En Deco vol marxar? Passi-ho bé

Si en Deco vol marxar i paguen bé, per mi ja pot preparar les maletes avui mateix. Aquest xicot serà un problema tota la temporada, perquè no té la humilitat de reconèixer que l’any passat es va arrossegar pel camp i encara es creu una estrella.

El que hauria de fer és entrenar com cal i deixar de jugar a la puta i la Ramoneta dient que si ha de marxar hi han altres grans clubs, a més del Barça, etc. Si vol marxar, que pagui i marxi. Aquí no ens fa cap falta i estic segur que no li possaran gaires pegues.

Sort que varem marxar a temps

No fa pas massa, la Junta Directiva del Barça va prendre la decisió d’aparcar l’aventura del ciclisme professional. Una decisió un tant sorprenent, ja que el projecte s’havia presentat feia molt poc i amb força entusiasme per part de la Junta. El fet és que han encertat del tot. Després del patètic espectacle del Tour sembla estrany que cap equip ciclista no acabi esquitxat, un dia o altre, amb el tema del dopatge.

El ciclisme és un esport a replantejar. Ens han venut molts anys que era un esport de superhomes, que podien sortir a la carretera tres setmanes seguides i, a sobre, en alguns dels dies podien pujar cinc muntanyes. Cinc muntanyes no les puja ni en Reinhold Messner.

I parlant de samarretes...

Convido, pobre de mi, a la Junta del club a fer-se la següent reflexió: com és possible que la germaneta pobra de les nostres seccions, l’hoquei, encara no tingui cap samarreta retirada? Si no em falla la memòria, tant el bàsquet com l’handbol tenen retirades quatre samarretes. L’hoquei cap.

Com pot ser això? Home, per manca de títols no: 17 copes d’Europa, 10 Supercopes d’Europa, 20 Lligues, 17 Copes del Rei, i un llarg etcètera. No serà que sempre queda a la cua de l’actualitat? Que en Núñez o en Gaspar no en retiressin cap té una justificació, perquè creien que l’hoquei es jugava amb una escombra, però la Junta actual té un altre tarannà.

A més, el club necessita potenciar al màxim les seccions de cara al gran projecte de nou Palau. El primer que necessita el nou Palau és omplir al màxim i això s’ha de fer tenint uns grans equips i preservant la memòria dels qui ens han donat al club grans moments, dels qui ens han fet grans. Ara teníem una bona oportunitat amb el “Negro” Páez, però ha preferit prostituir-se per quatre “duros” i marxar al nostre principal rival, el Reus Esportiu. Tenim altres opcions, però. En Gaby Cairo, per exemple.

Just reconeixement a en Roberto Dueñas

Celebro que la Junta Directiva hagi decidit retirar la samarreta d’en Roberto Dueñas. Ho celebro perquè ha estat un jugador que s’ha deixat la pell a la pista i perquè la seva qualitat humana es inqüestionable. No ha estat una gran estrella com en Solozábal o l’Epi, per exemple posar dos exemples amb samarreta retirada, però ha estat un exemple de compromís, de lluita i d’integració al nostre país en els 10 anys que va portar la samarreta blaugrana.

Rectificar és de savis

Celebro que la Junta Directiva hagi rectificat la decisió de que els socis haguessim de confirmar assistència als partits de la Copa del Rei. Era una molèstia i, perquè no dir-ho, una parida. És com si tinguéssim que avisar al lloc on tens la plaça de pàrquing els dies que no hi vas perquè puguin posar un altre cotxe.

Tràmit positiu

El segon partit de pretemporada ha estat molt similar al primer. Un rival més fort físicament, la Lliga d’Escòcia comença la setmana propera, amb un joc un tant peculiar degut a la curiosa combinació de jugadors escocesos i lituans, en igual nombre, que conformen aquest equip.

El que més m’ha agradat és comprovar que Ronaldinho està lluitant i fins i tot marcant, avui un gol de pissarrí i un altre de penalty dubtós, i que Xavi està jugant amb una maduresa que jo no li havia vist. Al segon temps el joc més ensopit, amb una bona jugada de Bojan, Henry i Giovani que ha acabat en gol.

Comença a cansar bastant, els comentaristes de TV3 també juguen a aquest estrany joc, el debat de si els 4 cracks poden jugar junts. Voleu dir que no és una anècdota aquest debat? A veure, si descomptem sancions, lesions, rotacions, copes d’Àfrica, seleccions, i altres misèries, dels 80 partits que juga el Barça al cap de l’any en quants poden jugar els quatre? En 40? I d’aquests no està clar que la meitat poden jugar junts i l’altre meitat no, segons convingui? Doncs que estem debatent? El que estem fent és aconseguir que el dia que tots quatre puguin jugar, i el rival sigui un dels grans, el que quedi fora ho faci decepcionat, desmoralitzat i decebut. Val la pena que nosaltres mateixos potenciem aquest ridícul debat? Només ens perjudica. O no?

