Jerome Fernández (capítol segon)

Una persona propera a en Jerome Fernández m’ha escrit dolguda pel meu article d’aquest matí. El cert és que m’ha sabut greu perquè, així mateix li he dit, jo no critico en Jerome Fernández persona, critico al jugador. És cert, però, que l’article pot ferir a família i amics. Els hi demano disculpes.

M’ha argumentat la seva marxa i li he ofert publicar un article seu el dia que vulgui. Quan en tingui ganes i quan dir segons quines coses no el perjudiqui. El cert és que m’he quedat parat amb el que m’ha comentat, tot i que segueixo reprovant les formes de la seva marxa. En tot cas, quan vulgui podrà manifestar-se i jo li donaré tota la difusió que pugui.

Crec que en Jerome s’ha equivocat en la seva actitud dels darrers temps i crec que no ha entès que els anys no perdonen i que el seu rol a l’equip havia de canviar. En Demetrio Lozano és un exemple de com hauria d’entendre en Jerome Fernández el futur. Ara, però, ja és tard. Ara és un rival, que no enemic, al que xiularem amb totes les forces. Marxar al Ciudad Real és imperdonable.