“Jo dono suport a Joan Laporta”, un nou grup a Facebook

Creia que m’estava quedant sol defensat a en Joan Laporta, però no. Tot just ahir vaig trobar un nou grup a Facebook (http://www.facebook.com) que amb molt pocs dies ja suma forces adhesions. “Jo dono suport a Joan Laporta” és una iniciativa d’en Pol Serrano que presenta el grup dient, entre d’altres coses: “Per a tots aquells que pensin que encara hi ha esperança, i que un president que ens va donar dues lligues i una Champions, es mereix una altre oportunitat. Per aquells que creguin que llençar-ho tot per la borda no es el millor que es pot fer. No sabem si en Laporta continuarà, però Joan, et donem suport!”. Estic d’acord.

L’altre dia ho comentava amb alguns amics: a veure si els de la moció de censura, el desconegut Oriol Giralt i el seu grup, han comès un error de càlcul i portats per la dinàmica de la premsa i de las mocadorades tindran menys suport del que s’imaginen. Qui pot imaginar que un senyor sense projecte pot guanyar unes eleccions, en el cas de que aconsegueixi fer prosperar la moció de censura? D’entrada ja m’han comentat que en Minguella li dona suport. Només per aquest fet ja no li atorgo cap credibilitat.

Ho he dit molts cops: en Laporta s’ha equivocat masses vegades, però també ha aconseguit fites importants. En Joan Laporta, i el seu equip, ha catalanitzat un club que estava a la frontera del catalanisme folklòric; ha recuperat una caixa que tenia dèficit la miressis per on la miressis; ha tornat a situar al Barça dins l’escena mundial dels clubs; ha aconseguit títols; ha posat el cascavell al gat del nou estadi, quan altres només li donaven una mà de pintura; ens ha enorgullit amb l’acord amb Unicef. En Laporta ha fet grans coses. Però quan no entra la pilota tothom se n’oblida.

D’acord, les dues darreres temporades s’ha equivocat amb la gestió del futbol. Però el que arribava tard i mig borratxo als entrenaments no era en Laporta, el que es descartava pel següent partit no era en Laporta, el que no corria ni que el perseguís la policia no era en Laporta. El gran error d’en Laporta ha estat donar confiança a en Rijkaard aquest any, quan tots veiem que era un tou. Aquest és l’error principal. Però, es clar, els que ara ho critiquen són els mateixos que fa uns anys deien que el President no es tenia que ficar en la vessant esportiva. En què quedem?

Jo, amics, no vull mocions ni vull en Rosell. Vull una nova oportunitat per en Joan Laporta perquè encara em sembla la millor opció. No vull oportunistes que només surten quan les coses marxen malament. No vull Rosells que treguin llibres contra la Junta en el pitjor moment de la temporada passada i que, a sobre, tinguin la cara dura de dir que ells haurien fet fora a en Ronaldinho al cap de tres anys, perquè és el que duren aquest tipus de jugadors. Quin cinisme. Els que ara hem de fer fora a patades són els fixatges d’en Rosell. Però això la premsa no ho diu, es clar.

Jo estic amb en Pol Serrano i amb en Laporta. I visca el Barça!