també, es parlava si en Ronaldinho estava a la seva posició correcta. Ens hem trastocat tots? Són les “estrelles” les que han d’adaptar-se a l’equip!

Un debat si que es podria obrir: és aquest el millor sistema amb el que podem jugar o ja sap tothom com combatre la nostra estratègia? O un altre, fins i tot: és aquest l’entrenador que pot reconduir aquest carruatge fúnebre que és el primer equip o caldria buscar-ne un de nou? Jo voto la segona opció.

Ronaldinho és història

No vull perdre ni un minut. Un partit de pena que ha confirmat dues coses: que l’Henry està a anys llum de la seva millor forma, tot i rebre pilotes, perquè avui n’ha rebut, i que en Ronaldinho està més acabat que jo. A veure si el podem vendre aviat, abans que es devaluï. El Barça B ha guanyat de miracle. Ni a Tercera fem bon paper.

Que el futbol no espatlli el cap de setmana

Amb Ronaldinho a la Llotja, cosa que no fa quan no el convoca el seu propi equip, el futbol sala va aconseguir una victòria suada amb el Leis Pontevedra. Varen començar marcant ells, dues vegades, però amb molt d’esforç varem aconseguir guanyar per 4 a 2.

L’hoquei, per la seva banda, també va patir amb el Lleida, però per el maleït excés de confiança. Quan van apretar els van apallissar. Per cert, ha tornar en Panadero, un jugador que no desperta passions però que quan no hi és l’equip el troba a faltar moltíssim.

I finalment el basquet també va treure un gran resultat guanyant a la pista el Akasvayu, amb pròrroga inclosa. La nota ridícula, un cop més l’entrenador. Va fer fora a la noia de TVE, que li va posar el micro en un temps mort –com fan amb tots els equips-. A partir d’aquell moment els comentaristes el van ridiculitzar cada vegada que van poder. Què esperava? És un inútil.

I queda el futbol, o millor dit els futbols. Avui juga el Barça B abans que el primer equip. És una bona ocasió per treure el cap i veure si els nois d’en Guardiola trepitgen de peus a terra. Van començar la lliga creient-se que eren el Chelsea i van sortir trasquilats com ovelles de més d’un matx. I el primer equip. Què podem dir del primer equip? Esperar a veure que passa amb en Ronaldinho, l’Henry, etc. Com diuen en castellà: “más de los mismo”.

L’incompetència del entrenador

Que dimarts en Gudjohnsen fos el millor a Glasgow només fa que evidenciar l’incompetència del nostre entrenador. En Gudjohnsen és un bon mig o mig punta, no un davanter centre. En Txiki que s’ho faci mirar, també. L’altre dia ja va tenir que empassar-se les seves paraules de pretemporada. Consti que jo tampoc crec que sigui un jugador per el Barça, però jo no l’he fitxat.

El diumenge tenim un partit de costellada que espero guanyem sense cap problema. Hi ha alguns temes sobre la taula: la patètica forma d’en Ronaldinho, el deficient rendiment de l’Henry, si tindran els pebrots de no treure a en Gudjohnsen...

Guanyadors i perdedors

L’equip d’hoquei les va passar canutes a la pista del Reus però va acabar marcant un gol quan tothom esperava la pròrroga. 2 a 1 final i Supercopa d’Espanya, una més, a la butxaca. Esperit guanyador igual a victòria.

L’equip de basquet les va passar magres fins el final i quan quedaven deu segons de partit la van espifiar un cop més i van perdre. Per cert, fins i tot un juvenil sap que quedant deu segons i perdent s’ha de fer una falta ràpida per tenir opcions a un darrer atac. Un dels nostres flamants fitxatges es veu que no. Esperit perdedor igual a derrota.

Aquesta és la realitat. Els equips guanyadors saben patir i lluiten fins el darrer segon i els perdedors no. Ara mateix crec que el nostre equip de futbol està més a prop del de basquet que del de hoquei. Falta esperit guanyador, falta coratge al camp, falta un entrenador amb un parell de pebrots. O aquest any serà un altre desastre.

Lamentable partit del Barça a Europa

Gudjohnsen, el millor del partit. Amb això està tot dit. El Rangers ha sortit a caminar i el Barça s’ha posat contentíssim: és la seva especialitat. En Ronaldinho molt i molt malament i l’Henry ha fet el ridícul més gran de l’història. Fins i tot en Messi ha passat desapercebut.

Si el Barça no és capaç de rematar partits com aquest, on el rival ha renunciat completament a l’atac, ja podem plegar. I el senyor Rijkaard plantat a la banda com un mussol, sense fer res. És un incompetent com una casa. Per buscar un revulsiu treu a en Giovani en el minut 84. Que cony espera que faci en 5 minuts? És una mòmia a la banda aquest home.

Avui el Barça podia haver sentenciat pràcticament el seu grup de la Champions i ha acabat demanant l’hora i enduent-se un punt de res contra un equip que no ha fet res de res en tot el partit. De pena.

Quin cap de setmana...

El futbol sala empata, el futbol perd, el basquet guanya fent pena i l’handbol empata a casa. Quin cap de setmana! Del futbol ja en varem parlar ahir, però ara ja tinc la por al cos davant el partit del dimarts. Només ens faltaria punxar a la Champions. Avui el basquet ha estat un cop més lamentable. El Canàries no ha fet res però el Barça només ha pogut guanyar de quatre tot i que el final del tercer quart guanyava de dinou. Aquest entrenador és nefast. Novament tot el pavelló l’ha rebut amb una xiulada, com l’altre dia. Finalment l’handbol ha lluitat però només ha pogut empatar amb l’Ademar. Les baixes d’en Nagy, Jerome i la baixa forma, per lesió, d’en Eric Gull han fet que la primera línia de l’equip estigués massa feble. Tot i tenir un gran equip, amb poques jornades hem deixat perdre mitja Lliga. Mala sort.

Tot i que no és un tema del Barça aquest cap de setmana he gaudit d’allò més veient el desenllaç de la Fórmula 1. Com s’ha esborrat el somriure de prepotent d’en Fernandito. Visca Ferrari.

Messidependència

Avui ens han marcat un gol de mala llet, o millor dit ens han marcat un golàs, en els primers minuts i ja s’ha acabat el partit. Un Barça lent, cansat, desmotivat i amb Messidependència no ha pogut fer res i el públic del Madrigal ha acabat fent “oles”. Ja es veia venir. A sobre en Deco lesionat de 4 a 6 setmanes. I l’entrenador és una mòmia, ni es mou.

Per cert, he anat a veure l’hoquei i tot i que he acabat fent badalls hem guanyat 7 a 1. Per cert, dels 16 equips que juguen la Lligueta de la Copa d’Europa: 1 suís, 1 anglès, 3 portuguesos, 3 italians, 1 gallec i 6 catalans. Quin goig fer aquest repàs.

Jo no vull a en Sandro Rosell

Quan en Laporta va sortir escollit per primer cop, en Sandro Rosell em mereixia el mateix respecte que el propi President. Posteriorment, no em van agradar gens les picabaralles entre tots dos. Van fer un trist servei al club. Finalment, amb la marxa d’en Rosell, les coses van tornar al seu port i em va semblar que fins i tot era interessant que en Rosell es mantingués a l’ombra, com una opció a tenir en compte en el futur.

En Rosell, però, em va decebre totalment quan va treure el seu famós llibre. Va estar oportunista i va fer mal al club per segona vegada i en el pitjor moment. I això ja és excessiu. En Sandro Rosell va demostrar que els seus interessos personals podien anar, si convenia, per davant dels del club.

