Amb el Barça a Lió

Ahir varem anar a Lió sense el RACC, perquè encara no ens ha tocat la grossa, tot i que ahir la varem esmentar sovint. L’expedició la formàvem en Sergi Cortés, en Jordi Estalella, un GPS amb veu sensual al que varem batejar amb el nom de Susi i un servidor. La colla pessigolla, com es diria col•loquialment.

El Barça va fer autèntica pena, varem patir de mala manera des dels primers minuts, sobretot des de l’errada descomunal d’en Víctor Valdés, al que sempre he defensat però que cada cop em costa més fer-ho. Començo a pensar que hem de fitxar un porter, com a mínim per tenir opcions de recanvi. La defensa un “coladeru”, com es diu als patis dels col•legis, els del mig del camp perduts i els de davant encara més. Pràcticament, diria, que només es pot salvar a en Puyol per entrega i alguns moments d’en Piqué, l’Alves i en Xavi. Però tot plegat res de res.

Cal que ens espavilem i ràpid perquè si el Madrid guanya al camp dels pericos, el seu propi filial com qui diu, i el Barça perd amb l’Atlético la Lliga la perdem, al temps. Però això són pures suposicions. També podria perdre el Madrid i guanyar nosaltres i tornar-los a tenir a deu. El que no admet discussió és que ens hem de posar a les piles ja i en Guardiola pensar en antídots per quan ens destrueixen el partit o per quan ens ofeguem al mig camp, les dues darreres experiències.

Tornant a Lió destacar que per prendre un cafetó ens varem ficar accidentalment en un bar gay, on varem veure a la noia més maca de Lió, tot i que de noia no tenia només que el nom, i que el camp de l’Olympique és una autèntica merdeta, un futbolí de 40.000 persones, amb uns lavabos tercermundistes i un bar pitjor que els que tenen els pakis al Metro. Sorprenent. Per cert que els ultres d’ells cridaven “puto Barça”, semblava que estiguéssim a l’Estadi Olímpic.