Jo no vull a en Sandro Rosell

Quan en Laporta va sortir escollit per primer cop, en Sandro Rosell em mereixia el mateix respecte que el propi President. Posteriorment, no em van agradar gens les picabaralles entre tots dos. Van fer un trist servei al club. Finalment, amb la marxa d’en Rosell, les coses van tornar al seu port i em va semblar que fins i tot era interessant que en Rosell es mantingués a l’ombra, com una opció a tenir en compte en el futur.

En Rosell, però, em va decebre totalment quan va treure el seu famós llibre. Va estar oportunista i va fer mal al club per segona vegada i en el pitjor moment. I això ja és excessiu. En Sandro Rosell va demostrar que els seus interessos personals podien anar, si convenia, per davant dels del club.

Per contra, en Laporta ha demostrat que fins i tot en els pitjors moments pot estar a l’alçada de les circumstàncies. Ho ha demostrat aquest estiu, quan ha tornat a il·lusionar a tots els afeccionats en qüestió de dies, després de la temporada més vergonyosa de l’història del club. Ha comés errors, com tothom que fa coses, però per mi és el millor President que ha tingut mai aquest club. Almenys dels que jo he conegut, que ja en són uns quants. El futur President del Barça ha de ser qui en Laporta ens recomani. I si és en Ferran Soriano encara millor.