Per contra, en Laporta ha demostrat que fins i tot en els pitjors moments pot estar a l’alçada de les circumstàncies. Ho ha demostrat aquest estiu, quan ha tornat a il·lusionar a tots els afeccionats en qüestió de dies, després de la temporada més vergonyosa de l’història del club. Ha comés errors, com tothom que fa coses, però per mi és el millor President que ha tingut mai aquest club. Almenys dels que jo he conegut, que ja en són uns quants. El futur President del Barça ha de ser qui en Laporta ens recomani. I si és en Ferran Soriano encara millor.

Ridícul espectacular

Estic escrivint aquest post quan falten dos minuts per acabar el partit amb el Joventut i ens estan passant per sobre. 22 pilotes perdudes en un partit, que trist. Estem perdent de 21, en aquest moment. Puag. I el que fa més pena és veure a l’estaquirot de l’entrenador sense cap idea i sense saber que fer. Quina imatge. I volem construir un nou Palau per veure aquesta colla d’arreplegats? La Junta no sap el que està fent amb el basquet. Quan reaccioni caldran tres anys per refer l’equip. Final del partit: 94-73. Quin ridícul.

Diversos

Estic fart de que no hi hagi futbol perquè a mi les seleccions em donen igual. De moment sembla que no s’ha lesionat ningú i això ja és una victòria. Ara falta veure com tornen perquè poden sortir escaldats de camp del Vila-real.

Aquests dies l’hoquei i el handbol ha jugat partit de Lliga. Amb el Noia s’ha empatat, un bon resultat tenint en compte que van segons i jugàvem a casa seva, i el handbol ha guanyat a camp del Cantabria. La nota negativa és que en Jerome s’ha lesionat, esperem que de poca gravetat, i la positiva que l’Iker Romero i en Juanin han tornat a fer un gran partit. Aquest cap de setmana totes dues seccions tenen partits importants i a casa. L’hoquei juga el primer partit de la copa d’Europa i el handbol juga amb l’Ademar que ahir va empatar amb tot un Portland. Caldrà suar la samarreta.

El handbol i el hoquei amb nota alta

El handbol i l’hoquei han passat amb nota els seus dos enfrontaments amb el Granollers i Voltregà respectivament. Res a destacar, únicament que l’Eric Gull ha començat a llençar a porta. Només és l’inici del que serà una etapa de gran golejador a Can Barça.

Molt palco VIP i les generals del bàsquet en condicions lamentables

Em sembla molt bé que el club posi aquestes magnífiques zones VIP i aquests palcos tant bonics a l’estadi. Em sembla fantàstic, també, que al Palau s’hagin canviat els amortitzats seients i que s’hagi pintat la pista. Tot això em semblaria encara més extraordinari i fantàstic, però, si anés acompanyat de la construcció d’uns lavabos als “anfiteatres” del Palau. Com es possible que el club Unicef encara, a l’any 2007, no tingui lavabos a les seves generals elevades i que aquestes zones no siguin accessibles per a tothom?. Em deixa parat. Espero que en el nou Palau tinguin previst aquest tema, no sigui que amb tanta bombeta exterior i amb tant color a la façana s’oblidin de posar un trist urinari, ni que sigui.

El bàsquet guanya, fins i tot amb Ivanovic, i el futbol sala arrasa

El bàsquet va guanyar còmodament a un Estudiantes molt fluix amb un destacable partit d’en Basile, el millor que li hem vist al Palau sens dubte. L’equip, però, presenta serioses dubtes. Lamentablement no m’imagino aquest equip guanyant a un Madrid, un Joventut o un Tau. Espero equivocar-me.

El Palau va rebre a l’entrenador amb una xiulada espectacular. No crec que mai més vegi una cosa com aquesta. Un entrenador xiulat el primer dia i abans que es jugui un sol segon de bàsquet! El que es diu una magnífica comunió amb el soci. No se que espera la Junta Directiva a fer fora a un personatge que com entrenador és un desastre i com a persona crea la repulsa de la parròquia. Que més esperen?

Per cert, el futbol sala espectacular. L’he vist per TV i realment s’ha fet un bon equip. A mi aquest esport no m’interessa gaire, però m’enorgulleix que per primer cop a l’història el nostre club estigui líder de la Lliga.

El Barça B no xuta

El meu amic Joan Santa Regina ha anat a veure el Barça B i em diu que això no marxa. Es veu que hem tornat a jugar com si fóssim el Chelsea, en comptes del que som: un equip de Tercera Divisió. Si, de Tercera Divisió.

Els jugadors del filial no suen suficientment la samarreta, això és un fet. Només s’ha de veure com corren quan tenen una oportunitat amb el primer equip. Juguen com si fossin jugadors contrastats. S’ho obliden que per ser grans jugadors s’ha d’haver patit. Cal que al nostre filial se li expliqui que vol dir la cultura del esforç.

Cap de setmana sense futbol

Sense futbol però amb gran activitat a Can Barça. Ahir el handbol va fer un partit normalet però efectiu per guanyar al vigent campió de Lliga francès i posar un peu i mig a la següent ronda de la EHF Champions League. La segona part d’en Losert i l’Iker Romero van fer que el resultat no reflecteixi la dificultat del partit. Aquesta tarda juga el B, demà el basquet, i diumenge l’hoquei i novament l’handbol, que juga contra el nostre màxim rival nacional, el Granollers. No ens avorrirem. El que fas més mandra és el bàsquet, no hi ha dubte. Segueixo pensant que aquest serà un any de pena, vist l’equip que tenim i els incompetents que el condueixen.

Quim Paüls, excel·lent

La resposta que va donar en Quim Paüls, a RAC1, a les declaracions d’abans d’ahir d’en David Páez, defenent al seu germà, només es poden classificar de brillants. En Quim Paüls és un home sobri, no ens podem enganyar, però quan parla sap el que diu.

Ahir va dir que el Barça va avisar al “Negro” amb temps que volia fer una renovació del projecte i que comptava amb ell per incorporar-se a l’estructura del club. La cosa hauria acabat amb un gran homenatge, amb el “Negro” imagino que com a Secretari Tècnic i tots contents. Possiblement, també, la seva hauria estat la primera samarreta de la secció penjada al Palau (com pot ser que el millor equip del mon no tingui una samarreta retirada i l’equip de basquet ja en tingui 4 o 5 havent aconseguit una quarta part de títols? no ho sap ningú). El “Negro” va considerar que podia seguir jugant, opció molt honorable. Però...al Reus? Aquí és on ha patinat, mai millor dit. Per mi, per molts, això és imperdonable. I el seu germà que jugui i calli que no tenim perquè aguantar “pataletes” de germanet ressentit.

Per cert, en David va dir una cosa a retenir: casa meva és l’Argentina i aquí sóc un professional. Un altre que marxaria al Reus sense dubtar-ho.

El “Negro”, un pobre home

El Barça ha guanyat el partit d’avui però el resultat és una mica curt per anar tranquils a Reus. El 4 a 2 ha estat just i res a dir.

Ha tornat el “Negro” al Palau. Evidentment se l’ha rebut amb una bona xiulada i amb una bona pancartada de Sang Culé, de llarg els més dolguts per la marxa del “Negro” perquè han patit amb ell els insults de la pista del Reus. Per sort ha quedat demostrat que, a més de ser una persona de segona categoria, està totalment acabat i s’arrossega per les pistes amb l’únic afany d’omplir-se les butxaques amb les trenta monedes que reben els traïdors de la seva “calanya”. No n’ha tingut prou en tornar al Palau que, a sobre, en comptes d’aguantar els improperis del personal mirava desafiant i fent que no amb el cap. És un pobre home.

