En basquet estem fotuts, Roberto de Assis i anem cap a Munic

Avui farem una mica de calaix de sastre...en basquet estem ben fotuts. Pràcticament al carrer de l'Euroleague perquè ens ha tocat jugar amb el que segurament la guanyarà. En Roberto de Assis diu que en Ronaldinho tornaria encantat al Barça...quina poca vergonya que tenen alguns. Vaig a Munic, m'ha tornat a tocar una entrada! Aquest cop em fa falta per desconnectar una mica, també. Només falta que guanyem i tornem contents com el dia del Lió.

Sobre les bèsties negres

La derrota d'ahir amb el TAU és el preàmbul de l'eliminació del Barça. I no pel fet que s'hagi perdut el factor pista, més aviat perquè el que s'ha perdut és la moral de victòria contra l'equip basc. Mala peça...

Espectacular

Sis gols al Màlaga i encara he sortit del camp pensant que n’hem marcat pocs i és que el més normal hauria estat fer aquests sis gols a la primera part. A aquest equip no hi ha qui l’aturi i cada dia és més consistent a la davantera i en el mig camp però també en defensa i a la porteria. Si seguim així guanyem la Lliga sense problema, n’estic segur.

Sort del futbol perquè el cap de setmana ha estat un desastre, amb les derrotes de l’hoquei a la final de la Copa del Rei, amb la derrota del basquet a Manresa i amb la desfeta del Barça Atlétic a Badalona.

El Barça de hoquei a la final de la Copa del Rei

Hi havia dos objectius i ja n’hem aconseguit un: que el Reus no la guanyi. Ara falta aconseguir el segon: guanyar-la nosaltres. Quin plaer veure una derrota del Reus...veure com es foten en Garcia, el Negro, el tatuat espanyol, en Figueroa i, sobretot, el Front Reusenc que de català només té el nom. Demà podem perdre i visca el Vic, però la victòria d’avui ja no ens la treu ningú.

A mi el Bayern no em fa por

En què quedem? Som els millors d’Europa o no? Ens omplim la boca del gran equip que tenim i a la que ens toca un equip amb cara i ulls a la Champions tothom tremolant. No ho entenc...Per mi el Bayern és un dels rivals més assequibles que ens podien tocar, per no dir el que més després del Porto. Els altres són molt més perillosos o ens coneixen més. I si juguem primer a casa o fora deixem-ho estar. No som els millors? Què ens fa por?

Campions de Copa!

Hem guanyat al Ciudad Real i ja som campions. Hem tancat un magnífic torneig de la millor manera: guanyant al Ciudad Real i sortint del pavelló amb el bon regust d’haver-ho deixat tot a la pista. El Barça ha jugat amb alts i baixos, això és cert, però amb dues exhibicions: la d’en Kasper i la de l’Íker, que és mig equip en atac. El Ciudad Real, en canvi, ha estat molt irregular i sense capacitat de reacció quan el marcador se li ha posat en contra. Exactament igual que li va passar a Albacete, a la final de la Supercopa d’Espanya. Un títol, doncs, i l’oportunitat de continuar per en Pasqui.

Dedico aquest post a la senyora d’en Jerome Fernàndez, que m’ha fulminat a l’entrada del pavelló. Quin ressentiment...

El Portland ha aguantat mitja part

El Portland ha aguantat fins el descans i poc més. Un partit excepcional d'en Barrufet i l'íker Romero, ben acompanyats d'en Nagy, en Víctor Tomàs (ja era hora, aquest any) i de l'Ugalde han fet que el Barça hagi passat per sobre d'un Portland que no és el que era i que per guanyar a un gran necessita que les seves dues o tres individualitats tinguin el dia, que no va ser el cas d'ahir.

En va sapiguer greu per la família Viaña, que varen sortir una mica desanimats després d'animar al seu fill, cosí o net Malmagro. Un altre dia serà, amics. I això que fins i tot el meu nebot els va fer costat, quan veia que el Barça perdia de tres, però ni així. No cal dir que quan el Barça es va posar per davant el meu nebot va tornar...xaquetero...

Avui el Ciudad Real, un cop més. Sobre el paper el favorit és l'equip manxec però veurem si un Barça conscient de que aquest pot ser el seu únic títol de l'any no li dona un bon ensurt.

Copa de Rei d’handbol i poca recompensa en basquet

El Barça ha guanyat al Granollers, no sense dificultats, per cinc gols en els quarts de final de la Copa del Rei. Un partit molt mediocre que s’ha decidit per la millor qualitat d’en Hansen i en Nagy, sobretot, en els moments claus. Ara ens espera el Portland un equip inferior al Barça però que no té res a perdre i molt a guanyar. Un partit que costarà de guanyar.

Poc premi pel basquet. Guanya a la pista del Maccabi i la derrota a casa del TAU fa que ens toquin en la següent eliminatòria. Per sort amb el factor pista a favor.

