Quin cap de setmana...

El futbol sala empata, el futbol perd, el basquet guanya fent pena i l’handbol empata a casa. Quin cap de setmana! Del futbol ja en varem parlar ahir, però ara ja tinc la por al cos davant el partit del dimarts. Només ens faltaria punxar a la Champions. Avui el basquet ha estat un cop més lamentable. El Canàries no ha fet res però el Barça només ha pogut guanyar de quatre tot i que el final del tercer quart guanyava de dinou. Aquest entrenador és nefast. Novament tot el pavelló l’ha rebut amb una xiulada, com l’altre dia. Finalment l’handbol ha lluitat però només ha pogut empatar amb l’Ademar. Les baixes d’en Nagy, Jerome i la baixa forma, per lesió, d’en Eric Gull han fet que la primera línia de l’equip estigués massa feble. Tot i tenir un gran equip, amb poques jornades hem deixat perdre mitja Lliga. Mala sort.

Tot i que no és un tema del Barça aquest cap de setmana he gaudit d’allò més veient el desenllaç de la Fórmula 1. Com s’ha esborrat el somriure de prepotent d’en Fernandito. Visca Ferrari.