Tràmit futbolístic i pèssima noticia en handbol

El partit amb l’Atlético de Madrid ha estat un tràmit. Els madrilenys han començat jugant bé però després del segon gol han tirat la tovallola. Destacar les actuacions d’en Deco, Iniesta i Messi, en l’aspecte positiu, i d’en Ronaldinho i l’Henry, en l’aspecte negatiu. En quina baixa forma estan tots dos. Només els salva que hi posen totes les ganes.

El handbol ha perdut. A perdut a la pista del CAI de Saragossa. Una pista difícil però amb un rival que no opta al títol. Es a dir: una entrebancada molt important. D’acord que al Barça li falta estar més conjuntat però deixar-se marcar 37 gols és del tot excessiu. I l'Eric Gull s'ha quedat un cop més sense marcar. Imagino que deu estar lesionat perquè ha estat el màxim goljador i el segin màxim golejador de les dues darreres lligues. I ara no marca ni per casualitat.

El dia de Ronaldinho

Avui és el dia que Ronaldinho ha de retrobar-se amb el Nou Camp. L’altre dia va esforçar-se i avui ha de demostrar que segueix essent un jugador desequilibrant i decisió. Indiscutiblement s’ha equivocat, però tothom té dret a rectificar. Que no perdi aquesta oportunitat.

El hoquei va guanyar a la difícil pista del Liceo, el Barça B va guanyar a casa al Castelldefels i el futbol sala també va aconseguir la victòria, suant a base de bé, enfront el DKV Seguros Saragossa. De moment, el cap de setmana va força bé

Handbol i motor

L’equip de handbol, jugant a mig gas, va guanyar còmodament al ZK Astrakhan, l’equip més complicat del seu grup de la EHF Champions League. Cal destacar, de totes maneres, la bona actuació de l’Iker Romero i d’en Juanin. S’ha de mirar, però, de jugar amb una mica més de tensió defensiva perquè quan vinguin els partits complicats podria faltar rodatge.

El cas de l’Oleguer i el Rally Catalunya és reprovable, evidentment, però recordem que el club és el primer que va portar els jugadors a fer carreres a Montmeló. I els va portar quan pitjor anaven les coses i més crítiques estava rebent l’equip. Ara el poden renyar, amb tota la raó, però en termes de seguretat poden dir poca cosa. És cert que no és el mateix una cosa que l’altre, però...

Quan no són naps són cols

Ara que sembla que l’equip ha reaccionat i que en Ronaldinho també, ara venen les lesions. Espero que no es torni a obrir el debat de si la preparació física no és la correcta, que si la gespa, que si calen més rotacions. Pensem que és mala sort i deixem-ho aquí.

El fet és que ahir varem fer un partit seriós i ens varem endur els tres punts i la meitat del passaport per la segona fase de la Champions. I això és el més important.

Confirmacions, reacció i ridícul

Com quasi sempre. L’hoquei ha guanyat la Supercopa europea amb tota facilitat, l’handbol ha fet un resultat insultant en el primer partit de la lligueta europea, el futbol sembla que continua reaccionant i està fent uns bons partits i, com no, el basquet està fent el ridícul cada setmana.

Només em referiré al basquet. Aquest any no guanyarem res, això es veu clar. Doncs fem neteja ara, ja. Fem fora a en Savic i l’Ivanovic i comencem a preparar l’equip del proper any. Un equip que s’il·lusioni en el projecte, un equip jove i de futur, un equip que pugui omplir el futur nou Palau. Un equip, en resum, que sigui tot el contrari de l’equip actual.

Passejades

Ahir el handbol i el futbol es van passejar amb dos rivals difícils. El cert és que tots dos van fer uns grans partits. L’handbol va mantenir-se tota l’estona amb dos o tres gols per davant fins que la segona part d’en Barrufet va decidir que la diferència s’ampliés. Un partidàs, també d’en Iker Romero. La primera part del futbol va ser el millor partit del Barça en els darrers dos anys, amb diferència. En Messi i l’Iniesta estratosfèrics novament. En Deco extraordinari, sembla que ha tornat a la terra. A veure si en el proper viatge torna en Ronaldinho i tanquem el tema d’una vegada perquè ja fa pudor.

L’hoquei no fa patir

4 a 0 al descans, 6 a 4 al final. Es van relaxar a la segona part i els de Tenerife van retallar la renta a 2 gols. Van intensificar el ritme cinc minuts i cap a casa. L’hoquei va sobrat.

Vaig comptar els assistents: 137 persones. D’acord, era un dimarts laborable però entre 165.000 socis...

Les seccions, el previst

L’hoquei va guanyar a la pista del Cerdanyola, un equip que tot i que acaba de pujar està decidit a donar guerra i l’handbol es va exhibir al difícil camp de l’Arrate, tot i tenir lesionat a en Nagy i que en Gull no llença a porta, imagino que perquè està recuperant-se d’alguna molèstia. I el basquet, com no, va perdre de pallissa amb el Joventut fent un ridícul espectacular i demostrant que aquest any serà una catàstrofe gràcies als dos vividors: Ivanovic i Savic. Esperem que, ben aviat, la Junta els expulsi del club i qui sigui comenci a refer un equip destrossat i molt mediocre, condemnat a fer el més gran dels ridículs tot l’any.

Barça, Ronaldinho i altres coses

El Barça va jugar sense Ronaldinho i ho va fer molt millor, es clar. En el seu lloc va sortir en Iniesta que és el jugador del barça més en forma, sense comptar amb en Messi que és extraterrestre, i es va guanyar en profunditat, l’equip va crear més perill i no varem perdre les pilotes que perd el brasileny fent el pallasso. Que continuï anant de farra, millor pel Barça.

El millor del partit la consistència defensiva, el treball de Touré al migcamp i la genialitat de Iniesta i Messi. Els més fluixets, sense jugar malament, en Xavi i l’Henry que no estan en el seu millor moment.

Per cert, sabeu que l’Oleguer no és un dels meus favorits, però a qui se li acut treure a un defensa cinc minuts per perdre temps? Va badar, si, però no es pot demanar la mateixa tensió de partit a un jugador que acaba de sortir. Per perdre temps es canvia a un davanter o a un migcampista. Però ja sabem que amb aquest entrenador tant mediocre el risc forma part del nostre dia a dia.

L’estadi del futur

El nou estadi és fantàstic, si més no sobre el paper. Modernitat, carregat de simbologia de Catalunya i el Barça, per fi tot cobert, dissenyat per fer-lo més intimidador pel rival. Espero que, a més, sigui funcional i sigui accessible per tothom, que tingui molts més ascensors, amb més serveis dins el camp, etc. Estic convençut que així serà. Per mi, un 10.

Això és una casa de barrets

El rendiment de l’equip és tant alt que, com a premi, porten als jugadors al Circuit de Montmeló a que es diverteixin. En comptes de tantes tonteries més val que es posin les piles i entrenin força, que falta els hi fa. Aquest dissabte i dimecres tenim dues visites difícils i l’equip està jugant d’autèntica pena. Dediquem-nos al que ens hem de dedicar, si us plau.

El millor, el resultat

Un partit nefast, salvat per la constància i la genialitat d’en Messi. Per sort, l’Olympique ha estat una mare en atac i la nostra defensa l’única línia que ha jugat bé, sobretot l’Abidal. L’Henry ha marcat, per fi, quan ja tots ens creiem que estava negat davant de porta. Ara, a veure que fem amb el Sevilla, que avui ha sortit trasquilat.

Em dona la gana de parlar de l’any passat

El senyor entrenador està enfadat. Resulta que li sap greu que es parli de l’any passat. Bé, doncs parlem d’aquest.

Quina vergonya el joc de l’equip en els dos desplaçaments que hem fet, a Santander i Pamplona. Sembla que juguin a càmera lenta, no penca ningú. I l’entrenador, l’emprenyat, no mou el cul de la banqueta i amb l’empat al marcador em treu un defensa més. L’entrenador més ruc de tercera regional sap que per guanyar al camp d’un equip inferior es treu un davanter, no un defensa.

