17 de juny 2013

Kiril Lazarov

Per mi el fixatge més important, fins el moment, per una qüestió de necessitat. El lateral dret és, de llarg, la posició més feble del Barça. I ho és des de fa molts anys, amb l’excepció del miratge de la darrera temporada d’en Nagy. Si li afegim la manca de llançament exterior doncs el fixatge d’en Lazarov és molt benvingut.

A mi és un jugador que m’agrada molt. No és el clàssic lateral tot força ni el lateral llargarut que aprofita que fa més de dos metres. És un lateral de 1,93 molt àgil i extraordinari des d’un punt de vista tècnic. I m’agrada que no té grans títols a la butxaca tot i haver estat en grans equips. No té, per exemple, la Champions perquè va perdre la final amb el Ciudad Real. A nivell de seleccions tampoc ha guanyat res com equip, evidentment tenint en compte que és macedoni, però tot i la feblesa de la seva selecció ha estat màxim golejador de grans competicions com el Mundial 2009 i l’Europeu 2012.

En definitiva, un molt bon jugador, que ens donarà molts gols.


Font de la fotografia: www.kicker.de

14 de juny 2013

En Mikel Aguirrezabalaga deixa el Barça

Es veia venir. Amb el fixatge d’un Karabatic polivalent al màxim i la poca confiança que sempre ha tingut en ell l’entrenador el futur de, per mi, un dels millors llançadors de la Lliga es veia molt negre. Fa molt bé en marxar.  

Crec que no l’hem aprofitat prou. És un jugador que amb l’Ademar va donar un rendiment espectacular. Sense anar més lluny va contribuir a guanyar la Copa Asobal que el Barça va perdre a casa ara fa un parell d’anys. Però...ja sabem que quan al senyor Pasqui un no li entra pels ulls està ben fotut.
Molta sort per ell i gràcies pel seu esforç de sempre pels nostres colors.

Font fotografia:  www.blaugranas.com

11 de juny 2013

Nikola Karabatic



Què dir d’un dels millors jugadors del món? Poca cosa. Aquest home ho ha guanyat tot com a jugador de club, sobretot amb el THW Kiel alemany, i com estrella indiscutible de França.  

A nosaltres ens va molt bé, per descomptat, per resoldre el problema principal del Barça: el llançament exterior. A més, reforçarà molt la defensa i ens permetrà realitzar variants en atac de les que podríem treure gran rendiment i no podem, com jugar a estones amb el doble pivot amb en Rutenka. Ara ho fem, però equival a anul·lar del tot el nostre grau d’intimidació en el llançament exterior. 

M’agrada, també, que és un guanyador nat i a nivell de club el pas per França no li ha permès continuar sumant títols de primer nivell. La Champions l’ha vist des de la tele i per un jugador com aquest això només pot ser una anècdota puntual.

Gran fixatge, doncs!

10 de juny 2013

Sobre la Final Four de Colònia


Aquests dies amics, companys i familiars em parlen d’handbol. És pràcticament la única època que em passa, quan es juga la Final Four i ens classifiquem. L’handbol, per desgràcia, cada cop té menys presència als mitjans i ningú segueix el que passa. Els anys de Masip i Barrufet queden lluny. 

Sobre aquest any us haig de dir que el Barça va quedar per sobre de les seves possibilitats. No hem de lamentar la derrota, hem de celebrar que l’equip ha estat a punt de quedar campió tot i les seves mancances. És molt difícil poder guanyar amb un únic llançador de garanties i amb els dos centrals lesionats. S’ha lluitat i això és el que hem de celebrar. L’any vinent serà diferent, veureu. Els propers dies us donaré el meu parer sobre els fixatges.

Torno només amb handbol



Això dels bloc és molt exigent i m’ho agafo amb intermitències perquè tampoc és un compromís ni un negoci. He canviat d’orientació i deixaré de parlar de futbol i d’altres esports que no siguin l’handbol. És l’esport que m’apassiona i de l’únic que hi entenc una mica. Així, torno a la càrrega i espero ser més constant.