Del 4 a 0 al 5 a 2

És la diferència entre el resultat d’un perdedor i d’un guanyador. El resultat d’un Madrid que volia el doblet fa dos dies, i que torna a estar a sis punts nostres a la Lliga i al carrer a la Champions, i el d’un Barça espectacular.

Avui el Barça ha fet un partit extraordinari, tret d’en Màrquez que s’ha menjat els dos gols i d’en Valdés que no existeix.. Ara a veure qui ens toca a quarts. Al sorteig hi seran els quatre anglesos, el Bayern, l’Oporto i el Villareal. Jo ho tinc clar: un d’aquests dos últims. anglesos ni en pintura!

I ara què?

Ara qui són els acollonits? Els merengues, potser. El Barça ha guanyat fent una exhibició de joc i els madrilenys han empatat a casa i els hi han regalat el gol de l'empat, fet en fora de joc. Ja tornem a estar a sis punts, que la setmana propera seran nou, ja m'ho direu...

Avui l'Eto'o, sobretot, i el Barça han fallat dotze oportunitats de gol. Si arriben a estar encertats el partit acaba amb un resultat d'escàndol. La cosa torna a lanormalitar...

Final de copa, partit decisiu i handbol, que sol estàs

S’ha arribat a la final de la Copa i en certa manera gràcies a en Pinto, que va protagonitzar una jugada absolutament decisiva. Amb això s’ha fet mereixedor de jugar la final i es presenta com a candidat a la porteria del Barça, ara que en Valdés està totalment fora de forma. A veure si ens enduem la Copa després d’una sequera espectacular en un dels torneigs en el que millor paper hem fet.

De moment tenim el Bilbao a casa. Aquí no valem bromes, s’ha de garantir la victòria perquè pronostico una punxada del Madrid. Ja m’ho sabreu dir.

L’handbol no té culés al darrera, ara que les coses pinten malament. Haig d’anar a Granollers a comprar un abonament per la Copa perquè no hi hagut 25 socis que hagin volgut comprar entrades pel torneig i no ens pogut beneficiar del descompte de la Federació. Un club amb milers de socis no congrega 25 persones, quina pena.

La gran desfeta

El Madrid a quatre punts i l'handbol eliminat de la Champions, tot en vint minuts. Cal dir gaire cosa més? Doncs això...quin diumenge...

Per handbol Granollers

Ahir vaig estar veient el Granollers d’handbol contra el Torrevella. Un partit dolent amb ganes, perquè no dir-ho, però al que em va fer molt il•lusió anar-hi perquè sóc granollerí i del Balonmano Granollers fins a la mort. El fet que visqui a Barcelona, des de fa quasi vint anys, és l’únic motiu que fa que també sigui un incondicional del Barça. Em passa com en el bolero de Machín “cómo se pueden querer dos mujeres a la vez y no estar loco”. Doncs això, que dec “estar loco”.

A Granollers es viu l’handbol d’una forma diferent, això està clar. La gent és molt més entesa perquè el noranta per cent han jugat a handbol, ni que sigui de petits, i això es nota. De fet, la gran majoria dels nens que van a l’handbol ni miren el partit, es passen gran part de l’estona jugant als vestíbuls laterals del pavelló. Al Palau Blaugrana els farien fora. A Granollers és a l’únic lloc on et pots trobar per les grades antics entrenadors, antics federatius de primer nivell, jugadors que estaven per les pistes fa quatre dies, es un ambient diferent. Per mi és especialment emocionant trobar al pare Blanxart o a l’Amadeu Guàrdia, al que conec des de que vaig néixer perquè jugava en el mateix equip que el meu pare, o a gent de la meva generació que no han deixat mai d’estar a prop de la pista com en Jordi Garcia o l’Àlex Viaña, que si hagués crescut deu centímetres més hauria estat el millor jugador del món.

S’acosta la Copa del Rei i el Granollers i el Barça s’enfronten en un dels quarts de final, mala sort. Per contra del que faig normalment no animaré a cap dels dos perquè no vull que perdi l’altre. Només queda dir el tòpic de “que guanyi el millor”. Això si, animaré a mort al que passi a semifinals. I aquest podria ser el Granollers perquè juga a casa i perquè el Barça, no ens enganyem, està en el seu pitjor moment de la temporada.

Voldria dedicar aquest post a l’Àngels Marmer. Una dona d’handbol, una bellesa de Granollers i, sobretot, una persona encantadora i una bona amiga, amb la que vaig veure la segona part d’ahir. Un petó, guapa.

Ara veurem si tenim el que s’ha de tenir

Alguns encara diuen que el Madrid són quatre arreplegats però el cert és que porten deu partits seguits guanyats i que ja els tenim a quatre punts, amb la visita al Bernabeu pendent, tot i que amb un partit menys. Avui el Barça ha de demostrar que té el que s’ha de tenir. Una victòria al camp del Atlético ens tornaria a posar a set punts i, sobretot, llençaríem un missatge clar: “senyors, aquí de favorit només n’hi ha un”.