Parlem de l’any passat perquè ens dona la gana. Per això paguem els carnets que paguen el seu sou multimilionari. I si no li agrada, ja sap.

Norman Foster, l’escollit

Ja tenim proposta per la remodelació del Camp Nou. Aquest dissabte, abans del partit amb el Sevilla, la Junta ens organitza una festa per presentar els trets fonamentals de la proposta i podrem veure la maqueta a l’exposició dels 50 anys del Camp Nou a partir de dilluns.

El primer que s’ha desvetllat és que hi hauran unes 10.000 localitats més, esperem que més amples que les actuals. Vigilem, però, perquè si l’equip juga com al camp de l’Osasuna no caldran més seients perquè amb els actuals n’hi haurà més que suficients.

Tothom acollonit

Avui tothom està emprenyat i acollonit. És allò que diem: una cosa és perdre un partit i l’altre és perdre arrossegant-te pel camp com una serp. I això és el que fa el Barça darrerament. I no val dir que si en Deco, que si en Ronaldinho, que si l’Eto’o. Ahir va jugar tothom, tots els nous i els joves inclosos, i s’arrossegaven igual.

Aquí ja només queda que agafi l’equip un entrenador amb un parell de pebrots, si em perdoneu l’expressió. A en Rijkaard ningú li té cap respecte i ens enfonsarà a la misèria. Fem-ho ràpid, no sigui que quan ho fem ja estiguem eliminats de la Champions i sense opcions a la Lliga. Ja sabeu que no és tant difícil...

No hi han excuses que valguin

El Barça ha fet autèntica pena al Reyno de Navarra. No ha tingut ni tant sols ocasió de guanyar i això que ha jugat tothom: Giovani, Krkic, Ronaldinho, Xavi, Iniesta, Henry...i res de res. El pitjor és que donen sensació d’impotència. La meva conclusió és que amb aquest entrenador no anem enlloc. No té personalitat ni els té ben posats per fer treballar de debò a tota aquesta colla de mantes. De pena.

Handbol i hoquei sense perdonar

Ahir vaig estar veient el handbol i una estona del hoquei. Aquest any tots dos ens donaran moltes alegries. El hoquei tenia tota una prova de foc amb el Vic, que sembla serà el tercer en discòrdia a la Lliga, i el va dominar clarament. Juguen de memòria. El handbol tenia un partit molt més senzill amb el Teucro però van estar empatats entrada la segona part. Encara estan molt desconjuntats, amb errades imperdonables en defensa, però quan premen l’accelerador demostren que són un dels millors equips d’Europa. En Kasper va parar moltíssim i en Noddesbo continua essent la gran sorpresa dels fixatges d’aquest estiu. Quin partidàs va fer!

Nen perdut

No és un tema del Barça, però mereix que estiguem tots atents. M'ha arribat un e-mail d'un amic del Blog on m'explica que el nen de la fotografia està perdut des del dia 11 de maig. Si algú, per ventura, l'ha vist aviseu a Mercedes Arroyo al 91 774 95 41 o escriviu a merraro@segurcontrol.com

Els jugadors també són part del patrimoni

Extraordinari l’article d’en Toni Frieros al diari Sport. Efectivament, els jugadors també formen part del nostre patrimoni. O les seves cames no ens costen milions i milions d’euros? En Laporta segueix ferm en la seva creuada contra el tema de l’abús de les seleccions. Té el suport de tothom que tingui un dit de front.

El model del bàsquet

Perquè no es pot fer amb el futbol el mateix que es fa amb el bàsquet? Perquè no es fan les competicions internacionals fora de temporada i es deixa que durant la temporada només es juguin partits de clubs?

Què vol dir què l’Argentina ha signat un contracte per fer 30 amistosos comptant amb els nostres jugadors? Això és escàndol en tota regla i en Laporta se n’ha cansat. Que d’una vegada per totes es faci la Lliga Europea de Futbol i deixem-nos de “xarlotades”. Una Lliga tipus NBA i a l’estiu, si s’escau, que juguin les seleccions entrenant uns dies abans. O és que no és això el que es fa amb els altres esports? Es clar, el futbol dona més diners i han de “sucar” els pocavergonyes de sempre...

En Laporta ha demostrat que els té ben posats.

Jorquera regala la Copa de Catalunya al Nàstic

Una cantada d’en Jorquera ha permès que el Nàstic guanyés avui la seva primera Copa de Catalunya enfront del Barça B, que contava amb els reforços de l’Oleguer, en Silvinho, l’Ezquerro i el propi Jorquera.

Ja sabem que la competició és una xarlotada però el filial del Barça s’ho hauria de fer mirar. Un dia que tenen l’oportunitat de jugar amb el primer equip no s’esforcen gens. Juguen com si fossin els Campions d’Europa. Si segueixen així patiran per pujar de la Tercera Divisió.

D’en Jorquera millor no parlar. Un porter de handbol jugant a futbol. No vull ni pensar que un dia es lesioni en Valdés.

La vergonya dels internacionals

En Laporta no s’ha mossegat la llengua i ha parlat clar. Està molt enfadat pel fet de que l’Henry s’hagi quedat amb la selecció francesa, tot i que no pot jugar el proper partit per sanció, en comptes de jugar la final de la Copa de Catalunya. No ha dit que és una indecència de que en Ronaldinho estigui perdent el temps, i gastant forces, amb la pallassada que ha jugat Brasil amb els Estats Units o que en Messi estigui rebent puntades de peu a la “patxanga” del Austràlia-Argentina. Ja ho dic jo, tant se val.

El fet és que és un escàndol que els nostres jugadors s’estiguin cremant i lesionant fent partits de costellada mentre els clubs els hi paguen, els hi paguem, les milionàries nòmines. Consti que no és un problema del Barça, és un problema dels clubs grans. I mentre, els de la FIFA i UEFA, que mai he entès que fan, ni es preocupen de que aquests jugadors estiguin assegurats.

En Laporta es planteja no cedir-los. No s’ho creu ni ell perquè sap que ens inhabilitarien al jugador i a l’equip, però és un bon començament. Ho té molt més senzill. A la propera reunió dels grans clubs europeus, la G-14, que plantegi la creació d’una lliga professional europea tipus NBA. I el jugador que hi vulgui jugar que hi jugui i el que no que segueixi jugant sota la dictadura de les federacions. Us garanteixo que els afeccionats, que en definitiva són els que manen i els que fan guanyar diners al futbol, estaran encantats amb una Lliga on cada setmana juguis amb un Arsenal, un Inter o un Ajax. Oi que no?

Laporta, has estat valent i ets la persona ideal per liderar la revolució. Ara no et deixis sucar com molts d’altres i acabis en una rància comissió de l’UEFA fins el final dels teus dies, com vells coneguts de la casa.

Nagy, lesionat

La final de la Supercopa d’Espanya de handbol ens ha portat una sorpresa inesperada amb forma de lesió. Laszlo Nagy es va fracturar el radi del canell dret en una caiguda fortuïta i estarà dos mesos de baixa. L’Eric Gull i l’Albert Rocas s’han de posar les piles perquè són els dos substituts naturals.

Ja ho vaig dir l’altre dia: la primera línia hauria de tenir un jugador més perquè en Cañellas està tou i en Larholm no té categoria per aquest equip. Ara no hauríem de comptar amb un extrem com l’Albert Rocas per donar descans a l’Eric Gull en la posició de lateral.