No ha estat malament

El futbol ja està aquí !!! Encara que hagi estat en un partit de solters contra casats, ja ha rodat la pilota i ja hem pogut veure els nous fixatges. I bé, un partidet però bé. Potser hem buscat un equip massa defensiu i dur per començar.

El meu resum: Ezquerro el millor de la primera part per incisiu, Ronaldinho ha corregut més en aquests primers 45 minuts que en tota la temporada passada, Abidal i Henry donen molta tranquil·litat i ho fan senzill, en Bojan i en Giovani els millors de la segona part i una garantia de futur. No ens podem queixar. I gol de Henry, encara que hagi estat de rebot d’un penal fallat, i en el darrer minut.

Em preocupa una mica la porteria. En Jorquera juga com un porter d’handbol. Jo patiria molt si ens fallés en Valdés. I em sap greu dir-ho perquè en Jorquera és un bon xicot i un professional exemplar, però no estic tranquil quan juga. Ho sento.

La nota còmica de la nit a TV3. El comentarista diu: “ara treuen a en Motta perquè cal vendre’l”. Però què dius !!! Si el vols vendre el millor que pots fer és no deixar-lo jugar i fer un vídeo d’aquells que fan els managers argentins amb les úniques quatre jugades bones que ha fet a la seva vida. No se si en trobaríem quatre, però...

Quin intercanvi, noi

Ja tenim algun neguitejat amb el fixatge del “Negro” Páez pel Reus. No patiu nois. Li hem pres en Teixidó al Reus, que és un jugador amb projecció i un líder nat, i ens hem tret de sobre una mòmia. El que ho passarà malament serà en David Páez, el dia que vegi com tot el Palau xiula al traïdor del seu germà.

Tret de sortida

Avui és el gran dia de cada any. Avui, juguem el primer partit de la temporada. És igual que sigui amb el Liverpool o amb l’Arenys de Mar. Si el partit el guanyem 3 a 0 tornarem a pensar que aquest any ho guanyem tot i si empatem a 1 ens enfonsarem a la misèria i començarem, tots sense excepció, a fer alineacions alternatives i a qüestionar a mig equip.

Coneixent a en Rijkaard ja podeu pujar de peus que farà dos equips i que mirarà de que a cada part juguin la meitat dels cracks a cada banda. I demà, tots a mirar els diaris esportius a veure quines interpretacions i lectures fan de l'onze del futur...

La darrera oportunitat d’en Zoran Savic...i de l’Ivanovic, es clar.

En Savic diu, a El Mundo Deportivo, que aquest any tindrem millor equip que l’any passat, fins i tot sense en Navarro. Més li val, perquè si tornem a fer el ridícul té els dies comptats. Ell i en Ivanovic, obvi.

En som uns quants que estem una mica farts del tàndem. Han fitxat tot el que han volgut i ens hem arrossegat tot l’any per les pistes. Ha acabat la temporada i tots els equips han començat a fitxar i a renovar als seus jugadors franquícia i aquest parell de penques de vacances. En Marc Gasol no ha volgut tornar, en Rudy no ha volgut venir. Això si, em fotut al carrer a en Rodrigo de la Fuente de mala manera i en Navarro ha marxat perquè li tocava i perquè només de pensar que tenia que aguantar un any més a aquest parell hauria jugat fins i tot a la Lliga del Perú (amb tots el respectes).

De moment hem fitxat un turc que no el coneix ni el seu pare. Diuen que juga a la NBA. Si fos gaire bo no l’haurien deixat marxar...

Benvinguts

Sigueu benvinguts en aquest Blog, un punt de trobada pels qui tenim un ADN diferent: el blaugrana. Som una raça diferent, d’això no hi ha cap dubte. Ens passem la meitat de la vida patint, tant si perdem com si guanyem. Si perdem perquè perdem, si guanyem perquè aquest marxarà, aquells ens insultem, aquell vol fitxar pel Madrid. Som patidors de mena, però no podem estar sense el nostre Barça.

Aquí us parlaré de futbol, però també de les seccions. No vull posar la web en obert perquè no es colin merengues o periquitos amargats, però si ets culé i vols publicar qualsevol cosa, envia’m un correu.

Força Barça !