L’etern debat de les alineacions

Els de la premsa esportiva convencional no n’aprenen. L’any passat van omplir cents de pàgines parlant de quin dels quatre cracks – Eto’o, Ronaldinho, Deco i Messi - quedaria fora, quan altres dèiem que la temporada era molt llarga i les lesions, la baixa forma, etc. faria que tots tinguessin oportunitats de jugar. Ja sabeu com va acabar la cosa: únicament van coincidir en un sol partit. La resta de la temporada entre lesions, “farres”, concerts de tambor, seleccions i altres imponderables no varen coincidir.

Doncs ara tornem-hi. Que si el pobre Bojan no juga, que si l’Henry juga millor de nou, que si l’Eto’o juga al lateral. Amics meus, deixeu-vos de tonteries. El Barça juga una carretada de partits al cap de l’any i cap dels rivals és igual, ni és el mateix jugar a fora o a casa, ni és mateix un partit de tornada d’una eliminatòria que un de Lliga on la única estratègia possible és anar a guanyar, etc. El Barça no ha de confeccionar un onze ideal, el que ha de fer és treure a cada partit a qui més convingui i a la posició que més interessi. I deixem que els homes de futbol facin el que creguin adients. Els afeccionats no en tenim ni idea de segons quines coses. I els periodistes esportius menys.