Ha faltat poc

Hem perdut el primer títol important de l’handbol, la Supercopa. El cert, però, és que el resultat ha estat just. El Ciudad Real ha estat superior perquè, avui per avui, està més conjuntat que el Barça. El que ha quedat clar és que aquesta temporada seran els equips que es repartiran els títols, tant a Espanya com a Europa. El millor del barça les actuacions d’en Kasper i d’en Noddesbo, sens dubte. El pitjor, “l’empanada” en atac d’en Demetrio Lozano, Eric Gull i Jerome Fernández.

Motta (i van...)

Ara resulta que en Motta critica al Barça cada vegada que li acosten un micro. Pel que sembla aquí se l’ha maltractat i ens amenaça amb explicar-ho tot.

Pot explicar coses, efectivament. Pot explicar que si no l’hagués promocionat el Barça no el coneixeria ni el seu pare, podria explicar que gràcies a haver jugat al Barça té una cotització molt per sobre del seu nivell de joc, pot explicar que tot i que ha tingut mil oportunitats per jugar no ha fet ni quatre partits bons i, sobretot, podria explicar on renoi es va ficar a mitja temporada, quan va desaparèixer uns quants dies i encara ara no sabem on estava, demostrant la seva gran professionalitat i la seva implicació amb el club.

Prometo no perdre un minut més amb aquest ressentit.

Laporta, tremola

Aquests dies en Laporta rebrà de totes bandes. Ha dit, ni més ni menys, que el tema de les seleccions és polític, no dels clubs. Té tota la raó.

Ara però rebrà dels polítics als que va respondre, això ve de les declaracions d’en Benach, rebrà de la premsa espanyola que dirà que és independentista i perillós i possiblement rebrà d’algun oportunista del entorn llefiscós del club, ja sigui dels excandidats, dels probables candidats, dels directius ressentits o ves a saber de qui.

El cert, però, és que té el suport de la gran majoria dels socis. D’això no en tinc cap dubte. I a ells és a qui ha de donar comptes. A ningú més.

Quin patiment a l’handbol...

Ahir vaig estar al handbol, per això no puc comentar el partit de futbol. De totes maneres, veient les alineacions crec que tampoc m’hi hauria entretingut massa. La federació catalana, que té tot el meu suport pel tema de les seleccions, s’ho hauria de fer mirar a l’hora d’organitzar aquesta competició perquè és una autèntica costellada.

Al handbol varem patir força, tot i que som molt superiors a l’equip portuguès. El cert és que la defensa va fer aigües tot el partit i, el més sorprenent, en Losert i en Barrufet ahir no en veien n’hi una. El més destacable l’actuació d’en Noddesbo, que és un pivot de primera. El pitjor, un cop més, l’actuació demencial d’en Larholm. No té categoria per aquest equip.

Un gran equip, un gran entrenador

Aquest any estic molt il·lusionat amb l’handbol. L’arribada de l’Enric Masip a la secció em va crear unes expectatives que s’han convertit en realitats. Després es podrà perdre o guanyar, així és l’esport, però el que està clar és que a priori tenim un gran equip i un millor entrenador.

Tenim la millor porteria del mon, amb en Barrufet, en Kasper i en Losert. Algú es preguntarà perquè tenim tres porters? Imagino que perquè en Barru plegarà després dels JJOO, ho veig així de clar.

La segona línia és de garanties amb dos pivots ja contrastats, en Noddesbo i en Garabaya, i amb tres dels millors extrems de la Lliga, en Víctor Tomàs, en Juanin i l’Albert Rocas. Quina gran alegria, per cert, el fixatge de l’Albert !!!

I la primera línia la tenim també extraordinària, tot i que em quedo amb el dubte de com respondran aquest any en Cañellas, perquè encara és molt jove, i en Larholm, la gran decepció de l’any passat. Aquí és on jo hauria fet un fixatge més i hauria buscat un central de plenes garanties, però confiem amb el que tenim. En Jerome i en Demetrio Lozano han de donar veterania a l’equip, no només en joc, també en lideratge a la pista. L’Iker ha de tornar a aprendre a jugar per l’equip, que fa tres anys que no ho fa. En Nagy ha de demostrar que és un jugador de primer nivell o a final de temporada s’hauria de prendre una decisió amb ell, perquè no es pot repetir un any com el passat on es va mostrar tou i desmotivat quasi tot el campionat. I l’Eric Gull, el millor dels fixatges. Un talent dels que en surten un cada vint anys, un fora de sèrie.

Finalment l’entrenador. En Manolo Cadenas és un treballador nat, un home que viu l’handbol, un exigent que el Barça necessita per recuperar la disciplina i l’entrega que tanta falta ens ha fet aquests anys. I que aporta estratègia. Els anys d’en Xesco Espar són per oblidar, tot i els títols. Se n’han guanyat, efectivament, però encara se n’han perdut més per tous i per uns plantejaments tàctics d’equip de segona divisió. Però això ja és història.

Bon partit

El Barça ha fet un molt bon partit, sobretot a la primera part. Quan volen córrer no hi ha equip que els pugui guanyar, està clar. En Deco i en Ronaldinho han ressuscitat i l’Abidal i en Touré han demostrat el perquè del seu fixatge. La resta tots magnífics, sense excepcions.

Els diaris de Madrid diran que el penalty potser no ho era i que el tercer gol no ha entrat. És possible. El que no diran es que encara que fos així el Barça ha estat el merescut guanyador.

Els experiments de darrera hora

En Santi Ezquerro va estar negociant fins el darrer minut i es va trobar que l’Athletic, que també sap negociar, li va rebaixar les condicions. Ara s’ha al Barça cobrant, però sense cap mena de possibilitat de jugar.

Potser marxa per desembre, efectivament, però dia que passa cotització que baixa. I ara, per desgracia, no se li poden donar oportunitats per situar-lo al mercat.

Ezquerro, has badat...

Sort Ezquerro, no tornis Motta

Sembla que finalment l’Ezquerro marxa a l’Athletic i en Motta a l’Atlético. L’Ezquerro no ha estat un jugador útil pel Barça, no desvetllo cap secret, però ha estat disciplinat i no ha creat cap conflicte a la casa. Que tingui molta sort.En Motta ha estat el nen mimat de l’entrenador i ha fet tres partits bons de entre les deu mil oportunitats que ha tingut. Quan li han dit que marxi, a sobre, s’ha portat com un brètol. I encara estem esperant saber on estava quan va desaparèixer l’any passat. No tornis borinot.

S’ha acabat la parida dels “4 fantàstics”

Ho vaig dir el 28 de juliol en aquest mateix Blog. Quina tonteria el debat de qui ha de jugar dels 4 magnífics o fantàstics o sublimes, quan entre seleccions, sancions, lesions i copes d’Amèrica no els tindrem mai a tots junts. Aquí ho tenim: l’Eto’o s’ha lesionat. Ara ja ens podem concentrar en com guanyar el diumenge o hem de discutir si han de jugar els quatre fantàstics, els joves o jo, com a revulsiu sorpresa?

Motta

Diu que perquè a altres els hi donen la carta de llibertat i a ell no. És ben senzill: altres s’ho han guanyat amb compromís i rendiment i ell no.

Que el passin al filial, que a Tercera pot fer feina

Un grup difícil

Ja tenim grup de la Champions i no és gens fàcil: Olympique de Lyon, Stuttgart i Glasgow Rangers. Dit això, algun d’aquests equips és sobre el paper superior al Barça? No? Doncs a treballar dur i endavant.

Torno a tenir ganes d’anar al futbol diumenge

He estat content de veure el partit d’avui per dos motius: perquè ens hem il·lusionat una mica de cara a diumenge i perquè la gent que ha anat al camp, que no són els habituals, s’ho han passat força bé. Amb això ja em conformo. Per cert, s’han venut totes les entrades, fantàstica oportunitat per fer calaix.

De la primera part destacar el golàs d’en Touré, quin cacau, i el d’en Giovani, quina qualitat. En Deco, per cert, ha lluitat bastant. Falta veure si ho ha fet de cara a l’entrenador o perquè ha entès que ha de canviar. Prefereixo ni opinar.

A la segona part, un nou golàs d’en Iniesta, després d’una gran jugada d’en Messi. Poc més, la veritat.

Quin desori, Laporta

Mentre fan, encara l’estan fent, l’homenatge a en Nicolau Casaus en Laporta encara està sortint del Palau Blaugrana. Quin desastre.

Això passa per posar l’Assemblea abans del partit, Laporta. La poses abans d’un partit per tenir l’excusa de sortir i anar per feina a les preguntes dels socis i quedes fatal.

Si ho hagués fet en Nuñez l'estariem deixant verd.

El que deiem de l'Assemblea...

Només 280 compromisaris han pogut votar l'ampliació del contracte amb Nike, per exemple. 280 sobre els més de 160.000 socis que té, avui, el club. Cal vetllar per una participació major del soci que, si no vaig errat, encara és el propietari del club.

La misteriosa Assemblea del Barça

Quina necessitat té la Junta del Barça de fer l’Assemblea el mes d’agost i que els assistents es convoquin de forma obscura? Ahir vaig estar prop de mitja hora buscant per la web del club on estava la llista dels compromisaris. No vaig aconseguir trobar-la.

La Junta del Barça ho està fent, al meu entendre, molt bé. Per aquest motiu ha de fer la coses amb més transparència i vetllant perquè la participació dels socis sigui cada vegada més nombrosa. Si no es fa així el que sembla és que tinguin coses per amagar o, pitjor, que no vulguin perdre el temps amb els pesats dels socis.

Pobre xicot

Aquesta tarda tots hem lamentat la fatídica mort de l’Antonio Puerta, el jugador del Sevilla. Misèries de la vida.

El Barça, com sempre, ha estat atent i s’ha sumat al condol des del primer moment.

En Deco és un impresentable

Si dic que en Deco està completament acabat no crec que desvetlli cap secret, ho sap tothom. Si dic que és un dropo tampoc dic res de nou, però el paguem per jugar bé no per explicar acudits o per caure simpàtic. El que ja és del tot intolerable és que sigui un impresentable.

Després del ridícul que va fer l’any passat, on va ser un dels grans culpables dels evidents desordres del vestuari, en comptes de anar per la vida amb humilitat va amb xuleries. El club, a més, sembla que li permet tot. Es passa l’estiu amenaçant en marxar i com a premi li donen nou dies de descans perquè va tenir una criatura, com si fos ell el que li dona el pit. La última la va protagonitzar el diumenge, al no escalfar quan va veure que era suplent. I l’entrenador, que és un covard, ni li diu res. I de codi de conducta ni parlar-ne, diu ara.

Aquest any o en Laporta es posa les piles, que és l’únic que els té ben posats, o tornarem a tenir un vestuari calent i pocs títols a les vitrines. Potser arribarem a la conclusió de que el primer que haurien d’haver canviat aquest any és l’entrenador i haver fet fora als penques tipus Deco, Eto’o, Motta... I no oblidem a en Txiki Beguiristain que quan hi han problemes ningú sap on s’amaga.

No passa res

No vull ni dedicar un minut al partit d’ahir. Primer perquè el Barça no va fer res, segon perquè el camp del Racing per mi és dels més difícils que hi ha, tot i el nivell del contrincant. El que és cert és que pels jugadors ha de ser un toc d’atenció de com aniran les coses i res més. Ara deixem-nos de costellades com la del Gamper, que una vegada iniciada la Lliga no val per res, i anem per feina.

Ivanovic i Savic, al carrer

El que es va presentar com el substitut d’en Navarro, en Alex Acker, està lesionat i no fitxarà pel Barça. Lamentable.

Ara, en Savic segueix buscant pels Estats Units mentre tots els nostres rivals europeus ja tenen l’equip tancat. L’Ivanovic ni apareix en escena, imagino que perquè tot el mort li caigui a en Savic. Quin equipàs que fan!

Tenim un equip mediocre, tenim uns responsables esportius incompetents, tenim un panorama lamentable per l’any proper. La meva aposta és donar el proper any per perdut i fitxar un entrenador solvent i persona, no el que tenim, i posar a gent de la casa a la secretaria tècnica. Senzillament, faria el que s’ha fet en tots els altres esports. Res més.

Sort Belletti!

La marxa d’en Belletti m’alegra per ell. Crec que és un bon jugador al qui en Rijkaard no li ha sabut treure rendiment, així de clar. Per quedar-se aquí sense tenir oportunitats, mentre alguns impresentables les tenen totes, més val marxar. En Belletti ha estat un jugador disciplinat, honest i ha lluitat cada vegada que ha pogut jugar. Esperem que el dia que juguem amb el Chelsea no ens lamentem de la venda.

I l’entrenador que es posi les piles perquè està decidint tot el que es fa i es desfà i serà el primer responsable de qualsevol desfeta que pugui haver d’ara en endavant. Ell també es va adormir l’any passat, no ho oblidem.

El basquet fa llufa

Aquest serà un nou any perdut per la secció de basquet del Barça. Hem perdut a en Navarro, que era mig equip, i hem fitxat tres jugadorets que no ens solucionen res de res. I no és per manca de diners, és per manca de capacitat d’en Savic i en Ivanovic.

El que hauria de fer la directiva, ara mateix, és enviar un missatge a aquest parell: si aquest any l’equip no rutlla no serà per falta de diners ni perquè no s’ha deixat treballar als experts, és perquè s’ha fet malament la feina. Així tindran més fàcil acomiadar-los immediatament, que és el que haurien d’haver fet aquest any.

Ara ja és tard. Han deixat que tots els bons jugadors marxessin als nostres rivals d’arreu d’Europa. Aquest any el Barça està, abans de començar la temporada, molt per sota del Madrid, Tau, Joventut, per citar només als de la Lliga espanyola

Comentaris diversos

Avui no he vist el partit. Estic de vacances a Panamà i m'ha estat impossible veure com ha anat tot. Si m'haig de refiar del diari Sport sembla que força bé. El que veig interessant és que seguim amb la dinàmica guanyadora. Això està bé.

En Deco, pel que he llegit, ens torna a dir que si no juga podria marxar. Que marxi, cap problema. Aquí no hem de mantenir insatisfets, això pertany a altres temps del club.

Per aquí Panamà tothom és del Barça o del Madrid. Es veuen samarretes per tot arreu però també pintades divertides als peculiars autobusos de la ciutat de Panamà, els "Diablos Rojos" que cada propietari pinta com vol. Avui, fins i tot, he vist la matrícula d'un cotxe amb la placa del devant del Barça, perquè aquí només cal portar la de darrera (que a més l'has de canviar cada any).

Aquests dies no puc contestar als qui m'escriviu perquè no tinc massa temps, però prometo anar-ho fent. Gràcies per escriure.

Quin drama

El viatge asiàtic del Barça sembla que afectarà moltíssim als jugadors, tant física con psicològicament. A més, quan es va aplaçar el darrer partit i s’havien de quedar un dia més, a algú se li saltaven les llàgrimes perquè estarien un altre dia fora de casa.

Quina pena que em fa que aquests milionaris estiguin sotmesos a aquestes vexacions i a aquests abusos en els seus drets laborals. Potser, d’ara en endavant, quan fitxem a un jugador, caldria preguntar-li si té algun problema en anar de gira o si és un tou. Em aquest segon cas que es quedi on està, no ens interessa.

Hong Kong

El partit un nou tràmit, com toca a aquestes alçades i amb aquests equips. Un 4 a 0 i cap a casa. Ell millor el gol d’Henry, més per la bellesa plàstica que una altra cosa, i que Giovani ha tornat a marcar.

Alguns comentaris:

Dos milions d’euros per jugar aquest partit. A vegades ens emprenyem amb en Ronaldinho i diem que l’hem de vendre. En aquell moment cal recordar que sense ell ens pagarien la meitat.

Estic content de que la marxa d’en Gio hagi permès Sylvinho continuar al Barça. És una persona encantadora, disciplinada i pot donar molt de joc en aquests partits on l’altre equip es fica amb l’autocar sota la porteria.

Discrepo totalment en fer jugar als que ens volem vendre. Veure jugar a en Maxi, per exemple, és garantia de no vendre.

Aquests comentaris els podeu llegir abans que als diaris Sport i Mundo Deportivo. A veure si provoco el vostre interès amb alguna avantatge competitiva. És broma.

Nicolau Casaus

Ahir ens va deixar un gran patriota, un bon home i el gran ambaixador culé, l’estimat Nicolau Casaus. Els mitjans de comunicació ens recordaran que va estar condemnat a mort per republicà, qui ha vist i qui veu als republicans, que va ser un dur opositor de la Directiva des de la Penya Solera i el paper decisiu que va tenir a la Junta de Núnez, en la que va fer de cara amable i va tenir un paper decisiu en la gestió, en una primera època, i en la vessant social en la segona. A mi, però, el que sempre m’ha impressionat més de la figura d’en Casaus ha estat el respecte i admiració que li tenien determinats sectors com les directives dels equips rivals, per rivals que fossin, i la premsa espanyola, gens favorable als nostres colors. Diuen que en els seus incomptables anys de militància culé ha assistit a més de mil inauguracions de penyes. Es diu aviat.

Sòcia 161.549

Aquesta tarda he fet una de les millors coses que es poden fer a la vida: acompanyar a algú a fer-se soci del Barça. Encara millor: he acompanyat a la meva xicota, la Llum. Quan he vist el carnet creia veure visions: sòcia número 161.549

El Barça il·lusiona, suma adhesions a diari. Després d’una temporada per oblidar la seva massa social creix d’una forma infrenable. Això vol dir que s’estan fent bé les coses.

Un nou tràmit

Un altre partit on es posa d’evidència que el Barça juga cansat i sense cap motivació. Em sembla del tot normal, a aquestes alçades i amb aquests rivals.
El millor, un cop més, en Giovani. El més preocupant el poc olfacte d’en Eto’o que es fa un embolic amb cada pilota que li arriba, perseguit avui per un jutge de línia que riu-te’n dels de la Lliga espanyola.

Una reflexió: cal deixar de donar minuts als joves per posar als que han de marxar? Diuen que es perquè els puguin veure. Encara hi ha algú que fitxi un jugador veient-lo jugar 5 minuts? Mala feina, si fan això.

Ivanovic i Savic, uns incompetents

Passen els dies i estem a veure-les venir. On estan els reforços del Barça de bàsquet? Com pensem afrontar la propera temporada contra equips cada vegada més potents i reforçats, posem per exemple el Real Madrid?

Si en handbol i futbol els secretaris tècnics han fet els deures i han reforçat extraordinàriament els equips, en bàsquet s’està fent el ridícul. Hem fitxat a un desconegut i hem venut la renovació d’en Trias com una heroïcitat.

Ara es parla del retorn d’en Jasikevicius. M’agradaria molt, però només seria una cortina de fum per desviat l’atenció del tema Navarro i per tapar la mala feina feta a la pretemporada pels “irresponsables” esportius. Ahir, en Savic, encara declarava a RAC1 que la decisió de rebaixar la clàusula a en Navarro no va ser seva i que entén que algú es cansi d’estar 15 anys en el mateix vestidor. Es a dir, li passa el mort al President i, a sobre, no es capaç d’entendre que un jugador de basquet vulgui jugar a la NBA. No dona per més.

Fluixet

El partit d’avui ha estat molt fluix, amb un Barça caminant i un equip xinès amb poc talent. El millor, una afició que ha vibrat tot el partit. Des del punt de vista del Barça el més destacable ha estat el gol de Giovani que a la seva edat segueix mostrant-se com un descarat i com una gran promesa de futur.

Giuly, el ressentit

Lamentables les declaracions d’en Giuly. No em ficaré si aquí s’entrena prou la preparació física, no hi entenc. El que sap tothom és que segur que menys que a Itàlia, on els entrenaments es basen en el físic des de sempre. De totes maneres, tampoc recordo que en Giuly anés a gaires entrenaments voluntaris, més aviat tot el contrari. En fugia com un esperonat !!!

El que em crida més l’atenció és que hagi dit que la competència per jugar no era sana. Prou que jugava abans d’en Messi. La realitat és que la seva marxa obeeix a dues raons: la primera és que sap que no està a l’alçada d’en Messi, i això el condemna a la suplència, i la segona és que tampoc té clar que estigui a l’alçada d’en Bojan i això és pitjor. Consti que quan parlo d’alçada em refereixo a la futbolística...

Sobre en Motta i altres penques

Si una persona, aliena al futbol, llegís el que està dient aquests dies en Motta segurament arribaria a la conclusió de que el Barça l’està maltractant i que haurien de facilitar-li la sortida si és el que vol. Estaria d’acord amb la segona part: cal facilitar-li la sortida. Serà un problema, segur.

En Motta no es mereix cap mena tracte de favor per part del club perquè, senzillament, ell no ha estat res en aquest club. Bé, el seu currículum diu el contrari però es que si demà el Barça em fitxa a mi també tindré un excel·lent currículum. Ha tingut totes les oportunitats del món i no les ha aprofitat. Ha estat la nineta dels ulls de l’entrenador i la única cosa que ha aconseguit és la fama de destraler per la qual tots els arbitres ja l’esperen amb les targetes a la mà. A més, per arrodonir la seva magnífica trajectòria, l’any passat agafa, desapareix del mapa i torna quan li dona la gana als entrenaments. Encara no sabem si tenia un depressió, si anava tant torrat que no trobava ni el camí, si estava a Brasil o si venia de Matadepera. I ara diu que el Barça no es porta bé amb ell, que en Txiki l’ha perjudicat. Noi, què vols? Donar pel sac i que a sobre et paguin el beure? Fot el camp i no tornis, penques.

En Deco vol marxar? Passi-ho bé

Si en Deco vol marxar i paguen bé, per mi ja pot preparar les maletes avui mateix. Aquest xicot serà un problema tota la temporada, perquè no té la humilitat de reconèixer que l’any passat es va arrossegar pel camp i encara es creu una estrella.

El que hauria de fer és entrenar com cal i deixar de jugar a la puta i la Ramoneta dient que si ha de marxar hi han altres grans clubs, a més del Barça, etc. Si vol marxar, que pagui i marxi. Aquí no ens fa cap falta i estic segur que no li possaran gaires pegues.

Sort que varem marxar a temps

No fa pas massa, la Junta Directiva del Barça va prendre la decisió d’aparcar l’aventura del ciclisme professional. Una decisió un tant sorprenent, ja que el projecte s’havia presentat feia molt poc i amb força entusiasme per part de la Junta. El fet és que han encertat del tot. Després del patètic espectacle del Tour sembla estrany que cap equip ciclista no acabi esquitxat, un dia o altre, amb el tema del dopatge.

El ciclisme és un esport a replantejar. Ens han venut molts anys que era un esport de superhomes, que podien sortir a la carretera tres setmanes seguides i, a sobre, en alguns dels dies podien pujar cinc muntanyes. Cinc muntanyes no les puja ni en Reinhold Messner.

I parlant de samarretes...

Convido, pobre de mi, a la Junta del club a fer-se la següent reflexió: com és possible que la germaneta pobra de les nostres seccions, l’hoquei, encara no tingui cap samarreta retirada? Si no em falla la memòria, tant el bàsquet com l’handbol tenen retirades quatre samarretes. L’hoquei cap.

Com pot ser això? Home, per manca de títols no: 17 copes d’Europa, 10 Supercopes d’Europa, 20 Lligues, 17 Copes del Rei, i un llarg etcètera. No serà que sempre queda a la cua de l’actualitat? Que en Núñez o en Gaspar no en retiressin cap té una justificació, perquè creien que l’hoquei es jugava amb una escombra, però la Junta actual té un altre tarannà.

A més, el club necessita potenciar al màxim les seccions de cara al gran projecte de nou Palau. El primer que necessita el nou Palau és omplir al màxim i això s’ha de fer tenint uns grans equips i preservant la memòria dels qui ens han donat al club grans moments, dels qui ens han fet grans. Ara teníem una bona oportunitat amb el “Negro” Páez, però ha preferit prostituir-se per quatre “duros” i marxar al nostre principal rival, el Reus Esportiu. Tenim altres opcions, però. En Gaby Cairo, per exemple.

Just reconeixement a en Roberto Dueñas

Celebro que la Junta Directiva hagi decidit retirar la samarreta d’en Roberto Dueñas. Ho celebro perquè ha estat un jugador que s’ha deixat la pell a la pista i perquè la seva qualitat humana es inqüestionable. No ha estat una gran estrella com en Solozábal o l’Epi, per exemple posar dos exemples amb samarreta retirada, però ha estat un exemple de compromís, de lluita i d’integració al nostre país en els 10 anys que va portar la samarreta blaugrana.

Rectificar és de savis

Celebro que la Junta Directiva hagi rectificat la decisió de que els socis haguessim de confirmar assistència als partits de la Copa del Rei. Era una molèstia i, perquè no dir-ho, una parida. És com si tinguéssim que avisar al lloc on tens la plaça de pàrquing els dies que no hi vas perquè puguin posar un altre cotxe.

Tràmit positiu

El segon partit de pretemporada ha estat molt similar al primer. Un rival més fort físicament, la Lliga d’Escòcia comença la setmana propera, amb un joc un tant peculiar degut a la curiosa combinació de jugadors escocesos i lituans, en igual nombre, que conformen aquest equip.

El que més m’ha agradat és comprovar que Ronaldinho està lluitant i fins i tot marcant, avui un gol de pissarrí i un altre de penalty dubtós, i que Xavi està jugant amb una maduresa que jo no li havia vist. Al segon temps el joc més ensopit, amb una bona jugada de Bojan, Henry i Giovani que ha acabat en gol.

Comença a cansar bastant, els comentaristes de TV3 també juguen a aquest estrany joc, el debat de si els 4 cracks poden jugar junts. Voleu dir que no és una anècdota aquest debat? A veure, si descomptem sancions, lesions, rotacions, copes d’Àfrica, seleccions, i altres misèries, dels 80 partits que juga el Barça al cap de l’any en quants poden jugar els quatre? En 40? I d’aquests no està clar que la meitat poden jugar junts i l’altre meitat no, segons convingui? Doncs que estem debatent? El que estem fent és aconseguir que el dia que tots quatre puguin jugar, i el rival sigui un dels grans, el que quedi fora ho faci decepcionat, desmoralitzat i decebut. Val la pena que nosaltres mateixos potenciem aquest ridícul debat? Només ens perjudica. O no?

No ha estat malament

El futbol ja està aquí !!! Encara que hagi estat en un partit de solters contra casats, ja ha rodat la pilota i ja hem pogut veure els nous fixatges. I bé, un partidet però bé. Potser hem buscat un equip massa defensiu i dur per començar.

El meu resum: Ezquerro el millor de la primera part per incisiu, Ronaldinho ha corregut més en aquests primers 45 minuts que en tota la temporada passada, Abidal i Henry donen molta tranquil·litat i ho fan senzill, en Bojan i en Giovani els millors de la segona part i una garantia de futur. No ens podem queixar. I gol de Henry, encara que hagi estat de rebot d’un penal fallat, i en el darrer minut.

Em preocupa una mica la porteria. En Jorquera juga com un porter d’handbol. Jo patiria molt si ens fallés en Valdés. I em sap greu dir-ho perquè en Jorquera és un bon xicot i un professional exemplar, però no estic tranquil quan juga. Ho sento.

La nota còmica de la nit a TV3. El comentarista diu: “ara treuen a en Motta perquè cal vendre’l”. Però què dius !!! Si el vols vendre el millor que pots fer és no deixar-lo jugar i fer un vídeo d’aquells que fan els managers argentins amb les úniques quatre jugades bones que ha fet a la seva vida. No se si en trobaríem quatre, però...

Quin intercanvi, noi

Ja tenim algun neguitejat amb el fixatge del “Negro” Páez pel Reus. No patiu nois. Li hem pres en Teixidó al Reus, que és un jugador amb projecció i un líder nat, i ens hem tret de sobre una mòmia. El que ho passarà malament serà en David Páez, el dia que vegi com tot el Palau xiula al traïdor del seu germà.

Tret de sortida

Avui és el gran dia de cada any. Avui, juguem el primer partit de la temporada. És igual que sigui amb el Liverpool o amb l’Arenys de Mar. Si el partit el guanyem 3 a 0 tornarem a pensar que aquest any ho guanyem tot i si empatem a 1 ens enfonsarem a la misèria i començarem, tots sense excepció, a fer alineacions alternatives i a qüestionar a mig equip.

Coneixent a en Rijkaard ja podeu pujar de peus que farà dos equips i que mirarà de que a cada part juguin la meitat dels cracks a cada banda. I demà, tots a mirar els diaris esportius a veure quines interpretacions i lectures fan de l'onze del futur...

La darrera oportunitat d’en Zoran Savic...i de l’Ivanovic, es clar.

En Savic diu, a El Mundo Deportivo, que aquest any tindrem millor equip que l’any passat, fins i tot sense en Navarro. Més li val, perquè si tornem a fer el ridícul té els dies comptats. Ell i en Ivanovic, obvi.

En som uns quants que estem una mica farts del tàndem. Han fitxat tot el que han volgut i ens hem arrossegat tot l’any per les pistes. Ha acabat la temporada i tots els equips han començat a fitxar i a renovar als seus jugadors franquícia i aquest parell de penques de vacances. En Marc Gasol no ha volgut tornar, en Rudy no ha volgut venir. Això si, em fotut al carrer a en Rodrigo de la Fuente de mala manera i en Navarro ha marxat perquè li tocava i perquè només de pensar que tenia que aguantar un any més a aquest parell hauria jugat fins i tot a la Lliga del Perú (amb tots el respectes).

De moment hem fitxat un turc que no el coneix ni el seu pare. Diuen que juga a la NBA. Si fos gaire bo no l’haurien deixat marxar...

Benvinguts

Sigueu benvinguts en aquest Blog, un punt de trobada pels qui tenim un ADN diferent: el blaugrana. Som una raça diferent, d’això no hi ha cap dubte. Ens passem la meitat de la vida patint, tant si perdem com si guanyem. Si perdem perquè perdem, si guanyem perquè aquest marxarà, aquells ens insultem, aquell vol fitxar pel Madrid. Som patidors de mena, però no podem estar sense el nostre Barça.

Aquí us parlaré de futbol, però també de les seccions. No vull posar la web en obert perquè no es colin merengues o periquitos amargats, però si ets culé i vols publicar qualsevol cosa, envia’m un correu.

Força Barça !